Q ade ns de Psicologia,
1983,
11.
61-70
REFLEXIONS
SOBRE
EL
CONCEPTE
AGRESSI~
DES DE LA PERSPECTIVA COGNITIVO-CONDUCTUAL
M? Assu npció MARTÍ CARBONELL
RESUMEN
Dada la eno me complejidad que p esen a el es u.dio del compo amien o
ag esiuo y, conscien es de que és a uiene de e minada, en g an pa e, po los
P oblemas que plan ea el in en a delimi a el concep o de ag esión, se p o-
cede en el p esen e abajo, a un análisis de es as d icul ades que su gen
cuando se quie e de ini dicho é mino, y se concluye que, aunque es a de-
limi ación
y
p ecisión es imp escindible, conuend a pone el én asis -al
menos en la li e a u a cien qica- en la desc ipción del compo amzen o es-
pececo que nos in e esa es udia en cada momen o, analizando a ondo las
causas que hacen que
un
o ganismo de e minado, en unas ci cuns ancias de-
e minadas, ac úe de una de e minada mane a.
ABSTRACT
The
complexi y o he s udy o agg essi e behauio has been widely de e -
mina ed by he dz licul ies o ge un accu a e de ini ion o he agg ession
concep . In he p esen pape we s udy hese di icul ies and we conclude
ha al hough his delimi a ion and p ecision is necessa y, i would be also
necessa y o pu
he
emphasis --a¿ leas in he scienl~ic li e a u e- in he
desc 1;b ion o he spec~ i'c behauio ha we a e in e es o s udy in eue y case.
Then we could analyse he causes. o his spec$ic beha io in eue j pa icu-
la con ex .
62
QUADERNS
DE
PSlCOLOGlA
Els in es igado s que han e i an ece ca sob e el compo amen ag essiu
s'han oba semp e amb el p oblema de delimi a que olen di quan pa -
len d'ag essió. Tal co n diu Moye (1976), una de inició és més o menys ú il,
pe o semp e és poc con incen . Tanma eix, qualse ol in en de p ecisa , en
el pensamen o en l'esc ip u a, eque eix una de inició del e me en qües ió.
Cal di d'en ada, pe o, que un concep e uni a i, sigui quin sigui, en el
cas de l'ag essi i a i del compo amen ag essiu, ens po a a e o . El com-
po amen ag essiu es dóna en mul i ud de si uacions di e en s, els ac o s
que hi in e enen són di e sos i és complexa la se a in e acció.
A
més, les
causes i les conseqüencies de al compo amen són igualmen nomb oses.
És pe o aixo que semp e ha es a an di ícil i polemic l'in en de dona
una de inició alida i concisa, i que a la egada os ope acional. Si aixo ha
es a di icul ós en el cas del compo a nen ag essiu dels animals, més ho ha
es a en en cas dels humans, dona que en aques s s'ha de eni en comp e
I'in en de e mal, i hem d'inclou e a més, co n a compo amen ag essiu,
no només el dany ísic (que ja es conside a en els animals no humans), sinó
ambé el psicologic (p o oca pe pa aules, insul s,.
.
.).
La in enció de e mal a un al e (que indica que la espos a no és ni acci-
den al ni in olun a ia), hau ia d'ésse un elemen impo an d'una de ició
del e me ag essió en el cas dels humans, ja que cal exclou e qualse ol lesió
acciden al. Be kowi z (1962, 1965) i Feshback (1964),
i
mol s d'al es,
c euen que és impo an inclou e l'in en o un e me simila co n un c i e i
gene al de la espos a ag esi a. Malg a o , pe o, hi ha au o s, els es ic a-
men conduc is es ( al co n Buss, 1961) que deixen de banda aques ele-
men . To depen si ens e e im a les causes, a la mo i ació, sense e e e h-
cia a les conseqüencies, o bé si ens e e im únicamen a aques es úl imes
sense eni en comp e la mo i ació. El p oblema que es p esen a en es abli
una de inició en e mes d'in encionali a , al co n assenyala Johnson (1976),
és que so geixen implicacions men alis es
i
eleologiques que en osqueixen
el concep e en lloc d'acla i -lo.
