Quade ns de Psicologia,
1990, 10, 177-196
QUESTIONARI
D'ESTIL D'ATRIBUCIONS:
PROPIETATS
PSICOMETRIQUES
Pe e MORATÓ
I
MUNNÉ*
Josep Ma ia PERI 1 NOGUÉS*
Lluís GARCIA 1 SEVILLA*
RESUMEN
Desc ibimos la e sión ca alana del A ibu ional S yle Ques ionnai e,
comunicando las medias, in e co elaciones y consis encia in e na del cues-
iona io, en una mues a
de
112 es udian es uni e si a ios. La e sión
ca alana p ome e se un ins umen o iable y álido.
ABSTRACT
We desc ibe he Ca alan e sion o he A ibu ional S yle Ques ion-
nai e. We epo means, eliabili ies and in e co ela ions o a sample o
112 unde g adua es. .The Ca alan e sion p omises o be a eliable and
alid ins umen .
Ja des de la segona mei a dels anys se an a, un g an nomb e d'au o s
han es a incidin en la impo ancia de les a ibucions causals en la
comp ensió de l'e iologia
i
simp oma ologia del enomen de la dep essió
(ABRAMSON
i SACKEIM,
1977;
ABRAMSON, SELIGMAN
i
TEASDALE,
'
1978;
JANOFF-BULMAN,
1979;
KLEIN, FENCIL-MORSE i SELIGMAN,
1976;
KUIPER,
1978;
MILLER i NORMAN,
1981;
PETERSON,
1979;
PE-
*
Depa amen de
Fa macologia
i
de
Psiquia ia,
Uni a
de
Psicologia
Mkdica,
Facul-
a
de
Medicina,
Uni e si a
Au onoma
de
Ba celona.
178
QUADERNS DE PSICOLOGIA
TERS~F~,
SCHWARTZ i SELIGMAN, 1981
;
PETERSON i SELIGMAN, 1984;
RIZLEY, 1978; SELIGMAN, ABRAMSON, SEMMEL i VON BAEYER, 1979;
WORTMAN i DINTZER, 1978).
De o s els models p oposa s, el model de
lea ned helplessness
(ABRAM-
SON, SELIGMAN i TEASDALE, 1978) és un dels que més eballs han
gene a en l'es udi de les a ibucions en elació amb la dep essió. Segons
aques s au o s, depend a del ipus d'a ibucions causals que es acin
da an d'un e nega iu pe cebu com a incon olable, el e que apa e-
guin símp omes de desempa anqa.
D'aques a mane a, si un subjec e c eu que la causa dels e s que li
passen es a en el1 ma eix (a ibució in e na) ind a un isc al de p esen-
a de ici s d'au oes ima, en con aposició a aquel1 que a ibueixi la
causa dels e s a ac o s de l'en o n (a ibucions ex e nes).
A més de la dimensió in e n-ex e n, que es e e eix a la pe dua o no
de l'au oes ima, el model assigna pape s conc e s a dues dimensions
més, que an e e encia a la c onici a i gene ali zació dels símp omes
dep essius espec i amen . És a di , l'a ibució dels e s nega ius a ac-
o s immu ables (a ibució es able) a a que els de ici s inguin una du-
ada més lla ga, en con aposició a a ibui els e s a ac o s ansi o is
(a ibució ines able). Finalmen , si s'a ibueixen els e s incon olables a
causes que passen en una g an a ie a de si uacions (a ibucions globals)
en con aposició a les causes que es p odueixen únicamen en de e mina-
des si uacions (a ibucions especí iques), es p essuposa que els de ici s
se an gene ali za s. Donada la impo ancia que el model assigna a les
a ibucions causals com a p edic o s de les expec a i es del subjec e
da an els esde enimen s u u s, PETERSON
e al.
(1982)
an cons ui
1'A ibu ional S yle Ques ionnai e
amb el i de pode mesu a les a i-
bucions i l'es il d'a ibucions que enien els subjec es.
En aques a icle p esen em les dades psicom~ iqües del
Qües iona i
dJEs il d'A ibucions
(QEA), que és la e sió ca alana, eali zada pe
nosal es, de l'o iginal angles
A ibu ion S yle Ques ionnai e
(apendix).
