Quade ns de Psicologia,
1984,
1,
9-21
INVESTIGACIO EN PSICOLOGIA EXPERIMENTAL
1 PSICOFISIOLOGIA A LA SECCI6 DE PSICOLOGIA DE LA
UNIVERSITAT AUTONOMA DE BARCELONA
(
1979-1983)
Ramon
BAYÉS
i
SOPENA
*
Ad iana GARAU
i
FLORIT*
.
RESUMEN
Se in o ma sob e la labo ealizada en la Uni e sidad Au ónoma
de Ba celona -den o del ma co del
Labo a o i de Conduc a
de su
Sección de Psicología- en los campos de la Psicologia Expe imen al
y la Psico isiología, desde comienzos de 1979 has a oc ub e de 1983.
Se pasa e is a a las in es igaciones empí icas e ec uadas, an o de
ca ác e básico como aplicado, y a las apo aciones eó icas lle adas
a cabo, mencionándose las p incipales líneas de in es igación igen-
es a inales de 1983. El p esen e abajo es con inuación de o o
(Bayés
y
Ga au, 1982) que aba caba el pe íodo 1968-1978.
ABSTRACT
This app oach is he con inua ion o a o me one (Bayés and Ga-
au, 1982) which co e ed he pe iod 1968-1978. I is an accoun o he
wo k ca ied ou in he
Labo a o i de Conduc a
o he Au onomous
Uni e si y o Ba celona om 1979 o 1983 a heo e ical and empi ical
le els. The main lines o esea ch a e men ioned: indi idual di e-
ences, in ac anial s imula ion, beha io al medicine, e c.
*
Depa amen de Psicologia Expe imen al i Psico isiologia. Uni e si a Au-
bnoma de Ba celona.
1 0
QUADERNS
DE
PSICOLOGIA
El p esen eball p e én anali za la asca eali zada, dins el ma c
del
Labo a o i de Conduc a
de la Secció de Psicologia de la Uni e si a
Au onoma de Ba celona, en els camps de la Psicologia Expe imen al i la
Psico isiologia, des de p incipis de 1979 ins l'oc ub e de 1983. is con-
inuació i complemen d'un in o me publica pels ma eixos au o s an e-
io men (BAYÉs i GARAU, 1982) que eia e e encia al pe íode 1968-1978.
El que a a ens ocupa, es ca ac e i za, essencialmen , pels següen s
e s:
1")
C is al.li zació de la majo pa dels eballs inicia s a l'e apa
an e io .
2"") Inici de nous eballs i línies d'in es igació.
3") Signes que el eball eali za o en cu s comenca a ésse a-
lo a posi i amen pe ins ancies alienes a la nos a Uni e -
si a .
A
con inuació passa em e is a, amb un ce de all, a cada un dels
pun s an e io s.
1
CRISTAL.LITZACI6 DE LA MAJOR PART DELS TREBALLS
INICIATS A L'ETAPA ANTERIOR
a)
En p ime lloc, hem d'assenyala que la línia d'in es igació en-
gegada pe en Lluís GARCÍA SEVILLA in en an e i ica la eo ia de la
pe sonali a ~'EYSENCK en el camp animal, i que ja ha ia impulsa nom-
b osos eballs (C . BAYÉS i GARAU, 1982) abans de llu pa ida del
La-
bo a o i de Conduc a,
ha con inua amb d'al es no menys impo an s
(GARAU, TOBERA i GARCÍA SEVILLA, 1979), especialmen amb les esis doc-
o al~
d'Ad iana GARAU (1982) i dlAssump a MARTI (1982).
La esi de GARAU (1982), i ulada
Componen s de la mesu a de deam-
bulació al camp obe
és un in en de alida com a índex d'ex a e sió
en a es la deambulació mesu ada a un ccamp obe )), on s'han edui
en pa els es ímuls a emo ido s, conc e amen , on s'ha elimina el so-
ol1 blanc de 78 dB. Desp és de passa una ba e ia de 10 p o es a 89
a es, conclou: 1) La eo ia de la pe sonali a dlEysenck és aplicable al
camp animal. 2) El es de acamp obe » p opo ciona un índex alid de
neu o icisme, així co mun índex ap oxima d'ex a e sió. 3) La de eca-
ció del «camp obe » és ú il com a a iable de classi icació que ens pe -
me p edi compo amen s elaciona s amb la conduc a emo i a del sub-
jec e: llinda s a e sius, e i ació.
