Investigació en Psicologia experimental i Psicofisiologia a la Secció de Psicologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (1979-1983)

Quade ns de Psicologia, 1984, 1, 9-21 INVESTIGACIO EN PSICOLOGIA EXPERIMENTAL 1 PSICOFISIOLOGIA A LA SECCI6 DE PSICOLOGIA DE LA UNIVERSITAT AUTONOMA DE BARCELONA ( 1979-1983) Ramon BAYÉS i SOPENA * Ad iana GARAU i FLORIT* . RESUMEN Se in o ma sob e la labo ealizada en la Uni e sidad Au ónoma de Ba celona -den o del ma co del Labo a o i de Conduc a de su Sección de Psicología- en los campos de la Psicologia Expe imen al y la Psico isiología, desde comienzos de 1979 has a oc ub e de 1983. Se pasa e is a a las in es igaciones empí icas e ec uadas, an o de ca ác e básico como aplicado, y a las apo aciones eó icas lle adas a cabo, mencionándose las p incipales líneas de in es igación igen- es a inales de 1983. El p esen e abajo es con inuación de o o (Bayés y Ga au, 1982) que aba caba el pe íodo 1968-1978. ABSTRACT This app oach is he con inua ion o a o me one (Bayés and Ga- au, 1982) which co e ed he pe iod 1968-1978. I is an accoun o he wo k ca ied ou in he Labo a o i de Conduc a o he Au onomous Uni e si y o Ba celona om 1979 o 1983 a heo e ical and empi ical le els. The main lines o esea ch a e men ioned: indi idual di e- ences, in ac anial s imula ion, beha io al medicine, e c. * Depa amen de Psicologia Expe imen al i Psico isiologia. Uni e si a Au- bnoma de Ba celona. 1 0 QUADERNS DE PSICOLOGIA El p esen eball p e én anali za la asca eali zada, dins el ma c del Labo a o i de Conduc a de la Secció de Psicologia de la Uni e si a Au onoma de Ba celona, en els camps de la Psicologia Expe imen al i la Psico isiologia, des de p incipis de 1979 ins l'oc ub e de 1983. is con- inuació i complemen d'un in o me publica pels ma eixos au o s an e- io men (BAYÉs i GARAU, 1982) que eia e e encia al pe íode 1968-1978. El que a a ens ocupa, es ca ac e i za, essencialmen , pels següen s e s: 1") C is al.li zació de la majo pa dels eballs inicia s a l'e apa an e io . 2"") Inici de nous eballs i línies d'in es igació. 3") Signes que el eball eali za o en cu s comenca a ésse a- lo a posi i amen pe ins ancies alienes a la nos a Uni e - si a . A con inuació passa em e is a, amb un ce de all, a cada un dels pun s an e io s. 1 CRISTAL.LITZACI6 DE LA MAJOR PART DELS TREBALLS INICIATS A L'ETAPA ANTERIOR a) En p ime lloc, hem d'assenyala que la línia d'in es igació en- gegada pe en Lluís GARCÍA SEVILLA in en an e i ica la eo ia de la pe sonali a ~'EYSENCK en el camp animal, i que ja ha ia impulsa nom- b osos eballs (C . BAYÉS i GARAU, 1982) abans de llu pa ida del La- bo a o i de Conduc a, ha con inua amb d'al es no menys impo an s (GARAU, TOBERA i GARCÍA SEVILLA, 1979), especialmen amb les esis doc- o al~ d'Ad iana GARAU (1982) i dlAssump a MARTI (1982). La esi de GARAU (1982), i ulada Componen s de la mesu a de deam- bulació al camp obe és un in en de alida com a índex d'ex a e sió en a es la deambulació mesu ada a un ccamp obe )), on s'han edui en pa els es ímuls a emo ido s, conc e amen , on s'ha elimina el so- ol1 blanc de 78 dB. Desp és de passa una ba e ia de 10 p o es a 89 a es, conclou: 1) La eo ia de la pe sonali a dlEysenck és aplicable al camp animal. 