Cria del bestiar

L'Àa oa *AO i lia c ie del bes ia El pagès que comp a ¡ el paj^s u ina i* lil p¡i£ 'S que e& posa u a- mado »í ol guanya íniea dinen* es eu ohllj w a comp a , pe comp- a ho o : el* alimniu m's h.n u . i- .mlniuis <{n li «>>n i mi'* eni ; #1 llo * de comp a cl I ac di> èndi En onn i cl pun -, que niMompla, el pai c» u ina i, M sab íi Mpi MHn de le ço que o hom p ac ica; comp a à els alimen s mes ca s, ej plo a A animajs que endeixin menys, comp a a al me ca més ca i end á a la mo* bu wi;i- ( e ina. Ku imi síi, mn>a p incipalmen * no comp u , ¿Quin» «On el* alimen i me* cu si1 EU d u me* u. u* i·il. iQulnn léa «isan m-iingu*! mleUcn m >n? Eli que cnn*wm«ixen nlimc lu mé* ba au i Hmb m«n > <|immi«nl p - dueixen míAca n > ç ci.x -i,>uina s la placa un egula men c*- GO Èp U I mes b íx p eu> La nu%s oonci> e£Uila. ¿I lu pliu.a un « en mis i¡»i"' Aquell» on hi u< míüi » me a ile lu. I qu« e« p « < un(« »ón l «» i|u«> «* a el pujíos ^ue comp ai. I V ' ei imi í"?» que no nmp n, «1, pe c-xumplc. nl . i nimah U« iioball el» dona o di, alxi Hques a RT na a iés a pes d'o . uinilmia ia donan o di Un pag*sespa ilm subs i ui à l'o di pe la ga o a i un poc de lo ó. Si al po c, el pagOs que no co npl», l'alimen a amb despulles de b!a , a xi aíin mal ca ea, aiKÍ les alsi ii|uin m icm ulguin, «II nu an in 3a nhn»en aci6. El piiííCs u inu l is ic ima d« wi p òpii u ina. P« ana COO TI la u ina nu hi hu <om po a unn llib M» de <:;> n|He*.. lín come cian , i|u« ix> lm i imS |·i« un Ni ign , po n una ílil·i iu d n-mi i*- IMI un ma^ unu masii . on lo» pl:m e& cl bes m I la maquinà ia ald an mol es mil» pe ge- cs. excepcionalmen hi mba eu unu llib e a de comp e*. Aix > no po ana . To alia d'apama , pe o no apun a pe apun . , sind pe pode es abli les di e cncieü. Vcu^i ^uí, pe exemple, una pec.a de e a; * hi ha semb a pcnli i l'nn p lHl l'W léu hhi . 'Quin úel* do» omeu* ou m<S henchías? Amb HM HíhiTia )o CO Bp M iJsb à* b i clu : (uní d'adob», an )«i U llu- 111, uní ,lc jiMinih, um d'n mdamcni, i desp és la collim MIÍRUÍ UIU, l.« dl e -ncia «n « i oMTll çl jenilim ni. *<»mpai¡in un i all es i b om de « l*i m S coTi wilen p oJu i hlïii 0 Msi Je ao «i. El l;i eix pel bes ia , Tiinis edells cunü -u ni en iRn s mil? qOÜOI d'al al»; els edellsi nl ;«lü alien un * pi^Mí es, l'impnu de U« encbl pujíi a an es: di e encia; j en a a millo , eu e el capi al nplea quin in e e» ^nd^iï. Això à* in í d* k . I-e* e n » i el boMlu no *'hun pn* de eni unien- mem pe |W I-S una «ihligj ci nuïinyu hi diiuTH. AqndlH i i lans qu pi» den iuiinya mol), menen una id*i p;i»>ie o que nome1» nn lu lu- iu, a>m<" ea un peciil COOK l Cü nlun a. LM MU n i-íüi >n ü d' W ica i ho hu d"c«< pe què els pobles on campa In mise ia, lu llibe a en uig, i en can i | i nien o es les males ba ies de la cscJa icu - U) I ol M *lò ·l' ,n i »í<< L'ART DKL PAGÈS 7 Com s'ha de cuida el bes ia .— Si enim de comp a edells de Gi- ona, que és el p incipal me ca ( o s els dissab es de l'any) així que els ani- mals hagin a iba , si es an cansa s i a mol es ho es que no han menja ni begu , se'ls dona à aigua que hagi pe du la edo amb un poc de a ina. A la menjado a o al as ell hi hau à un poc d'al als. Men es an s'hau à p epa a un jaç ben ou. Els animals, sob e o si són jo es, que jeguin deu o do ze ho es, du an les quals no se'ls inquie a / , deixan -los a les osques. Desp és se'ls comença à a dona menja , pe ò no an com ne ulguin, sinó que du an els es o qua e dies p ime s que es quedin amb gana. Els animals que énen d'una al a coma ca, se'ls ha de ac a en comp e. Si els p ime s dies s'a ipessin mol , un o mal de en e se ia la conseqüèn- cia. No; que els animals deixin de menja pe es a ja massa ips, això no s'ha de pe me e ins al cap de ui dies. Quan ja es eu que els animals es po en bé, que es an aleg es, lla o s s'ha de comença a dona -los o ça menja . Sí po ésse , pe als animals jo es es p ocu a à que les acions es iguin compos es de es classes d'alimen s: aquosos, secs