Si el compo amen p o oca dany ísic a al i pe o no enia aques a in en-
ció, no és ú il clasi ica -lo co n ag essiu quan ens in e essem pe les causes;
CONCEPTE D'AGRESSIÓ
63
només si ens in e essem pe les conseqüencies é sen i inclou e en una ma-
eixa ca ego ia o compo amen que pe judiqui els al es, sigui o no
aques el seu i (Hinde,
1977).
Fixem-nos, pe o, com compo amen s amb
causes comunes poden eni conseqüencies ben di e en s, i ice e sa.
Els exemples que donem a con inuació posen de elleu el p oblema i mos-
en la di icul a , sin6 la impossibili a , d'ailla les condicions necessii ies i
su icien s pe es abli una de inició sa is ac o ia:
-
Un ci u gia que ope a el seu malal , o un den is a quan eu una den
al seu pacien , p o oquen un dany ísic, pe o és absu d inclou e aques es
accions so a I'e ique a d'ag essió. El me ge el que ol p ecisamen és e i a
al pacien danys pi jo s que es p esen a ien en cas de no in e eni .
-
Un nen que pega a un al e pe que li han di que si ho eia li dona ien
un ca amel, a igualmen un dany ísic, pe o l'objec iu del seu compo a-
men no és e mal a I'al e, sinó ob eni la ecompensa.
-
Quan un a icul o ma a un pollas e, no és ag essiu, simplemen é
gana o ol end e'l pe eni un guany econo nic.
-
Un nen eixeleb a que badan a cau e una ella, li ha p o oca un
dany, pe o ho ha e acciden almen , no e a el seu objec iu.
-
En can i, l'assassí que alla en el seu in en de ma a una pe sona, és
ag essiu, pe que el seu objec iu inal sí que és e mal.
Els au o s que an una de inició exclusi amen conduc ual del e me, e i-
que a ien d'ag essius els ac es desc i s més amun , excep e jus amen I'úl im
cas. Pe a ells, a més, no ac ua quan I'acció pe e i a el mal és imp es-
cindible, no se ia ag essió, ja que no hi ha compo amen obse -
able.
Pe cla i ica la si uació en humans és ú il dis ingi en e ag essió hos il,
l'objec iu de la qual és e mal,
i
ag essió ins umen al, l'objec iu p incipal
de la qual no és e mal o p o oca moles ies a un al e, sinó aconsegui un
al e objec iu no ag essiu mi jancan ~es ímuls nocius)). Alguns dels exem-
ples dona s an e io men se ien conside a s, Ila o s, ag essió ins umen al,
pe o són de mol poca impo ancia pe a una eo ia de l'ag essió, sob e o
en humans. Bandu a
(1
973)
e ique a aques a ag essió, di a ins umen al,
de pseudoag essió, pe que només és un mi ja pe a ob eni al es ins.
A
con inuació, indiquem alguna de les de inicions que s'han dona del
concep e d'ag essió; algunes d'elles es e e eixen especí icamen a humans,
d'al es a animals,
i,
inalmen , les da e es, són gene als (engloban an
humans com animals).
64
QUADERNS DE PSICOLOGIA
Pe a humans:
-
El compo amen di igi a in ligi lesions ísiques a al es ha
d'e ique a -se d'ag essiu, diu Hinde
(1969, 1977).
Aquí aques au o ol
deixa cla que en aques pun no hi ha cap desaco d; dóna, pe an , uns
minims pe o no explici a si en én pe ag essiu algun compo amen més que
aques .
-
Conduc a inju iosa i des uc i a que és socialmen de inida com ag es-
si a a pa i d'una a ie a de ac o s, alguns dels quals s'han de busca més
en l'a aluado que en l'ag esso (Bandu a,
1973).
-
In en de pe judica a al es indi idus pe pa d'un indi idu o g up
(Alcock,
1978).
-
A acs ísics a al es pe sones, o a un ma eix, amb in en des uc iu de-
libe a (Campbell
e .
al.,
1982).
