APORTACIONS DE LA PSICOLOGIA
AL
PROBLEMA
DEL
BILINGUISME
M.a Angels Vilado
i
P esas*
INTRODUCCI~
Els p oblemes polí ics que du an mol s anys han o ca una si uació di-
glossica de l'idioma ca a12 a Ca alunya; els p oblemes de la «in e e encia»
lingüís ica amb el cas ell2, posan en pe ill de con e i el ca ala en una llen-
gua híb ida; els p oblemes
i
deba s sob e la in eg ació lingüís ica d'un g an
nomb e d'immig an s es ange s i del e i o i espanyol; i els p oblemes esco-
la s i pedagogics, en e d'al es, de com con ecciona p og ames d'ensenya-
men en ca ala a nens ca ellanopa lan s, són qües ions p ou g eus, com pe -
que, el enomen d'aques a si uació de con ac e en e els dos idiomes, hagi
esde ingu un dels deba s que cal ac a més a ons i amb més u gencia.
Fins al momen ac ual aques p oblema a Ca alunya ha es a es udia des
de di e en s op iques i disciplines: Sociolingüís ica, Pedagogia (e.g. ARACIL,
1973; BADÍA i MARGARIT, 1964; GARC~A SEVILLA
&
GARAU, 1973; NINYO-
LES,
1976; SIGUAN, 1975; VALLVERD~, 1977) i adhuc des de l'op ica es ic a-
men polí ica. Pe o mol menys des de la pe spec i a psicologica. Malg a
aques a eali a , es em con encu s que la Psicologia, com ho demos en els
nomb osos eballs del món Occiden al, po a iba a e un se ei ines ima-
ble en el ac amen de la p oblema ica bilingüe de la nos a comuni a .
A iba s a la si uació his o ica ac ual de Ca alunya, el ellancamen de la
llengua a o s els ni ells i la solució de p oblemes que esmen a a abans, s'hau-
a de e amb mol a cu a, si no olem que aques a eca alani zació, an desi -
P o esso
del
Depa a nen
de
Psicologia.
Facul ad
de
Lle es.
Uni e si a
Au onoma
de
Ba celona.
Bella e a.
136
QUADERNS
DE
PSICOLOGIA
jada pe mol s esde ingui odiosa a mol s al es. Pe esold e o aixo, és ob i,
no ni hi hau a p ou amb els es udis psicologics. Cada cop mes, hau a d'exis i
una es e a col.iabo ació en e les di e en s disciplines cien í iques. El que
c eiem, pe o, és que sense les apo acions del «psicobilingüisme», la esolució
del p oblema es a a manca d'una b anca essencial i de ini o ia.
Malg a la g an impo ancia i necessi a d'una in e acció en e els di e-
en s me odes de eball, en gene al cada me odologia ins no a gai e, ha es-
a es udian el p oblema des del seu pun de is a i en l'in e es de la se a dis-
ciplina. De o a mane a, en aques s da e s anys s'ha ana eien la necessi a
d'una in e acció en e els di e en s me odes de eball. Aixo ha es a així, pe -
que da an la esolució de p oblemes p ac ics, quan es busca a la coope ació
i acla imen cien í ic, espe an o a -hi un cos de coneixemen sis ema i za ,
es eia que les conseqüencies p ac iques so in sob epassa en la compe encia
cien í ica.
És
a pa i doncs, d'un eball in e disciplina i que pod em engega un
p océs de no mali zació de l'ús de l'idioma ca ala, de la ma eixa mane a que
pod em imposa una si uació de con ac e en e llengües la més adien pels in-
e essos cul u als, social~ i p ac ics de la comuni a . A a bé, aques es udi in-
e disciplina i ha d'ésse el ui d'un baga ge acumula de nomb osos eballs
apo a s pe cadascuna de les disciplines, pe a iba a la conclusió inal que
cald ia es udia el enomen en si ma eix. Essen ealis es doncs, hau íem de
c ea p e iamen aques baga ge de coneixemen s adequa s a Ca alunya pe
a cadascuna de les disciplines, pe al de pode eali za desp és aques eball
in e disciplina i i quedan aques com a segona e apa de madu ació de l'es u-
di de la in e acció en e el ca ala i l'idioma cas elli.
