Poder entre grups i identitats socials

E i ka APFELBAUM (T aducció al ca ala de ,Pe e No o) Exis eix a F anca un con e, esc i pe A. Daude , du an la segona mei a del segle XIX, que ha esde ingu un classic de la li e a u a in an il. Es ac ade la cab a de M . Seguin. Jo no sé si aques con e ha a essa el Pi ineus, com a ac a de e -ho la pe i a cab a de M . Seguin, i si o ma pa de la cul u a in an il espanyola És pe aixb que ac a é de esumi -lo en poques pa aules. M . Seguin ha ia ingu successi amen , di e ses cab es; o es ha ien ugi i se les ha ia menjades el llop. M . Seguin es ima a pa icula men I'úl ima cab a que posseik i, pe es al ia -li lama eixa so que les al es, la a lliga i li a explica la llicó. Pe o la cab a desi ja a la llibe a i, ipa d'es a lligada o el dia dins un pe i anca , una bona ni es a escapa . Desg aciada- men , desp és d'un du comba pe la se a llibe a , que a du a o a la ni , a acaba pe se menjada pel llop. Aques con e, eposa sob e una eali a , o aimenys po se llegi com la ansposició d'una eali a social (no oblidem que el con e a se esc i al segle Xix, en el momen en que a Eu opa les llui es socials i pe mo ius nacionals es an en el seu pun aIgid), i pe an , po a una mo al, i man é una hipo esi, enca a a ui mol escampada. Segons aques a hipo esi, exis i ia un 1 Coniunicació llegida a la Te ce a Se mana de Psicosociologia, U.A.B. Bella e a) maig del 1979. 128 ERIKA APFELBAUM o d e de les coses -es pod ia di millo un o d e na u al de les coses- que no es po igno a i sob e o , que no es po ansg edi , alguns indi idus o g ups, es a ien aboca s a exe ci el domini; d'al es a es a so mesos. Exis i ia, en esum, una a ali a sos inguda pe de e minan s biolbgics que si ua ien &una mane a i e e sible d'un cos a les cab es i de l'al e els llops. Si em pe me eu de ansposa -ho d'una o ma senzilla, a un cos a es a ien les dones i a l'al e els homes, o el ma eix pe als neg es i els blancs; els jueus i els a is. Veu íeu, doncs, com aques a aula s'a icula sob e di e ses eali a s i hom sap ambé, que les jus i icacions pe pe pe ua 'les di e encies socials, pe man eni p ac iques de disc iminació i de desigual a social, han ingu so in l'ajuda de les eo ies de la di e encia, de l'he e ogenei a biolbgica i e e sible, en de ini i a l'aju de les eo ies acis es; ambé sabem com és di icil pe un g up, una comuni a , un poble di e encia d'aques a mane a, eme gi de la u ela dins la qual el g up es oba si ua . Em sembla que so geixen aquí dos ipus de qües ions: a) La qües ió de la genesi de les elacions de dominació-subo dinació, que nosal es no abo da em a ons, ja que nosal es enca a no hem a iba en an que psicosociblegs a pode e l'e iologia d'aques s enbmens que gene almen enen a els his b iques i cul u als. b) El segon p oblema so geix del incionamen ma eix del pode , de les modali a s que an pe pe ua el pode . T ac an d'aques p oblema, cal abo da simul hniamen la qües ió de les epe cussions, de les ela- cions de pode en e els g ups sob e l'o gani zació social &un can ó, sob e les elacions en e pe sones de l'al e can ó, i inalmen sob e els indi idus (llu iden i a i llu pe sonali a ). Al cos a d'aques a cons el.lació de qües ions, hom po p egun a -se pel enomen in e s, és a di , en on dels mecanismes, de l'op essió, a nbé podem p egun a -nos pe les condicions d'allibe amen . Re o nem pe un momen a la aula de Daude , que p esen a de mane a immu able les elacions en e els llops i les o elles. Aques o d e és ealmen an na u al i an immu able? Em semMa, que J. Ga cia, si li p oposh em explíci amen la qües ió, espond ia: NO. J. Ga cia és un psicbleg no d-ame ica d'o igen espanyol. Ha eballa sob e els p oblemes de l'ap enen a ge, u ili