Assaig de traducció del mot "drive"

- Llu S GARCIA SEVILLA - Labo a o i de Conduc a Po se Hull és el psicoleg que més ha con ibui a la di usió i accep acid del con cep e de "d i e". A pa i del seu pensa- men (Hull, 1943) hem des ia dos sen i s seman ics del mo "d i en. La nos a p o- pos a és que el neologisme "duccib" aduís el "d i e" en es com "ene glan inespecg ica i o al de la conduc a, men e que el mo "mo i acib" adu s el "d i e" com a "ene gia" d'una conduc a de e minada i/o de e minable pe la p i acib. La aducci6 del mo "d i e" plan e ja p ble nes. Les aduccions usuals ("impuls", "impulsi6", "mo i aci6") s6n masca conno a i es. Pe aixo, i degu a i'exigkncia de signi icacib uní oca al llengua ge cien í ic, el mo "d i e" 6s manlle a so in a llangles, co és, no 6s adui . ~m~e 6, els psicblegs de pa la anglesa amb6 usen el mo "mo i a ion", cosa que complica la aducció pe que de egades l'emp en com a sinonim de "d i e" i de egades no. Ens ha p eocupa la aduccib de "d i e" pe es- se mo mol usa dins el nos e camp de eball ( eo ies de Hull i d'Eysenck). ~ix& ens ha mena a es udia el p oblema de la se a aduccib. D'al a banda, el p oblenia, pe a nosdl es, no 6s pu amen lingÜís ic, sin6 ambd concep ual. Aixl ens hem p oposa dis ingi en e "d i e" i "mo i a ion". El nos e p ocedimen ha consis i en es udia els Pos ula s 6 i 7 del llib e de Hull (1943) P inciples o Beha io . A.l.- &bi . El concep e d'habi és mola , i Hull el de inl 2 pe acionalmen com una a iable in e inen elacionada amb "(1) les condicions an eceden s que menen a la o mació de l1h;bi , i (2) la conduc a que 6s el pos e ec e o conse&ep cia d'aques es condicions an eceden s pe sis in dins el cos de l'o gdnisme". La condició an eceden de l'habi 6s el nomb e de e o yainen s ( 1 les se es a iables), i els seus conceqÜen s o indicado s s6n l'anipli ud de espos a, la la encid de espos a, el nomb e de RCs a l'ex inció, el enips eque i pe a l'ex lnció, 1 la p obabili a d'ocu encia ae la espos a. Fins ací enim una a iable in e inen . pe o csde é cons uccid hii'o e ica en ede ini 1 'habi co n "una condició ela i amen pc~~:d ien o o gani zació deixada pcl e o c;anien dlns el sis e nla nc iós de l'animal", i en cxplici a que "el p océs dc e o $.ai ieii p odueix una connexi6 dins el sis ema ne ibs mi jan cani la yual una desca ega ccgp o a a e en (S) implicada o iginalmen dins un e o ~amen 6s capac d'inicia la desca- eqa e e en ( ) ambé implicada dins el c e o camen . pe b ja que la decc; ega a e en (S) és iniciada pe 11acci6 d'una ene gia es imulado a (S) damun el ecep o , i ja que la desca ega e e en ( ) en el seu degu cu s en a dins el sis ema e ec o , p oduin una eacció (R), enim la seqÜ&ncia, L'o gani zació de l'habi es a ep esen ada pe la lc xa encada en e els p ocessos neu als s i s. Si can- ie n aquek a le xa com a ep esen ació de l h?ibi pe la iiiés con enien i un xic més ap opiada lle a H, enim la ple na i expl ci a no ació pe a exp essa les di e ses elacions ii~plicadcs en el concep e de o ca d' habi ". Aixl SHR 6s obse able, mola , i pod ia pasca pe a iable in e inen si no l'a egls signi icació: *SHR = o pa dahabi concebuda com a una elaci6 es mul- espos a cj olle a o ap oxina(1a a i " S 1< essen "SHR = o ca d'habi concebuda com a una elaci6 dln'íi- mica p ecisa en e impulsos neu als a e en s i e e en s". SHR augmen a amb el nomb e de e o camen s ins assoli el a lo asimp h ic imposa pel l mi isiol&gic sH . A.2.- "D i e". Aques a "connexi6", o H és neccesa ia pe que S ' la espos a s'esde ingui, no bas a pe a explica -la. Cal un es a de necessi a pe a ac uali zd ,A . Pe a liull exis eix un es a de "necessi a p in~; ia" "yuan al a qual- se ol de les comodi a s o condicions necess; ies pe a la supe- i encia de l'indi idu o de l'especie, o quan aquelles es des- ien ma e ialmen de l'op im". 