4)
La deambulació del «camp obe n
és ambé ú il com a a iable de classi icació que es mos a associada
amb conduc es indicado es d'ex a e sió: p e e encia pe l'es imulació,
ac i i a , explo ació.
5)
La a iable ccan isn de la p o a llum- osca és,
INVESTIGACI~
EN
PSICOLOGIA
EXPERIMENTAL
11
de les mesu es e es, el millo índex d'ex a e sió.
6)
Respec e al neu o-
icisme, els llinda s a e sius són, de les mesu es p eses, el millo índex.
La esi de MART~ (1982), d'al a pa , so a el í ol Di e encies indi i-
duals i a iables socials
i
d'ap enen a ge en el compo amen ag essiu
de les a es mascles Wis a es udia l'e ec e de es si uacions socials
(aillamen , colonies de mascles i colonies mix es), de dues a iables del
acamp obe ~ no a emo ido (deambulació i de ecació) i del condicio-
namen , o no, de la conduc a d'a ac sob e la conduc a ag esi a, mesu-
ada p incipalmen pel g au en que el subjec e expe imen al a aca un
congene e in ús. Les se es conclusions gene als són: 1) Les a es c ia-
des en colonies no a aquen la a a in usa, pe o sí que ho an les
c iades en aillamen .
2)
S'obse a una endencia cap a una majo ag es-
si i a a les a es mol deambulado es i a les a es poc de ecado es.
Aques a endencia és mes cla a pe la deambulació que pe la de eca-
ció.
3)
A
les a es condicionades, s'obse a la ma eixa elació an e io
pel que a e e encia a la deambulació, pe o in e ida quan a la de e-
cació. A a, la endencia ambé és més p onunciada pe a la deambu-
lació.
4)
El compo amen ag essiu és suscep ible d'ésse ap es, pe o la
si uació social d'aillamen des o ba aques p océs.
Con inuan dins una ema ica basica de disc iminació ac ada a nb
an e io i a , la esi doc o al de Nú ia FERRÉ (1982) man é un nexe d'u-
nió a nb les dues esis doc o als an e io s.
A
la se a esi, in i ulada
Condicionabili a , disc iminació i di e encies indi iduals en a es, du a
e me dos expe imen s a nb els següen s objec ius: 1) es anda i za un
p ocedimen de modelamen au oma ic i 2) de ec a la possible exis en-
cia d'un ac o de condicionabili a . Respec e al p ime objec iu con-
clou que el p ocedimen es anda i za s apid, segu i homogenei za la
si uació de condicionamen pe la qual passen els subjec es. Respec e al
segon, assenyala l'exis encia de es ac o s elaciona s a nb el condi-
cionamen , i que sa u en els es, en majo o meno g au, les a iables
del acamp obe n. També assenyala la iden i icació d'un ac o elacio-
na a nb la sup essió de la espos a a l'es ímul nega iu i que no es a e-
laciona a nb les mesu es del «camp obe ~. En esum, els seus esul-
a s són in e p e ables en unció de la eo ia dlEysenck pel que a a la
deambulació, i en unció de la eo ia bi ac o ial dlAmsel sob e la us-
ació, pel que a e e encia a la de ecació.
Al ma ge del seu ús a la esi, els au o s del p esen eball conside-
en d'especial impo ancia pe a l'es udi dels p ocessos d'ap enen a ge,
an al Labo a o i de Conduc a com a eu, l'au oma i zació dels p oce-
dimen s de modelamen i p esen ació d'es ímuls po ada a e me pe
Nú ia
FER&.