Pe a animals:
-
Compo amen d'a ac i ac i i a s que endeixen a epel.li al es de la
ma eixa especie (Ba ne ,
1964).
-
Un animal ac ua ag essi amen quan in ligeix, ac a d'in ligi o
amenaca amb in ligi dany a un al e animal (Ca hy i Ebling,
1964).
-
Ac e ag essiu pe a el1 ma eix, sense e e i -se a les ci cums incies
i
e-
lacions, sinó només a l'a ac o bé al seu equi alen : una mossegada, una
amenaca,
.
.
.
(Ro hballe ,
1967).
-
Compo amen especí icamen o ien a a elimina o supe a o el que
sigui amenacado pe a la in eg i a ísica o psicologica de l'o ganisme iu
(Valzelli,
1967).
-
Llui a o ac e d'inicia un a ac (Ve non,
1969).
-
Fe mal a un al e animal (Buss,
1971).
Gene als:
-
Ac e que é com a objec iu e mal a un o ganisme,
i
que ha es a p o-
oca pe us ació (Dolla d
e
al.,
1939).
-
Respos a que desca ega es ímuls nocius a un al e o ganisme (Buss,
1961).
El ma eix au o a una e isió d'aques a de inició (Buss,
1971)
i
diu
que en el cas dels humans aés l'in en d'allibe a es ímuls nocius sense eni
en comp e
si
ha
ingu exi o
no».
-
Conduc a di igida al dany o des ucció d'algun ens objec iu (Moye ,
1968).
CONCEPTE
D'AGRESSIÓ
65
-
Conduc a obe a que implica in en d'in ligi una es imulació noci a
o de compo a -se des uc i amen e s un al e o ganisme (Moye , 1976).
-
Respos a que inclou dona es ímuls nocius a la íc ima (Rule i Nesda-
le, 1976).
-
Conduc a que se eix pe a desplaca un al e indi idu, causan -li al-
gun dany, o, co n a mínim, amenacan -lo (Manning, 1977).
Sob e aques es de inicions podem e les obse acions següen s:
a)
Algunes d'elles exclouen o almen I'aspec e ins umen al de les espos-
es di es ag essi es, en can i, d'al es conside en ambé aques aspec e dins
la
se a de inició, pe al d'e i a el p oblema de la in encionali a . An e io men
ja ens hem e e i a la con eniencia d'elimina o ipus d'ag essió cla amen
ins umen al en humans, pe al d'e i a conside a co n ag essius ac es co n
el del nen que pega a un al e pe a ob eni el ca amel. En humans, doncs,
no c eiem que es pugui eludi la qües ió de I'objec iu inal de la espos a,
é:
a di , la in encionali a . L'in en , en ells, po se in e i a a és de la con-
duc a e bal. A a bé, en el cas dels animals subhumans, eqüen men es a'
di ícil assegu a I'objec iu d'una espos a, o i que no pe aques a di icul a
hem de di que en el seu compo amen hi manca objec iu. Hinde (1970) as-
segu a que en el cas dels animals només és possible es udia compo amen s,
pe o no enomens subjec ius,
i
pe an , diu, només hau iem de ixa I'a en-
ció en el que I'animal a. En o cas, I'in en po se in e i si I'animal pe sis-
eix en el compo amen ag essiu e s els ma eixos es ímuls o es ímuls simi-
la ~
i
en momen s di e en s. En gene al, pe o, co n que no sabem si I'animal
in en a p odui es imulació a e si a, hem de deixa aques pun obe a les
possibili a s que: 1) ealmen I'animal ingui co n a objec iu I'a ac, o
2)
que
a aqui co n a mi ja pe a ob eni un al e objec iu.
6)
Algunes de inicions només adme en co n ag essiu I'ac e que, essen
ag essiu, a di igi a un o ganisme iu
i,
en el cas dels humans, di igi als
humans. D'al es, en can i, conside en ag essiu o ac e que essen ag essiu
a di igi ja sigui a un ésse anima , ja sigui a un objec e inanima . Moye
(1976) assenyala que so a condicions d'es imulació a e si a o de us ació
( us ació que, segons ell, és qualse ol condició que bloqueja la eali zació
de I'in en ), el compo amen ag essiu po ana di igi a objec es inanima s.
