Reflexions sobre el concepte agressió des de la perspectiva cognitivo-conductual

Q ade ns de Psicologia, 1983, 11. 61-70 REFLEXIONS SOBRE EL CONCEPTE AGRESSI~ DES DE LA PERSPECTIVA COGNITIVO-CONDUCTUAL M? Assu npció MARTÍ CARBONELL RESUMEN Dada la eno me complejidad que p esen a el es u.dio del compo amien o ag esiuo y, conscien es de que és a uiene de e minada, en g an pa e, po los P oblemas que plan ea el in en a delimi a el concep o de ag esión, se p o- cede en el p esen e abajo, a un análisis de es as d icul ades que su gen cuando se quie e de ini dicho é mino, y se concluye que, aunque es a de- limi ación y p ecisión es imp escindible, conuend a pone el én asis -al menos en la li e a u a cien qica- en la desc ipción del compo amzen o es- pececo que nos in e esa es udia en cada momen o, analizando a ondo las causas que hacen que un o ganismo de e minado, en unas ci cuns ancias de- e minadas, ac úe de una de e minada mane a. ABSTRACT The complexi y o he s udy o agg essi e behauio has been widely de e - mina ed by he dz licul ies o ge un accu a e de ini ion o he agg ession concep . In he p esen pape we s udy hese di icul ies and we conclude ha al hough his delimi a ion and p ecision is necessa y, i would be also necessa y o pu he emphasis --a¿ leas in he scienl~ic li e a u e- in he desc 1;b ion o he spec~ i'c behauio ha we a e in e es o s udy in eue y case. Then we could analyse he causes. o his spec$ic beha io in eue j pa icu- la con ex . 62 QUADERNS DE PSlCOLOGlA Els in es igado s que han e i an ece ca sob e el compo amen ag essiu s'han oba semp e amb el p oblema de delimi a que olen di quan pa - len d'ag essió. Tal co n diu Moye (1976), una de inició és més o menys ú il, pe o semp e és poc con incen . Tanma eix, qualse ol in en de p ecisa , en el pensamen o en l'esc ip u a, eque eix una de inició del e me en qües ió. Cal di d'en ada, pe o, que un concep e uni a i, sigui quin sigui, en el cas de l'ag essi i a i del compo amen ag essiu, ens po a a e o . El com- po amen ag essiu es dóna en mul i ud de si uacions di e en s, els ac o s que hi in e enen són di e sos i és complexa la se a in e acció. A més, les causes i les conseqüencies de al compo amen són igualmen nomb oses. És pe o aixo que semp e ha es a an di ícil i polemic l'in en de dona una de inició alida i concisa, i que a la egada os ope acional. Si aixo ha es a di icul ós en el cas del compo a nen ag essiu dels animals, més ho ha es a en en cas dels humans, dona que en aques s s'ha de eni en comp e I'in en de e mal, i hem d'inclou e a més, co n a compo amen ag essiu, no només el dany ísic (que ja es conside a en els animals no humans), sinó ambé el psicologic (p o oca pe pa aules, insul s,. . .). La in enció de e mal a un al e (que indica que la espos a no és ni acci- den al ni in olun a ia), hau ia d'ésse un elemen impo an d'una de ició del e me ag essió en el cas dels humans, ja que cal exclou e qualse ol lesió acciden al. Be kowi z (1962, 1965) i Feshback (1964), i mol s d'al es, c euen que és impo an inclou e l'in en o un e me simila co n un c i e i gene al de la espos a ag esi a. Malg a o , pe o, hi ha au o s, els es ic a- men conduc is es ( al co n Buss, 1961) que deixen de banda aques ele- men . To depen si ens e e im a les causes, a la mo i ació, sense e e e h- cia a les