Pa cialmen en aques a ma eixa línia de e i icació de la eo ia de la
pe sonali a d'Eysenck en el camp animal, es a la esi doc o al de Igna-
12
QUADERNS
.
DE
PSICOLOGIA
cio MORGADO (1981) on s'es udien els e ec es de l'am e amina sob e el
compo amen d'au oes imulació elec ica in ac anial en a es, així
com la elació en e aques compo amen i les di e encies indi iduals;
al ma ge dels in e essan s esul a s ob ingu s, aques eball é una im-
po ancia p obablemen majo en l'aspec e ecnologic, ja que ob e al
Labo a o i de Conduc a no es i amplies pe spec i es d'in es igació. Pe
aixo, ens ocupa em d'ell a l'apa a següen .
b) Mon se a GOMA (1982) eu la culminació dels seus eballs an-
e io ~ sob e iabili a i alidesa de conduc es del «camp obe )) (GOMA,
1980) amb la p esen ació de la se a esi doc o al Deambulació i ea ing
en p o es de conduc a espon hnia en ya es. La se a inali a és es udia
els ac o s que exe ceixen in luencia sob e la deambulació d'un «camp
obe ~ a emo ido en el qual l'es imulació sono a és de 60 dB, con-
se an quan a la es a de llu s ca ac e ís iques els alo s es anda .
Desp és de eali za qua e expe imen s sepa a s, conclou: 1) La deam-
bulació es a elacionada amb l'ac i i a , I'explo ació i ambé amb
l'emo i i a .
2)
La modi icació usada del «camp obe » (60 dB en comp-
es de 78 dB) con inua essen es essan , pe o ja no ho és an .
3)
Els
ac o s emo i i a i ac i i a són ac o s ele an s en el condicionamen
d'e i ació «shu le».
4)
L'es anda i zació eali zada de la p o a de San-
de s, on es mesu en les aixecades de la a a sob e les po es de da e a, és
adecuada.
5)
La conduc a d'aixeca -se sob e les po es de da e a, egis-
ada en aques a p o a, mos a una majo independencia de l'emo i i-
a que la deambulació del «camp obe ».
6)
La conduc a d'aixeca -se de
la p o a de Sande s és un bon anileg de la dimensió ex a e sió segons
es desp en dels esul a s, els quals ambé sugge eixen que la deambu-
lació mesu ada en un «camp obe » de les ca ac e ís iques del que aquí
s'ha usa no ho se ia.
c) La línia d'es udi expe imen al del compo amen d'e i ació se-
guida p e iamen pe Jo di FERNANDEZ CASTRO o iginada a llu esi
de llicencia u a i con inuada en d'al es in es igacions (FERNANDEZ
CASTRO, 1979a, 1979b, 1981), assoleix una majo p o undi a a la se a
esi doc o al (FERNANDEZ CASTRO, 1982), in i ulada Fac o s en l'eli-
minació del compo amen d'e i ació.
En
ella s'han eali za dos ex-
pe imen s es udian l'e ec e de la inundació -bloqueig de la espos-
a- a l'ex inció del compo amen d'e i ació en a es. El p ime expe-
imen pe me dissenya un p ocedimen expe imen al adequa , amb
l'eliminació pos e io d'a e ac es de i a s de la me odologia usada. Del
segón expe imen se'n poden ex eu e les següen s conclusions: 1) El
ac o c í ic a la inundació sembla ésse l'exposició al senyal d'a is en
absencia d'es ímuls a e sius, i no el bloqueig de espos a o la inducció
de espos es emocionals in enses.