És iden que an en humans co n en animals es donen eaccions de des-
ucció d'objec es inanima s,
i
es donen quan no hi ha la possibili a d'a a-
ca a un al e 0 ganisme.i
ll
subjec e es oba -d'aco d amb Moye - so a
condicions de us ació o a e si es.
c)
A1gunc.s de Ics de inicions an e e encia a I'ag essió cap a al i, d'al-

66
QUADERNS DE PSlCOLOGlA
es, en can i, no en aques a e e encia po in e p e a -se que inclouen
ambé co n ag essius els danys e s un ma eix (au oag essió). Tamna eix, no
semp e el dany cap a un ma eix és ag essiu: un indi idu que se suicida pe -
que I'en o n que el odeja se li a insos enible, insopo able, no é co n a ob-
jec iu e -se mal, sinó acaba amb aques en o n que li és summamen a e -
siu.
O
un malal deshaucia pels me ges i que pa eix eno memen , si desi ja
mo i , no és pe e -se enca a més mal, sinó pe no pa i mes. Aques s
i
al-
es exemples, se ien conside a s co n a compo amen s ag essius en aque-
lles de inicions que no delimi en l'ac e ag essiu a l'a ac cap a al i, pe o al
nos e en end e, no es poden e ique a d'ag essius. A a
bé,
és ce que exis-
eix I'au oag essió, i aques a s'obse a quan l'animal o l'indi idu, pe les
ci cums 2ncies que sigui, no po ex e io i za l'a ac cap a un al e o ga-
nisme.
d)
Hi ha au o s que delimi en el compo amen ag essiu a l'a ac d'un ani-
mal a un al e de la ma eixa especie, és a di , conside en que l'ag essió és in-
aespecí ica, i no conside en ag essió l'a ac d'un animal a un al e d'especie
di e en . Al es au o s, al co n Moye (1976), inclouen un ipus d'ag essió
que anomenen p eda o ia (a ac que l'animal di igeix con a la se a p esa
habi ual). Nosal es conside em que ni la conduc a ag essi a és únicamen
in aespecí ica, ni la conduc a p eda o ia és ag essi a. Pel que a a la p i-
me a a i mació, mol s au o s ( egi's la elació en el eball de Ma í, 1982)
assenyalen, pe exemple, la possibili a d'un componen ag essiu en els a acs
que a la a a al a olí. En elació a la segona a i mació, hem de di que la
p edacció és conduc a alimen a ia, i, pe an , s'ha d'associa amb la am
i
no amb I'ag essió. La majo ia d'au o s es an d'aco d en no inclou e la p e-
dació so a l'e ique a de conduc a ag essi a. Alesho es, quan un animal a a-
ca a un al e d'especie di e en pe o no se'l menja, no és p edació sinó a ac,
i
si se'l menja és conduc a p eda o ia pe o no a ac.
e)
La us ació co n a causa de l'ag essió: Mille (1959) modi ica la hipo-
esi o iginal de I'«ag essió- us ació» o mulada pe ISolla d
e
al.
(1939),
sugge in que la us ació p o oca un ce nomb e de eaccions, de les
quals I'ag essió n'és només una. Es conside a, doncs, la us ació només
co n a inc emen ado a de la p obabili a que apa egui compo amen
ag essiu, i la se a p esen ació depend ia d'al es ac o s, als co n es ímuls
ex e ns (ex. al a densi a de població), ac o s inhibi o is, ca ac e ís iques
indi iduals, p i ació d'alimen s, e c. Sco (1962) assenyali que la us ació
augmen a l'ag essió només quan l'animal ha es a e o ca si eacciona
ag essi amen a si uacions us an s. Da i z (1952), d'aco d amb aques a
a i mació d'Sco , assegu i que una pe sona que es a us ada, si ha ap es
a se ag essi a espond i ag essi amen ,
i
si ha ap es a se coope a i a es-
pond i coope a i amen
.