zan com a subjec es expe imen- als, animals. En una se ie d'expe iencies, ha demos a que alguns animals sal a ges i p eda o s, que s'alimen en d'al es animals com és el cas dels PODER ENTRE GRUPS 1 ENTITATS SOCIALS 129 alcons, coio s o llops, poden ap end e mol apidamen a ugi , a e i a menja llu s p eses habi uals. Solamen cal dona als llops, pe exemple, en epans d'o ella, e s de ca n d'o ella ecobe a de llana pe simula l'animal i adjun a -hi un e i que el llop no pugui de ec a , ni olo a , ni sen i -ne el gus . El en que con é ccl'en eph posa malal l'animal algunes ho es desp es de l'alimen ació, i des d'alesho es el llop e usa menja o elles. Podem eu e com aques a descobe a e oluciona i posa en qües ió les eo ies academiques del condicionamen . El que impo a, com mos a el ilm de Ga cia, ilma desp és d'una de les se es expe iencies, i quejo he ingu l'ocasió de eu e, és que: a) El llop que p e iamen ha es a en e ina , uig en p esencia d'una o ella. b) Es po eu e a anca l'o ella amb un ai e amenacado cap al Ilop, el qual mos a o s el signes de la po . Quina és la signi icació de o aixo? Em sembla que aques es expe iencies sugge eixen un doble ensenyamen . Posen en qües ió la ce esa d'un o d e p e-es able , i e e sible, immu able i na u al de les coses i indica la no adequació d'una eo ia de e minis a en aques sen i . Els can isl d'ac i ud obse a s en les o elles, el c eixemen de llu ag essi i a , que a pa d.lela amb l'apa ició de l'ac i ud po uga del llop, sugge eix, si se'ns pe me una ansposició ce amen un xic a iscada en l'es a ac ual dels nos es coneixemen s, l'exis encia d'una escle xa en la na u alesa de les elacions ins aquí es able es. Pe me e apa kixe ap i uds i capaci a s queja exis ien de o ma po encial i la en ; són el e men d'una ans o mació més adical que només po desen olupa -se g hcies a la modi icació de l'es uc u a de les elacions. To aixo que hem di , indica que les conduc es indi iduals, i pe an la iden i a ma eixa, són el esul a de de e minacions socials, és a di , ins i ucionals. Con o mem-nos de momen , a o mula el con ingu de p egun es que puguem ac a d'anali za en an que psicosociblegs. En quines ci cums ancies la esis encia po apa eixe en un g up op imi , in e io i za ? En quines condicions una de ensa s'o gani za i a a és de quines modali a s legals o ihlegals po exp essa -se, i e -se econeixe ? En i, quines epe cussions enen sob e l'es uc u a i el uncionamen del g up op imi i sob e els indi idus que el componen? . Pe ilelus a apidamen les qües ions abans indicades, penso pe exemple, en les p egun es que podem e -nos a p opbsi del genocidi dels jueus du an la gue a Una d'elles se ia: con1 a se possible que ma ances ,130 ERlKA APFELBAUM an massi es es poguessin dona sense esis encia. D'una pa cal eco da que es a en dona esis encies ailladamen (i no solamen les més conegudes com la e ol a del ghe o de Va so ia) pe o que han es a pe una pa ep imides, pe una al a pa amagades o no ecollides en els a xius o icials dels dominado s pe aoiis e iden s; d'al a pa o s els es imonis sob e els camps, les depo acions, pe o enca a d'una o ma més gene al o s els es imonis que an e e encia a e s de dominació i de subo dinació en qualse ol ins i ució o ali a ia (Go man) mos en cla amen com el g up dominan posa en p ac ica o mes pe o ega o a emp a i a de e ol a: la més e iden és l'a eblimen isic de les pe sones, pe o ambé sabem de quina mane a els alemanys es an es o ca a amaga semp e el des í que espe a a als depo a s jueus. Se sap, pe múl iples es imonis, que la e ol a del Ghe o de Va so ia, pe posa un exemple, a escla a en el momen p ecís en que la e i a sob e el genocidi a se indiscu iblemen coneguda. Vold ia