Quade ns de Psicologia,
1990, 10. 217-229
LA
PSICOANALISI
COM
A
METODE
CIENTIFIC*
Joaquim
POCH**
RESUMEN
Es e a ículo e sa sob e la ca ego ía cien il ca del psicoanálisis. T a a
de e idencia , desde un pun o de is a epis emológico, la up u a que
supone espec o a la me odología empleada po los na u alis as. Incluye
una b e e e e encia a la e olución del pensamien o cien il ico de F eud y
compa a las simili udes exis en es con el pensamien o cien il ico de o as
disciplinas, como la ísica mode na. Finalmen e, se incluyen unas consi-
de aciones sob e una me odología «indicia ia» (GZNSBURG, 1979).
ABSTRACT
This pape conce ns he scien i ic alue o Psychoanalysis. I pu s on
e idence ha Psychoanalysis b oke wi h he adi ional na u alis ic me ho-
dology, om he epis emologic poin o iew. I includes a b ie e e en-
ce o F eud's scien i ic hough e olu ion, and compa es his wi h hose
o o he disciplines like physics. Finally some conside a ions conce ning a
me hodology based on «clues» (GINSBURG, 1979)
a e also p oposed.
*
Aques eball ha es a inspi a , pel que a e e encia a l'ob a de F eud, en unes
no es amablemen cedides pel doc o P. Folch Ma eu ( egeu bibliog a ia).
**
Depa amen de Psicologia Fisiologica, Facul a de Psicologia, Uni e si a de Ba -
celona.
218
QUADERNS
DE
PSICOLOGIA
LA
PSICOANALISI
1 LES
CIENCIES
NATURALS
Com diu José Blege :
...
la psicoanalisi no euneix únicamen la iple condició de se un
p ocedimen e apeu ic, un me ode d'in es igació i un conjun de eo ies,
sinó que, a més, cons i ueix un desa iamen a la me odologia de les
ciencies de la na u alesa
(BLEGER,
1977).
Pe a la psicoanalisi, l'objec e d'es udi de la psicologia a ia adical-
men dels objec es d'es udi de les ciencies na u als; adhuc c ea un me o-
de nou, o almen pa icula i p opi.
El me ode psicoanalí ic es onamen a en dos concep es basics: la
comp ensió i la in e p e ació. El segon és el ehicle pe usa la comp en-
sió. És aquí on es p odueix la sepa ació de les ciencies na u als, ja que
aques es no enen capaci a pe con ola , e i ica i objec i a el p océs
del momen de comp ensió de les dades i els esul a s. El discu s de les
ciencies na u als oba en el me ode analí ic quelcom que és alie al seu
es udi, quelcom que ha apa a , escindi i nega , bé que es dóna cons-
an men com a ing edien sense el qual no se ia possible elabo a ,
in es iga i c ea la comp ensió.
El e que els p ocedimen s de con ol i de e i icació que posseeixen
les ciencies na u als no siguin aplicables a la psicoanalisi no és pas
p oduc e de la mala e cien í ica, a egades suposada, del psicoanalis a,
sinó, en ocasions, d'una de iciencia del ma eix me ode cien í ic de les
ciencies de la na u alesa, que ha exclos o s el elemen s que in e e ien
en la c eació del seu «me ode». El camp d'es udi del «na u alis a» -en
sen i la - s'ha ana es ingin ins allo que li e a possible d'es udiq
amb el seu me ode, enuncian a qualse ol al a possibili a no quan i i-
cable des de la se a pos u a ideologica. Seguin
J.
Blege :
No es ac a que les cikncies de l'home no en en en el me ode cien i-
ic. Es ac a que aques úl im no en a en les cikncies de l'home
(BLEGER,
1977).
El me ode cien í ic és alid semp e que no exclogui del seu es udi
dues essan s impo an s pe o que semp e són negades: la in e enció
humana en els objec es a es udia i la in e enció de l'obse ado . El
pe ill de deshumani zació de la ecnologia i de la ciencia és an ic i
conegu , pe o mai no es plan eja com un p oblema in ínsec a la me o-
dologia emp ada, la qual cosa a que el que es p odueix amb l'esmen a-
da ecnologia ingui gai ebé semp e el ma eix ca ac e deshumani za .