)
Allibe a es ímuls nocius po se una condició no necessi ia, enca a
que sí su icien , en el cas dels animals, pe a e ique a una espos a d'ag es-
si a: I'allibe ació d'un es ímul a e siu (aquel1 que p o oca en el qui el ep,
ugida o e i ació) ambé po se compo amen ag essiu.
Finalmen , cal ma i za ambé -d'aco d amb Bandu a (1973)- que si
un de e mina compo amen es i legi ima socialmen , no el podem consi-
de a ag essiu.
Aques es obse acions bas en pe a e palesa la di icul a d'ailla les con-
dicions necessi ies
i
su icien s pe a dona una de inició cla a
i
sa is ac o ia
de I'ag essió. Tanma eix, aques a asca po sembla inú il,
i
p obablemen
po o e i més sa is accions a l'expe en semin ica que al cien í ic.
A
més,
les de inicions conc e es
i
p ecises poden se icilmen idiculi zades; en
can i, les de inicions gene als i amplies poden eni poca u ili a i se mol
poc ope a i es.
A a bé, malg a les limi acions implíci es a una de inició d'un concep e
uni a i,
i
assumin el isc que compo a o mula una de inició més, c eiem
que pe les conside acions e es an e io men se ia, si més no, menys dolen-
a una del ipus següen :
T ac an -se del compo amen ag essiu humi
i
conside an I'ag essió en-
e indi idus, no en e g ups: ((Conduc a que é com a objec iu inal e
mal, ja sigui ísicamen ja sigui psicologicamen , a un al e indi idun ( al
com ha queda assenyala més amun , només en el cas que hi hagi us ació
p e ia, I'ag essió po ésse di igida a al es o ganismes subhumans, o ins
i
o , a objec es inanima s).
Pel que a als animals la de inició que p oposem és la seg,üen : ((Compo -
amen d'a ac i/o amenaca que p o oca es ímuls a e sius a un o ganisme de
la ma eixa especie, o que en cas de se d'una al a especie, I'a ac no acaba
en p edació de la íc ima)).
De o a mane a, enca a que hem o mula una de inició, en enem que el
concep e d'ag essió 6s poc p ecís. Tal com diu Hinde (1977) la ca ego ia del
compo amen ag essiu en el seu nucli cen al 6s cla a
i
hi ha un aco d gene-
al, pe o
é
els con o ns bo osos. La di icul a no e -d'aco d amb John-
son, 1976- d'una manca d'in eleligencia o d'una insu iciencia del llengua ge,
sinó de que no hi ha un ipus pa icula de conduc a que es pugui consi-
de a ((ag essi a)), com ampoc hi ha un p océs pa icula que ep esen i
I'ag essió. Tal egada aixo 6s el mes impo an que es po di de la de inició
de I'ag essió, pe que sugge eix que ha de se en esa i anali zada a mol s ni-
68
QUADERNS DE PSICOLOGIA
ells. És pe aixb, que po se se ia e i a aques e me en la li e a-
u a cien í ica (enca a que ingui un alo de comunicació conside able)
i
acon en a -nos amb la desc ipció del compo amen que ens in e essa es u-
dia en cada momen , anali zan a
ans
les causes que an que un o ganisme
de e mina , en unes ci cums incies de e minades, ac ui d'una de e minada
mane a.
En
aques sen i B ain (1981) sugge eix que, en cada cas, s'hau ia d'espe-
ci ica cla amen el con ex en el qual la conduc a ha es a obse ada.
1,
a egeix, que ó a millo elega el e me aag essió)) a un nom col.lec iu sim-
ple pe desc iu e di e ses ac i i a s que p o oquen dany, e i an el e me
quan es desc iuen ac i i a s especí iques. D'aques a mane a, diu, elimina-
iem mol s dels p oblemes que compo en els judicis de alo associa s a
aquella e ique a.
CONCEPTE
D'AGRESSIÓ
69
ALOOCK. J.,
Compo amien o animal,
Sal a Edi o es, 1978. Ve sió espanyola de I'edició
o iginal
Animal Beha io ,
Sinaue Associa es, Inc. Publishe s de Sunde land (Massachu-
se s).