de ini amb més p ecisió i de o ma més gene al, que hi ha da e a la noció de Pode , de dominació, i de subo dinació. El pode , no és aixo que la majo pa dels psicolegs socials posen so a aques epíg a . En e ec e, quan hom consul a els manuals de psicologia social, hi oba gene almen uns capí ols i ula s ((pode )). Pe o la concepció que hi és desen olupada es a es e amen elacionada amb l'es udi del líde , pe bé que el pode hi és desc i com a ibu de la pe sonaque el de en a, és la se a capaci a d'in luencia, la se a capaci a pe manipula l'al e, amb la idea implíci a de que el pode és bo, ja que només se'l a se i pe al bé úl im de o s, pe al uncionamen op im del g up. Concepció op imis a o pa idis a de les uncions del pode . No és així que en pa la em. El desc iu em abans que o , en e mes d'una elució que é pe e ec e es uc u a el conjun del camp social, aplica un o d e en e els di e en s g ups que el componen, i pe conseguen assigna - los-hi llu lloc co esponen . Les mani es acions d'aques pode poden dona -se a ni el1 de nacions, en e g ups que es di e encien pe llu s ca ac e is iques ísiques, lingüís i- ques, cul u als, e c. Tals elacions de pode poden ambé mos a -se en les elacions que es uc u en una comuni a cien í ica quan s'oposen, pe exemple, concep- cions di e ses, on una domina el ((me ca cien í ic)). En esum, la implan ació de elacions de pode és múl iple; es a inculada a la his o ia singula de cada g up conside a . Com un g up social pa icula , com una ideologiaque sus en a la p ac ica d'aques gmp a iba a domina un al e g up? PODER ENTRE GRUPS 1 ENTITATS SOCIALS 13 1 Una espos a global no po se donada únicamen pe la psicosociologia a causa de les componen s p opiamen his o iques d'aques p oblema. Podem p egun a -nos com una di e encia en e dos g ups po se con e ida en desigual a ; co n de seguida pe aques a desigual a a i icial- men de e minada, el g up domina és man ingu so a u ela. Sembla que pe aconsegui -ho cal e adme e, d'en ada, que la di e encia so geix d'una he e egeney a socialmen signi ican i, si és possible, d'una in e io i a de ca ac e biolbgic i na u al. Co en el isc de epe i -me, ema ca é que mol es elacions de pode es col.loquen sob e di e encies ja exis en s, di e encies e ec i es. Ja que exis eixen dins una socie a donada, múl iples g ups, sepa acions po encials en aó de múl iples c i e is. Aques s ag upamen s, es dis ingeixen els uns dels al es pe c i e is his o ia, e nics, lingüís ics, eligiosos, i un lla g e c. Es dis ingeixen, a ol es, pe di e encies biolbgiques, isiolbgiques (pigmen a- ció de la pell, sexe), sense que aixo ingui en un p ime momen cap signi icació social. Quan aques a s'a egeix a c i e is biolbgics, his b ics o cul u als, és semp e sob eposada. El que es essencial, pe quk un g up es ableixi ladominació sob e un al e, és que pugui e igi la simple di e encia en dissime ia, desigual a i elació de supe io a in e io . Quan pensem en les eo ies acials que a en e u o a pa i del segle XIX ins a la segona gue a mundial o en les eo ies de la in ebligencia co n les de Eysenck, i el deba que s'hi associa en e he encia i mi jh, es eu la impo ancia que po eni la elació sabe -pode i co n l'ap opiació del sabe és un ins umen p i ilegia en el nos e segle pe con ola ilo modi ica les elacions de pode . No és, doncs, la di e encia o l'he e ogenei a en e dos g ups, pobles o comuni a s el que és impo an . L'impo an és la desigual a ins i u da que és un e ec e del pode . És un e ec e del pode d'una banda, pe o ambé és la ga an ia d'aques pode . Ja que és en nom d'aques a di e encia ins i ucio- nali zada en o ma d'he e ogenei a , na u al si és possible, i en o s els casos indiipensable, que el g dp