2) El es de acamp obe » p opo ciona un índex alid de neu o icisme, així co mun índex ap oxima d'ex a e sió. 3) La de eca- ció del «camp obe » és ú il com a a iable de classi icació que ens pe - me p edi compo amen s elaciona s amb la conduc a emo i a del sub- jec e: llinda s a e sius, e i ació. 4) La deambulació del «camp obe n és ambé ú il com a a iable de classi icació que es mos a associada amb conduc es indicado es d'ex a e sió: p e e encia pe l'es imulació, ac i i a , explo ació. 5) La a iable ccan isn de la p o a llum- osca és, INVESTIGACI~ EN PSICOLOGIA EXPERIMENTAL 11 de les mesu es e es, el millo índex d'ex a e sió. 6) Respec e al neu o- icisme, els llinda s a e sius són, de les mesu es p eses, el millo índex. La esi de MART~ (1982), d'al a pa , so a el í ol Di e encies indi i- duals i a iables socials i d'ap enen a ge en el compo amen ag essiu de les a es mascles Wis a es udia l'e ec e de es si uacions socials (aillamen , colonies de mascles i colonies mix es), de dues a iables del acamp obe ~ no a emo ido (deambulació i de ecació) i del condicio- namen , o no, de la conduc a d'a ac sob e la conduc a ag esi a, mesu- ada p incipalmen pel g au en que el subjec e expe imen al a aca un congene e in ús. Les se es conclusions gene als són: 1) Les a es c ia- des en colonies no a aquen la a a in usa, pe o sí que ho an les c iades en aillamen . 2) S'obse a una endencia cap a una majo ag es- si i a a les a es mol deambulado es i a les a es poc de ecado es. Aques a endencia és mes cla a pe la deambulació que pe la de eca- ció. 3) A les a es condicionades, s'obse a la ma eixa elació an e io pel que a e e encia a la deambulació, pe o in e ida quan a la de e- cació. A a, la endencia ambé és més p onunciada pe a la deambu- lació. 4) El compo amen ag essiu és suscep ible d'ésse ap es, pe o la si uació social d'aillamen des o ba aques p océs. Con inuan dins una ema ica basica de disc iminació ac ada a nb an e io i a , la esi doc o al de Nú ia FERRÉ (1982) man é un nexe d'u- nió a nb les dues esis doc o als an e io s. A la se a esi, in i ulada Condicionabili a , disc iminació i di e encies indi iduals en a es, du a e me dos expe imen s a nb els següen s objec ius: 1) es anda i za un p ocedimen de modelamen au oma ic i 2) de ec a la possible exis en- cia d'un ac o de condicionabili a . Respec e al p ime objec iu con- clou que el p ocedimen es anda i za s apid, segu i homogenei za la si uació de condicionamen pe la qual passen els subjec es. Respec e al segon, assenyala l'exis encia de es ac o s elaciona s a nb el condi- cionamen , i que sa u en els es, en majo o meno g au, les a iables del acamp obe n. També assenyala la iden i icació d'un ac o elacio- na a nb la sup essió de la espos a a l'es ímul nega iu i que no es a e- laciona a nb les mesu es del «camp obe ~. En esum, els seus esul- a s són in e p e ables en unció de la eo ia dlEysenck pel que a a la deambulació, i en unció de la eo ia bi ac o ial dlAmsel sob e la us- ació, pel que a e e encia a la de ecació. Al ma ge del seu ús a la esi, els au o s del p esen eball conside- en d'especial impo ancia pe a l'es udi dels p ocessos d'ap enen a ge, an al Labo a o i de Conduc a com a eu, l'au oma i zació dels p oce- dimen s de modelamen i p esen ació d'es ímuls po ada a e me pe Nú ia FER&. Pa cialmen en aques a ma eixa línia de e i icació de la eo ia de la pe sonali a d'Eysenck en el camp animal, es a la esi doc o al de Igna- 12 QUADERNS . DE PSICOLOGIA cio MORGADO (1981) on s'es udien els e ec es de l'am e amina sob e el compo amen d'au oes imulació elec ica in ac anial en a es, així com la elació en e aques compo amen i les di e encies indi iduals; al ma ge dels in e essan s esul a s ob ingu s, aques eball é una im- po ancia p obablemen majo en l'aspec e ecnologic, ja que ob e al Labo a o i de Conduc a no es i amplies pe spec i es d'in es igació. Pe aixo, ens ocupa em d'ell a l'apa a següen . b) Mon se a GOMA (1982) eu la culminació dels seus eballs an- e io ~ sob e iabili a i alidesa de conduc es del «camp obe )) (GOMA, 1980) amb la p esen ació de la se a esi doc o al Deambulació i ea ing en p o es de conduc a espon hnia en ya es. La se a inali a és es udia els ac o s que exe ceixen in luencia sob e la deambulació d'un «camp obe ~ a emo ido en el qual l'es imulació sono a és de 60 dB, con- se an quan a la es a de llu s ca ac e ís iques els alo s es anda . Desp és de eali za qua e expe imen s sepa a s, conclou: 1) La deam- bulació es a elacionada amb l'ac i i a , I'explo ació i ambé amb l'emo i i a . 