BANDURA.
A,,
Ag ession. A social lea ning analysis,
P en ice-Hall, inc., Englewood Cli s,
New Je sey, 1973.
BARNETT. S.A., «Social s ess», dins J.D. Ca hy
&
C.L. Dudding on (Eds.),
Viewpoin s
in Biology,
London, Bu e wo h, 1964, pp. 170-218.
BERKOWITZ. L.,
Ag ession: A social psychological analysis
New Yo k, Mc G aw-Hill, 1962.
BERKOWITZ. L., «The concep o ag essi e d i e: Some addi ional conside a ionsn dins
L. Be kowi z (Ed.)
Ad ances in expe imen al social Psychology ( ol.
2)
New Yo k, Aca-
demic P ess, 1965.
BRAIN. P.F., nD e en ia ing ypes o A ack and de ense in oden su, Mul idisciplina y Ap-
p oches o Agg ession Reseach,
Else ie /No h-Holland, Biomedical P ess, 1981.
BUSS. A.H.,
Psychology o ag ession,
Willy, New Yo k, 1961.
BUSS. A.H., «Agg ession pays. dins J.L. Singe (Ed.)
The con ol o agg ession and
iolen e.
New Yo k, Academic P ess, 1971.
CAMPBELL. M.; COHEN. I.L.; SMALL. A.M.; ~D ugs in agg essi e beha io *,
Jou nal o
he Ame ican Academy o Child Psychia y,
21(2). 1982, 107-117.
CARTHY.
J.D.
i
EBLING. F.J., P oleg de
The na u al his o y o agg ession,
Ca hy and
Ebling (Eds.), Academic P ess, London, 1964.
D~ 1. ~. J.R., «The e ec s o p e ious aining on pos us a ion beha io n
Jou nal o
Ano mal and Social Psychology,
47, 1952, pp. 309-315.
DOLLARD. J., DOOB. L.w:, MILLER. N.E.. MOWRER. O.H., SEARS. R.R.,
F us a ion and
agg ession,
New Ha en Conn., Yale Uni e si y P ess, 1939.
FES~IBAC~I. S.. «The unc ion o agg ession an he egula ion o agg essi e d i e,,
Psychologi-
cal Re iew,
71. 1964,
pp.
257-272.
. .
HINDE. R.A., «The bases o agg ession in animals»
J. Psychosom. Res,
13, 1969, pp. 213-219.
HINDE. R.A.. «Agg ession in Animals»
P oc. Roy. Sci. Med.,
63, 1970, pp. 162-163..
HINDE. R.A.,
Bases biológicas de la conduc a social humana,
S.
XXI,
1977. T aducció
de I'o iginal:
Biological bases o human social beha iou ,
Mc G aw-Hill, 1974.
JOHNSON. R.N.,
La ag esión en el homb e y en los animales,
El Manual Mode no, S.A. Mé-
xico, 1976. T adui de I'o iginal:
Agg ession in man and animals,
Philadelphia, Saunde s,
1972.
MANNING.
A,,
In oducción a la conduc a animal,
Alianza Uni e sidad, Mad id, 1977.
T adui de I'o iginal
An In oduc ion o Animal Beha iou ,
2nd.edi ion. E. A nold (Ed.)
Publishe . L d., London.
MART~. A.,
Dz e encies indi iduals, a iables socials
i
dúp enen a ge en el compo amen
.
~
-.
ag essiu de les a es mascles Wis a ,
Tesi doc o al, Uni e si a Au onoma de Ba celona,
1982.
Mii.1.1.:~. N.E., Libe aliza ion o basic S-R concep s» dins
Psychology, a S udy o a Science,
s udy 1. . 2. S. Koch. ed., Mc G aw-Hill, New Yo k, 1959.
MOYEK. K.E.. Kinds o agg ession and hei physiological basis,
Communica ions in
Beha io al Biology,
2, 1968, pp. 65-187.-
MOYEK. K.E.,
The ~s~i-l obiolo~~ oJ Agg ession,
ca nkgie-~ellon Uni e si y Ha pe
&
Row, Publishe s, New Yo k. 1976.