Aixo no ol di que no es pugui eballa in e disciplina iamen ja di ec-
amen pe o implica un equip de ecnics en bilingüisme, mol coneixedo s de
la p oblema ica en o s els aspec es.
En un p incipi l'in e es en l'es udi d'aques enomen a Ca alunya, pod ia
ecau e, com a pas ansi o i pe a la ecupe ació de la nos a llengua, el ca-
ala, a com du a eme una in e acció social e ec i a, en e la població na-
diua de pa la ca alana amb un g an nomb e de cas ellanopa lan s.
Es
ac a
an de que l'indi idu cas ellanopa lan ap engui la lingüís ica (g ama ica,
ocabula i, sin axi) de la se a segona llengua -el ca ala- com que con ac i
APORTACIONS
DE
LA PSICOLOGIA AL PROBLEMA
DEL
RILINGUISME
137
posi i amen amb les egles socials d'aques a segona cul u a, pe que és d'es-
pe a que les di e en s mo i acions i ac i uds socials es iguin ín imamen ela-
cionades amb l'ap enen a ge d'una segona llengua.
Aixo ol di es udia a ons i eu e que es a a d'al es pa'isos sob e me o-
des d'ensenyamen d'una segona llengua a les escoles pe a in an s, es udia
sob e la elació en e llengua i pensamen i e es udis socio-psicologics com
pe exemple anali za quines són les a iables que in lueixen en l'ap enen a -
ge d'una segona llengua.
D'aques da e pun hi ha una se ie de eballs que han a iba a la con-
clusió que aques es a iables són d'una banda l'ap i ud i la in el.ligencia, pe-
o onamen almen l'ac i ud cap aques a segona llengua i la mo i ació pe
ap end e-la. Respec e a aques a da e a a iable
GARDNER
&
LAMBERT
(1959, 1972) oba en que es udian s que enien una mo i ació ~ins umen-
al» solamen , o sigui que es oba en mo i a s pels alo s p ac ics i els a an-
a ges de la no a llengua, com pe exemple pe p omociona -se en el seu e-
ball, eali za en pi jo el es s que es udian s que enien una mo i ació
«in eg a i a», és a di , aquells que enien un in e es pe sonal amb la gen i la
cul u a de l'al e g up.
D'al a banda
GARDNER
(1960) demos a que e ec i amen els ac o s in-
dependen s de l'ap i ud i mo i ació, co elaciona en al amen amb el g au
d'ap enen a ge de la segona llengua. Pe o l'excel.l?ncia del seu eball, es a
en la con i mació que si bé l'ap i ud i l'adquisició enien mol a impo ancia
en els coneixemen s que es eque eixen a l'escola (pe exemple, la g ama ica),
-
el desen olupamen d'aques s coneixemen s en la p ac ica (p onúncia i com-
p ensió) enien de e mina s pel g au de mo i ació ad'in eg ación. La a iable
de l'ap i ud no e a signi ica i a pe o les in e co elacions en e la a iable
p onúncia, comp ensió i mo i ació «in eg a i a» e en al amen signi ica i es.
En aques ma eix es udi es a con i ma a més, demanan in o mació als pa-
es, que la mo i ació «in eg a i a» i «ins umen al» enia el seu o igen en l'ac-
i ud i disposició global del nucli amilia . Aixo ma eix ou ambé con i ma
pe
PEAL
&
LAMBERT
(1962) que demos a en que l'ap enen a ge d'una se-
gona llengua es a condiciona pe les ac i uds amilia s da an d'un g up cul-
u al bilingüe.