Subjec es
El
Qües iona i dJEs il dJA ibucions
(QEA) es a adminis a a
112
subjec es, es udian s de 1'Ins i u Nacional d'Educació Física (INEF) de
QUESTIONARI
D'ATRIBUCIONS:
PROPIETATS
PSICOM~~TRIQUES
179
1
Lleida, que cons i uien el o al d'alumnes del cen e (p ime i segon
cu s). Els alumnes an accep a colalabo a amb la in es igad de o ma
olun a ia i anonima, esponen als qües iona is dins l'ho a i academic.
D'aques a població de 112 es udian s,
73
e en mascles, 25 emelles
i 14 no a en especi ica el sexe.
Ma e ial
El Qües iona i dYEs il dYA ibucions (QEA) es a o ma pe do ze e s
hipo e ics. Sis d'aques s e s enen elació amb qües ions in e pe sonals
i els al es sis amb asques que suposen eeiximen (achie emen ). Els
au o s an e aques a di e enciació pe a alua la gene ali zació de
l'es il d'a ibucions dels e s de ipus in e pe sonal com a di e en s dels
e s que impliquen eeiximen . La mei a del e s són posi ius
i
l'al a
mei a són nega ius.
Desp és de cada e hi ha cinc p egun es. La p ime a demana ((esc iu-
e la causa p incipal del e )). La segona, e ce a i qua a demanen
alo a la causa que s'acaba d'esc iu e segons les es p ime es dimen-
sions pe inen s, és a di , en in e nali a , es abili a i globali a en una
escala de se opcions. La pun uació en cada escala a en el sen i següen :
a més pun uació, més in e nali a (o es abili a o globali a ); a menys
pun uació, més ex e nali a (o ines abili a o especi ici a ). Finalmen , la
cinquena p egun a demana alo a la impo ancia del e .
Els au o s an in odui la alo ació de la impo ancia en con empla
la possibili a segons la qual la elació en e l'es il d'a ibucions i la
dep essió només es p oduis en els e s impo an s pe al subjec e, o bé
os més e iden en els e s impo an s que no pas en els al es.
P ocedimen
Va em adminis a de o ma col-lec i a el QEA a o s els alumnes de
1'INEF en dos o ns (p ime cu s
i
segon).
Es demana o almen la col-labo ació anbnima en un eball d'in es i-
gació sob e ((Psicologia i Espo )).
Les ins uccions pe a espond e el Qües iona i es dona en pe esc i
.i o en les següen s:
In en i imagina -se os e ma eix/ma eixa amb o a cla eda en els e s
180
QUADERNS
DE
PSICOLOGIA
que hi ha en les pagines següen s. Si aques s e s li succeissin a os e,
¿quines c eu que n'hau ien es a les causes? Ja que els esde enimen s
!
poden eni mol es causes, olem que en digui només una: la causa
p incipal, si aques esde enimen li succeís a os e. Esc igui aques a
causa a l'espai en blanc que hi ha desp és de cada esde enimen . Desp és
ens ag ada ia que espongués a algunes p egun es sob e la causa i una
p egun a inal sob e el e . Resumin , li demanem que:
a) Llegeixi cada e i imagini cla amen que li passés a os e.
b)
Decideixi quina c eu que se ia la causa p incipal del e si li passés
a os e.
c) Esc igui aques a causa p incipal en l'espai en blanc.
d)
Respongui a es p egun es sob e la causa.
e) Con es i una p egun a sob e el e .
l
Passi al e següen .
RESULTATS
Les mi janes i des iacions que hem ob ingu pe cada escala són mol
semblan s a les ob ingudes, amb mos es ame icanes, en els eballs de
PETERSON e al. (1982) i GOLIN e al. (1981).
En el nos e es udi, pe o, hem oba di e encies en e mascles i eme-
lles en la dimensió d'es abili a en els e s posi ius ( =3.16; gll=88
p< 0.01). Aques a di e encia en unció del sexe no apa eix en els eballs
ame icans abans esmen a s.
Com es po obse a en la Taula
1,
els nos es esul a s ambé coinci-
deixen amb els es udis p e is, en el sen i que les mi janes que s'ob enen
en els e s posi ius són cla amen supe io s a les que s'ob enen en els
e s nega ius. És a di , segueixen un pe il oposa al que cald ia espe a
en una mos a de dep imi s.