2) La modi icació usada del «camp obe » (60 dB en comp- es de 78 dB) con inua essen es essan , pe o ja no ho és an . 3) Els ac o s emo i i a i ac i i a són ac o s ele an s en el condicionamen d'e i ació «shu le». 4) L'es anda i zació eali zada de la p o a de San- de s, on es mesu en les aixecades de la a a sob e les po es de da e a, és adecuada. 5) La conduc a d'aixeca -se sob e les po es de da e a, egis- ada en aques a p o a, mos a una majo independencia de l'emo i i- a que la deambulació del «camp obe ». 6) La conduc a d'aixeca -se de la p o a de Sande s és un bon anileg de la dimensió ex a e sió segons es desp en dels esul a s, els quals ambé sugge eixen que la deambu- lació mesu ada en un «camp obe » de les ca ac e ís iques del que aquí s'ha usa no ho se ia. c) La línia d'es udi expe imen al del compo amen d'e i ació se- guida p e iamen pe Jo di FERNANDEZ CASTRO o iginada a llu esi de llicencia u a i con inuada en d'al es in es igacions (FERNANDEZ CASTRO, 1979a, 1979b, 1981), assoleix una majo p o undi a a la se a esi doc o al (FERNANDEZ CASTRO, 1982), in i ulada Fac o s en l'eli- minació del compo amen d'e i ació. En ella s'han eali za dos ex- pe imen s es udian l'e ec e de la inundació -bloqueig de la espos- a- a l'ex inció del compo amen d'e i ació en a es. El p ime expe- imen pe me dissenya un p ocedimen expe imen al adequa , amb l'eliminació pos e io d'a e ac es de i a s de la me odologia usada. Del segón expe imen se'n poden ex eu e les següen s conclusions: 1) El ac o c í ic a la inundació sembla ésse l'exposició al senyal d'a is en absencia d'es ímuls a e sius, i no el bloqueig de espos a o la inducció de espos es emocionals in enses. 2) Quan l'e i ació és del ipus de ai é (shu le), la inundació p odueix una desinhibició de l'ac i i a dels sub- jec es i l'ex inció de les espos es emocionals, i 3) Quan els es ímuls a e sius usa s a l'ap enen a ge de l'e i ació són in ensos es po p o o- ca , en alguns subjec es, l'augmen pa adoxal de la po ; és a di , un inc emen , en comp es d'una disminució, de les espos es emocionals desp és d'aplica inundació. d) Els eballs sob e la in luencia del xoc elec ocon ulsiu a l'ap e- nen a ge i l'ex inció, eali za s pe MORGADO a l e apa an e io , han que- da plasma s en una publicació (MORGADO i GARCÍA SEVILLA, 1979)) es- an , de momen , in e ompu s. e) Una línia que ha ingu ecunda con inui a du an el pe íode 1979-83 ha es a la man inguda pe Angels VILADOT en l'es udi expe i- men al del bilingüisme (VILADOT, 1980, 1981a, 1981b, 1983; VILADOT, TOBERA, GARCÍA SEVILLA, 1982). Cal des aca especialmen la publicació del seu llib e El bilingüisme a Ca alunya. In es igació i psicologia (VI- LADOT, 1982) i l'elabo ació de la se a esi doc o al, in i ulada ~P oces- samen del llengua ge i bilingüismen, ja p ac icamen acabada en el momen de edac a aques es línies, i l'elabo ació de la qual ha es a possible, en bona pa , g acies a les acili a s o e ides pel D . José Ma- nuel Blecua al Labo a o i de Fone ica Expe imen al de la Facul a de Lle es de la Uni e si a Au onoma de Ba celona. ) Du an aques a epoca apa eixen la segona i e ce a edició del llib e de Ramón BAYÉs (1978, 1980a) Una in oducción al mé odo cien- í ico en psicología. Dins una cla a línia de Psicologia Expe imen al, es oba la se a di ecció de les esis doc o als de BERMEJO (1979), RIERA (1982) i ROCA (1982). 