-
Llu
S
GARCIA
SEVILLA
-
Labo a o i de Conduc a
Po se Hull
és
el
psicoleg que més ha
con ibui a la di usió
i
accep acid del con
cep e de "d i e".
A
pa i del seu pensa-
men (Hull,
1943)
hem des ia dos sen i s
seman ics del mo "d i en. La nos a p o-
pos a és que
el
neologisme "duccib" aduís
el "d i e" en es com "ene glan inespecg
ica
i
o al de la conduc a, men e que el
mo "mo i acib" adu s el "d i e" com
a
"ene gia" d'una conduc a de e minada
i/o
de
e minable pe la p i acib.
La aducci6 del mo "d i e" plan e ja p ble nes.
Les aduccions usuals ("impuls", "impulsi6", "mo i aci6")
s6n masca conno a i es.
Pe
aixo,
i
degu a i'exigkncia de
signi icacib uní oca al llengua ge cien í ic,
el
mo "d i e"
6s manlle a so in a llangles, co
és,
no
6s
adui . ~m~e 6,
els
psicblegs de pa la anglesa amb6 usen el mo "mo i a ion",
cosa que complica la
aducció pe que de egades l'emp en com
a
sinonim de "d i e"
i
de egades no.
Ens ha p eocupa la aduccib de "d i e"
pe
es-
se mo mol usa dins
el
nos e camp de eball ( eo ies
de
Hull
i
d'Eysenck). ~ix& ens ha mena a es udia el p oblema
de la se a aduccib. D'al a banda, el p oblenia, pe
a
nosdl
es, no
6s
pu amen lingÜís ic, sin6
ambd
concep ual.
Aixl
ens
hem
p oposa dis ingi en e "d i e"
i
"mo i a ion". El
nos e p ocedimen ha consis i en es udia
els
Pos ula s
6
i
7
del llib e de Hull
(1943)
P inciples o Beha io .
A.l.-
&bi .
El concep e d'habi és mola ,
i
Hull
el
de inl
2
pe acionalmen com una a iable in e inen elacionada amb
"(1)
les
condicions an eceden s que menen a la o mació de
l1h;bi ,
i
(2)
la conduc a que 6s el pos e ec e o conse&ep
cia d'aques es condicions an eceden s pe sis in dins
el
cos
de l'o gdnisme".
La condició an eceden de l'habi 6s el nomb e de
e o yainen s
(
1
les se es a iables),
i
els seus conceqÜen s
o indicado s s6n l'anipli ud de espos a, la la encid
de
espos
a, el nomb e de
RCs
a l'ex inció,
el
enips eque i pe a
l'ex
lnció,
1
la p obabili a d'ocu encia
ae
la espos a. Fins
ací enim una a iable in e inen . pe o csde é cons uccid
hii'o e ica en ede ini 1 'habi co n
"una
condició ela i amen
pc~~:d ien o o gani zació deixada pcl e o c;anien dlns el
sis e
nla nc iós
de
l'animal",
i
en cxplici a que "el p océs dc
e
o $.ai ieii p odueix
una
connexi6 dins
el
sis ema ne ibs mi jan
cani la yual una desca ega ccgp o a a e en
(S)
implicada
o iginalmen dins un e o ~amen
6s
capac d'inicia la desca-
eqa e e en
( )
ambé implicada dins el c e o camen . pe b
ja que la decc; ega a e en
(S)
és
iniciada pe 11acci6 d'una
ene gia es imulado a
(S)
damun
el
ecep o ,
i
ja que la desca
ega e e en
( )
en
el
seu degu cu s en a dins
el
sis ema
e ec o , p oduin una eacció
(R),
enim la seqÜ&ncia,
L'o gani zació de l'habi
es a
ep esen ada pe
la
lc xa encada en e
els
p ocessos neu als
s
i
s.
Si can-
ie n aquek a le xa com a ep esen ació de l h?ibi pe la
iiiés con enien
i
un xic
més
ap opiada lle a
H,
enim la ple
na
i
expl ci a no ació pe a exp essa
les
di e ses elacions
ii~plicadcs en
el
concep e de o ca d' habi ". Aixl
SHR
6s
obse able, mola ,
i
pod ia pasca pe a iable in e inen
si
no l'a egls signi icació:
*SHR
=
o pa dahabi concebuda com
a una elaci6 es mul- espos a cj olle a
o
ap oxina(1a
a
i
"
S
1<
essen "SHR
=
o ca d'habi concebuda com a una elaci6 dln'íi-
mica p ecisa en e impulsos neu als a e en s
i
e e en s".