conseqüencies, o bé si ens e e im únicamen a aques es úl imes sense eni en comp e la mo i ació. El p oblema que es p esen a en es abli una de inició en e mes d'in encionali a , al co n assenyala Johnson (1976), és que so geixen implicacions men alis es i eleologiques que en osqueixen el concep e en lloc d'acla i -lo. Si el compo amen p o oca dany ísic a al i pe o no enia aques a in en- ció, no és ú il clasi ica -lo co n ag essiu quan ens in e essem pe les causes; CONCEPTE D'AGRESSIÓ 63 només si ens in e essem pe les conseqüencies é sen i inclou e en una ma- eixa ca ego ia o compo amen que pe judiqui els al es, sigui o no aques el seu i (Hinde, 1977). Fixem-nos, pe o, com compo amen s amb causes comunes poden eni conseqüencies ben di e en s, i ice e sa. Els exemples que donem a con inuació posen de elleu el p oblema i mos- en la di icul a , sin6 la impossibili a , d'ailla les condicions necessii ies i su icien s pe es abli una de inició sa is ac o ia: - Un ci u gia que ope a el seu malal , o un den is a quan eu una den al seu pacien , p o oquen un dany ísic, pe o és absu d inclou e aques es accions so a I'e ique a d'ag essió. El me ge el que ol p ecisamen és e i a al pacien danys pi jo s que es p esen a ien en cas de no in e eni . - Un nen que pega a un al e pe que li han di que si ho eia li dona ien un ca amel, a igualmen un dany ísic, pe o l'objec iu del seu compo a- men no és e mal a I'al e, sinó ob eni la ecompensa. - Quan un a icul o ma a un pollas e, no és ag essiu, simplemen é gana o ol end e'l pe eni un guany econo nic. - Un nen eixeleb a que badan a cau e una ella, li ha p o oca un dany, pe o ho ha e acciden almen , no e a el seu objec iu. - En can i, l'assassí que alla en el seu in en de ma a una pe sona, és ag essiu, pe que el seu objec iu inal sí que és e mal. Els au o s que an una de inició exclusi amen conduc ual del e me, e i- que a ien d'ag essius els ac es desc i s més amun , excep e jus amen I'úl im cas. Pe a ells, a més, no ac ua quan I'acció pe e i a el mal és imp es- cindible, no se ia ag essió, ja que no hi ha compo amen obse - able. Pe cla i ica la si uació en humans és ú il dis ingi en e ag essió hos il, l'objec iu de la qual és e mal, i ag essió ins umen al, l'objec iu p incipal de la qual no és e mal o p o oca moles ies a un al e, sinó aconsegui un al e objec iu no ag essiu mi jancan ~es ímuls nocius)). Alguns dels exem- ples dona s an e io men se ien conside a s, Ila o s, ag essió ins umen al, pe o són de mol poca impo ancia pe a una eo ia de l'ag essió, sob e o en humans. Bandu a (1 973) e ique a aques a ag essió, di a ins umen al, de pseudoag essió, pe que només és un mi ja pe a ob eni al es ins. A con inuació, indiquem alguna de les de inicions que s'han dona del concep e d'ag essió; algunes d'elles es e e eixen especí icamen a humans, d'al es a animals, i, inalmen , les da e es, són gene als (engloban an humans com animals). 