Pel que a e e encia a les co elacions en e les escales, PETERSON
e al. (1982) an oba que les dimensions d'a ibucions als e s posi ius
es a en in e co elacionades a un ni el1 p ope al de llu consis encia
in e na. Aixo sugge eix que el qües iona i no és ú il pe a dis ingi -les.
En can i, la dis inció en e les dimensions és mol adequada en el cas
3
dels e s nega ius.
En els nos es esul a s no s'obse en aques es di e encies (Taula
11).
Al con a i, hem oba co elacions ela i amen ele ades i signi ica i-
es en e la dimensió d'in e nali a als e s posi ius i la ma eixa dimensió
QUESTIONARI
D'ATRIBUCIONS:
PROPIETATS
PSICOMETRIQUES
181
TAULA
1
MITJANES
1
DESVIACIONS DE LES DIVERSES ESCALES DEL QEA
FETS NEGATIUS
FETS POSITIUS
GOLIN
el.
al.
(1981)
PETERSON
e .
al.
(1982)
C up expe imen al
In . Es . Glob. To .
4.39 4.04 3.82 4.08
(0.86) (0.85) (1.14) (0.70)
4.29 4.14 3.87 4.12
(0.84) (0.71) (1.07) (O. 64)
4.16 3.74 3.85 3.92
(1.13) (0.75) (1.19) (0.74)
als e s nega ius. També hem oba una ele ada co elació en e les
dues dimensions de globali a . En elació amb la a iable sexe, pel que
a als e s posi ius, s'obse a que en e la població de mascles les dimen-
sions s'in e co elacionen en e elles més que no pas en la població de
emelles (Taules
111
i IV).
S'ha calcula la consis encia in e na del qües iona i mi jancan el coe-
icien al a de
CRONBACH
(1951). Com es po eu e en la Taula V,
l'escala o al d'a ibucions als e s nega ius ob é una consis encia
de 0.66 i l'escala o al d'a ibucions als e s posi ius, una al a de 0.72.
Aques s esul a s són semblan s als ob ingu s pe
PETERSON
e
al.
(1982)
i
GOLIN
e
al.
(1981)' i cla amen in e io s als ob ingu s pe
POLAINO-
LORENTE
e
al.
(1985) en una mos a espanyola. A més, en el nos e
es udi so p en la baixa consis encia (0.18) de l'escala d'es abili a als
e s nega ius.
COLIN
e .
al.
(1981)
PETERSON
e .
al.
(1982)
C up expe imen al
'
In .
Es .
Glob. To .
5.34 5.38 5.27 5.33
(0.86) (0.7i) (O. 80) (0.62)
5.26 5.36 5.11 5.25
(0.79) (0.68) (0.80) (0.62)
4.64 4.98 5
.O3 4.89
-
(1.26) (0.75) (0.95) (0.95)

182
QUADERNS DE PSICOLOGIA
TAULA
11
INTERCORRELACIONS ENTRE LES ESCALES DEL QEA
TOTAL DE LA MOSTRA
FETS POSITIUS FETS NEGA TIUS
TAULA
111
Fe s posi ius
In e nali a
Es abili a
Globali a
Fe s nega ius
In e nali a
Es abili a
Globali a
INTERCORRELACIONS ENTRE LES ESCALES DEL QEA
MOSTRA DE MASCLES
FETS POSITIUS FETS NEGA TIUS
In . Es . Glob.
0.28**
0.18** 0.40**
0.50** -0.04 0.05
-0.07 O. 10 0.13
0.05 O. 16* 0.51**
In . Es . Glob.
0.11
0.22* 0.50**
Fe s posi ius
In e nali a
Es abili a
Globali a .
Fe s nega ius
In e nali a
Es abili a
Globali a
In . Es . Glob.
0.27**
0.21** 0.41**
0.57** -0.07 0.00
-0.05 0.03 O. 14
0.06 0.13 0.39**
In . Es . Glob.
O. 17
0.23* 0.57**
TAULA
IV
INTERCORRELACIONS ENTRE LES ESCALES DEL QEA
MOSTRA DE FEMELLES
FETS POSITIUS FETS
NEGA
TIUS
TAULA
V
CONSISTENCIA
INTERNA DE CADA ESCALA 1 DE L'ESTIL D'ATRIBUCIONS,
CALCULADA AMB
EL
COEFICIENT ALFA DE CROMBACH
(1951)
In . Es . Glob.