SHR
augmen a amb el nomb e de e o camen s ins assoli
el
a
lo asimp h ic imposa pel l mi isiol&gic
sH .
A.2.- "D i e".
Aques a "connexi6", o
H
és
neccesa ia pe que
S
'
la espos a s'esde ingui, no bas a pe a explica -la.
Cal un es a de necessi a pe
a
ac uali zd
,A .
Pe
a
liull
exis eix un es a de "necessi a p in~; ia" "yuan al a qual-
se ol de les comodi a s o condicions necess; ies pe a la supe-
i encia de l'indi idu o de l'especie, o quan aquelles es des-
ien ma e ialmen de l'op im".
1
mes
enda an a egí; "Ja
que
una necessi a , ac ual o po encial, usualmen p ecedeix o
aco-
panya l'acci6 d'un o ganisme, so in Hom diu quc la ncccssi a
mo i a o "d i e" l'ac i i a associada.
Pe
les ca ac e s-
iques mo i acionals de
les
necessi a s, aquesbes s6n consi<le-
ades com a p oduc o s de "d i es" p ima is".
El "d i e"
(D)
6s de ini ope acionalmcn , com
una a iable in e inen , pe les se ss condicions an cccden s
(p.e., p i ació)
i
pe les se ec conseqÜ~ncies
obse ables
so
b e la conduc a. La cons ucci6 hipo e ica hul.1iana de
D
6s
mes
a ia pob a: "Si no o es, mol es de
les
necessi a s
F imi
ies
semblen gene a
i
aboca dins el co en sanguini subs ;'
cies
més
o
menys ca ac e s iques, o bé e ; a -ne una suhs an
cia ca ac e ís ica. Aques es subs ancies (o llu absencia)
enen un e ec e
isiolbgic selec iu sob e po cions
1116s
o menys
es inguides
i
ca ac e is ques del cos (p.e., les anomenades
con accions de " am" del ac e diges iu) on sc eixen pe
a
ac i a ecgp o s locals.
l...)
Sembla p obable que
quan
la
sang con enin ce es subs ancies com a esul a d'un es a de
necessi a
(...),
banya
les
es uc u es neu als que cons i uei
xen
les
bases ana omiques de l'habi
(
SHR
1,
la cond~c ~ i-
a d'aques es es uc u es 6s augmen ada mi janqan una es s en
cia baixada
bé
el
eixi neu al cen al'o al e minal e ec o de
la connexió, o ambdues coscs~. Veiem que
D
&S
un mo o
i les
--
pecí ic que enqega ci cui s espec ics
(
sH
1.
D'al a ap
da,
D
6s ho neos a ic,
PO
és,
augmen a en augnen a la necessi-
a , inc emen que eac i a
SHR.
Si aques a eac i ació 6s
seguida de e o ~amen no sols augmen a
SHR
("llei" del e-
o camen p ima i), sin6 que ambé edueix l'es a de necessi-
a
i
pe an
D
A.
3
.-
Po encial exci a o i.
L'excl aci6 pa lo iana esde e
el
po encial exci a o
i
(
)
de Hull, en ds oom
a
" encl~ncia
<le
nncc:ibV
i
"oy
mula
al
seu
Pos ula
71
'~ualse ol o ~a d'hAhi : e ec i a
(
SiR
)
és sencibili zada en po enciali a de eacci6
(
pe o s
els
"d i es" p ima is ac ius en un momen dona dins
l'o ganisme, esscn la magni ud d'aques a po enciali a un p l
duc e ob iiigu
de
mul iplica una unciú c eixen d' pe
una unci6 c eixen de
D".
1
exp essa ma enia icamen :
Pe a Hull,
E
no 6s execucib, enca a no 6s conduc
S
R
a
obse able, pe que
SER
6s una en&&ncia a espond e enada
pe una endencia a no- espond e
o
IR.