dominan oba el d e de despossei el g up domina , despossein -lo dels seus d e s més onamen als, p enen -li així la se a capaci a de pode ac ua co n a g up de pe enencia i co n a g up de e e encia. ' En esum, la di e encia con e ida en desigual a , se eix de ga an ia i de jus i icació pe ins au a una elació de dependencia Pensem en les dones, els neg es d' A ica del Sud o d'Ame ica del No d, o pensem en la so del jueus a Eu opa abans del 1940. To s aques s g ups poden se desc i s co n o man pa de col.lec i i a s a les quals s'ha nega juga un ol social ac iu en una socie a donada, a excepció, ben en es, 132 ERIKA APFELBAUM d'aquells d e s que se'ls pe me en o assignen au o i a iamen pe un segui de lleis i dec e s. En la elació de pode , el g up domina ep esen a una comuni a que no é exis encia legal i pe an no é.pode con ac ual. Finalmen , se'ls nega la iden i a p opia. Pe a iba a aques esul a , el g up dominan é ecu sos i mi jans di e sos, gene almen ins i ucionali - za s com «legals». En si uacions ex emes i dins el ma c del que el psicosocioleg ame ica, 1. Go man anomena les ins i ucions o ali a ies (hospi als psiquia ics, camps de concen ació, p esons, e c.) els mi jans són expedi ius pe al d'a iba a una despe sonali zació de l'indi idu, i a la se a deso ien ació. Els es imonis que es poden ecolli , an si es ac a de camps d'ex e mini, com de «goulags» o d'hospi als o s an e e encia a i us d'en ada: - despulla -se, nudi a i du xes - iden i i ació que els edueix a un núme o - uni o me, e c. Si es conside a el enomen en la se a o ma més di usa, si se'l conside a en les se es o mes de di e encia o dina ia, quo idiana, -aquella que a e e encia als eballado s immig a s pe exemple-, els mi jans són més insidiosos, més,emmasca a s, pe o enen pe objec iu a iba a despossei el g up domina del e eny de e e encia que li eS p opi en p o i exclusiu de les e e encies al g up dominan . El segon ac o essencial pe quk un g up pugui assegu a ladominació, és e econeixe i adme e o icialmen , que el1 és l'únic de en o dels alo s i de les no mes, i que el sis ema de e e encies que el1 o e eix, é un alo uni e sal. Un dels mi jans, pe al d'a iba -hi, és el de de ini explíci amen els al es sis emes de e e encia com a pa icula s i singula s. D'aques a mane a es a es abli a F anca la dominació lingüís ica que ha e del ances l'única llengua o icial, llencan les al es dins el cubell de les escomb a ies, anomenan -les ccpa ois)). A a és de di e en s modali a s, les elacions de pode a iben a assigna un lloc pa icula a cada g up dins el camp social. Espe o que comenca eu a en e eu e pe que és indispensable de conceb e el pode en e mes de elació i no com lap opie a d'un g up dona . Ni el pode ni cap g up, no exis eixen o a de la elació que els uneix i els cons i ueix. És a di , pa lem d'un p océs, d'una dinamica que és cons i u i a an de la elació de dominació-subo dinació com de la elació en e g ups i de l'o gani zació in e na de cada g up. El pode és, doncs,'190pe ado d'una di e si icació social, que es mani es a ins i o en el uncionamen in e o dels g ups. PODER ENTRE GRUPS 1 ENTITATS SOCIALS 133 Pe es abli i man eni la dominació i assegu a la subo dinació de l'al e, el pode posa en p ac ica modali a s di e ses, que enen o es pe inali a , con o ma i modela cadascun dels g ups i di e encia -lo en una dissime ia que apa egui co n insupe able i i e e sible. El pode unciona ambé co n a p incipi ac iu dels p ocessos de di e enciació: l'he e ogenei a que el1 engend a és la condició ma eixa de la se a exis encia i al ma eix emps n'és la se a jus i icació i el seu e o c. No hi ha elacions de pode si no és a condició de que exis eixin e ec i amen dos g ups di