Respec e a Ca alunya, si
bé
es ce que l'idioma cas ella ha es a imposa i
es able pe qües ions polí iques onamen almen , i pe la p essió social i
economica, ambé ho és que el seu ús ac ualmen depen en ce a mane a de
l'ac i ud de l'indi idu da an les dues llengües. Des d'un pun de is a p ac ic
doncs, hau íem d'in es iga si els esul a s d'aquella colla de eballs poden
gene ali za -se més en112 del con ex d'unes classes. De o a mane a, de o
aixo, pod íem desp end e'n ja, la necessi a de p omou e ambdues o ien a-
138
QUADERNS
DE
PSICOLOGIA
cions, la «ins umen al» i onamen almen la «in eg a i a» pe que no es ac a
solamen de compa i el ma eix ocabula i, sinó els ma eixos ma cs de e e-
encia cul u al i cognosci i a;
En la nos a comuni a mol so in opem a nb les ac i uds nega i es de
mol s sec o s de la p opia gen immig ada pe al de p ese a la se a iden i-
a e nica. Cald ia es udia la mane a de no des ui les di e en s cul u es e -
niques i lingüís iques, i no solamen pe la on d'en iquimen que po ep e-
sen a pe a Ca alunya, sinó pe que es udis mol se iosos demos en que són
necessi a s psicologiques undamen als pe als indi idus de o s els g ups so-
cials. Com més coneixemen é l'indi idu sob e la se a segona llengua més ob-
se a a que el lloc del seu g up o iginal es a modi ican i que al ma eix
emps l'al e g up lingüís ic cul u al se a quelcom més pe a el1 que un g up
a nb el qual no hi é cap pun de con ac e. Aques pas d'una cul u a a l'al a
p o oca un sen imen d'insa is acció i poca segu e a social pe que en ana
pe den con ac e a nb la se a cul u a l'indi idu po eni po de eu e
acos a -se la se a en ada a un nou g up cul u al. Pe o aques a insegu e a
no po mani es a -se solamen pe aixo, pe que un indi idu po in en a
in odui -se dins un al e g up lingüís ic, pe o ésse e usa pels indi idus de
l'al e g up cul u al que no olen que s'hi in odueixi massa. També p oba-
blemen e usa a mes, pe aquells del seu p opi g up cul u al lingüís ic. Pe
aixo, du an aques s con lic es poden a ec a -se el seu sen i de pe inen~a i
les elacions a nb els dos g ups lingüís ics
(LAMBERT,
1967).
KLINEBERG
&
LAMBERT
(1967) eali za en un es udi in e nacional a nb
nens sob e el ((sen imen * es ic e i ígid que enen sob e el seu p opi g up, da-
an un g up lingüís ic di e en i eie en que aques pensamen es e eo ipa
s'inicia a du an I'eda p eescola , quan el nen comenca a o ma els seus
p opis concep es i de e mina la se a si uació en el món, pe que els pa es
i
l'escola o so in a e ma en les di e encies del seu g up lingüís ic a nb
d'al es.
L~NIES
DE TREBALL DEL
BILINGUISME
DINS LA PSICOLOGIA.
Al lla g dels anys hi ha hagu a Eu opa
i
d'al es Con inen s a ec a s pel
p oblema del bilingüisme, un g an deba sob e els e ec es nega ius en on
dels e ec es posi ius d'aques enomen en l'indi idu bilingüe. Hi ha dos mo-
men s impo an s que ma quen la up u a en e aques es dues concepcions.
El Cong és de Luxembu g (1928) po se el ep esen an d'una p ime a
época en que el bilingüisme e a conside a nega iu pel desen olupamen in-
APORTACIONS
DE
LA
PSICOLOGIA
AL PROBLEMA
DEL
BILINGUISME
139
elalec ual, pel endimen escola i pels aspec es cognosci ius i desen olupa-
men de la pe sonali a . Aques a concepció e a ecolzada pels eballs d'in es-
igació eali za s ins alesho es. A a bé, aques s eballs enien g ans alles
me odoldgiques.
Amb l'es udi de PEAL
&
LAMBERT (1962) es ma ca el inal d'una epoca
en que el bilingüisme e a conside a nega iu. Els esul a s ob ingu s del seu
eball, indiquen sis emi icamen que els nens bilingües e en supe io s en els
es s d'in el-ligencia, an e bals, como no e bals. Desp és d'aques eball
hi ha un segui d'al es in es igacions sob e les conseqüencies cognosci i es del
bilingüisme que ecolzen els esul a s oba s pe aques s dos in es igado s
(LIEDKE
&
NELSON, 1968; LAMBERT
&
MACNAMARA, 1969; BALKAN, 1970;
IANCO-WORRAL, 1972; CUMMINS
&
GULUTSON, 1974).