LA
PSICOANALISI
COM
A
METODE
CIENT~FIC
219
En aques pun , podem conside a la psicoanalisi co n un desa iamen
a la me odologia na u alis a; aques a no po ajuda gens la psicoanalisi
en el seu p ocedimen , la comp ensió, pe que no se la po explica a si
ma eixa. En de ini i a, ha bandeja allo que acionalmen no po con-
ola , objec i a ni e i ica : el momen subjec iu de la comp ensió.
L'objec e d'es udi de la psicoanalisi ambé és di e en ; almenys queda
plan eja de ca a a es udia -lo d'una al a mane a.
Si bé la psicoanalisi a inicia el seu eball sob e allo que oco e a
l'«in e io » del pacien , el descob imen de la ans e encia ha e que
l'es udi, du an la sessió analí ica, se cen i sob e el que es a passan en
la elació in e pe sonal. Aixo implica ambé l'es udi del que oco e al
psicoanalis a (con ans e encia). L'es udi del coneixemen (epis emolo-
gia) pe d el sen i co n a i en si ma eix si no inclou l'ésse huma en les
se es in es igacions. No es ac a de l'es udi d'ens abs ac es, sinó de la
elació de l'home amb els ens esmen a s.
Aques es e lexions sob e p oblemes an a dus co n el eplan ejamen
de la alidesa de la nos a pos u a ideologica i la necessi a d'una no a
epis emologia no an des inades a in alida o el que ins a a s'ha
descobe , sinó a e que, o p enen aques s assolimen s en el seu jus
alo , siguem capacos d'adona -nos que els e s mai no són «abs ac es»
i que l'alienació p o é de la negació de la pa icipació de l'ésse huma
en els e s.
Es udiem la me odologia que sigui: obse a em que no ens in o ma
sob e co n in es iga , és a di , sob e co n pensa i c ea . Els nos es
in es igado s ac uals són so in bons ecopilado s de dades p epa ades
pe a l'obse ació, la compilació i la comp o ació, pe o no es an p epa-
a s en gene al pe eali za una asca «c eado a», «descob ido a», ja
que una me odologia no ensenya pas co n «c ea ». La psicoanalisi, al
con a i que les ciencies na u als, p e én -amb o s els pe ills que aixo
compo a- a on a aques a si uació, a més enlla del me ode i n'in es-
iga la na u alesa ma eixa. La psicoanalisi s'ha c ea pe es udia jus a-
men aques e eny que escapa a la me odologia ((cien í ica)), el e eny
de la in e elació de l'objec iu-subjec iu, el e eny de la i acionali a -
acionali a i la se a in e elació.
Queda -se aquí, pe o, se ia ingenu i pe illós: no se íem capacos d'en-
end e que la psicoanalisi é plan eja s p oblemes se iosos, g eus insu i-
ciencies me odologiques, sob e o pel que a e e encia al con ol, a la
comp o ació i a l'objec i ació. Se ia el ma eix que no econeixe l'eno -
me alidesa dels me odes cien í ico-obje ius i, pe an , nega o allo
220
QUADERNS
DE
PSlCOLOGlA
que han assoli . Ens cal accep a que uns camps d'in es igació ocupen el
que els al es semblen ha e bandeja ; s'imposa, pe an , una p o unda
i se iosa e lexió des de o s dos e enys pe in en a una in eg ació més
ú il i p olí ica. Qualse ol es o c que endeixi a una in eg ació de la
nos a asca e e i a en una millo comp ensió del nos e objec e d'es-
udi.
La psicoanalisi ha d'en a en con ac e amb al es camps cien í ics,
ha de sabe oba o allo que la pugui bene icia sense enuncia al seu
me ode. To allo que apa i de l'obscu dogma isme an l'analis a com
17«objec i is a» edunda a en una millo in eg ació i, en conseqüencia,
en un coneixemen millo de la eali a .