2:") INICI DE NOUS TREBALLS 1 L NIES DPINVESTIGACI6 a) Jaume CRUZ, inco po a al nos e Depa amen de Psicologia Ex- pe imen al i Psico isiologia a p incipis del cu s 1977-78, desp és d'es a du an dos anys al Labo a o i de Conduc a en quali a de beca i d'in- es igació, ha cul i a ema iques que enca a que basades, en g an pa , en els p incipis de 1'Analisi Expe imen al del Compo amen i en els 'descob imen s du s a e me al labo a o i animal, enen llu aplicació al camp educa iu. A la se a esi doc o al (CRUZ, 1982), in i ulada «Enseñan- za p og amada: una aplicación del análisis expe imen al del compo a- mien o a la educación» anali za l'apa ició, desen olupamen i e olució de l'ensenyamen p og ama , així com la impo ancia dels p incipis me odologics in odui s pe l'esmen a ipus d'ensenyamen que han dona lloc a un nou en ocamen sis ema ic conegu amb el nom de Tec- nologia Educacional. La pa cen al del eball es dedica a l'anhlisi de allada del p océs de p og amació - es ablimen d'objec ius, cons- 14 QUADERNS DE PSICOLOGIA ucció de la p o a d'en ada i de la p o a inal, elabo ació de la se- qükncia d'ap enen a ge, edacció de les uni a s del p og ama i e isió del p og ama en unció de les espos es dels alumnes. Aques a pa és d'u ili a pe a qualse ol educado in e essa en sis ema i za l'ense- nyamen que impa eix, enca a que no u ili zi 1'Ensenyamen P og a- ma . Finalmen , es documen en les di e en es aplicacions de l'ense- nyamen p og ama a l'ac uali a , obse an -se una e olució des de l'ús de p og ames ailla s ins una u ili zació més amplia dels p inci- pis de la p og amació, que dóna lloc a di e sos ipus d'ensenyamen indi iduali za basa en cu icula dissenya s conduc ualmen . Fins al momen p esen , CRUZ ha di igi una esi de llicencia u a (PALMI, 1982), dins del ma c de l'aplicació de llAnalisi Expe imen al del Compo amen a l'ambi educa iu. En aques a ma eixa línia es oben alguns eballs de BAYÉS (1979a, 1979b) i la se a di ecció de la esi de llicencia u a de COMAS (1982), enca a que, da e amen , sense menys- eni la dimensió didac ica (BAYÉs, 1979~' 1980b), se sen més in e essa pe d'al es en ocamen s. b) D'especial impo ancia pel p esen i u u del Labo a o i de Conduc a són els eballs que s'inicien amb la esi doc o al de MORCADO (1981) mencionada an e io men , i que du pe í ol «Au oes imulación eléc ica in ac aneal, an e amina y ni eles básicos de ac i idad en el sis ema ne ioso cen al». Els esul a s ob ingu s en aques eball han es a els següen s: 1) La axa d'au oes imulació elkc ica in ac anial amb els successius inc emen s en el ni ell de co en es imulado a ins a un de e mina ni ell d'aques a, a pa i del qual la axa disminueix. 2) L'am e amina augmen a l'au oes imulació elkc ica in ac anial a baixes in ensi a s d'es imulació i la disminueix pe a les in ensi a s al- es. 3) Els subjec es que a la p o a de «camp obe » ingue en les pun- uacions més al es (deambulació i de ecació) p esen a en un pa ó de espos a d'au oes imulació elkc ica in ac anial di e en del dels sub- jec es amb pun uacions més baixes a la p o a de «camp obe ». Tan o més impo an que aques s esul a s ha es a engega o a la so is ica- da ecnologia necessa ia pe a ob eni -los: el p océs de ab icació d'e- lkc odes especials, les kcniques d'implan ació adequada pe a col.10- ca -los als pun s ce eb als p k iamen es able s, l'adap ació d'espais expe imen als pe a eali za aques ipus d'in es igacions i, pos e io - men , l'analisi his ologica del ce ell dels animals expe imen als pe al de e i ica les locali zacions in ac anials dels elkc odes implan a s. Al p esen , podem a i ma que el nos e labo a o i es oba en dispo- sició d'escome e, de mane a au osu icien , in es igacions que p ecisin