i concen a s. Naps, emola xa obleda a e, pas enagues, Els alimen s aquo- cols, colle s o ulles de emola xa, o di a - sos són pe exemple. ¡ a ge , al als e d, epadella e da, bla - demo o a a ge , eça a a ge a, e c. F] Fec d'al als o al als sec, epadella, e le, L·is alimen s secs ) he ba ma gaIi ci ada o he ba g anada, poden ésse . . . . j palla> boll , a el}es Els alimen s con- G anes esmicolades, a ines, despulles de cen a s i bla l o ós' polpes de bla demo o i sègol, • ga o a, e c. Els animals com més jo es són més bons alimen s han de consumi ; llu apa ell diges iu és end e, i els alimen s g osse s no els poden pai an bé com els animals e s. Els animals que han de posa ca ns, donan -los es egades menja cada dia, ja n'hi ha p ou. Els àpa s s'han de sabe combina : el ma i i migdia, es dona an els alimen s de més àcil diges ió o de més bon pai , com són els alimen s aquosos i els alimen s concen a s. Al esp e es dona an els ali- men s g osse s. Pe ò això no ol di que a cada àpa s'hagi de dona un sol alimen . Suposem que a un animal se li dóna la següen ació: Al als sec 8 quilos Remola xa 10 » To ó V, • Aques a ació ha en -se de epa i en es àpa s, els alimen s es dona- an en la o ma següen :. 7, quilo de o ó Ma í ) 5 » » emola xa ' 2 » » al als Migdia Igual que al ma í Vesp e 4 quilos d'al als 8 L'ART DEL PAGÈS En aques a ació, l'alimen que cos a més de pai és l'al als, i pe conse- güen , s'ha de dona en majo quan i a a l'àpa , desp és del qual, l'animal ind à més ho es pe a pai -lo. Amb dues abeu ades n'hi ha p ou: una al ma i, desp és d'ha e menja el p ime àpa ; un al a, abans del da e . No doneu mai aigua massa eda. Pe a o s els animals, menys pe al po c, poseu a la menjado a un e òs de sal, pe què en llepin la que els calgui. Fo a de les ho es dels àpa s, deixeu els animals anquils; eu que jeguin o ça. Deixeu l'es able a mi ja llum; p ocu eu que al local no hi aci e , i que hi hagi un bon jaç. De an en an , pe què els animals no pe din la gana, a ieu un poc l'alimen ació; pe ò, si es eu que els animals mengen de gus , no hi ha ne- cessi a de can ia d'alimen s. Cada se mana meneu els animals a la bàscula. La bàscula ha d'ésse la os a b úixola. Heu de sabe els quilos que cada bès ia augmen a, i ho apun- a eu a una llib e a. Els p ime s animals que us end eu, se an aquells que guanyin més de pes; els que augmen in poc us els end eu a la p ime a oca sió; d'aquells que no mengin gai e, des eu- oscn o segui , enca a que hi hagueu de pe d e dine s. Al bes ia se li ha de pa la , pe ò no se li ha de c ida . Els animals, el bon ac e ambé els eng eixa. Si hi ha algun animal que no ulgui c eu e, en allò que l'en enimen d'un animal pugui obei , no pe això li heu de pega ; amb amenaça -lo quasi semp e n'hi ha p ou. De o es mane es, en ana a deixa cau e el bas ó sob e l'animal, penseu- os ho p ime . ¡Veu eu quin gus dóna eni bes ia i ac a -lo bé! To segui se l'es ima. M. ROSSELL I VILA üa conse ació dels olis De què deuen ésse e s els dipòsi s o a uells En el Cong és Ag ícola de la Fede ació A. Ca alana Balea , celeb a a To osa, l'any 1914, es ac à aques a qües ió pe a is cong essis es, expo- san -s'hi aques s di e en s pa e s. El S . Bedós: Jo econec les en a ges dels dipòsi s de llauna que no poden omp e's i, pe lo an , pe d e's el con ingu amb un cop que ebin. Al es de les en a ges que enen és la acili a , la comodi a que o e ei- xen en els molins i, pa icula men , g ans àb iques, on s'han de e con i- nuos asbalsos quan els olis es an ecen men ab ica s. En aques s casos enen els dipòsi s de llauna una innegable u ili a . Pe ò en quan se'ls emplea com a dipòsi s d'oli, és a di , quan se'ls des ina a la conse ació d'olis, p odueixen un e ec e con a i al que es p oposen els que els empleen, pe què una egada els olis es an en aqueixos dipòsi s un de e mina núme o de emps, qua e o sis mesos, quan en a la època de les calo s, s'assimila amb acili a el gus de la llauna o es any i això dóna un sabo desag adable a l'oli.