FREUD 1 EL
METODE
PSICOANAL~TIC
Si F eud a c ea alguna cosa, si en a descob i alguna i si alguna
l'ha e immo al a les nos es men s, no és an l'apa ell me apsicologic
desc i pe ell, sinó el seu me ode: el desen olupamen d'una psicologia
comp ensi a que pene a en els enomens psicologics no mals o pa olo-
gics i en els seus signi ica s.
F eud ep esen a la ocació de se i alho a un ideal cien í ic i un
ideal huma. Aques a asca d'uni ica dues p oposicions an di e en s li
de ia epo a momen s mol p oduc ius i ecunds, i d'al es de desco-
a jamen pe la impossibili a d'ob eni -ne una en esa. F eud és idel al
mk ode cien í ico-na u al i alho a es ebel-la con a la se a immobili a .
Amb la se a sub e sió en iqui a la ciencia; amb la se a ac i ud, ens ha
mos a com és de necessa i se idel a la doble dimensió de l'home: la
dimensió na u alis a i la humanis a. Supe a la dico omia ca esiana és
una asca di ícil, apassionan i mo iu de g ans oballes.
Amb aques a ac i ud aconsegueix de incula el simp oma co po al
amb la eali a men al del malal ( eco dem els seus p ime s esc i s sob e
la his e ia) (FREUD,
1895).
Així a iba a descob i que el símp oma
co po al, el somni, el e de ca ac e , e c. són l'exp essió d'una ans-
acció, d'un comp omís en e endencies oposades, com a a l'ag essió i la
submissió, la sexuali a adul a i la in an il, el na cisisme i l'al uisme, e c.
Es able a aques a elació es uc u al en e els ambi s co po al i men-
al, F eud hau a d'ana cap a l'es ablimen d'una al a elació in eg a i-
a en e els di e en s momen s de la his o ia del malal . El símp oma
sin e i za, en la se a ma e iali zació conc e a, passa i p esen ; el auma
LA
PSICOAN~~LISI
COM
A
METODE
CIENT~FIC
in an il és e iscu a a en la si uació p esen en an que aques a e oca
la si uació in an il auma ica.
En aques a ac i ud, F eud enca a s'exclou co n a obse ado que
pa icipa en l'ac e explo a o i; c eu que la se a in e p e ació, que la se a
e sió dels e s, gaudeix de la p e esa objec i i a del me ode na u alis a.
A pa i de 1897, s'adona que aques a eo ia auma ica é mol
d'absolu is a i unila e al, ja que p e én explica -se, a a és d'un e del
passa emo , la complexa eali a del malal . Així, F eud deixa de
conside a el passa co n un e pe i ica , locali za es a icamen en el
emps, i el conside a co n una expe iencia i a, co n una his o ia i al
in e na, co n un can i i un desen olupamen en la dialec ica cons an del
subjec e amb l'expe iencia o e a pel p esen (FOLCH, 1980).
Així la econs ucció del passa esul a un e secunda i de l'analisi.
El que impo a del passa in an il és co n es ep odueix en la elació que
el malal es ableix amb el psicoanalis a. Neix, d'aques a mane a, el
concep e de ans e encia, que és l'exp essió d ama i zada de la elació
in an il amb els seus objec es men als.
La me odologia eudiana s'ha mogu en e pols oposa s: eali a
ex e na i in e na, conscien i inconscien , passa i p esen , ins in s de
ida i de mo , e c.
F eud no eballa a pe assoli una sín esi o ansacció de ini i a dels
dos pols dialec ics, sinó que s'es o qa a a amplia cada pol oposa , o
ac an de desni ella amb nous in e ogan s la p e esa sin esi p o isio-
nal a que ha ia a iba . Aques a me odologia dóna supo al ca ac e
cien í ic del eball del psicoanalis a, dona que no p e én a iba , a
e i a s i e u ables sinó que les se es conclusions son semp e obe es a
se e u ades.
Aques a ac i ud me odologica e ol a a el pensamen empí ic adicio-
nal, acos uma a e co espond e un enomen a una causa. F eud p o-
posa di e en s condicionan s pe a un ma eix enomen, di e en s mo i a-
cions pe a una ma eka exp essió de compo amen o pe a un símp o-
ma. Aques a plu ide e minació, que é un ca ac e posi iu en la mesu a
que es a obe a a no es apo acions o descobe es, es ep malamen des
d'una men ali a cien í ico-posi i is a, la qual semp e eclama ia una
signi icació Única i exhaus i a pe a cada enomen.