d'aques a ecnologia. De e , ja ha es a u ili zada a la esi de llicen- cia u a d'lsabel PORTELL i Ma ga i a MART~, i olada <<P i ación de sue- ño pa adójico y au oes imulación eléc ica in ac anealn, llegida cap a INVESTIGACI~ EN PSICOLOGIA EXPERIMENTAL 15 inals de 1981, i que pos e io men ha dona lloc a una publicació (POR- TELL, MART~ i MORGADO, 1983). També han es a usades al es esis de llicencia u a que s'es an eali zan en aques s momen s so a la di ec- ci6 de MORGADO, de les que són au o s Amaia A egui i Jon Andoni ZA- RATE, F ancisco CLARO i M.a José GONI, i Ósca LUQUE i Idoia LECLERO. Des d'un pun de is a eo ic i en es e a elació amb els seus in e essos expe imen als, MORGADO (1982, 1983), p o undi za en l'es udi dels me- canismes ne iosos de la ecompensa. c) Des de a alguns anys, BAYÉS s'in e essa pe l'aplicació dels p in- cipis conduc uals que enen el seu o igen al labo a o i expe imen al, al camp del D e , aó pe la qual man é es e es elacions amb 1'Ins i u de Psicologia i Sociologia Ju ídica de 1'Il.lus e Col-legi dlAd oca s de Ba celona (BAYÉs, 1980c, 1980d). En ~o~labo ació amb dos ad oca s ha publica un llib e, In oducción a la psicología ju ídica (MUNOZ SABA- TÉ, BAYÉS, MUNNÉ, 1981)' el qual ha es a pos e io men adui a l'i alia (MuÑoz SAGATÉ, BAYÉS, MUNNÉ, 1981). D'especial in e és, dins del con- ex que ens ocupa, ha es a el disseny d'un expe imen pe cep iu amb la inali a d'apo a una p o a empí ica a un ple on hi ha ia impli- ca s impo an s in e essos economics. Cal des aca que l'expe imen -en el qual es a u ili za un aquis ocopis - ou e ec ua en p esencia d'un no a i, que n'aixeca I'ac a co esponen ,'i que els subjec es expe- imen al~ així com l'o d e de p esen ació dels es ímuls isuals o en elegi s lliu emen pe aques . Pel e de oba -se en aques momen sub judice no ens és possible dona -ne més de alls. d) Finalmen , hem de des aca la línia de Medicina Compo amen- al impulsada pe BAYÉS, camp in e disciplina i que s'ocupa del desen- olupamen i in eg ació del coneixemen de la ciencia conduc ual i bio- medica, i l'ambi d'ac uació de la qual abas a o ipus de as o ns i malal ies, des del dolo (ALc~N, 1983; CLARO, 1983; MIR~, 1983; REVES, 1983; RODR~GUEZ PÉREZ, 1983) ins al cance (BAYÉs, 1983a) 1983b) 1983~). Alguns eballs de BAYF?S (1979d, 1981, 1982a) poden se conside a s com una pe i a in oducció al ema. Apa les ema iques mencionades, ins a a s'ha eballa , en aspec- es eo ics i/o empí ics dels emes següen s: - L'anomena «e ec e placebo» (BAYÉs, 1982b, 1982~) 1982d, 1982e, 1982 , 1983d, 1983e). Aques ema ha dona lloc ins a a a una esi doc- o al (SALDAÑA, 1982) i a una esina (VILLAMAR~N, 1983). Des d'un pun de is a es ic amen expe imen al és in e essan , en aques sen i , el eball eali za en el Labo a o i de Conduc a pe Osca LUQUE (1983), on s'ha aconsegui p o oca e ec es analgesics a una a a, aplican -li se um isiologic so a un pa adigma pa lo ia. La eali zació d'aques e- ball ha es a possible g acies al e de disposa de la ecnologia, abans 16 QUADERNS DE PSICOLOGIA esmen ada, apo ada pe MORGADO. Dins aques a ma eixa línia, Nú ia DURAN es a eali zan la se a esi doc o al so a el í ol «In luencia de les di e encies indi iduals a les anomenades eaccions placebo». - L'adquisició i man enimen de p e e encies i a e sions alimen í- cies (BAYÉs, 1983 ). - L'insomni (BAYÉs, GUELL, MASVIDAL i MOROS, 1982). - L'onico agia (BAYÉs, 1980b, 1982e, BOGET, CLARIANA i BAYÉS, 1982). - Els habi s d'e acuació i la mo ili a gas oin es inal. Aques p o- blema ha es a es udia especialmen du an el cu s 1982-83 pe ALVA- RADO, BERGA, PÉREZ MOURELO, SEGURA, BALANZ~ i TRAMUNT (C . BAYEs, 19838). 