2)
Quan l'e i ació és del ipus de ai é
(shu le), la inundació p odueix una desinhibició de l'ac i i a dels sub-
jec es i l'ex inció de les espos es emocionals, i 3) Quan els es ímuls
a e sius usa s a l'ap enen a ge de l'e i ació són in ensos es po p o o-
ca , en alguns subjec es, l'augmen pa adoxal de la po ; és a di , un
inc emen , en comp es d'una disminució, de les espos es emocionals
desp és d'aplica inundació.
d) Els eballs sob e la in luencia del xoc elec ocon ulsiu a l'ap e-
nen a ge i l'ex inció, eali za s pe MORGADO a l e apa an e io , han que-
da plasma s en una publicació (MORGADO i GARCÍA SEVILLA, 1979)) es-
an , de momen , in e ompu s.
e) Una línia que ha ingu ecunda con inui a du an el pe íode
1979-83 ha es a la man inguda pe Angels VILADOT en l'es udi expe i-
men al del bilingüisme (VILADOT, 1980, 1981a, 1981b, 1983; VILADOT,
TOBERA, GARCÍA SEVILLA, 1982). Cal des aca especialmen la publicació
del seu llib e El bilingüisme a Ca alunya. In es igació i psicologia (VI-
LADOT, 1982) i l'elabo ació de la se a esi doc o al, in i ulada ~P oces-
samen del llengua ge i bilingüismen, ja p ac icamen acabada en el
momen de edac a aques es línies, i l'elabo ació de la qual ha es a
possible, en bona pa , g acies a les acili a s o e ides pel D . José Ma-
nuel Blecua al Labo a o i de Fone ica Expe imen al de la Facul a de
Lle es de la Uni e si a Au onoma de Ba celona.
)
Du an aques a epoca apa eixen la segona i e ce a edició del
llib e de Ramón BAYÉs (1978, 1980a) Una in oducción al mé odo cien-
í ico en psicología. Dins una cla a línia de Psicologia Expe imen al, es
oba la se a di ecció de les esis doc o als de BERMEJO (1979), RIERA
(1982) i ROCA (1982).
2:")
INICI DE NOUS TREBALLS 1 L NIES DPINVESTIGACI6
a) Jaume CRUZ, inco po a al nos e Depa amen de Psicologia Ex-
pe imen al i Psico isiologia a p incipis del cu s 1977-78, desp és d'es a
du an dos anys al Labo a o i de Conduc a en quali a de beca i d'in-
es igació, ha cul i a ema iques que enca a que basades, en g an pa ,
en els p incipis de 1'Analisi Expe imen al del Compo amen i en els
'descob imen s du s a e me al labo a o i animal, enen llu aplicació al
camp educa iu.
A
la se a esi doc o al (CRUZ, 1982), in i ulada «Enseñan-
za p og amada: una aplicación del análisis expe imen al del compo a-
mien o a la educación» anali za l'apa ició, desen olupamen i e olució
de l'ensenyamen p og ama , així com la impo ancia dels p incipis
me odologics in odui s pe l'esmen a ipus d'ensenyamen que han
dona lloc a un nou en ocamen sis ema ic conegu amb el nom de Tec-
nologia Educacional. La pa cen al del eball es dedica a l'anhlisi
de allada del p océs de p og amació
-
es ablimen d'objec ius, cons-

14
QUADERNS
DE
PSICOLOGIA
ucció de la p o a d'en ada i de la p o a inal, elabo ació de la se-
qükncia d'ap enen a ge, edacció de les uni a s del p og ama i e isió
del p og ama en unció de les espos es dels alumnes. Aques a pa és
d'u ili a pe a qualse ol educado in e essa en sis ema i za l'ense-
nyamen que impa eix, enca a que no u ili zi 1'Ensenyamen P og a-
ma . Finalmen , es documen en les di e en es aplicacions de l'ense-
nyamen p og ama a l'ac uali a , obse an -se una e olució des de
l'ús de p og ames ailla s ins una u ili zació més amplia dels p inci-
pis de la p og amació, que dóna lloc a di e sos ipus d'ensenyamen
indi iduali za basa en cu icula dissenya s conduc ualmen .