Fe del con lic e, de la eali a men al, un objec e cien í ic, e en a
aques objec e dins el e eny de les dades obse ables, e a ac a d'in-
clou e en un sis ema cien í ic expe imen al, obse able, zones de la ida
men al que ha ien es a ins alesho es excloses de la conside ació psico-
222
QUADERNS
DE PSICOLOGIA
logica i, no cal di -ho, de la p ac ica medica habi ual. En aques a si ua-
ció, es a dona la pa aula al malal , i aques a comenca a explica -
nos, pe unes ies insospi ades, el seu desig de comunica -se i d'explica
el seu p opi con lic e, que ni el1 ma eix en enia. El dialeg me ge-malal
no en a a en la conside ació de la simp oma ologia. Una p e esa objec-
i i a el deixa a lluny, les se es pa aules e en me s so olls que, com a
mol , se ien pe e un ecull ed i asep ic de símp omes, que acaba en
pe cons ui una sínd ome abs ac a suscep ible o no de al ac amen .
També s'acos a a la descobe a de la ans e encia i descob í la neces-
si a de l'au oanalisi. Com a cien í ic, a comp end e la necessi a de
eni en comp e la eali a men al del psicoanalis a, ja que amb aques a
s'a alua en l'expe imen i els esul a s.
LA TASCA PSICOANALITICA,
UN AFER
TERAPEUTIC
1
CIENTIFIC
Pa in de la base que pe a mol s el enomen de la ans e encia no
és una dada com a al sinó una eo ia, s'en én la impossibili a de
comp end e la in es igació que es po du a e me du an una sessió
psicoanalí ica. En la di a sessió s'in es iga, es busca, allo que no es
coneix. La sessió psicoanalí ica po compa a -se a l'expe imen eali za
al labo a o i. L'expe imen és el enomen de la elació in e pe sonal
es able a, men e que el labo a o i se ia el ma c espacio- empo al
de e mina en el «con ac e» psicoanalí ic. La logica de eball psico-
analí ic no s'ajus a ealmen a la logica d'allo que anomenem acionali-
a , en la mesu a que la aó que apliquem pe demos a s'apa a
bas an del aonamen que apliquem pe comp end e, pensa i in es iga
(POCH,
1980).
En la sessió analí ica es eballa sob e unes dades que no semp e
poden ni han de se «allo que s'ha is » o «s'ha escol a )), sino ambé, i
aques a és una de les ped es onamen als del me ode psicoanalí ic, «allo
que se sen ». Pe an , la na u alesa de la dada psicoanalí ica és com-
plexa, ja que es ac a d'una in e elació de dues pe sones que es an
,
in oluc ades pe comple . En conseqüencia, la dada queda con igu ada
en una ce a p opo ció pel psicoanalis a ma eix, i és aquí on c eiem que
l'ac i ud cien í ica de l'analis a és i ep o xable en an que inclou en
l'obse ació aquells enomens que l'«objec i isme» exclou. La nos a
con icció és que s'és més objec iu quan es é
in men e
la subjec i i a .
LA
PSICOANALISI COM
A
METODE
CIENTÍFIC
223
El psicoanalis a, amb l'ac i ud i les dades que o e eix el malal , o -
mula hipo esis sob e la elació pa icula que é lloc en e el1 i el pacien ,
hipo esis que han de se e i icades o co egides en la elació ul e io de
l'analis a amb l'anali za .
To aixo no ol suposa que la psicoanalisi pe anyi al camp de les
ciencies ísico-ma ema iques. La psicoanalisi semp e é alguna cosa de
ciencia na u al i de ciencia his o ica, de ciencia lingüís ica i de ciencia
social. Aques s se ien els elemen s cons i u ius d'un me ode que a con-
igu an -se amb una independencia c eixen i amb unes inculacions
cada cop més ex enses amb d'al es ciencies. Aques a peculia i a li
ind ia donada pel pa icula objec e d'es udi que é.