1 mes enda an a egí; "Ja que una necessi a , ac ual o po encial, usualmen p ecedeix o aco- panya l'acci6 d'un o ganisme, so in Hom diu quc la ncccssi a mo i a o "d i e" l'ac i i a associada. Pe les ca ac e s- iques mo i acionals de les necessi a s, aquesbes s6n consi<le- ades com a p oduc o s de "d i es" p ima is". El "d i e" (D) 6s de ini ope acionalmcn , com una a iable in e inen , pe les se ss condicions an cccden s (p.e., p i ació) i pe les se ec conseqÜ~ncies obse ables so b e la conduc a. La cons ucci6 hipo e ica hul.1iana de D 6s mes a ia pob a: "Si no o es, mol es de les necessi a s F imi ies semblen gene a i aboca dins el co en sanguini subs ;' cies més o menys ca ac e s iques, o bé e ; a -ne una suhs an cia ca ac e ís ica. Aques es subs ancies (o llu absencia) enen un e ec e isiolbgic selec iu sob e po cions 1116s o menys es inguides i ca ac e is ques del cos (p.e., les anomenades con accions de " am" del ac e diges iu) on sc eixen pe a ac i a ecgp o s locals. l...) Sembla p obable que quan la sang con enin ce es subs ancies com a esul a d'un es a de necessi a (...), banya les es uc u es neu als que cons i uei xen les bases ana omiques de l'habi ( SHR 1, la cond~c ~ i- a d'aques es es uc u es 6s augmen ada mi janqan una es s en cia baixada bé el eixi neu al cen al'o al e minal e ec o de la connexió, o ambdues coscs~. Veiem que D &S un mo o i les -- pecí ic que enqega ci cui s espec ics ( sH 1. D'al a ap da, D 6s ho neos a ic, PO és, augmen a en augnen a la necessi- a , inc emen que eac i a SHR. Si aques a eac i ació 6s seguida de e o ~amen no sols augmen a SHR ("llei" del e- o camen p ima i), sin6 que ambé edueix l'es a de necessi- a i pe an D A. 3 .- Po encial exci a o i. L'excl aci6 pa lo iana esde e el po encial exci a o i ( ) de Hull, en ds oom a " encl~ncia <le nncc:ibV i "oy mula al seu Pos ula 71 '~ualse ol o ~a d'hAhi : e ec i a ( SiR ) és sencibili zada en po enciali a de eacci6 ( pe o s els "d i es" p ima is ac ius en un momen dona dins l'o ganisme, esscn la magni ud d'aques a po enciali a un p l duc e ob iiigu de mul iplica una unciú c eixen d' pe una unci6 c eixen de D". 1 exp essa ma enia icamen : Pe a Hull, E no 6s execucib, enca a no 6s conduc S R a obse able, pe que SER 6s una en&&ncia a espond e enada pe una endencia a no- espond e o IR. La es a d'ambdues endencies cons i ueix el po encial exci a o i e ec iu, o mi- llo po encial de eacció e ec iu ( SER ): pe o SER enca a no 6s es ic amen execucib. La cog duc a mani es a o po encial de eacció e ec iu momen ani, p o e d' ,E, i d8una o ~a oscil. la osia ( O ) que esul a ia S R "de l'acció e~~on hniamen a iable d'un nomb e eno me de pe i s ac o s ( ckl. lules ne iosea ) , ac uan cadascun indcpenden mank augmen cn o Oiiminuín la in snsi a de lea a~cciono mi- jan~ades pe connexions ecep o -e ec os". Tanma eix, SER 6s el besa6 i (al pl o da la ~o ia hul.linpia ( ngl'e lgii a). B. - POSTULAT 6. Pe a Hull o a necessi a gene a un "d i e", ee- sen aques capap d'ene gi aa SHR. pe o sHR po esse ac i i a pe o s els "d i es" ac uals a al1 de "d i e" glg bal (D) : "Qualse ol o ca d'habi e ec i a ( ) és sensi bili zada en po encial de eacci6 ( SER ) pe o s els "d l es" p ima is ac ius en un momen dona dins l'o ganisme. Ai- xo implica la gene ali a i no-di eccionali a ( conduc a1 ) de D. Honi ha esc i so in que D se ia el mo o pe o no el im6 de la conduc a. Si la manca o p i ació de sa is acci6 de ne- ceaei a e imh ios o ee "d ee", es de i a de la concopcid hul.liana do SER que l'execuci6 ha d'augmen a en di e si ica les p i acions de l'o ganisme (Pos ula 7 ). Les p o es di- ec es expe imen als mes a ia no mos en l'e ec e espe a (F anks, '1957; G ice i Da is, 1957; Fech e i Ison, 1972). ~ n~e h la p i ació no sols enekgi za +a.conduc a de l'o ganisme ans ambé la di igeix. Hull (1930, 1931) concebí que un "d i e" podia cons i ui un es %mul; in e n, i que a- ques es ímul-"d i e" o ma ia pa de Z'es ímul e ocado de la espos a. La deducci6 més di ec a d'aques a suposici6 Is la possibili a d'e ec ua disc iminacions a base de di e en s p i acions, possibili a que ou con i mada (Hull, 1933; Leepe , 1935; Bolles i Pe ono ich, 1954). Hull o mali za aques a eix un es xmul "d i e" ca ac e ls ic (S,, 1, la in ensi a del qual 6s una unci6 lineal c eixen del "d i e" en Ges i6. Ai- x.1, du an la p ac ica