Fins al momen p esen , CRUZ ha di igi una esi de llicencia u a
(PALMI,
1982), dins del ma c de l'aplicació de llAnalisi Expe imen al del
Compo amen a l'ambi educa iu. En aques a ma eixa línia es oben
alguns eballs de BAYÉS (1979a, 1979b) i la se a di ecció de la esi de
llicencia u a de COMAS
(1982), enca a que, da e amen , sense menys-
eni la dimensió didac ica (BAYÉs, 1979~' 1980b), se sen més in e essa
pe d'al es en ocamen s.
b) D'especial impo ancia pel p esen i u u del Labo a o i
de
Conduc a són els eballs que s'inicien amb la esi doc o al de MORCADO
(1981) mencionada an e io men , i que du pe í ol «Au oes imulación
eléc ica in ac aneal, an e amina
y
ni eles básicos de ac i idad en el
sis ema ne ioso cen al». Els esul a s ob ingu s en aques eball han
es a els següen s: 1) La axa d'au oes imulació elkc ica in ac anial
amb els successius inc emen s en el ni ell de co en es imulado a ins
a un de e mina ni ell d'aques a, a pa i del qual la axa disminueix.
2)
L'am e amina augmen a l'au oes imulació elkc ica in ac anial a
baixes in ensi a s d'es imulació
i
la disminueix pe a les in ensi a s al-
es.
3)
Els subjec es que a la p o a de «camp obe » ingue en les pun-
uacions més al es (deambulació i de ecació) p esen a en un pa ó de
espos a d'au oes imulació elkc ica in ac anial di e en del dels sub-
jec es amb pun uacions més baixes a la p o a de «camp obe ». Tan o
més impo an que aques s esul a s ha es a engega o a la so is ica-
da ecnologia necessa ia pe a ob eni -los: el p océs de ab icació d'e-
lkc odes especials, les kcniques d'implan ació adequada pe a col.10-
ca -los als pun s ce eb als p k iamen es able s, l'adap ació d'espais
expe imen als pe a eali za aques ipus d'in es igacions i, pos e io -
men , l'analisi his ologica del ce ell dels animals expe imen als pe al
de e i ica les locali zacions in ac anials dels elkc odes implan a s.
Al p esen , podem a i ma que el nos e labo a o i es oba en dispo-
sició d'escome e, de mane a au osu icien , in es igacions que p ecisin
d'aques a ecnologia. De e , ja ha es a u ili zada a la esi de llicen-
cia u a d'lsabel PORTELL i Ma ga i a MART~, i olada <<P i ación de sue-
ño pa adójico y au oes imulación eléc ica in ac anealn, llegida cap a
INVESTIGACI~
EN
PSICOLOGIA
EXPERIMENTAL
15
inals de 1981, i que pos e io men ha dona lloc a una publicació (POR-
TELL, MART~ i MORGADO, 1983). També han es a usades al es esis de
llicencia u a que s'es an eali zan en aques s momen s so a la di ec-
ci6 de MORGADO, de les que són au o s Amaia A egui i Jon Andoni ZA-
RATE, F ancisco CLARO i M.a José GONI, i Ósca LUQUE i Idoia LECLERO.
Des d'un pun de is a eo ic i en es e a elació amb els seus in e essos
expe imen als, MORGADO (1982, 1983), p o undi za en l'es udi dels me-
canismes ne iosos de la ecompensa.
c)
Des de a alguns anys, BAYÉS s'in e essa pe l'aplicació dels p in-
cipis conduc uals que enen el seu o igen al labo a o i expe imen al, al
camp del D e , aó pe la qual man é es e es elacions amb 1'Ins i u
de Psicologia i Sociologia Ju ídica de 1'Il.lus e Col-legi dlAd oca s de
Ba celona (BAYÉs, 1980c, 1980d). En ~o~labo ació amb dos ad oca s ha
publica un llib e,
In oducción
a
la psicología ju ídica
(MUNOZ SABA-
TÉ,
BAYÉS, MUNNÉ, 1981)' el qual ha es a pos e io men adui a l'i alia
(MuÑoz SAGATÉ, BAYÉS, MUNNÉ, 1981). D'especial in e és, dins del con-
ex que ens ocupa, ha es a el disseny d'un expe imen pe cep iu amb
la inali a d'apo a una p o a empí ica a un ple on hi ha ia impli-
ca s impo an s in e essos economics. Cal des aca que l'expe imen
-en el qual es a u ili za un aquis ocopis - ou e ec ua en p esencia
d'un no a i, que n'aixeca I'ac a co esponen ,'i que els subjec es expe-
imen al~ així com l'o d e de p esen ació dels es ímuls isuals o en
elegi s lliu emen pe aques . Pel e de oba -se en aques momen
sub judice
no ens és possible dona -ne més de alls.