Els endimen s que la psicoanalisi ha dona són nomb osos. En pa o-
logia, ha cons a a la impo ancia e i icada i decisi a de la biog a ia
del malal i de la si uació emocional d'aques en la p oducció i en la
cu a de o a mena de malal ies. Pel que a a la psicologia, ha apo a els
onamen s d'una no a eo ia de la pe cepció, la qual deixa de se consi-
de ada com un p océs cen ípe simplis a i esde é un p océs ci cula a
causa de l'in e joc de p ojeccions i d'in ojeccions. En la neu opsicolo-
gia, ha pe mes d'es abli les co espondencies en e les mancances d'as-
sis encia ma e nal i els as o ns uncionals i lesionals del sis ema ne -
iós. En ciencies socials, la psicoanalisi ha apo a l'es udi de dinamica
de g ups.
1
pod íem con inua , pe o algui aixo de mos a.
UNA COMPARACIÓ:
PSICOANALISI
1
FISICA
Sense ole equipa a la psicoanalisi a la ísica, m'ag ada ia enca a
e un segui de conside acions que puguin e -nos en end e quan de
comú hi ha en e o es dues me odologies i, en de ini i a, comp end e
com el pensamen cien í ic no és pas equipa able al me ode expe imen al.
El pensamen cien í ic és aquel1 que ac a de coneixe la e i able
na u a de la ealiia . T ac a, pe an , d'allo que és desconegu . Un
ecnic és una pe sona al amen en enada, que é pe eball aplica
ecniques i p incipis ja conegu s.
A
egades anomenem cien í ic el que
es senzillamen ecnica, aplicació de lleis o mulades i econegudes com
a alides. El pa any en que cauen mol s dels nos es in es igado s és que
mi en de descob i pa celeles de eali a pe mi jans pu amen ecnics,
sense pode -se a ansa , pe la igidesa que els me odes compo en, a allo
que ealmen és desconegu .
224
QUADERNS
DE
PSlCOLOGIA
En esum, el cien í ic p e én descob i , el ecnic aplica allo que ja ha
es a descobe ; pe o el que a el cien í ic, és descob i o c ea ? Mol a
gen pensa que el descob imen és un e i able ac e de c eació. Si aixo
os així, la dis inció en e ciencia i a queda ia pe o ca mol poc
cla a. El ma eix Albe Eins ein deia:
Els concep es ísics són c eacions lliu es de la men humana,
i
no
es an, enca a que ho sembli, de e mina s de o ma única pel món ex e-
io . En
el
nos e es o c pe comp end e la eali a , so n quelco n així
com un home que ac a d'en end e com unciona un ello ge anca a la
se a caixa.
Veu
l'es e a,
les
busques que
es
mouen
i
po se ,
ins
i
o ,
escol a el ic- ac, pe o no é els mi jans pe ob i la caixa. Si
es
ac a
d'un home d'enginy, po o ma -se una idea del mecanisme esponsable
de o es les coses que es a eien , pe o mai no pod a es a segu que el
model, la ima ge que es a o ma en la se a men , sigui l'única capaq
d'explica les coses que es a obse an . Mai no pod a es a
en
condicions
de compa a
el
mecanisme eal amb la ima ge que
el1
se n'ha o ma ,
i
ni
an sols imagina les conseqükncies d'una al compa ació (EINSTEIN
i
INFIELD,
1938).
Fe una explicació de la eali a que obse em és un ac e de c eació.
És una o ma d'expandi els lími s que ens ha íem imposa an e io men .
La di e encia en e el geni i el psico ic sols queda con i mada pe I'ade-
quació en e el compo amen de la eali a i la no a eo ia p oposada
pel p ime . El psico ic, o i ha en p oposa una no a eo ia de la
eali a , en un es o c c ea iu incompa able, queda ma gina de la c ea-
ció, de la geniali a , d'abe an s que són les se es p oposicions. En
a iba a aques es al u es cal p egun a -se, pe o, si Galilei, amb les se es
in es igacions, no a se conside a un b uixo , un aliena de l'epoca.