Concloem que aques a posició oposada dels e ec es cognosci ius del bilin-
güisme, encada pel eball de PEAL
&
LAMBERT (1962), ja no és man ingu-
da pels es udiosos del ema (lingüís es, pedagogs, psicolegs). A a bé, mol so-
in ens obem amb g ups lingüís ics que pe a p ese a la se a p opia iden-
i a e nica aonen en con e del bilingüisme pe ajuda a e e ma idees polí-
iques i socials. Des d'un pun de is a cien i ic no podem a güi a a o o en
con a del bilingüisme si no és a pa i de dades expe imen almen comp o-
ades.
Fins a la decada dels anys 70 ap oximadamen , o aques en a11 de e-
balls que a gumen a en en con a i a a o del bilingüisme, son eballs ona-
men almen psico ecnics. El seu en acamen e a el de, oba di e encies
quan i a i es en e g ups d'unilingües i bilingües u ili zan mesu es es anda -
di zades.
En aques sen i en l'in e es pe oba mesu es adequades a di e en s as-
pec es del bilingüisme, en e aques s aspec es el de I'execució o habili a lin-
güís ica d'una llengua, LAMBERT (1955), i LAMBERT, HAVELKA
&
GARDNER
(1959) de e mina en una se ie de ecniques expe imen als desen olupades a
pa i del pa ime e eloci a .
Aques s expe imen ado s de e mina en que el Temps de Reacció manual
d'indi idus bilingües canadencs anco-anglesos, disminuya da an la lec u a
de mo s de la llengua en que el
S
e a dominan . La p o a ou alidada apli-
can als
S
asques di e en s mesu ades en la eloci a de espos a. En el p ime
es udi de LAMBERT (1955) els
S
bilingües anco-anglesos ha ien de p éme
una de ui ecles de inides pe la posició i el colo d'aco d amb les ins uc-
cions e bals donades en una de les se es llengües. En l'es udi de LAMBERT,
HAVELKA
&
GARDNER (1959) l'única asca que no alida la mesu a del T.R.
manual ou la eloci a en adui un passa ge.

140
QUADERNS DE PSICOLOCIA
Amb la base d'aques s expe imen s i d'al es en que la eloci a de espos-
a ha es a epe idamen mos ada com un índex de segu p edomini d'una
llengua, idea em un es de dominancia bilingüe
ca alano-cas ellanopa lan s
(GARC~A SEVILLA i
col.,
1974; VILADOT, 1978; VILADOT, TOBENA
&
GAR-
C~A,
1981). Amb aques eball expe imen al es demos a que el Temps de
Reacció d'Associació Ve bal que iga en a espond e una mos a d'es u-
dian s bilingües
ca alano-cas ellanopa lan s,
da an de mo s en ca ala i cas e-
112, és una mesu a que ens indica el g au
i
la di ecció en que un bilingüe do-
mina més una llengua que l'al a. La alidació de la p o a psico isiol6gica del
Temps de Reacció d'Associació Ve bal que ou emp ada pe la ece ca, es
eali za mi jan~an un qües iona i que mesu a l'ac i i a e bal dia ia que a
l'indi idu en ambdues llengües, ca ala i cas ella. Aques qües iona i es a
cons i ui pe qua e uni a s: a) ac i i a e bal escol ada (AVE); b) ac i i a
e bal pa lada (AVP); c) ac i i a e bal llegida (AVLL); d) Ac i i a e bal
esc i a (AVES) i a més un apa a e) elaciona amb les ac i uds da an cada
llengua, his o ia d'ap enen a ge, e c.
La mos a del eball ou seleccionada mi jancan el ma eix qües iona i i
d'aques a mane a es an o ma es g ups en unció de la se a dominancia
bilingüe: un g up de
5
S
dominan en ca ala (D-CA), un g up de
6
S
amb un
pun mig de dominancia lingüís ica (D-M) i un e ce g up de
5
S
dominan
en cas ella (D-CS). El g au de dominancia es a ob eni pe cen ualmen
mi jan~an el Qües iona i d'ac i i a e bal esmen a . Els es ímuls pe l'expe-
imen consis ien en dues llis es a) i b) cadascuna o mada pe
40
pa aules
g a ades en ca ala i cas ella, del ipus, pe exemple,:
maniga, g ipau, mz all,
consejo
...