d)
Finalmen , hem de des aca la línia de Medicina Compo amen-
al impulsada pe BAYÉS, camp in e disciplina i que s'ocupa del desen-
olupamen i in eg ació del coneixemen de la ciencia conduc ual i bio-
medica,
i
l'ambi d'ac uació de la qual abas a o ipus de as o ns i
malal ies, des del dolo (ALc~N, 1983; CLARO, 1983; MIR~, 1983; REVES,
1983; RODR~GUEZ PÉREZ, 1983) ins al cance (BAYÉs, 1983a) 1983b) 1983~).
Alguns eballs de BAYF?S (1979d, 1981, 1982a) poden se conside a s
com una pe i a in oducció al ema.
Apa les ema iques mencionades, ins a a s'ha eballa , en aspec-
es eo ics i/o empí ics dels emes següen s:
-
L'anomena
«e ec e placebo»
(BAYÉs, 1982b, 1982~) 1982d, 1982e,
1982 , 1983d, 1983e). Aques ema ha dona lloc ins a a a una esi doc-
o al (SALDAÑA, 1982) i a una esina (VILLAMAR~N, 1983). Des d'un pun
de is a es ic amen expe imen al és in e essan , en aques sen i , el
eball eali za en el
Labo a o i de Conduc a
pe Osca LUQUE (1983),
on s'ha aconsegui p o oca e ec es analgesics a una a a, aplican -li
se um isiologic so a un pa adigma pa lo ia. La eali zació d'aques e-
ball ha es a possible g acies al e de disposa de la ecnologia, abans
16
QUADERNS
DE
PSICOLOGIA
esmen ada, apo ada pe MORGADO. Dins aques a ma eixa línia, Nú ia
DURAN es a eali zan la se a esi doc o al so a el í ol «In luencia de
les di e encies indi iduals a les anomenades eaccions placebo».
-
L'adquisició i man enimen de p e e encies i a e sions alimen í-
cies (BAYÉs, 1983 ).
-
L'insomni (BAYÉs, GUELL, MASVIDAL i MOROS, 1982).
-
L'onico agia (BAYÉs, 1980b, 1982e, BOGET, CLARIANA i BAYÉS,
1982).
-
Els habi s d'e acuació i la mo ili a gas oin es inal. Aques p o-
blema ha es a es udia especialmen du an el cu s 1982-83 pe
ALVA-
RADO,
BERGA,
PÉREZ
MOURELO, SEGURA, BALANZ~ i TRAMUNT (C . BAYEs,
19838).
3.")
SIGNES QUE EL TREBALL REALITZAT O EN CURS
COMENCA A ÉSSER VALORAT POSITIVAMENT PER
INSTANCIES ALIENES A LA NOSTRA UNIVERSITAT
a) P emis.
-
Els p emis a o ga s, en el pe íode conside a , als nos-
es in es igado s són els següen s:
-
IX
P emi Ma ia Aguiló, a o ga pe llIns i u dlEs udis Ca alans,
l'any 1978, a Lluís GARC~A SEVILLA i Ad iana GARAU FLORIT pel seu e-
ball ~(Vocabula i de la psicologia del condicionamen i ap enen a gen.
-
XVIII
P emi Doc o Ma i
i
Julia,
a o ga pe llIns i u dlEs u-
dis Ca alans, l'any 1979, a Angels VILADOT pel seu eball «Una mesu a
psico isiolbgica del bilingüisme: emps de eacció d'associació e bal».