e encia s, de que es p odueixi una dis inció en e el ((nosal es)) i «ells». Cal pode , d'en ada, dis ingi un conjun d'indi idus i assigna -los un lloc de e mina , sepa a . Dis ingiu, ma ca , es igma i za , són unes de les modali a s onamen als del pode , pe al de concen a els pode s cap a un sol can ó. Tal co n ja he di , el ma ca ge, l'es igma i zació, la in e io i zació, no son més que una ans o mació de la signi icació de les di e encies ja exis en s, la na u ali zació de als di e encies en dissime ies insupe ables. Es ac a, gene almen , de designa una col.lec i i a d'indi idus, de ca ac e i za -los o almen i de o ma exclusi a pe llu pa icula i a g upal, pa icula i a ala qual s'associa a i icialmen , a bi a iamen , una signi icació causal. Guillaumin obse a que: «...una anhlisi de la p emsa des de 1968 ens mos a com, so in la ca ac e ís ica "jo e", adqui eix de sob e un con ingu al.lusiu, explica iu. Quali a no a d'una ca ac e ís ica que ansme una pseudo-in o mació que é alo d'explicació causal.)) P océs desindi iduali zan que ep odueix, a ni el1 de l'esc i i del designa , els p ocessos de despe sonali zació que acompanyen l'en adadins els uni e sos concen acionals. A a és d'aques a ope ació de ma ca ge i d'es igma i zació, que apun a a una de e minada ca ego ia d'indi idus, es ac a d'es abli les on e es que de ini an els con o ns de la comuni a assenyalada, en -la exis i co n a en iia cla amen di e eniciada i dis ingible, pe o al ma eix emps, i aixb és l'impo an , de ini pe complemen a i a sense que sigui necessa i ca ac e- i za -lo amb p ecisió i de o ma explíci a, el g up dominan . Aixi, el g up dominan es a semp e a l'omb a, no és anomena i es a incomp ensible. L'es igma i zació i el ma ca ge, enen pe objec e úl im, l'exclusió del g up domina ; exclusió que po p end e dues o mes co n a no a Foucaul : exclusió o exili- ancamen , que sob e el model de la lep a s'e ec ua, i que és una p ac ica de ebuig. ~'Fxis eixen di e ses modali a s: appa heid, cas es, escla a ge, camps de concen ació, e c ... on no hi ha més que compa inlen s es ancs, i no es po ci cula d'un g up a l'al e. 134 ERIKA APFELBAUM Un Segon model és el de la «$es a» pe e i a la se a ex ensió, s'e ec ua un e icula igo ós que ((demana sepa acions múl iples dis ibucions indi i- duali zan s i una o gani zació se e a de igilan s i igila s.)) La nos a socie a unciona amb un model d'aques ipus, mol més di ós que l'an e io : in o mes escola s, medics, es s, e c... El ma ca ge de l'indi idu po eali za - se sense que aques se n'adoni. Assenyalem que es po passa d'un sis ema d'exclusió a l'al e; els neg es han passa del p ime al segon quan desp és de la gue a de Secessió, a en passa de l'escla a ge a una pseudo-in eg ació. In e samen , a la si uació del jueus a Eu opa desp és dels anys 30, que a en passa del segon es a al p ime . Més enllh del ma ca ge com a p ocedimen de cons i ució del pode , és una e i able es uc u ació del camp social allo que s'elabo a d'aques a mane a, cas an la col.lec i i a dominada, si uan -la en el lloc que hau h d'ésse el seu, pe b explici an simul aniamen el lloc que s'assigna al g up domi ian i les uncions que el1 s'a ibueix dins d'aques a elació. En aques sen i , es po di que a a és del ma ca ge la elació de pode é pe unció ag upa . A u em-nos uns momen s sob e la idea de g up. Segons Le in, el g up es de ineix pe dues p opie a s: . a) Recull o s els indi idus que son aboca s a una ma eixa so . b) El g up cons i ueix, pe a l'indi idu, el supo en elació al qual el1 es de e mina: supo que li o neix un ce s a us social, li dona segu e a i li a o ga ajuda. Indiscu iblemen , si honi s'a é al p ime aspec e que o ma el g up, el ma ca ge