E i ka APFELBAUM
(T aducció
al
ca ala
de ,Pe e No o)
Exis eix a F anca un con e, esc i pe A. Daude , du an la segona mei a
del segle
XIX,
que ha esde ingu un classic de la li e a u a in an il. Es ac ade
la cab a de M . Seguin. Jo no sé si aques con e ha a essa el Pi ineus, com a
ac a de e -ho la pe i a cab a de M . Seguin, i si o ma pa de la cul u a
in an il espanyola És pe aixb que ac a é de esumi -lo en poques
pa aules.
M . Seguin ha ia ingu successi amen , di e ses cab es; o es ha ien
ugi i se les ha ia menjades el llop. M . Seguin es ima a pa icula men
I'úl ima cab a que posseik i, pe es al ia -li lama eixa so que les al es, la a
lliga
i
li
a explica la llicó. Pe o la cab a desi ja a la llibe a i, ipa d'es a
lligada o el dia dins un pe i anca , una bona ni es a escapa . Desg aciada-
men , desp és d'un du comba pe la se a llibe a , que a du a o a la ni ,
a acaba pe se menjada pel llop.
Aques con e, eposa sob e una eali a , o aimenys po se llegi com la
ansposició d'una eali a social (no oblidem que el con e a se esc i
al
segle
Xix,
en el momen en que a Eu opa les llui es socials i pe mo ius
nacionals es an en el seu pun aIgid),
i
pe an , po a una mo al,
i
man é una
hipo esi, enca a a ui mol escampada. Segons aques a hipo esi, exis i ia un
1
Coniunicació llegida a la Te ce a Se mana de Psicosociologia, U.A.B. Bella e a) maig
del
1979.
128
ERIKA
APFELBAUM
o d e de les coses -es pod ia di millo un o d e na u al de les coses- que no es
po igno a i sob e o , que no es po ansg edi , alguns indi idus o g ups,
es a ien aboca s a exe ci el domini; d'al es a es a so mesos. Exis i ia, en
esum, una a ali a sos inguda pe de e minan s biolbgics que si ua ien
&una mane a i e e sible d'un cos a les cab es i de l'al e els llops.
Si em pe me eu de ansposa -ho d'una o ma senzilla, a un cos a
es a ien les dones i a l'al e els homes, o el ma eix pe als neg es i els blancs;
els jueus i els a is.
Veu íeu, doncs, com aques a aula s'a icula sob e di e ses eali a s i hom
sap ambé, que les jus i icacions pe pe pe ua 'les di e encies socials, pe
man eni p ac iques de disc iminació i de desigual a social, han ingu
so in l'ajuda de les eo ies de la di e encia, de l'he e ogenei a biolbgica
i e e sible, en de ini i a l'aju de les eo ies acis es; ambé sabem com és
di icil pe un g up, una comuni a , un poble di e encia d'aques a mane a,
eme gi de la u ela dins la qual el g up es oba si ua .
Em sembla que so geixen aquí dos ipus de qües ions:
a)
La qües ió de la genesi de les elacions de dominació-subo dinació,
que nosal es no abo da em a ons, ja que nosal es enca a no hem
a iba en an que psicosociblegs a pode e l'e iologia d'aques s
enbmens que gene almen enen a els his b iques i cul u als.
b)
El segon p oblema so geix del incionamen ma eix del pode , de les
modali a s que an pe pe ua el pode . T ac an d'aques p oblema, cal
abo da simul hniamen la qües ió de les epe cussions, de les ela-
cions de pode en e els g ups sob e l'o gani zació social &un can ó,
sob e les elacions en e pe sones de l'al e can ó, i inalmen sob e els
indi idus (llu iden i a i llu pe sonali a ).
Al
cos a d'aques a cons el.lació de qües ions, hom po p egun a -se pel
enomen in e s, és a di , en on dels mecanismes, de l'op essió, a nbé
podem p egun a -nos pe les condicions d'allibe amen .
Re o nem pe un momen a la aula de Daude , que p esen a de mane a
immu able les elacions en e els llops i les o elles.
Aques o d e és ealmen an na u al i an immu able?
Em semMa, que
J.
Ga cia, si li p oposh em explíci amen la qües ió,
espond ia:
NO.
J.
