Recensiones

ando ana, en el seu medi habi ual, I'escola. Les eines u ili zades o en un in en a i de dades sociobiog i iques i el i xe escola de I'asseso ia pedaghgica. Pe a I'ob enció de les dades sociolingüís iques: el es C.G.M. del Minis e i d'Educació Nacional ances, I'adap ació ca alana de Gen il Puig i I'adap- ació a I'espanyol e a pe nosal es. El segon comp en les eines psicosocials. L'ins umen onamen al pe a ob eni les dades de la ma eixa població ha es a I'ISAE-80, qües iona i psicosociolingüís ic de Pe e No ó i Magí Panyella. El p ime objec iu que ens imposi em ou la cons ucció d'un banc de dades gene als amb els esul a s ob ingu s de la ece ca, co- di ica s i p og ama s en o denado , que pe - me la eali zació de u u s eballs d'in es i- gació. Po se , en aques sen i , una eina ú il pe a e I'a aluació del Pla dlAndo ani za- ció p omogu pel M.I. Consell Gene al a les escoles. Un segon objec iu ha es a la e i icació de les nos es hipo esis que desc i im a con i- nuació: Id Hipo esi: Exis eix una co elació en e el coneixemen o al i/o esc i de la llengua ca alana pe pa dels ando ans, i llu g au de consciencia d'Iden i a Social Ando a- na. 2P Hipo esi: El millo coneixemen de la llengua ca alana o al i/o esc i a, e e eix en el millo coneixemen de qualse ulga de les al es Ilengües que es pa len i s'ensenyen a Ando a, és a di , el ances i l'espanyol. Conclusions i Lec u a: Es e i ica en les hipo esis de o ma gene al i comple a. Igual- men , ha queda eali za un banc de dades p opie a de I'Ins i u d'Es udis Ando ans, que pod a acompli les inali a s p e is es. ERGONOMIA DE L'APRENENTATGE MOTOR: UN ENFOCAMENT METODOLOGIC - - Joan Rie a i Rie a Dz ec o : Ramon Bayés Sopena ~onen : Ramon Companys Pascua1 Desp és de alo a la impo ancia de l'es- udi de I'ap enen a ge de les des eses huma- nes, especialmen en els imbi s labo als, de I' spo i el Ileu e, es e isen els p incipals mo- ; dels eh ics que s'u ili zen pe a explica I'ap enen a ge. Aques s models poden ag upa -se en models ísics, biolhgics, psico- Ihgics i sociolhgics, en elació a la disciplina que conside en més elle an . S'obse a que o s aques s models son o ganocen ics, li- . neals i es a ics, i es oba a al a un model in eg ado . Conseqüen men , la me odologia emp a- da en la in es igació sol cen a -se en I'anali- si de les eaccions eiminals de I'o ganisme o el seu endimen , en lloc de ixa -se en I'e o- lució de les in e accions en e I'o ganisme i els objec es d'es ímul, dins d'una pe spec i a de camp mul i ac o ial. Pe supe a aques es de iciencies se sugge- eix la con eniencia de disposa d'un model e gonhmic, mul idisciplina i, que pe me i concep uali za adequadamen les in e ac- cions humanes, en el ma c eo ic desen olu- pa pe Emilio Ribes a pa i dels concep es Iogics desc ip ius o mula s pe J.R. Kan o . Des del pun de is a de la psicologia in e - conduc ual, I'ap enen a ge mo o es de i- neix com el p océs pel qual s'es ableixen un ipus d'in e accions, on les ca ac e ís iques mo o es de les accions de I'o ganisme es an elacionades amb l'ambien . Igualmen , un en ocamen in e conduc ual ha d'anali za I'e olució de les in e accions mo o es, sense oblida els es an s elemen s del camp psico- Ihgic indi idual que possibili en, acili en o di icul en el seu es ablimen . El eplan ejamen de I'ap enen a ge mo- o obliga a modi ica la me odologia de e- ce ca en aques camp i a necessa i el egis- e con inua i di ec e de a iables biomeci- niques, isiologiques, ambien als i del endi- men du an o el p océs d'adquisició. Pe al d'aconsegui -ho. s'han dissenya i cons- u'i di e en s ansduc o s pe pode in o- dui simul aniimen en els canals d'un polí- g a , els pa ime es del mo imen , ambien- al~ i del endimen , conjun amen amb els isiolOgics. Amb aques ins umen s'han anali za els p ocessos d'ap enen a ge, e enció, ans e- encia i els e ec es d'una si uació op esso a, en dues des eses: el Ilancamen de da ds a diana i el seguimen d'un ci cui mi jan~an un o n bimanual. Els esul a s ob ingu s e lec eixen els a an a ges d'un en ocamen in e conduc ual de I'ap enen a ge mo o i de I'ins umen de egis e mul i ac o ial en possibili a I'expli- cació dels can is obse a s en el endimen e minal i jus i ica la impo ancia que po eni en I'es udi d'al es i ees d'in e es psico- IOgic. TESINAS ESTUDIO COMPARATIVO DEL MIEDO EN ADOLESCEN- TES DE ZONA RURAL Pila Mon eal Bosch Di ec o : D a. Ca men Ma z'nez González Dado que sob e el miedo en la adolescen- cia se han ealizado pocos abajos en com- pa ación con el e e ido a las e apas in an i- les (PELECHANO, 1980) y adul as (SUEDFELD, 1977), escogí dicho ema pa a mi Tesis de Licencia u a, con el in de analiza lo de mo- do exhaus i o, den o de mis posibilidades, ecogiendo de los mismos adolescen es sus e ocaciones o ecue dos de lo que les p odu- ce miedo o angus ia. A pa i de las in es igaciones lle adas a cabo po RODR~GUEZ-TOME y BARIAUD (1975) en F ancia, en zona u al y u bana, po SPELTINI (1976) en I alia en medio u ba- no, inicié el abajo de in es igación sob e los miedos de los adolescen es en zona u al, siguiendo las pau as u ilizadas con an e io i- dad po los ya ci ados, a in de consegui no hace un es udio eó ico sob e el miedo en la adolescencia, sino ob ene una desc ipción de los mismos (obje o de miedo) ela ados di ec amen e y median e cues iona ios abie os. El p ime obje i o de nues o abajo es el de hace un es udio desc ip i o en dicha e a- pa e olu i a y analiza posibles di e encias signi ica i as a ni el de sexo, edad y zona y - así pode e ec ua p ime amen e un es udio e olu i o del miedo en la adolescencia y, pos e io men e, un es udio compa a i o en- e las di e en es zonas u ales españolas y a la ez compa a las en u u as in es igaciones