504 Ag icul u a
de dos; la indecisió en ço que es e e eix als mecanismes d'apoi i
d'adhe ència, p edominan els models de dues odes mo ius; l'ús en
les explo acions impo an s de dos ac o s di e encia s, un lleuge ,
pe a les ope acions de con eu i un al e més pesa pe al eball de
la e a i les ope acions de colli es, i l'adopció del ipus mig de
.16-30 HP. en les inques eduïdes que pe exigències econòmiques
sols poden eni un únic ac o .
Com indica em, cap d'aques es ca ac e ís iques es à en con a-
dicció amb les modali a s do la nos a ag icul u a: al con a i, iguals
se ien si ossin deduïdes di ec amen d'elles.
Si l'e olució del cul iu mecànic ha a iba al momen en que po-
dem ap o i a -nos-en sense emença de asbals, c eiem que és a i-
bada l'ho a de comença a p eocupa -nos del p oblema, es udian -lo
en les on s di ec es i p ac ican -lo al ma eix emps, on els nos es
camps. La se a in luència po ésse impo an íssima, pe ò cal eni
en comp e que, el ui dona pe la imposició d'un nou p incipi,
depèn del g au de p o unda pleni ud amb què es iu. Copia su-
pe icialmen és senzill, pe ò en els plecs de l'adap ació pos issa e lla
el acàs. És p ecís es udia , p ac ica se iosamen nosal es ma-
eixos. ¿Espe a em ambé, en això, la còmoda aducció de segona
mà, amb el na u al enda e imen , semp e a al i més que mai a ui?
CARLES PI SUÑER
Com pod ien els Sindica s
millo a les aces de bes ia po quí
Els que sojo nem pe les coma ques d'Igualada, Pie a i Ma o ell,
hem sen i un sens i de egades com els pagesos es queixa en que
els po cs no els eien es; cansa s de man eni -los, a iben a 60 o 70 ca -
nisse es. Això no és pas degu a insu iciència en l'alimen ació, ni a
les condicions d'aques a, ni a la elació nu i i a. Hem is en una
ma eixa co po cs de mol pes, jun amb al es d'aspec e aquí ic i
bo denc; i no hi ha dub e que això ep esen a una pè dua pe a
l'ag icul u a. Pe al a pa , aques bes ia , que po anomena -se de
ebuig, és el que co en men pa eix més malal ies. ¿Quina és la causa
que es po in al me ca po cs de aces bo denques? El poc esc úpol
i egoisme dels p oduc o s. Es de o hom sabu que les aces p ecoces,
les que més ap o i en els alimen s, i més pes assoleixen, són de menys
ecundi a . Pe ò pun uali zem-ho bé: No és que siguin ela i amen
es è ils, no; és que les emelles no c ien un nomb e mol g an de
ga ins. En can i, les uges de aces bo des, dolen es, donen g an
quan i a de p oduc es. Al que es dedica a end e els ga ins això li
és mol p o i ós, pe ò al pagès que els ha d'eng eixa no li su en els
comp es i es desespe a i diu que el c ia po cs es un negoci uïnós; i des
del seu pun de mi a no li manca la aó.
En les coma ques ci ades, a penes oba eu cap uja, i en cada
Ag icul u a g05
casa eu eu algun po c o amadcs. Doncs bé: cald ia, en be-
ne ici dels in e essos de l'ag icul u a, busca una solució a aques con-
lic e.
Nosal es ens a e im a p oposa -ne una. A o unadamen en quasi
io s els pobles hi ha un Sindica ag ícola més o menys ben cons i uï .
Aques s Sindica s, de la ma eixa mane a que es cuiden de comp a so e,
sul a s, adobs, e c., pod ien enca ega -se de la p oducció de bes ia
po quí. I, lla o s, pod ien ob eni p oduc es selec es, de bones condi-
cions;
i els pagesos, en comp a o adqui i un ga í, ind ien la quasi
segu e a que eien una bona adquisició, puix que coneixen els ep o-
duc o s és senzill dedui om so i an els p oduc es. Això sense eni
en comp e la ba a u a, ja que és una aó que no cal demos a - a que, si
els Sindica s p odueixen els ga ins, pod an cedi -los a llu s associa s
u p eus mol més baixos que els come cian s. Si això es po és a e me
no iga íem mol a eu e excel·len s exempla s de c aonesos, yo ks i
yo ks-cel es, aces de magní ics esul a s, els més p opis pe a ésse
eng eixa s.
1 pe a consegui -ho sols manca bona olun a i en usiasme pe pa
dels di ec o s d'aques es en i a s. Conjun amen amb la c ia de po cs, i
com a complemen , els Sindica s pod ien o gani za con e ències o cu -
se s pe a ins ui els ag icul o s en la cu a, alimen ació i higiene
d aques bes ia , cosa que con ibui ia pode osamen al p og és i millo a
de an impo an amade ia.
Pe si els Sindica s olen ap o i a la nos a pob a idea, pe dona -los
camí, ma ca em alguna o ien ació.
Suposem que el poble X necessi a 200 po cells. Doncs bé; enin en
comp e que cada uja po ben e ducs c ies l'any i en cada una nod i
uns
10
ga ins, ind em que amb 10 uges n'hi ha p ou. Un mascle és
més que su icien . Com adqui i aques s ep oduc o s? Si cl Sindica
no comp a amb cabals p opis, po e -se una sè ie d'accions en e els
associa s, amb la segu e a que els alo s espec ius se an ein eg áis al
ma eix any, 0 al següen , a o es i a .
Cal eni en comp e que és pe illós comp a jus en la p oducció de
ga ins, ca nosal es hem e un càlcul pu amen eò ic i
s'han
de p e-
eu e di icul a s i acciden s que pod ien min a els 200 po cells que hem
dona pe segu s. Pe al mo iu, al més p o ei -se de 12 0 14 uges.
Que sob en ga ins? No ingueu po de e mal negoci. Segu amen
se an enu s a indi idus del ma eix poble o eïns. Si no es enen, po-
den eng eixa -se a comp e del Sindica , i el bene ici se à més g os.
On eni les c ies? Nosal es en enem que és p e e ible a una ma-
sia. Allí po disposa -se de més lloc, i amb millo s condicions d'higie-
ne.
Pe al a pa , en les poblacions
s'han
de eni en mol bones con-
dicions de ne eda , gai ebé en luxe, si no oleu que moles i al eïna la
mala olo d'aques bes ia .
Aques es dades, na u almen , són incomple es pe a llança -se a una
explo ació de bes ia po quí; pe ò l'Escola Supe io d'Ag icul u a, així
com l'a iculis a, ind à a g an hono el espond e a o es les consul es
que ulguin e -li, ca ajxí ind em ocasió de se i els in e essos de la
nos a amada Ca alunya.
J. VIDAL MUNNÉ