ando ana, en el seu medi habi ual, I'escola.
Les eines u ili zades o en un in en a i de
dades sociobiog i iques i el i xe escola de
I'asseso ia pedaghgica. Pe a I'ob enció de les
dades sociolingüís iques: el es C.G.M. del
Minis e i d'Educació Nacional ances,
I'adap ació ca alana de Gen il Puig i I'adap-
ació a I'espanyol e a pe nosal es.
El segon comp en les eines psicosocials.
L'ins umen onamen al pe a ob eni les
dades de la ma eixa població ha es a
I'ISAE-80, qües iona i psicosociolingüís ic
de Pe e No ó i Magí Panyella.
El p ime objec iu que ens imposi em ou
la cons ucció d'un banc de dades gene als
amb els esul a s ob ingu s de la ece ca, co-
di ica s i p og ama s en o denado , que pe -
me la eali zació de u u s eballs d'in es i-
gació. Po se , en aques sen i , una eina ú il
pe a e I'a aluació del Pla dlAndo ani za-
ció p omogu pel M.I. Consell Gene al a les
escoles.
Un segon objec iu ha es a la e i icació
de les nos es hipo esis que desc i im a con i-
nuació:
Id
Hipo esi: Exis eix una co elació en e
el coneixemen o al i/o esc i de la llengua
ca alana pe pa dels ando ans, i llu g au
de consciencia d'Iden i a Social Ando a-
na.
2P
Hipo esi: El millo coneixemen de la
llengua ca alana o al i/o esc i a, e e eix
en el millo coneixemen de qualse ulga de
les al es Ilengües que es pa len i s'ensenyen
a Ando a, és a di , el ances i l'espanyol.
Conclusions
i
Lec u a: Es e i ica en les
hipo esis de o ma gene al i comple a. Igual-
men , ha queda eali za un banc de dades
p opie a de I'Ins i u d'Es udis Ando ans,
que pod a acompli les inali a s p e is es.
ERGONOMIA DE
L'APRENENTATGE MOTOR:
UN
ENFOCAMENT
METODOLOGIC
-
-
Joan Rie a i Rie a
Dz ec o : Ramon Bayés Sopena
~onen : Ramon Companys Pascua1
Desp és de alo a la impo ancia de l'es-
udi de I'ap enen a ge de les des eses huma-
nes, especialmen en els imbi s labo als, de
I' spo
i
el Ileu e, es e isen els p incipals mo-
;
dels eh ics que s'u ili zen pe a explica
I'ap enen a ge. Aques s models poden
ag upa -se en models ísics, biolhgics, psico-
Ihgics i sociolhgics, en elació a la disciplina
que conside en més elle an . S'obse a que
o s aques s models son o ganocen ics, li-
.
neals i es a ics,
i
es oba a al a un model
in eg ado .
Conseqüen men , la me odologia emp a-
da en la in es igació sol cen a -se en I'anali-
si de les eaccions eiminals de I'o ganisme o
el seu endimen , en lloc de ixa -se en I'e o-
lució de les in e accions en e I'o ganisme i
els objec es d'es ímul, dins d'una pe spec i a
de camp mul i ac o ial.
Pe supe a aques es de iciencies se sugge-
eix la con eniencia de disposa d'un model
e gonhmic, mul idisciplina i, que pe me i
concep uali za adequadamen les in e ac-
cions humanes, en el ma c eo ic desen olu-
pa pe Emilio Ribes a pa i dels concep es
Iogics desc ip ius o mula s pe
J.R.
Kan o .
Des del pun de is a de la psicologia in e -
conduc ual, I'ap enen a ge mo o es de i-
neix com el p océs pel qual s'es ableixen un
ipus d'in e accions, on les ca ac e ís iques
mo o es de les accions de I'o ganisme es an
elacionades amb l'ambien . Igualmen , un
en ocamen in e conduc ual ha d'anali za
I'e olució de les in e accions mo o es, sense
oblida els es an s elemen s del camp psico-
Ihgic indi idual que possibili en, acili en o
di icul en el seu es ablimen .
El eplan ejamen de I'ap enen a ge mo-
o obliga a modi ica la me odologia de e-
ce ca en aques camp i a necessa i el egis-
e con inua i di ec e de a iables biomeci-
niques, isiologiques, ambien als i del endi-
men du an o el p océs d'adquisició. Pe
al d'aconsegui -ho. s'han dissenya i cons-
u'i di e en s ansduc o s pe pode in o-
dui simul aniimen en els canals d'un polí-
g a , els pa ime es del mo imen , ambien-
al~ i del endimen , conjun amen amb els
isiolOgics.
Amb aques ins umen s'han anali za els
p ocessos d'ap enen a ge, e enció, ans e-
encia i els e ec es d'una si uació op esso a,
en dues des eses: el Ilancamen de da ds a
diana i el seguimen d'un ci cui mi jan~an
un o n bimanual.
Els esul a s ob ingu s e lec eixen els
a an a ges d'un en ocamen in e conduc ual
de I'ap enen a ge mo o i de I'ins umen de
egis e mul i ac o ial en possibili a I'expli-
cació dels can is obse a s en el endimen
e minal i jus i ica la impo ancia que po
eni en I'es udi d'al es i ees d'in e es psico-
IOgic.
TESINAS
ESTUDIO COMPARATIVO
DEL MIEDO EN ADOLESCEN-
TES DE ZONA RURAL
Pila Mon eal Bosch
Di ec o : D a. Ca men Ma z'nez
González
Dado que sob e el miedo en la adolescen-
cia se han ealizado pocos abajos en com-
pa ación con el e e ido a las e apas in an i-
les (PELECHANO, 1980) y adul as (SUEDFELD,
1977), escogí dicho ema pa a mi Tesis de
Licencia u a, con el in de analiza lo de mo-
do exhaus i o, den o de mis posibilidades,
ecogiendo de los mismos adolescen es sus
e ocaciones o ecue dos de lo que les p odu-
ce miedo o angus ia.
A pa i de las in es igaciones lle adas a
cabo po RODR~GUEZ-TOME y BARIAUD
(1975) en F ancia, en zona u al y u bana,
po SPELTINI (1976) en I alia en medio u ba-
no, inicié el abajo de in es igación sob e
los miedos de los adolescen es en zona u al,
siguiendo las pau as u ilizadas con an e io i-
dad po los ya ci ados, a in de consegui no
hace un es udio eó ico sob e el miedo en la
adolescencia, sino ob ene una desc ipción
de los mismos (obje o de miedo) ela ados
di ec amen e y median e cues iona ios
abie os.
El p ime obje i o de nues o abajo es el
de hace un es udio desc ip i o en dicha e a-
pa e olu i a y analiza posibles di e encias
signi ica i as a ni el de sexo, edad y zona y
-
así pode e ec ua p ime amen e un es udio
e olu i o del miedo en la adolescencia y,
pos e io men e, un es udio compa a i o en-
e las di e en es zonas u ales españolas y a
la ez compa a las en u u as in es igaciones