-
P emi Bo as de la Secció Ca alana de la Sociedad Española de
Psicología, a o ga , l'any 1981, a Ignacio MORGADO i Lluís GARC~A SEVI-
LLA
pel seu eball «Au oes imulación eléc ica in ac aneal, an e amina
y
ni eles básicos de ac i idad en el sis ema ne ioso cen al».
b)
Beques
-
Beques de llEu opean T aining in B ain and Beha io Resea ch
a o gades a Ignacio MORGADO, els anys 1979 i 1980, pe a eali za un
ap enen a ge en ecniques bhsiques en Psico isiologia a la Uni e si a
del Ruh (Alemanya Fede al).
c) Aju s
-
El Fon dJAju s a la In es igació -CIRIT- de la Gene ali a ha
concedi a Ignacio MORGADO els ons necessa is pe a l'adquisició del
següen ma e ial:
-
un mic o om, el cu s 1981-82, model 1130/BIOCUT, de la casa
REICHERT-SUNG.
-
un mic oscopi, el cu s 1982-83, model NEOVAR
2,
de la casa
REICHERT-SUNG.
INVESTIGACI~
EN
PSICOLOGIA
EXPERIMENTAL
d) Zn i acions
En e les nomb oses in i acions de di e ses en i a s als memb es
del nos e Depa amen de Psicologia Expe imen al i Psico isiologia
pe a impa i cu sos, semina is i con e encies, cal des aca les o mu-
lades a Ramon BAYÉs pe pa de la Uni e si a In e nacional Menén-
dez y Pelayo (1979)) la Uni e si a Au onoma de Mexic (1980, 1982)) la
Uni e si a Nacional de 1'Es a de Mexic (1982)
i
la Uni e si a Cen al
de Venezuela (1982). BAYÉs ha es a memb e du an cinc anys del comi-
é in e nacional que, so a la p esidencia de
S.
W.
Bijou (Uni e si a
dlA izona), ha o gani za , anualmen , els
In e na ional Simposium on
Beha io Modi ica ion
a Ame ica Lla ina. L'any 1982 ou con ida pe
I'Associa ion F ancaise de The apie Compo amen ale pe a pa icipa
a la se a Reunió Anual, i du an 1983 ha ac ua com a p esiden de
mesa al
Fi s Eu opean Mee ing on Beha io Modi ica ion.
A
l'ac uali a
o ma pa del comi é edi o ial de sis publicacions cien í iques: una es-
panyola, una no dame icana, dues colombianes, una enezolana i una
boli iana.
PERSPECTIVES
En comenca el cu s 1983-84, el Depa amen de Psicologia Expe i-
men al
i
Psico isiologia de la Uni e si a Au onoma de Ba celona es a
cons i ui pe nou p o esso s: Ramon BAYÉS ( esponsable del Depa a-
men ), Jaume CRUZ, Nú ia DURAN, Jo di FERNÁNDEZ, Nú ia FERRÉ, Ad ia-
na GARAU, Sunsi MART~, Ignacio MORGADO, Fe an BALADA -p o esso
Ajudan que acaba d'inco po a -s'hi- i dues beci ies d'in es igació del
Minis e i dPEducació i Ciencia: Ma ga i a MART~ i ISABEL PORTELL, així
com pe un pe i pe o ac iu nucli d'es udian s a anca s.
Finali zades la majo pa de llu s esis doc o als, els memb es del
Depa amen es oben disposa s a a on a la no a e apa que s'ob e.
Les línies d'in es igació que, en es e a connexió amb el passa i en
ín ima elació amb alguns emes impo an s - an a ni el1 bisic com
aplica - s'es an con igu an al nos e
Labo a o i de Conduc a
són:
-
Mecanismes ne iosos de consolidació de la memo ia.
-
Di e encies indi iduals.
-
P ocessos d'ap enen a ge i d ogues.
-
S ess
i compo amen s d'e i ació i ag essió.
-
E ec e placebo.
-
Adquisició, man enimen i can i de p e e encies i a e sions ali-
men i ies.
-
Va iables psicolbgiques a la mo jli a gas oin es inal.
E iden men , alguns d'aques s emes es an in e elaciona s i enen