en an que modali a i condició de o mació de elacions de pode , é ben bé aques a unció d'ag upa , ja que es a a és del na ca ge, com els memb es del g up són aboca s a una so comuna. (Di e en de la que ind ien si la di e encia sob e la qual s'e ec ua el ma ca ge hagués es a amb el seu signi ica p ime .). Mes pe es abli , assegu a la dominació, el g up dominan endeix a posa -se -i a imposa -se- com a ep esen an de la o ali a humana, de les no mes uni e sals i com a únic e e en . C ea el mi e i la necessi a d'un cos social homogeni, i a unciona la p essió d'una con o mi a a eali za : homogenei a que al an pe al g up dominan com pe al g up subo dina , pe bé que aques hagi es a abans desp o ei de mi jans de eixi en el si d'aques a homogeney a . Es ac a, doncs, de e unciona una egla única, hlida pe als dos g ups, que ecolza sob e disposi ius des ina s a p o egi el g qp doniinan , que sin an nés e icacos en an que és el g up dominan qui els con ola PODER ENTRE GUPS 1 ENTITATS SOCIALS 135 Així, o nan a la noció de g up al i co n ha es a de inida pe Lewin, podem di que les on e es que s'es ableixen en la col.lec i i a dominada co n a g up in e io i za , les limi acions dels seus d e s, les p essions que s'hi exe ceixen, o aixo po a a impedi al g up in e io i za de p ocu a de o ma au onoma als seus memb es, s a us, segu e a , i gene almen el conjun de uncions de sos enimen i de e e encia que un g up que posseeix el pode en el e eny social o e eix als seus. Pe co ise@en , més enllh del eag upa nen que és el mo iu apa en del ma ca ge, es ac a de la des ucció del uncionamen de la col.lec i i a ma ginada que és en de ini i a pe seguida i enganyada. Es ac a, doncs, de desag upa el g up, d'impedi -li juga la se a unció essencial pe l'indi idu, que se'n essen . Veu íem que és aques el nucli, el pun d'a iculació en e els p ocessos socials i el ni el1 indi idual. En e ec e, el g up subo dina pe d -o abandona p og essi amen - els mi jans de p ese a les se es no mes i els seus p opis e e en s, pe d, doncs la possibili a de p ese a una exis encia au onoma o a de la elació amb el g up dominan . El qual conse a els seus pun s d'anco a ge p incipals. S'obse en emp a i es d'assimilació i d'in eg ació en el ma c del g up dominan , negació, doncs, del g up de pe enencia co n a g up de e e encia, co n pe exemple la socie a jue a alemanya assimilada. O el enomen conegu so a el nom «passing» dels neg es no d-ame icans. . El desag upamen se sos é sob e o mes als co n la des ucció (la col~locació, en e pa en esi, el e de man eni en silenci) del pa imoni cul u al i la desapa ició apa ellada de les adicions d'una comuni a i de les se es o mes d'exp essió p opies (C . pe exemple, la desapa ició de la llengua b e ona, occi ana, e c. en p o i exclusiu de la llengua dominan ). Els e nolegs expliquen co n l'obligació e a als indis de passa d'un ipus d'hhbi a que complia uncions p ecises en l'o gani zació in e na de la socie a índia, aun hhbi a concebu segons les no mes i els desigs de lanos a socie a occiden al, ha p ecedi a la desapa ició de la socie a au bc ona (és a di que des del pun de is a dels inemb es d'un g up in e io i za , la p ese ació d'una qualse ol ca ac e ís ica cul u al, cons i ueix dins un p océs de dominació i dins la emp a i a de disg egació i de deses uc u- ació un e i able comencamen de esis encia ac i a ... Go man explica bas an s exemples d'aques s ipus, a p opbsi dels malal s men als so mesos al pode coe ci iu de la eclusió). Cal a egi que mol so in el g up disg ega p en pel seu comp e les p essions del pode , accep an les no mes dic ades pel g up dominan co n a uni e sals. Exis eix una in e io i zació de les no mes de I'al e g up, de