El
S
ha ia de espond e a les pa aules-es ímul de la llis a a) en la
llengua que olgués: ca ala o bé cas ella. Da an de les pa aules-es ímul de la
llis a b) ha ia de espond e en la llengua de la pa aula-es ímul. La mesu a
p esa pe a la se ie b) e a el TR absolu pe a cada mo . Pe o pe al de e
compa ables els esul a s en e els
S,
aquells es calcula en segons l'índex ela-
iu de TR (IRTR). D'aques a mane a els índex ob ingu s es dis ibuyen din e
l'in e al de
+
1 a
-
1. Aques índex se ia la mesu a de dhminancia bilingüe.
La mesu a que es ingué en comp e pe a la se ie a) en e d'al es ou el pe -
cen a ge de T aduccions en ca ala pel seu equi alen en cas ella i a l'in e és.
Dels esul a s ambé es deduí, que ha íem eballa amb una mos a d'in-
di idus que mani es a en un «bilingüisme compos )) amb di e en s g aus de
dominancia d'una llengua sob e I'al a. Aixo es deduí dels
%
de aducció
d'una llengua a l'al a que e en g an pa dels
S
de la mos a da an els mo s
de la llis a a). Aques bilingüisme «compos », com ja explica é més enda an ,
ol di la jux aposició d'una llengua sob e Sal a (en el nos e cas el ca a12 i el
cas ella).
És
a di l'exis encia d'un sol concep e pe a cada «signe» lingüis ic
o
ambdues mane es d'exp essa -lo, degu a que aques es llengües han es a
ap eses en con ex os d'adquisició usiona s.
Es udis psicolingüís ics
i
neu opsicol6gics del bilingüisme
A pa i de la decada dels
70
ap oximadamen , l'o ien ació de l'es udi del
bilingüisme adqui eix un al e essan .
És
dins de la psicolingüís ica i els es u-
dis de neu o-compo amen , que els psicolegs es p eocupen ac ualmen , pels
possibles e ec es en el bilingüe, de la con i encia dels dos codis lingüís ics en
les es uc u es del llengua ge.
És
a di que la p eocupació de l'es udi del bilin-
güisme a a au en l'elabo ació de la eo ia i cons ucció de models capacos
d'esb ina els mecanismes de p ocessamen de les dues llengües. Si la in es i-
gació demos a que segons l'his o ial pa icula d'adquisició de cada llengua
l'indi idu bilingüe u ili za es a egies di e en s pe a codi ica i amaga zema
cadascuna de les llengües ~quines epe cussions é aques e en el momen
d'elabo a p og ames especí ics d'in oducció d'una segona llengua a l'escola,
i idhuc quines apo acions po eni en la ecupe ació clínica dels as o ns
a isics del bilingüe?
Aques ela iu ecen essan de l'es udi del bilingüisme s'ha cen a ona-
men almen en dos aspec es: en la sepa ació o usió uncional semin ica de
les dues llengües del bilingüe i en l'his o ial d'adquisició de cadascuna d'elles
com a ac o onamen al pe explica com els dos codis del bilingüe es man e-
nen o bé uncionalmen sepa a s o usiona s.
Una de les p ime es ap oximacions al ema a ésse exposada pe U iel
Wein eich, lingüis a, l'any 1953, es ablin eo icamen es ipologies de bi-
lingüisme, a pa i de la concepció de SAUSSURE
(1926)
del signe lingüís ic
com un compos de signi ica (exp essió) i signi ican (con ingu o concep e).
Pos e io men ERVIN
&
OSGOOD
(1954) adop a en la e minologia de U.
Wein eich i in e p e a en la se a analisi lingüís ica en e mes de codi icació i
de decodi icació es ablin una dico omia coo dina /compos , e lec in
aques dico omia dos sis ema d'in e acció di e en dels dos codis lingüís ics en
els
S
bilingües. Aques a dico omia és conside ada eo ica ja que en la p ac ica
els bilingües es dis ibueixen al lla g d'una con inui a des d'una o al usió
dels dos codis lingüís ics (sis ema compos ex em) a una pu a coexis encia in-
i
dependen an semin ica com onologica (sis ema coo dina ex em). En el
bilingüisme compos el que es a implica són dos sis emes de decodi ica el
ma eix signi ica . En l'ex em d'aques sis ema compos obem la e ce a
classi icació de WEINREICH
(1953), que anomena com a bilingüisme «subo -
142
QUADERNS DE PSICOLOGIA
dina ». Segons Wein eich, aques a mena de bilingüisme «subo dina » es
mani es a quan és ap esa una no a llengua a nb l'aju de l'al e llengua (la
llengua ma e na) pel me ode indi ec e. És a di , l'indi idu ap en una al a
llengua mi jancan la compa ació a nb la se a p ime a llengua. Aquí l'indi-
idu quan mani es a signes de la llengua que es a ap enen , p obablemen no
mani es i ealmen «concep es» sinó signes equi alen s de la llengua queja co-
neix.