e o gada l'o ganisme no condiciona jus R a S sin6 anbe a S,, o man -se H R, cosa que explica- la la di eccionali a del "d i e". Veiem, doncs, que so a el concep e de "d i e" hul- 1 A a1ainaguan duaa unciené dia ineas8 L'ana gi a n i la gui& do a. Hebb (1949, 1955) i Kimble (1961), en e dlal ea, consl_ do a on m60 p o i Be BIU~O~PZ lea duo8 uha onl~ com a p oaaseos aepssa s. D1al a banda, Le oone uoo&d hipoei ioa hu5.Liana de D di e encia cla amen lee dues uncions. El *d i em-ene gi zan se ia una subs ancia "més o menys ca ac e s ica" que banya ia "les es uc u es neu als (. . .) bases ana oniques de l'habi ; el "d i e" aixl ca ac e i za 6s un 'concep e més a- ia cen al. Pe con a, SD és nés bé pe i e ic: "p.e., le's anomenades con accions de ' am' del ac e diges iu". Amb aques es cons uccions Hull, en eali a , in en a e compa i- bles les coicepcions del "d i e" cen al amb la pe i e ica- e cep o a (" am" = con accions es omacals, "se ' = gola seca, e c.) . Hull ap o i a ambdues concepcions pe a explica les dues uncions mola s del "d i e". . Jus amen l'any de la publicació dels F inciples, Mo gan (1943) acabaanb la hipo esi pe i' & ica del "d i e" i c ea el concep e d' "es a mo i acionúl cen al". Dine el camp psicol~yic, Hebb (1949) comenF; a in odui la concepcid de "d i ei-ene gi zan com a 'p océs cen al au 6nomn, anomenan aix aquells p ocessos cen als que segons Hilga d i Ma quis (1940) "semblgn ela i .amen . independen s dels es ímuls a e- en s". Lo "es a mo i acional cen aln de Mo gan &S pe a Hebb un "p océs cen al au onom": A a 6s momen de adui el mo hul. lia "d i e". Hull iisa conLsinhnims "d i e" i' " no i a ion" amb o a p g e encia pel p ime . , Hebb (1949), que només usa el mo "mo i a ion", e ma ca que "el e me lmo i a ion-' a e e encia a dues qües ions dis in es: (1) ¿Pe que un animal és ac iu d'alguna mane a, i (2) pe que l'pc i i a p en una o ma pa icula ?. E iden men , (1) 6s la qÜeg i6 onamen al. Realmen , la psicologia mode na usualmen es e ~ eix a (2) enca a que l'esc ip o que usa el e me so in pembla pa la d' (1) > .No a que (1) 6s conduc a guan i a i a, (2). conduc a quali a i a, ,i que qualse ol conduc a' dis in a d'al a (qua- li a ) semp e implica una ce a quan i a . En e mes hul.lians, (1) se ia en an que E, i (2) se ia SER en an que S - R. (1) i (2) són mola men inex icables, pe aixh Hull in en a explica el0 igo i la di ecció de la conduc a a pa i d'un concep e uni a i: "el d i e". pe o el "d i e" hul.li3 6s basicamen igo i zan , ene qi zan , de la conduc a. En aques sen i la millo aducció se ia "ene gia" de la con duc a. Pe o "d i e" és mo d'Gs gene al dins la psicologia en angles, i ins i o en aques a llengua cal que l'esc ip o indi qui, d'alquna o ma, si a e e encia al ca a9 e s ic "d i e" hul.lia, pe que 6s una e ade a c eaci6 concep ual so a un nom mol usa . Hull ma eix hagué d'especi ica -ne el sen i qual- que egada: "~ixo implica ins a un ce pun la na u a indi e- enciada del "$&&xs" en gene al, con inguda en el concep c e~ di: de ."l bido". Tanma eix, aixo no p esuposa de cap mane a la dominancia de qualse ol 'd i e", al com el sexe, sob e els al es "d i es". (Els sub a lla s s6n nos es, No i's el sud i1 joc se nan ic de "d i e"). Pe o el sua a esmen a , p oposam adui el "gil- yg' hul.lia pel mo "ducci6", mo no usa enca a que amb di e -- ~os compos os en Gs (inducci6, conducció, e c. , de siqni ica- ci6 e imoloq ca ("duce e" = "du ", "po a ") semblan a la i- dea de " o d i e", i amb un de i a no able: "conduc a". El mo "mo i aci6", pel seu signi ica i Gs lingÜís ic, adui ia els "al es" "d i es" hul.lians (sexe, e c.). En gene al, "duccci6" exp essa ia la idea de "d i e" en an que ac i ado (E) de la conduc a (Pos ~la 7 ) i "mo i aci6" en an que i m6 d'aques a ( S4 ) (Pos ula 6 1. D - CLOENDA . Vis o l'an e io i ema can la necneei a d'un llegua ge unl oc en cidncia, p oposam una aduccid doble del mo "d i e" seqons el signi ica . D'una banda, el neologisme "ducci6" adui ia el "d i e" en es com "ene qia" inespecl ica i o al de la conduc a, so a un aspec e onamen almen quaE