Ga cia és un psicbleg no d-ame ica d'o igen espanyol. Ha eballa
sob e els p oblemes de l'ap enen a ge, u ili zan com a subjec es expe imen-
als, animals. En una se ie d'expe iencies, ha demos a que alguns animals
sal a ges i p eda o s, que s'alimen en d'al es animals com és el cas dels
PODER ENTRE GRUPS 1 ENTITATS SOCIALS
129
alcons, coio s o llops, poden ap end e mol apidamen a ugi , a e i a
menja llu s p eses habi uals. Solamen cal dona als llops, pe exemple,
en epans d'o ella, e s de ca n d'o ella ecobe a de llana pe simula
l'animal i adjun a -hi un e i que el llop no pugui de ec a , ni olo a , ni
sen i -ne el gus . El en que con é ccl'en eph posa malal l'animal algunes
ho es desp es de l'alimen ació, i des d'alesho es el llop e usa menja o elles.
Podem eu e com aques a descobe a e oluciona i posa en qües ió les
eo ies academiques del condicionamen . El que impo a, com mos a el
ilm de Ga cia, ilma desp és d'una de les se es expe iencies, i quejo he
ingu l'ocasió de eu e, és que:
a)
El llop que p e iamen ha es a en e ina , uig en p esencia d'una
o ella.
b)
Es po eu e a anca l'o ella amb un ai e amenacado cap al Ilop, el
qual mos a o s el signes de la po .
Quina és la signi icació de o aixo? Em sembla que aques es expe iencies
sugge eixen un doble ensenyamen .
Posen en qües ió la ce esa d'un o d e p e-es able , i e e sible,
immu able
i
na u al de les coses i indica la no adequació d'una eo ia
de e minis a en aques sen i .
Els can isl d'ac i ud obse a s en les o elles, el c eixemen de llu
ag essi i a , que a pa d.lela amb l'apa ició de l'ac i ud po uga del llop,
sugge eix, si se'ns pe me una ansposició ce amen un xic a iscada en
l'es a ac ual dels nos es coneixemen s, l'exis encia d'una escle xa en la
na u alesa de les elacions ins aquí es able es. Pe me e apa kixe ap i uds
i
capaci a s queja exis ien de o ma po encial
i
la en ; són el e men d'una
ans o mació més adical que només po desen olupa -se g hcies a la
modi icació de l'es uc u a de les elacions.
To aixo que hem di , indica que les conduc es indi iduals,
i
pe an la
iden i a ma eixa, són el esul a de de e minacions socials, és a di ,
ins i ucionals.
Con o mem-nos de momen , a o mula el con ingu de p egun es que
puguem ac a d'anali za en an que psicosociblegs.
En quines ci cums ancies la esis encia po apa eixe en un g up op imi ,
in e io i za ? En quines condicions una de ensa s'o gani za i a a és de
quines modali a s legals o ihlegals po exp essa -se,
i
e -se econeixe ? En
i,
quines epe cussions enen sob e l'es uc u a
i
el uncionamen del g up
op imi i sob e els indi idus que el componen?
.
Pe ilelus a apidamen les qües ions abans indicades, penso pe
exemple, en les p egun es que podem e -nos a p opbsi del genocidi dels
jueus du an la gue a Una d'elles se ia: con1 a se possible que ma ances
,130
ERlKA
APFELBAUM
an massi es es poguessin dona sense esis encia. D'una pa cal eco da
que es a en dona esis encies ailladamen (i no solamen les més conegudes
com la e ol a del ghe o de Va so ia) pe o que han es a pe una pa
ep imides, pe una al a pa amagades o no ecollides en els a xius o icials
dels dominado s pe aoiis e iden s; d'al a pa o s els es imonis sob e els
camps, les depo acions, pe o enca a d'una o ma més gene al o s els
es imonis que an e e encia a e s de dominació
i
de subo dinació en
qualse ol ins i ució o ali a ia (Go man) mos en cla amen com el g up
dominan posa en p ac ica o mes pe o ega o a emp a i a de e ol a: la
més e iden és l'a eblimen isic de les pe sones, pe o ambé sabem de quina
mane a els alemanys es an es o ca a amaga semp e el des í que espe a a
als depo a s jueus.
Se sap, pe múl iples es imonis, que la e ol a del Ghe o de Va so ia,
pe posa un exemple, a escla a en el momen p ecís en que la e i a sob e
el genocidi a se indiscu iblemen coneguda.