3.") SIGNES QUE EL TREBALL REALITZAT O EN CURS COMENCA A ÉSSER VALORAT POSITIVAMENT PER INSTANCIES ALIENES A LA NOSTRA UNIVERSITAT a) P emis. - Els p emis a o ga s, en el pe íode conside a , als nos- es in es igado s són els següen s: - IX P emi Ma ia Aguiló, a o ga pe llIns i u dlEs udis Ca alans, l'any 1978, a Lluís GARC~A SEVILLA i Ad iana GARAU FLORIT pel seu e- ball ~(Vocabula i de la psicologia del condicionamen i ap enen a gen. - XVIII P emi Doc o Ma i i Julia, a o ga pe llIns i u dlEs u- dis Ca alans, l'any 1979, a Angels VILADOT pel seu eball «Una mesu a psico isiolbgica del bilingüisme: emps de eacció d'associació e bal». - P emi Bo as de la Secció Ca alana de la Sociedad Española de Psicología, a o ga , l'any 1981, a Ignacio MORGADO i Lluís GARC~A SEVI- LLA pel seu eball «Au oes imulación eléc ica in ac aneal, an e amina y ni eles básicos de ac i idad en el sis ema ne ioso cen al». b) Beques - Beques de llEu opean T aining in B ain and Beha io Resea ch a o gades a Ignacio MORGADO, els anys 1979 i 1980, pe a eali za un ap enen a ge en ecniques bhsiques en Psico isiologia a la Uni e si a del Ruh (Alemanya Fede al). c) Aju s - El Fon dJAju s a la In es igació -CIRIT- de la Gene ali a ha concedi a Ignacio MORGADO els ons necessa is pe a l'adquisició del següen ma e ial: - un mic o om, el cu s 1981-82, model 1130/BIOCUT, de la casa REICHERT-SUNG. - un mic oscopi, el cu s 1982-83, model NEOVAR 2, de la casa REICHERT-SUNG. INVESTIGACI~ EN PSICOLOGIA EXPERIMENTAL d) Zn i acions En e les nomb oses in i acions de di e ses en i a s als memb es del nos e Depa amen de Psicologia Expe imen al i Psico isiologia pe a impa i cu sos, semina is i con e encies, cal des aca les o mu- lades a Ramon BAYÉs pe pa de la Uni e si a In e nacional Menén- dez y Pelayo (1979)) la Uni e si a Au onoma de Mexic (1980, 1982)) la Uni e si a Nacional de 1'Es a de Mexic (1982) i la Uni e si a Cen al de Venezuela (1982). BAYÉs ha es a memb e du an cinc anys del comi- é in e nacional que, so a la p esidencia de S. W. Bijou (Uni e si a dlA izona), ha o gani za , anualmen , els In e na ional Simposium on Beha io Modi ica ion a Ame ica Lla ina. L'any 1982 ou con ida pe I'Associa ion F ancaise de The apie Compo amen ale pe a pa icipa a la se a Reunió Anual, i du an 1983 ha ac ua com a p esiden de mesa al Fi s Eu opean Mee ing on Beha io Modi ica ion. A l'ac uali a o ma pa del comi é edi o ial de sis publicacions cien í iques: una es- panyola, una no dame icana, dues colombianes, una enezolana i una boli iana. PERSPECTIVES En comenca el cu s 1983-84, el Depa amen de Psicologia Expe i- men al i Psico isiologia de la Uni e si a Au onoma de Ba celona es a cons i ui pe nou p o esso s: Ramon BAYÉS ( esponsable del Depa a- men ), Jaume CRUZ, Nú ia DURAN, Jo di FERNÁNDEZ, Nú ia FERRÉ, Ad ia- na GARAU, Sunsi MART~, Ignacio MORGADO, Fe an BALADA -p o esso Ajudan que acaba d'inco po a -s'hi- i dues beci ies d'in es igació del Minis e i dPEducació i Ciencia: Ma ga i a MART~ i ISABEL PORTELL, així com pe un pe i pe o ac iu nucli d'es udian s a anca s. Finali zades la majo pa de llu s esis doc o als, els memb es del Depa amen es oben disposa s a a on a la no a e apa que s'ob e. Les línies d'in es igació que, en es e a connexió amb el passa i en ín ima elació amb alguns emes impo an s - an a ni el1 bisic com aplica - s'es an con igu an al nos e Labo a o i de Conduc a són: - Mecanismes ne iosos de consolidació de la memo ia. - Di e encies indi iduals. - P ocessos d'ap enen a ge i d ogues. - S ess i compo amen s d'e i ació i ag essió. - E ec e placebo. - Adquisició, man enimen i can i de p e e encies i a e sions ali- men i ies. - Va iables psicolbgiques a la mo jli a gas oin es inal. E iden men , alguns d'aques s emes es an in e elaciona s i enen