64 QUADERNS DE PSICOLOGIA Pe a humans: - El compo amen di igi a in ligi lesions ísiques a al es ha d'e ique a -se d'ag essiu, diu Hinde (1969, 1977). Aquí aques au o ol deixa cla que en aques pun no hi ha cap desaco d; dóna, pe an , uns minims pe o no explici a si en én pe ag essiu algun compo amen més que aques . - Conduc a inju iosa i des uc i a que és socialmen de inida com ag es- si a a pa i d'una a ie a de ac o s, alguns dels quals s'han de busca més en l'a aluado que en l'ag esso (Bandu a, 1973). - In en de pe judica a al es indi idus pe pa d'un indi idu o g up (Alcock, 1978). - A acs ísics a al es pe sones, o a un ma eix, amb in en des uc iu de- libe a (Campbell e . al., 1982). Pe a animals: - Compo amen d'a ac i ac i i a s que endeixen a epel.li al es de la ma eixa especie (Ba ne , 1964). - Un animal ac ua ag essi amen quan in ligeix, ac a d'in ligi o amenaca amb in ligi dany a un al e animal (Ca hy i Ebling, 1964). - Ac e ag essiu pe a el1 ma eix, sense e e i -se a les ci cums incies i e- lacions, sinó només a l'a ac o bé al seu equi alen : una mossegada, una amenaca, . . . (Ro hballe , 1967). - Compo amen especí icamen o ien a a elimina o supe a o el que sigui amenacado pe a la in eg i a ísica o psicologica de l'o ganisme iu (Valzelli, 1967). - Llui a o ac e d'inicia un a ac (Ve non, 1969). - Fe mal a un al e animal (Buss, 1971). Gene als: - Ac e que é com a objec iu e mal a un o ganisme, i que ha es a p o- oca pe us ació (Dolla d e al., 1939). - Respos a que desca ega es ímuls nocius a un al e o ganisme (Buss, 1961). El ma eix au o a una e isió d'aques a de inició (Buss, 1971) i diu que en el cas dels humans aés l'in en d'allibe a es ímuls nocius sense eni en comp e si ha ingu exi o no». - Conduc a di igida al dany o des ucció d'algun ens objec iu (Moye , 1968). CONCEPTE D'AGRESSIÓ 65 - Conduc a obe a que implica in en d'in ligi una es imulació noci a o de compo a -se des uc i amen e s un al e o ganisme (Moye , 1976). - Respos a que inclou dona es ímuls nocius a la íc ima (Rule i Nesda- le, 1976). - Conduc a que se eix pe a desplaca un al e indi idu, causan -li al- gun dany, o, co n a mínim, amenacan -lo (Manning, 1977). Sob e aques es de inicions podem e les obse acions següen s: a) Algunes d'elles exclouen o almen I'aspec e ins umen al de les espos- es di es ag essi es, en can i, d'al es conside en ambé aques aspec e dins la se a de inició, pe al d'e i a el p oblema de la in encionali a . An e io men ja ens hem e e i a la con eniencia d'elimina o ipus d'ag essió cla amen ins umen al en humans, pe al d'e i a conside a co n ag essius ac es co n el del nen que pega a un al e pe a ob eni el ca amel. En humans, doncs, no c eiem que es pugui eludi la qües ió de I'objec iu inal de la espos a, é: a di , la in encionali a . L'in en , en ells, po se in e i a a és de la con- duc a e bal. A a bé, en el cas dels animals subhumans, eqüen men es a' di ícil assegu a I'objec iu d'una espos a, o i que no pe aques a di icul a hem de di que en el seu compo amen hi manca objec iu. Hinde (1970) as- segu a que en el cas dels animals només és possible es udia compo amen s, pe o no enomens subjec ius, i pe an , diu, només hau iem de ixa I'a en- ció en el que I'animal a. En o cas, I'in en po se in e i si I'animal pe sis- eix en el compo amen ag essiu e s els ma eixos es ímuls o es ímuls simi- la ~ i en momen s di e en s. En gene al, pe o, co n que no sabem si I'animal in en a p odui es imulació a e si a, hem de deixa aques pun obe a les possibili a s que: 1) ealmen I'animal ingui co n a objec iu I'a ac, o 2) que a aqui co n a mi ja pe a ob eni un al e objec iu. 6) Algunes de inicions només adme en co n ag essiu I'ac e que, essen ag essiu, a di