La es a d'ambdues
endencies cons i ueix
el
po encial exci a o i e ec iu, o
mi-
llo po encial de eacció e ec iu
(
SER
):
pe o
SER
enca a no
6s
es ic amen execucib. La
cog
duc a mani es a o po encial de eacció e ec iu momen ani,
p o
e
d'
,E,
i
d8una o ~a oscil. la osia
(
O
)
que esul a ia
S
R
"de
l'acció e~~on hniamen a iable d'un nomb e eno me de pe i s
ac o s
(
ckl.
lules ne iosea
)
,
ac uan cadascun indcpenden
mank
augmen cn
o
Oiiminuín
la
in snsi a
de
lea
a~cciono
mi-
jan~ades pe connexions ecep o -e ec os". Tanma eix,
SER
6s
el
besa6
i
(al
pl o
da
la
~o ia hul.linpia ( ngl'e
lgii a).

B.
-
POSTULAT
6.
Pe a Hull o a necessi a gene a un "d i e", ee-
sen aques capap d'ene gi aa SHR. pe o sHR po esse ac
i i a pe o s els "d i es" ac uals a al1 de "d i e" glg
bal (D)
:
"Qualse ol o ca d'habi e ec i a
(
)
és sensi
bili zada en po encial de eacci6
(
SER
)
pe o s els "d l
es" p ima is ac ius en un momen dona dins l'o ganisme. Ai-
xo
implica la gene ali a i no-di eccionali a
(
conduc a1
)
de
D.
Honi ha esc i so in que
D
se ia el mo o pe o no el im6
de
la conduc a. Si la manca o p i ació de sa is acci6 de ne-
ceaei a e imh ios
o ee
"d ee",
es de i a
de
la
concopcid
hul.liana
do
SER
que l'execuci6 ha d'augmen a
en
di e si ica
les p i acions de l'o ganisme (Pos ula
7
).
Les p o es di-
ec es expe imen als mes a ia
no
mos en l'e ec e espe a (F anks,
'1957; G ice i Da is, 1957; Fech e i Ison, 1972).
~ n~e h la p i ació no sols enekgi za +a.conduc a de
l'o ganisme ans ambé la di igeix. Hull (1930, 1931) concebí
que un "d i e" podia cons i ui un es %mul; in e n, i que a-
ques es ímul-"d i e" o ma ia pa de Z'es ímul e ocado de la
espos a.
La
deducci6 més di ec a d'aques a suposici6 Is la
possibili a d'e ec ua disc iminacions a base de di e en s
p i
acions, possibili a que ou con i mada (Hull, 1933; Leepe ,
1935; Bolles i Pe ono ich, 1954). Hull o mali za aques a
eix un es xmul "d i e" ca ac e ls ic
(S,,
1,
la in ensi a
del
qual 6s una unci6 lineal c eixen del "d i e" en Ges i6. Ai-
x.1,
du an la p ac ica e o gada l'o ganisme no condiciona jus
R
a
S
sin6 anbe
a
S,,
o man -se
H
R,
cosa que explica-
la
la di eccionali a del "d i e".
Veiem, doncs, que so a el concep e
de
"d i e" hul-
1 A
a1ainaguan
duaa
unciené
dia ineas8
L'ana gi a n
i
la
gui&
do a. Hebb (1949,
1955)
i
Kimble
(1961),
en e
dlal ea, consl_
do a on
m60
p o i Be
BIU~O~PZ
lea
duo8
uha onl~
com
a
p oaaseos
aepssa s.
D1al a
banda,
Le
oone uoo&d hipoei ioa
hu5.Liana
de
D
di e encia cla amen
lee
dues uncions. El *d i em-ene
gi zan se ia una subs ancia "més o menys ca ac e s ica" que
banya ia "les es uc u es neu als
(.
.
.)
bases ana oniques de
l'habi ; el "d i e" aixl ca ac e i za 6s un 'concep e
més
a-
ia cen al. Pe con a, SD
és
nés bé pe i e ic: "p.e.,
le's anomenades con accions de ' am' del ac e diges iu". Amb
aques es cons uccions Hull, en eali a , in en a e compa i-
bles
les
coicepcions del "d i e" cen al
amb
la pe i e ica- e
cep o a (" am"
=
con accions es omacals,
"se '
=
gola seca,
e c.)
.
Hull ap o i a ambdues concepcions pe a explica
les
dues uncions mola s del "d i e".
.