Vold ia de ini amb més p ecisió
i
de o ma més gene al, que hi ha
da e a la noció de Pode , de dominació,
i
de subo dinació.
El pode , no és aixo que la majo pa dels psicolegs socials posen so a
aques epíg a . En e ec e, quan hom consul a els manuals de psicologia
social, hi oba gene almen uns capí ols i ula s ((pode )). Pe o la concepció
que hi és desen olupada es a es e amen elacionada amb l'es udi del líde ,
pe bé que el pode hi és desc i com a ibu de la pe sonaque el de en a, és la
se a capaci a d'in luencia, la se a capaci a pe manipula l'al e, amb la idea
implíci a de que el pode és bo, ja que només se'l a se i pe al bé úl im de
o s, pe
al
uncionamen op im del g up. Concepció op imis a o pa idis a
de les uncions del pode .
No és així que en pa la em. El desc iu em abans que o , en e mes d'una
elució
que é pe e ec e es uc u a el conjun del camp social, aplica un
o d e en e els di e en s g ups que el componen,
i
pe conseguen assigna -
los-hi llu lloc co esponen .
Les mani es acions d'aques pode poden dona -se a ni el1 de nacions,
en e g ups que es di e encien pe llu s ca ac e is iques ísiques, lingüís i-
ques, cul u als, e c.
Tals elacions de pode poden ambé mos a -se en les elacions que
es uc u en una comuni a cien í ica quan s'oposen, pe exemple, concep-
cions di e ses, on una domina el ((me ca cien í ic)).
En esum, la implan ació de elacions de pode és múl iple; es a
inculada a la his o ia singula de cada g up conside a .
Com un g up social pa icula , com una ideologiaque sus en a la p ac ica
d'aques gmp a iba a domina un al e g up?
PODER ENTRE GRUPS
1
ENTITATS SOCIALS
13
1
Una espos a global no po se donada únicamen pe la psicosociologia a
causa de les componen s p opiamen his o iques d'aques p oblema.
Podem p egun a -nos
com
una di e encia en e dos g ups po se
con e ida en desigual a ; co n de seguida pe aques a desigual a a i icial-
men de e minada, el g up domina és man ingu so a u ela.
Sembla que pe aconsegui -ho cal e adme e, d'en ada, que la
di e encia so geix d'una he e egeney a socialmen signi ican i, si és possible,
d'una in e io i a de ca ac e biolbgic
i
na u al.
Co en el isc de epe i -me, ema ca é que mol es elacions de pode es
col.loquen sob e di e encies ja exis en s, di e encies e ec i es. Ja que
exis eixen dins una socie a donada, múl iples g ups, sepa acions po encials
en aó de múl iples c i e is. Aques s ag upamen s, es dis ingeixen els uns
dels al es pe c i e is his o ia, e nics, lingüís ics, eligiosos,
i
un lla g e c. Es
dis ingeixen, a ol es, pe di e encies biolbgiques, isiolbgiques (pigmen a-
ció de la pell, sexe), sense que aixo ingui en un p ime momen cap
signi icació social. Quan aques a s'a egeix a c i e is biolbgics, his b ics o
cul u als, és semp e sob eposada.
El que
es
essencial, pe quk un g up es ableixi ladominació sob e un al e,
és que pugui e igi la simple di e encia en dissime ia, desigual a i elació de
supe io a in e io . Quan pensem en les eo ies acials que a en e u o a
pa i del segle
XIX
ins a la segona gue a mundial o en les eo ies de la
in ebligencia co n les de Eysenck,
i
el deba que s'hi associa en e he encia
i
mi jh, es eu la impo ancia que po eni la elació sabe -pode
i
co n
l'ap opiació del sabe és un ins umen p i ilegia en el nos e segle pe
con ola ilo modi ica les elacions de pode .
No és, doncs, la di e encia o l'he e ogenei a en e dos g ups, pobles o
comuni a s el que és impo an . L'impo an és la
desigual a ins i u da
que és
un e ec e del pode . És un e ec e del pode d'una banda, pe o ambé és la
ga an ia d'aques pode . Ja que és en nom d'aques a di e encia ins i ucio-
nali zada en o ma d'he e ogenei a , na u al si és possible,
i
en o s els casos
indiipensable, que el g dp dominan oba el d e de despossei el g up
domina , despossein -lo dels seus d e s més onamen als, p enen -li així la
se a capaci a de pode ac ua co n a g up de pe enencia
i
co n a g up de
e e encia.