igi a un o ganisme iu i, en el cas dels humans, di igi als humans. D'al es, en can i, conside en ag essiu o ac e que essen ag essiu a di igi ja sigui a un ésse anima , ja sigui a un objec e inanima . Moye (1976) assenyala que so a condicions d'es imulació a e si a o de us ació ( us ació que, segons ell, és qualse ol condició que bloqueja la eali zació de I'in en ), el compo amen ag essiu po ana di igi a objec es inanima s. És iden que an en humans co n en animals es donen eaccions de des- ucció d'objec es inanima s, i es donen quan no hi ha la possibili a d'a a- ca a un al e 0 ganisme.i ll subjec e es oba -d'aco d amb Moye - so a condicions de us ació o a e si es. c) A1gunc.s de Ics de inicions an e e encia a I'ag essió cap a al i, d'al- 66 QUADERNS DE PSlCOLOGlA es, en can i, no en aques a e e encia po in e p e a -se que inclouen ambé co n ag essius els danys e s un ma eix (au oag essió). Tamna eix, no semp e el dany cap a un ma eix és ag essiu: un indi idu que se suicida pe - que I'en o n que el odeja se li a insos enible, insopo able, no é co n a ob- jec iu e -se mal, sinó acaba amb aques en o n que li és summamen a e - siu. O un malal deshaucia pels me ges i que pa eix eno memen , si desi ja mo i , no és pe e -se enca a més mal, sinó pe no pa i mes. Aques s i al- es exemples, se ien conside a s co n a compo amen s ag essius en aque- lles de inicions que no delimi en l'ac e ag essiu a l'a ac cap a al i, pe o al nos e en end e, no es poden e ique a d'ag essius. A a bé, és ce que exis- eix I'au oag essió, i aques a s'obse a quan l'animal o l'indi idu, pe les ci cums 2ncies que sigui, no po ex e io i za l'a ac cap a un al e o ga- nisme. d) Hi ha au o s que delimi en el compo amen ag essiu a l'a ac d'un ani- mal a un al e de la ma eixa especie, és a di , conside en que l'ag essió és in- aespecí ica, i no conside en ag essió l'a ac d'un animal a un al e d'especie di e en . Al es au o s, al co n Moye (1976), inclouen un ipus d'ag essió que anomenen p eda o ia (a ac que l'animal di igeix con a la se a p esa habi ual). Nosal es conside em que ni la conduc a ag essi a és únicamen in aespecí ica, ni la conduc a p eda o ia és ag essi a. Pel que a a la p i- me a a i mació, mol s au o s ( egi's la elació en el eball de Ma í, 1982) assenyalen, pe exemple, la possibili a d'un componen ag essiu en els a acs que a la a a al a olí. En elació a la segona a i mació, hem de di que la p edacció és conduc a alimen a ia, i, pe an , s'ha d'associa amb la am i no amb I'ag essió. La majo ia d'au o s es an d'aco d en no inclou e la p e- dació so a l'e ique a de conduc a ag essi a. Alesho es, quan un animal a a- ca a un al e d'especie di e en pe o no se'l menja, no és p edació sinó a ac, i si se'l menja és conduc a p eda o ia pe o no a ac. e) La us ació co n a causa de l'ag essió: Mille (1959) modi ica la hipo- esi o iginal de I'«ag essió- us ació» o mulada pe ISolla d e al. (1939), sugge in que la us ació p o oca un ce nomb e de eaccions, de les quals I'ag essió n'és només una. Es conside a, doncs, la us ació només co n a inc emen ado a de la p obabili a que apa egui compo amen ag essiu, i la se a p esen ació depend ia d'al es ac o s, als co n es ímuls ex e ns (ex. al a densi a de població), ac o s inhibi o is, ca ac e ís iques indi iduals, p i ació d'alimen s, e c. Sco (1962) assenyali que la us ació augmen a l'ag essió només quan l'animal ha es a e o ca si eacciona ag essi amen a si uacions us an s. Da i z (1952), d'aco d amb aques a a i mació d'Sco , assegu i que una pe sona que es a us ada, si ha ap es a se ag essi a espond i ag essi amen , i si ha ap es a se coope a i a es- pond i coope a i amen . ) Allibe a es ímuls nocius po se una condició no necessi ia, enca a que sí su icien , en el cas dels animals, pe a e ique a una espos a d'ag es- si a: I'allibe ació d'un es ímul a e siu (aquel1 que p o oca en el qui el ep, ugida o e i ació) ambé po se compo amen ag essiu. Finalmen , cal ma i za ambé -d'aco d amb Bandu a (1973)- que si un de e mina compo amen es i legi ima socialmen , no el podem consi- de a ag essiu. Aques es obse acions bas en pe a e palesa la di icul a d'ailla les con- dicions necessi ies i su icien s pe a dona una de inició cla a i sa is ac o ia de I'ag essió. Tanma eix, aques a asca po sembla inú il, i p obablemen po o e i més sa is accions a l'expe en semin ica que al cien í ic. A més, les de inicions conc e es i p ecises poden se icilmen idiculi zades; en can i, les de inicions gene als i amplies poden eni poca u ili a i se mol poc ope a i es. A a bé, malg a les limi acions implíci es a una de inició d'un concep e uni a i, i assumin el isc que compo a o mula una de inició més, c eiem que pe les conside acions e es an e io men se ia, si més no, menys dolen- a una del ipus següen : T ac an -se del compo amen ag essiu humi i conside an I'ag essió en- e indi idus, no en e g ups: ((Conduc a que é com a objec iu inal e mal, ja sigui ísicamen ja sigui psicologicamen , a un al e indi idun ( al com ha queda assenyala més amun , només en el cas que hi hagi us ació p e ia, I'ag essió po ésse di igida a al es o ganismes subhumans, o ins i o , a objec es inanima s). Pel que a als animals la de inició que p oposem és la seg,üen : ((Compo - amen d'a ac i/o amenaca que p o oca es ímuls a e sius a un o ganisme de la ma eixa especie, o que en cas de se d'una al a especie, I'a ac no acaba en p edació de la íc ima)). De o a mane a, enca a que hem o mula una de inició, en enem que el concep e d'ag essió 6s poc p ecís. Tal com diu Hinde (1977) la ca ego ia del compo amen ag essiu en el seu nucli cen al 6s cla a i hi ha un aco d gene- al, pe o é els con o ns bo osos. La di icul a no e -d'aco d amb John- son, 1976- d'una manca d'in eleligencia o d'una insu iciencia del llengua ge, sinó de que no hi ha un ipus pa icula de conduc a que es pugui consi- de a ((ag essi a)), com ampoc hi ha un p océs pa icula que ep esen i I'ag essió. Tal egada aixo 6s el mes impo an que es po di de la de inició de I'ag essió, pe que sugge eix que ha de se en esa i anali zada a mol s ni- 68 QUADERNS DE PSICOLOGIA ells. És pe aixb, que po se se ia e i a aques e me en la li e a- u a cien í ica (enca a que ingui un alo de comunicació conside able) i acon en a -nos amb la desc ipció del compo amen que ens in e essa es u- dia en cada momen , anali zan a ans les causes que an que un o ganisme de e mina , en unes ci cums incies de e minades, ac ui d'una de e minada mane a. En aques sen i B ain (1981) sugge eix que, en cada cas, s'hau ia d'espe- ci ica cla amen el con ex en el qual la conduc a ha es a obse ada. 1, a egeix, que ó a millo