HAUGEN
(1956)
exposa que en aques a mena de bilingüisme les pa au-
les no s'in e p e en com a pa in eg an d'una llengua, sinó com a simples
pa aules en l'al a llengua, ha en -hi una usió comple a dels dos sis emes
quedan un d'ells usiona a l'al e. Així doncs pe un cas ella que es a ap e-
nen el ca ala el signi ica de la o ma / aula/ po ésse que en un p incipi no
sigui la de l'objec e sinó el de la pa aula cas ellana /mesa/. Hi ha una a a-
ducció» de l'exp essió en ca a12 / aula/, en cas ella.
A
l'al e ex em de la con inui a ens obem a nb el bilingüisme coo di-
na que és un ipus de elació di e en en e dues llengues, en que el conjun
de signes lingüís ics i espos es d'una llengua s'associen a nb un conjun de
p ocessos ep esen acionals di e en del conjun de p ocessos ep esen acio-
nals o signi ica s de l'al a llengua.
Els dos ipus de bilingüisme exposa s (bilingüisme «compos » i bilingüisme
«coo dina ») es an uncionalmen elaciona s a nb la dis in i i a dels con ex-
os en els quals les dues llengües del bilingüisme'són adqui ides. Aix6 ol di
que com més sepa a s es an els con ex os d'adquisició de les dues llengües me-
no se a la in e e encia bilingüe. Aques s con ex os d'adquisició són conside-
a s sepa a s quan l'associació en e un símbol i l'acon eixemen ap opia am-
bien al ha ingu lloc en una si uació di e en que l'associació en e el símbol
co esponen en una al a llengua i el seu co esponen acon eixemen am-
bien al. En can i en con ex os d'adquisició usiona s, els indi idus d'una co-
muni a emp en els dos símbols pe a qualse ol acon eixemen ambien al i
pe an augmen en les possibili a s &in e e encia d'aques s símbols. D'aquí
que el bilingüisme «compos » eo icamen «pu >), se ia el que ap engués les se-
es dues llengües al ma eix emps (pe ex. des de la in an bsa en amun ) i a nb
els in e locu o s que usessin les dues llengües igual de so in i in e can iable-
men , desen olupan un sis ema comú de signi ica s que a a o i ien els con-
cep es de les dues llengües.
És
a di , l'indi idu bilingüe «compos » posseeix
pe a cada signe lingüis ic un únic concep e i dues mane es d'exp essa -lo. En
aques a condició de bilingüisme acompos n els indi idus d'una comuni a u i-
li za an els dos símbols pe a qualse ol e : d'una banda po dub a -se sob e
la llengua que cal u ili za si ambdues llengües són bas an di e en s. Si les
pa aules que cal emp a són semblan s, hi ha mol es possibili a s de dona la
espos a en la llengua que no co espon.
És
a di , com més semblan s siguin
APORTACIONS
DE
LA
PSICOLOGIA
AL
PROBLEMA
DEL BILINGÜISME
143
les dues llengües, més p obabili a s d'in e e encia hi hau i. Aques a in e e-
encia no és solamen des del pun de is a lexic, sinó ambé onologic, mo -
ologic i sin ic ic.
A
pa i d'aixo exposa pod íem sugge i el que ha passa a
Ca alunya. Com que el cas elli és una llengua p oxima en o s sen i s al ca a-
12 i, com que ambdues llengües han es a ap eses en con ex os d'adquisició
usiona s, el enomen de la in e e encia a Ca alunya ha p es p opo cions
conside ables.
En can i el bilingüe «coo dina » pu se ia aquel1 que ingués es uc u es
di e enciades pe a cada llengua, di e enciades segons el emps d'adquisició
(la segona llengua ap esa desp és de la in an esa), con ex socio-cul u al (una
llengua a casa, l'al e a o a), o es uc u es d'ús. Les expe iencies «coo dina-
des» endi ien a e els dos sis emes lingüís ics ela i amen independen s i pe
an més au onoms uncionalmen (ERVIN
&
OSGOOD, 1954, LAMBERT 1955,
1969). Així doncs hem de suposa que la pe sona que c eix en dos ámbi s lin-
güís ics di e en s aconsegui i aques a mena de bilingüisme «coo dina », és a
di , la mena de bilingüisme segons la qual l'indi idu pensa en les dues llen-
gües i les pa la. De o a mane a hem de di que aques bilingüisme «coo di-
na » és hipo e ic, ideal: és impossible que els camps semin ics de les dues Ilen-
gües no se sob eposin mai i que la pe sona a ibi a explica la o ali a de les
se es expe iencies en les dues llengües sense cap in e e encia.
Aques a dico omia de dos ipus de bilingüisme «compos »
-
«coo dina »,
o i ésse aga, ha dona lloc sob e o ac ualmen a o un segui de eballs
que comencen a dona supo a la alidesa psicologica d'aques a eo ia.
El p ime eball expe imen al ou el de LAMBERT, HAVELKA
&
CROSBY
(1958): Aques s in es igado s usan el me ode de eco d de la inhibició e-
oac i a i el «di e encial semin ic)) dlOsgood examina en la semblan~a del~
pe ils semin ics de aduccions equi alen s (com
chu ch
i
église
o
iend
i
amz)
i demos a en que aquells
S
amb nés expe iencia adqui ida «compos a»
eien més in e p e acions conno a i es simila s, de concep es en les dues llen-
gües, que aquells
S
amb més expe iencia «coo dinada» que enien di e en s
xa xes de signi ica pels concep es que o iginalmen es an desen olupa en
di e en s con ex os o di e en s eda s de la se a ida. TAKOVITS
&
LAMBERT
-
(1961) a gumen an que les « aduccions» equi alen s d'un concep e es an
més unides pels bilingües «compos os» que pels acoo dina sn demos a en que
«buidan » de signi ica una de les e sions d'un concep e, pe exemple
nend,
l'a ec e de la educció de signi ica a ec a a més o amen l'equi alen de
l'al a llengua,
ami
pels bilingües «compos os» que pels «coo dina s». El p o-
cedimen que usa en es coneix com a «sacie a » e bal o semin ic, i que con-
sis eix en la epe ició con inuada d'una pa aula com
iend,
du an un minu
i a con inuació demanan -li al
S
que aci a aluacions semin iques.
150
QUADERNS
DE
PSICOLOGIA
Finalmen e expone una hipó esis de abajo pa a la elabo ación de p og a-
mas in oduc o ios del ca alán en las escuelas de niños cas ellano pablan es,
en base a los p og amas de ((inme sión)) ealizados en el Canadá, Es ados
Unidos, I alia, e c.
ABSTRACT
This a icle deals wi h he necessi y o in e disciplina y wo k on he di e-
en disciplines which a e ying o ind solu ions o he bilingual p oblem o
he Ca alan-Cas ilian speaking communi y. This in e disciplina y wo k shows
ha objec i e solu ions based on scien i ic g ounds a e necessa y and ha he
psychological poin o iew is essen ial o good esea ch. I also includes a-
ious aspec s o bilingual s udies om he psychological poin o iew o he
es o he wes em wo ld. I s mos de ailed exposi ion is emphasized, he neu-
opsychology o bilingualism being one o he mos in e es ing lines o s udy
a he momen . A measu e o linguis ic dominance o he Ca alan language is
shown, based on Reac ion Time in Ve bal Associa ion, o he pu pose o
leaming he linguis ic beha io o
S
Ca alan-Cas ilian speaking people. This
is seen as an essen ial s ep owa ds o ming cohe en p og ammes o he ge-
ne al public as well as o he schools. In conclusion, a hypo hesis o wo k o
he elabo a ion o in oduc o y Ca alan p og ammes o Cas ilian-speaking
P
child en has been p esen ed, based on he imme sion p og ammes de eloped
in Canada, U.S.A., I aly, e c.