Jus amen l'any de la publicació dels F inciples,
Mo gan (1943) acabaanb la hipo esi pe i' & ica del "d i e"
i
c ea
el
concep e
d'
"es a mo i acionúl cen al". Dine el camp
psicol~yic, Hebb
(1949)
comenF; a in odui la concepcid de
"d i ei-ene gi zan com a 'p océs cen al au 6nomn, anomenan
aix aquells p ocessos cen als que segons Hilga d
i
Ma quis
(1940)
"semblgn ela i .amen . independen s dels es ímuls a e-
en s".
Lo
"es a mo i acional cen aln de Mo gan
&S
pe
a
Hebb un "p océs cen al au onom":
A a 6s momen
de
adui
el
mo hul.
lia
"d i e".
Hull iisa conLsinhnims "d i e"
i'
" no i a ion" amb o a p g
e encia pel p ime .
,
Hebb (1949), que només usa
el
mo "mo i a ion",
e
ma ca que "el
e me
lmo i a ion-' a e e encia a dues qües ions
dis in es:
(1)
¿Pe que un animal és ac iu d'alguna mane a,
i
(2)
pe que l'pc i i a p en una o ma pa icula ?. E iden men ,
(1)
6s
la qÜeg i6 onamen al. Realmen , la psicologia mode na
usualmen
es
e ~ eix a (2) enca a que l'esc ip o que
usa
el
e me
so in
pembla
pa la
d'
(1)
>
.No a que
(1)
6s conduc a guan i a i a, (2). conduc
a quali a i a,
,i
que
qualse ol conduc a' dis in a d'al a (qua-
li a ) semp e implica una ce a quan i a . En e mes hul.lians,
(1) se ia en an que
E,
i
(2)
se ia
SER
en an que
S
-
R.
(1)
i
(2)
són mola men inex icables, pe aixh
Hull in en a explica el0 igo
i
la di ecció de la conduc a a
pa i d'un concep e uni a i:
"el
d i e". pe o
el
"d i e"
hul.li3 6s basicamen igo i zan , ene qi zan , de la conduc a.
En aques sen i la millo aducció se ia "ene gia" de la con
duc a. Pe o "d i e"
és
mo d'Gs gene al dins la psicologia en
angles,
i
ins
i
o en aques a llengua cal que l'esc ip o indi
qui, d'alquna o ma,
si
a e e encia al ca a9 e s ic "d i e"
hul.lia, pe que
6s
una e ade a c eaci6 concep ual so a un nom
mol usa . Hull ma eix hagué d'especi ica -ne
el
sen i qual-
que egada:
"~ixo
implica ins a un ce pun la na u a indi e-
enciada del
"$&&xs"
en gene al, con inguda en
el
concep c
e~
di: de ."l bido". Tanma eix, aixo no p esuposa
de
cap mane a
la dominancia de qualse ol 'd i e", al com
el
sexe, sob e
els
al es "d i es". (Els sub a lla s s6n nos es, No i's
el
sud
i1
joc se nan ic de "d i e").
Pe o
el
sua a esmen a , p oposam adui el
"gil-
yg'
hul.lia pel mo "ducci6", mo no usa enca a que amb di e
--
~os compos os en
Gs
(inducci6, conducció,
e c.
,
de siqni ica-
ci6 e imoloq ca ("duce e"
=
"du ", "po a ") semblan a la
i-
dea de " o d i e",
i
amb un de i a no able: "conduc a".
El
mo "mo i aci6", pel seu signi ica
i
Gs
lingÜís ic, adui ia
els
"al es" "d i es" hul.lians (sexe,
e c.).
En gene al,
"duccci6" exp essa ia
la
idea de "d i e" en an que ac i ado
(E)
de
la conduc a (Pos ~la
7
)
i
"mo i aci6" en an que
i
m6 d'aques a
(
S4
)
(Pos ula
6
1.
D
-
CLOENDA
.
Vis
o
l'an e io
i
ema can
la
necneei a d'un
llegua ge unl oc
en
cidncia,
p oposam
una aduccid
doble
del
mo "d i e" seqons el signi ica . D'una banda,
el
neologisme
"ducci6" adui ia
el
"d i e" en es com "ene qia" inespecl
ica
i
o al de la conduc a, so a
un
aspec e onamen almen quaE