'
En esum, la di e encia con e ida en desigual a , se eix de ga an ia i de
jus i icació pe ins au a una elació de dependencia
Pensem en les dones, els neg es d' A ica del Sud o d'Ame ica del No d, o
pensem en la so del jueus a Eu opa abans del
1940.
To s aques s g ups
poden se desc i s co n o man pa de col.lec i i a s a les quals s'ha nega
juga un ol social ac iu en una socie a donada, a excepció, ben en es,

132
ERIKA
APFELBAUM
d'aquells d e s que se'ls pe me en o assignen au o i a iamen pe un segui
de lleis i dec e s.
En la elació de pode , el g up domina ep esen a una comuni a que no
é exis encia legal i pe an no é.pode con ac ual.
Finalmen , se'ls nega la iden i a p opia. Pe a iba a aques esul a , el
g up dominan é ecu sos i mi jans di e sos, gene almen ins i ucionali -
za s com «legals».
En si uacions ex emes
i
dins el ma c del que el psicosocioleg ame ica,
1.
Go man anomena les ins i ucions o ali a ies (hospi als psiquia ics,
camps de concen ació, p esons, e c.) els mi jans són expedi ius pe al
d'a iba a una despe sonali zació de l'indi idu, i a la se a deso ien ació. Els
es imonis que es poden ecolli , an si es ac a de camps d'ex e mini, com
de «goulags» o d'hospi als o s an e e encia a i us d'en ada:
-
despulla -se, nudi a i du xes
-
iden i i ació que els edueix a un núme o
-
uni o me, e c.
Si
es conside a el enomen en la se a o ma més di usa, si se'l conside a en
les se es o mes de di e encia o dina ia, quo idiana, -aquella que a
e e encia als eballado s immig a s pe exemple-, els mi jans són més
insidiosos, més,emmasca a s, pe o enen pe objec iu a iba a despossei el
g up domina del e eny de e e encia que
li
eS p opi en p o i exclusiu de les
e e encies al g up dominan .
El segon ac o essencial pe quk un g up pugui assegu a ladominació, és
e econeixe i adme e o icialmen , que el1 és l'únic de en o dels alo s
i
de
les no mes,
i
que el sis ema de e e encies que el1 o e eix, é un alo
uni e sal.
Un dels mi jans, pe al d'a iba -hi, és el de de ini explíci amen els al es
sis emes de e e encia com a pa icula s
i
singula s. D'aques a mane a es a
es abli a F anca la dominació lingüís ica que ha e del ances l'única
llengua o icial, llencan les al es dins el cubell de les escomb a ies,
anomenan -les ccpa ois)).
A
a és de di e en s modali a s, les elacions de pode a iben a assigna
un lloc pa icula a cada g up dins el camp social.
Espe o que comenca eu a en e eu e pe que és indispensable de
conceb e el pode en e mes de elació i no com lap opie a d'un g up dona .
Ni el pode ni cap g up, no exis eixen o a de la elació que els uneix i els
cons i ueix. És a di , pa lem d'un p océs, d'una dinamica que és cons i u i a
an de la elació de dominació-subo dinació com de la elació en e g ups
i
de l'o gani zació in e na de cada g up.
El pode és, doncs,'190pe ado d'una di e si icació social, que es mani es a
ins i o en el uncionamen in e o dels g ups.
PODER ENTRE GRUPS
1
ENTITATS SOCIALS
133
Pe es abli i man eni la dominació
i
assegu a la subo dinació de l'al e,
el pode posa en p ac ica modali a s di e ses, que enen o es pe inali a ,
con o ma i modela cadascun dels g ups
i
di e encia -lo en una dissime ia
que apa egui co n insupe able
i
i e e sible.
El pode unciona ambé co n a p incipi ac iu dels p ocessos de
di e enciació: l'he e ogenei a que el1 engend a és la condició ma eixa de la
se a exis encia i al ma eix emps n'és la se a jus i icació
i
el seu e o c.
No hi ha elacions de pode si no és a condició de que exis eixin
e ec i amen dos g ups di e encia s, de que es p odueixi una dis inció en e
el ((nosal es))
i
«ells».