Un dels p oblemes que eqüen men é plan eja s la psicoanalisi és el
seu sis ema comunica iu. El ísic oba en el llengua ge ma ema ic la ia
d'exp essió més concisa; pe o, desg aciadamen , aixo el o na i~in el-ligi-
ble pe als que no enen un bon cabal de coneixemen s ma ema ics. La
psicoanalisi xoca amb el ma eix p oblema. En p ime lloc, no disposa
d'un llengua ge an especí ic i concís com el ma ema ic, i en segon lloc,
un cop ha c ea unes o mules explica i es dels seus descob imen s, xoca
amb la di icul a que aques llengua ge és massa especí ic pe als que no
hi es an a esa s. Una al a di icul a és que el llengua ge ens pe me de
pa la d'una expe iencia, pe o o s sabem que la desc ipció d'una expe-
iencia no és de cap mane a l'expe iencia en si. Pe aixo esul a an
di ícil la ansmissió de l'expe iencia psicoanalí ica quan aques a no es
iu, sinó que queda esumida en una xe ada.
La psicoanalisi no p e én ni po in alida o un segui de coneixemen s
an e io s o concomi an s a ella, sols ac a d'ele a la pe spec i a d'ob-
se ació, d'amplia els lími s a nb que ens obem. La ísica new oniana
no desapa egué pas pe que os o mulada la eo ia de la ela i i a ; el
que Eins ein ealmen a descob i ou que la o ma en que s'ha ia ana
obse an la na u a no e a p ou ampla i no copsa a o el que e a
necessa i pe explica els enomens que podien se obse a s. Eins ein
ha ia oba el lími de les eo ies p k ies. De la ka eixa mane a, F eud.,-..
.--
a nb les se es descobe es, ma ca els lími s de les eo ies p e ies i en
pos ula una de no a, a nb un pode explica iu que a més en enedo el
as o n men al i la ida psíquica en gene al.
Donem-li de nou la pa aula a Eins ein:
C ea una no a eo ia no consis eix
a
des ui el e11 g ane i aixeca
en lloc seu un g a acel. Es més a ia com escala una mun anya, guanyan
pe spec i es no es
i
més amples, descob in con ac es inespe a s en e el
nos e pun de pa ida i el ic paisa ge que se'ns e ela al seu en o n.
Pe o el pun de que pa im con inua exis in i po se is , enca a que ens
sembli més pe i
i
hagi passa a se una pe i a pa de la nos a pe spec i-
a més amplia, que hem assoli en supe a els obs acles del nos e cami,
ple d'a en u es cap al cim
(EINSTEIN
i
INFIELD,
1938).
De e , en l'elabo ació de les eo ies cien i iques, com a a el cas de la
me apsicologia de F eud, l'impo an és e una explicació d'un egui -
zell de enomens que d'al a o ma no en enen. En e ec e, desc iu e
una c isi ege a i a o un i e enable i ual obsessiu cada egada que el
malal s'acos a o opa a nb una an asia de i ali a , co espon a l'ob-
se ació d'un e clínic més o menys epe i du an el cu s de les sessions.
Dedui de o aixo que aquella pe sona ena el seu impuls compe i iu o
se'n de ensa mi jancan la c isi d'ansie a o el i ual obsessiu és in e p e-
a uns e s i e una a i mació me apsicologica en el sen i dels mecanis-
mes de de ensa, és a di , que en a ansa -se a l'acomplimen impulsiu,
hom po eacciona a nb una ansie a pa ali zado a o a nb una dissocia-
ció de si ma eix, a i de nega , di e i o modula l'impuls inicial. Pe o
dedui d'aques s i d'al es e s que una ca ac e ís ica de l'home és un
dualisme de pulsions basiques, una cons an dialec ica en e pulsions de
ida i de mo , a nb les di e en s a ian s de usions i de usions d'un i
al e, aixb és una deducció me a ísica.
Si un dels a ancos que a e F eud a se inco po a l'obse ado
dins l'ac e d'obse ació, i eni en comp e la se a pa icipació ac i a, els
ísics del nos e emps es an en les ma eixes. Així ens ho explica John
Wheele , ísic no d-ame ica: