TESIS DOCTORALS
COMPONENTS DE LA MESURA
DE
DEAMBULACIO
AL
CAMP
OBERT
Ad iana Ga au
Flo i
Di ec o : Liuís Ga cía se iiia
Aques eball s'enquad a dins del camp
de I'es udi de la pe sonali a . conc e amen
en el de la eo ia d'Eysenck.
El nos e p oposi en eali za -lo, ou el de
con ibui a oba un model anileg de I'ex-
a e sió humana. de o ma semblan a com
B oadhu s eu a nb la dimensió neu o icis-
me o es abili a emocional.
Ens hem cen a en I'es udi de la deambu-
lació al camp obe , essen la nos a hipo esi
p incipal que «la deambulació de la a a al
camp obe pod ia esse una mesu a d'ex a-
e sió segons les condicions de la p o a..
Aques a hipo esi ha ia es a o mulada a nb
an e io i a pe Ga cía Se illa, basan -se en
di e sos e s empí ics, i posada a p o a pa -
cialmen pe a is au o s.
Desp és de e isa una se ie de eballs
que ens con i men I'exis encia de di e encies
en el compo amen dels ex a e i s espec-
e als in o e i s humans, hem aspassa
aques es al camp animal, elegin p o es que
ens pe me essin posa -les de elleu. Hem o -
mula ambé di e ses hipo esis elacionan
la deambulació del camp obe a nb una ac-
uació de e minada en cada una de les nou
p o es es an s.
Els nos es subjec es d'expe imen ació o-
en
89
a es mascles de la soca Sp ague-
Dawley, o es elles de es mesos d'eda , i que
ha ien es a c iades en condicions simila s.
Du an la ase d'expe imen ació que ou,
com
a
mínim de 45 dies de du ació pe a ca-
da subjec e, a pa de la p o a de camp
obe , que ou passada en p ime Iloc, passa-
en les següen s p o es: es de Boissie , labe-
in en
Y,
Animex, oda d'ac i i a , p o a
de p e e encia Ilum- osca, de e minació del
llinda de dolo , condicionamen ins u-
men al ape i iu en gabia de Skinne , condi-
cionamen d'e i ació «shu le. i p o a gluco-
sa-saca ina. Les p o es o en passades en
I'o d e sua a indica .
L'anilisi es adís ica dui a a e me pe al
de sabe si les nos es hipo esis e en o no e-
colzades pe les dades empí iques cons a de
dues pa s: una anilisi co elacional de cada
una de les p o es, elacionan -la a nb les
mesu es del camp obe , així com I'aplicació
de p o es que ens pe me in coneixe les di e-
encies de conduc a en e les a es mol
deambulado es i poc deambulado es al
camp obe (o ex a e ides
i
in o e ides
espec i amen , segons la nos a hipo esi
cen al). Finalmen a em una anilisi ac o-
ial engloban o es les p o es que ha iem
passa .
Quan als esul a s, els ob ingu s de la p i-
me a pa no con adiuen les p ediccions e-
es. Un 50% de les hipo esis e es elacionan
la deambulació del camp obe a nb aspec-
es de les al es p o es, són con i mades.
Quan al
50%
es an , els esul a s no són
concloen s en un sen i ni en l'al e. Cal e-
ma ca que d'aques 50%
(16
p ediccions),
deu enen el sen i p edi enca a que no són
signi ica i es.
Els esul a s de I'anilisi ac o ial, ens pe -
me en conclou e que alguns dels compo-
nen s de la deambulació al camo obe (ac i-
i a , pe caca de sensacions) ho són ambé
de I'ex a e sió, al i com Eysenck conside a
aques a dimensió.
To ['an e io ens pe me a i ma que la
deambualció del camp obe és ú il com
a
a iable de classi icació que es mos a asso-
ciada a nb conduc es indicado es d'ex a ei
-
sió.