Cal pode , d'en ada, dis ingi un conjun d'indi idus i assigna -los un
lloc de e mina , sepa a .
Dis ingiu, ma ca , es igma i za , són unes de les modali a s onamen als
del pode , pe
al
de concen a els pode s cap a un sol can ó.
Tal co n ja he di , el ma ca ge, l'es igma i zació, la in e io i zació, no son
més que una ans o mació de la signi icació de les di e encies ja exis en s, la
na u ali zació de als di e encies en dissime ies insupe ables. Es ac a,
gene almen , de designa una col.lec i i a d'indi idus, de ca ac e i za -los
o almen i de o ma exclusi a pe llu pa icula i a g upal, pa icula i a ala
qual s'associa a i icialmen , a bi a iamen , una signi icació causal.
Guillaumin obse a que: «...una anhlisi de la p emsa des de
1968
ens
mos a com, so in la ca ac e ís ica "jo e", adqui eix de sob e un con ingu
al.lusiu, explica iu. Quali a no a d'una ca ac e ís ica que ansme una
pseudo-in o mació que é alo d'explicació causal.))
P océs desindi iduali zan que ep odueix, a ni el1 de l'esc i
i
del
designa , els p ocessos de despe sonali zació que acompanyen l'en adadins
els uni e sos concen acionals.
A
a és d'aques a ope ació de ma ca ge
i
d'es igma i zació, que apun a a
una de e minada ca ego ia d'indi idus, es ac a d'es abli les on e es que
de ini an els con o ns de la comuni a assenyalada, en -la exis i co n a
en iia cla amen di e eniciada
i
dis ingible, pe o al ma eix emps,
i
aixb és
l'impo an , de ini pe complemen a i a sense que sigui necessa i ca ac e-
i za -lo amb p ecisió
i
de o ma explíci a, el g up dominan . Aixi, el g up
dominan es a semp e a l'omb a, no és anomena i es a incomp ensible.
L'es igma i zació
i
el ma ca ge, enen pe objec e úl im, l'exclusió del
g up domina ; exclusió que po p end e dues o mes co n a no a Foucaul :
exclusió o exili- ancamen , que sob e el model de la
lep a
s'e ec ua,
i
que és
una p ac ica de ebuig. ~'Fxis eixen di e ses modali a s: appa heid, cas es,
escla a ge, camps de concen ació, e c
...
on no hi ha més que compa inlen s
es ancs,
i
no es po ci cula d'un g up a l'al e.
134
ERIKA
APFELBAUM
Un Segon model és el de la
«$es a»
pe e i a la se a ex ensió, s'e ec ua un
e icula igo ós que ((demana sepa acions múl iples dis ibucions indi i-
duali zan s
i
una o gani zació se e a de igilan s
i
igila s.)) La nos a socie a
unciona amb un model d'aques ipus, mol més di ós que l'an e io :
in o mes escola s, medics, es s, e c... El ma ca ge de l'indi idu po eali za -
se sense que aques se n'adoni.
Assenyalem que es po passa d'un sis ema d'exclusió a l'al e; els neg es
han passa del p ime al segon quan desp és de la gue a de Secessió, a en
passa de l'escla a ge a una pseudo-in eg ació. In e samen , a la si uació del
jueus a Eu opa desp és dels anys
30,
que a en passa del segon es a al
p ime .
Més enllh del ma ca ge com a p ocedimen de cons i ució del pode , és
una e i able es uc u ació del camp social allo que s'elabo a d'aques a
mane a, cas an la col.lec i i a dominada, si uan -la en el lloc que hau h
d'ésse el seu, pe b explici an simul aniamen el lloc que s'assigna al g up
domi ian i les uncions que el1 s'a ibueix dins d'aques a elació.
En aques sen i , es po di que a a és del ma ca ge la elació de pode é
pe unció ag upa .
A u em-nos uns momen s sob e la idea de g up. Segons Le in, el g up es
de ineix pe dues p opie a s:
.
a) Recull o s els indi idus que son aboca s a una ma eixa so .
b) El g up cons i ueix, pe a l'indi idu, el supo en elació al qual el1 es
de e mina: supo que li o neix un ce s a us social,
li
dona segu e a
i
li
a o ga ajuda.