elega el e me aag essió)) a un nom col.lec iu sim- ple pe desc iu e di e ses ac i i a s que p o oquen dany, e i an el e me quan es desc iuen ac i i a s especí iques. D'aques a mane a, diu, elimina- iem mol s dels p oblemes que compo en els judicis de alo associa s a aquella e ique a. CONCEPTE D'AGRESSIÓ 69 ALOOCK. J., Compo amien o animal, Sal a Edi o es, 1978. Ve sió espanyola de I'edició o iginal Animal Beha io , Sinaue Associa es, Inc. Publishe s de Sunde land (Massachu- se s). BANDURA. A,, Ag ession. A social lea ning analysis, P en ice-Hall, inc., Englewood Cli s, New Je sey, 1973. BARNETT. S.A., «Social s ess», dins J.D. Ca hy & C.L. Dudding on (Eds.), Viewpoin s in Biology, London, Bu e wo h, 1964, pp. 170-218. BERKOWITZ. L., Ag ession: A social psychological analysis New Yo k, Mc G aw-Hill, 1962. BERKOWITZ. L., «The concep o ag essi e d i e: Some addi ional conside a ionsn dins L. Be kowi z (Ed.) Ad ances in expe imen al social Psychology ( ol. 2) New Yo k, Aca- demic P ess, 1965. BRAIN. P.F., nD e en ia ing ypes o A ack and de ense in oden su, Mul idisciplina y Ap- p oches o Agg ession Reseach, Else ie /No h-Holland, Biomedical P ess, 1981. BUSS. A.H., Psychology o ag ession, Willy, New Yo k, 1961. BUSS. A.H., «Agg ession pays. dins J.L. Singe (Ed.) The con ol o agg ession and iolen e. New Yo k, Academic P ess, 1971. CAMPBELL. M.; COHEN. I.L.; SMALL. A.M.; ~D ugs in agg essi e beha io *, Jou nal o he Ame ican Academy o Child Psychia y, 21(2). 1982, 107-117. CARTHY. J.D. i EBLING. F.J., P oleg de The na u al his o y o agg ession, Ca hy and Ebling (Eds.), Academic P ess, London, 1964. D~ 1. ~. J.R., «The e ec s o p e ious aining on pos us a ion beha io n Jou nal o Ano mal and Social Psychology, 47, 1952, pp. 309-315. DOLLARD. J., DOOB. L.w:, MILLER. N.E.. MOWRER. O.H., SEARS. R.R., F us a ion and agg ession, New Ha en Conn., Yale Uni e si y P ess, 1939. FES~IBAC~I. S.. «The unc ion o agg ession an he egula ion o agg essi e d i e,, Psychologi- cal Re iew, 71. 1964, pp. 257-272. . . HINDE. R.A., «The bases o agg ession in animals» J. Psychosom. Res, 13, 1969, pp. 213-219. HINDE. R.A.. «Agg ession in Animals» P oc. Roy. Sci. Med., 63, 1970, pp. 162-163.. HINDE. R.A., Bases biológicas de la conduc a social humana, S. XXI, 1977. T aducció de I'o iginal: Biological bases o human social beha iou , Mc G aw-Hill, 1974. JOHNSON. R.N., La ag esión en el homb e y en los animales, El Manual Mode no, S.A. Mé- xico, 1976. T adui de I'o iginal: Agg ession in man and animals, Philadelphia, Saunde s, 1972. MANNING. A,, In oducción a la conduc a animal, Alianza Uni e sidad, Mad id, 1977. T adui de I'o iginal An In oduc ion o Animal Beha iou , 2nd.edi ion. E. A nold (Ed.) Publishe . L d., London. MART~. A., Dz e encies indi iduals, a iables socials i dúp enen a ge en el compo amen . ~ -. ag essiu de les a es mascles Wis a , Tesi doc o al, Uni e si a Au onoma de Ba celona, 1982. Mii.1.1.:~. N.E., Libe aliza ion o basic S-R concep s» dins Psychology, a S udy o a Science, s udy 1. . 2. S. Koch. ed., Mc G aw-Hill, New Yo k, 1959. MOYEK. K.E.. Kinds o agg ession and hei physiological basis, Communica ions in Beha io al Biology, 2, 1968, pp. 65-187.- MOYEK. K.E., The ~s~i-l obiolo~~ oJ Agg ession, ca nkgie-~ellon Uni e si y Ha pe & Row, Publishe s, New Yo k. 1976.