Indiscu iblemen , si honi s'a é al p ime aspec e que o ma el g up, el
ma ca ge en an que modali a
i
condició de o mació de elacions de pode ,
é ben bé aques a unció d'ag upa , ja que es a a és del na ca ge, com els
memb es del g up són aboca s a una so comuna. (Di e en de la que
ind ien si la di e encia sob e la qual s'e ec ua el ma ca ge hagués es a amb
el seu signi ica p ime .).
Mes pe es abli , assegu a la dominació, el g up dominan endeix a
posa -se -i a imposa -se- com a ep esen an de la o ali a humana, de les
no mes uni e sals
i
com a únic e e en . C ea el mi e
i
la necessi a d'un cos
social homogeni,
i
a unciona la p essió d'una con o mi a a eali za :
homogenei a que al an pe
al
g up dominan com pe al g up subo dina ,
pe bé que aques hagi es a abans desp o ei de mi jans de eixi en el si
d'aques a homogeney a . Es ac a, doncs, de e unciona una egla única,
hlida pe als dos g ups, que ecolza sob e disposi ius des ina s a p o egi el
g qp doniinan , que sin an nés e icacos en an que és el g up dominan
qui els con ola
PODER ENTRE GUPS
1
ENTITATS SOCIALS
135
Així, o nan a la noció de g up al i co n ha es a de inida pe Lewin,
podem di que les on e es que s'es ableixen en la col.lec i i a dominada
co n a g up in e io i za , les limi acions dels seus d e s, les p essions que s'hi
exe ceixen, o aixo po a a impedi al g up in e io i za de p ocu a de
o ma au onoma als seus memb es, s a us, segu e a , i gene almen el
conjun de uncions de sos enimen i de e e encia que un g up que posseeix
el pode en el e eny social o e eix als seus.
Pe co ise@en , més enllh del eag upa nen que és el mo iu apa en del
ma ca ge, es ac a de la des ucció del uncionamen de la col.lec i i a
ma ginada que és en de ini i a pe seguida i enganyada.
Es ac a, doncs, de
desag upa el g up,
d'impedi -li juga la se a unció
essencial pe l'indi idu, que se'n essen .
Veu íem que és aques el nucli, el pun d'a iculació en e els p ocessos
socials i el ni el1 indi idual.
En e ec e, el g up subo dina pe d -o abandona p og essi amen - els
mi jans de p ese a les se es no mes
i
els seus p opis e e en s, pe d, doncs
la possibili a de p ese a una exis encia au onoma o a de la elació amb el
g up dominan . El qual conse a els seus pun s d'anco a ge p incipals.
S'obse en emp a i es d'assimilació i d'in eg ació en el ma c del g up
dominan , negació, doncs, del g up de pe enencia co n a g up de e e encia,
co n pe exemple la socie a jue a alemanya assimilada.
O
el enomen
conegu so a el nom «passing» dels neg es no d-ame icans.
.
El desag upamen se sos é sob e o mes als co n la des ucció (la
col~locació, en e pa en esi, el e de man eni en silenci) del pa imoni
cul u al
i
la desapa ició apa ellada de les adicions d'una comuni a i de les
se es o mes d'exp essió p opies (C . pe exemple, la desapa ició de la
llengua b e ona, occi ana, e c. en p o i exclusiu de la llengua dominan ).
Els e nolegs expliquen co n l'obligació e a als indis de passa d'un ipus
d'hhbi a que complia uncions p ecises en l'o gani zació in e na de la
socie a índia, aun hhbi a concebu segons les no mes i els desigs de lanos a
socie a occiden al, ha p ecedi a la desapa ició de la socie a au bc ona (és a
di que des del pun de is a dels inemb es d'un g up in e io i za , la
p ese ació d'una qualse ol ca ac e ís ica cul u al, cons i ueix dins un
p océs de dominació
i
dins la emp a i a de disg egació i de deses uc u-
ació un e i able comencamen de esis encia ac i a
...
Go man explica
bas an s exemples d'aques s ipus, a p opbsi dels malal s men als so mesos
al pode coe ci iu de la eclusió).
Cal a egi que mol so in el g up disg ega p en pel seu comp e les
p essions del pode , accep an les no mes dic ades pel g up dominan co n a
uni e sals. Exis eix una in e io i zació de les no mes de I'al e g up, de