0.36*
0.12 0.65**
Fe s posi ius
In e nali a
Es abili a
Globali a
Fe s nega ius
ln e nali a
Es abili a
Globali a
In .
Es .
Glob.
0.35**
0.15 0.5 1
0.37* 0.06 0.04
-0.15 0.09 0.21
-0.03 0.32 0.62**
FETS
NEGA
TIUS
PETERSON, SEMEL
el.
al.
(1982)
GOLIN
el.
al.
(1981)
POLAINO-LORENTE
i
VILLAMISAR
(1985)
G up expe imen al
PETERSON, SEMEL
e .
al.
(1982)
GOLIN
el.
al.
(1981)
POLAINO-LORENTE
i
VILLAMISAR
(1985)
G up expe imen al
In . Es . Glob. To .
0.46 0.59 0.69
0.72
0.21 0.65 0.68 0.70
0.92 0.87 0.90
0.47 0.18 0.67 0.66
In . Es . Glob. To .
0.50 0.58 0.44 0.75
0.48 0.46 0.43 0.70
0.92 0.86 0.89
0.69 0.47 0.56 0.72
CONCLUSIONS 1 DISCUSSIÓ
Si compa em el QEA amb al es qües iona is que es an en una ase
inicial de desen olupamen , podem di que la e sió ca alana de I'A i-
bu ional S yle Ques ionnai e é una consis encia in e na accep able que
pe me la se a aplicació pe posa a p o a hipo esis especí iques de i a-
des del model de lea ned helplessness.
A a bé, hem de eni en comp e que, malg a les ca ac e is iques
psicome iques, pel que a a alidesa i iabili a , són semblan s als es u-
dis de GOLIN e al. (1981) i de PETERSON e al. (1982); els es udis de la
mos a di e eixen en compa a les co elacions en e les escales, on es
oba una g an co elació en la dimensió d'in e nali a en e els e s
nega ius i els posi ius, a l'igual que en la dimensió de globali a . Aques
e no dóna supo a la p e esa o ogonali a de les dimensions de les
a ibucions que p oposa el model ~'ABRAMSON e al. (1978).
Enca a que a a o de les p opie a s del qües iona i, cal di que dos
es udis eali za s pe PETERSON, BETTES
i SELIGMAN (1982) i CASTE-
LLON, OLLOVE
i
SELIGMAN (1982) oben supo a la alidesa del c i e i
de 1'A ibu ional S yle Ques ionnai e, és a di , al g au que el qües iona-
i p ediu pe a les a ibucions causals que apa eixen espon aniamen . En
un es udi semblan e amb població ca alana (MORATÓ i PERI, 1985)
ambé es oba supo a la alidesa de c i e i del QEA.
C eiem, doncs, que el QEA és un qües iona i que
en
la e sió ca ala-
na p esen a unes dades de iabili a i alidesa de c i e i accep ables pe
a la se a u ili zació, pe o p esen a algunes de iciencies en les in e co e-
lacions en e dimensions. No queda demos ada la independencia de
cada escala al i com s'hipo e i za des d'un pun de is a eo ic i pels
es udis e s amb el qües iona i o iginal.
Bibliog a ia
ABRAMSON, L.Y.
i
SACKEIM, H.A., 1971,
«A
pa adox in dep ession: Uncon-
ollabili y and sel -blame)),
Psychological Bulle in
84,
pp.
838-851.
ABRAMSON, L.Y., SELLIGMAN,
M.E.P.
i
TEASDALE,
J.D.,
1978, «Lea ned
helplessness in humans: C i ique and e o mula ion)),
Jou nal o Abno mal
P~ychology
87, PP. 49-74.
QÜESTIONARI
D'ATRIBUCIONS:
PROPIETATS
PSICOMETRIQUES
185
ICKES, W.L. i LEYDEN, M.A., 1978, dins J.H. HARVEY, W.L. ICKES i
R.F. KIDD (eds.),
New di ec ions in a ibu ion esea ch,
( ol. 2), E lbaum,
Hillsdale, No a Je sey.
JANOFF-BULLMAN,
R.,
1979, «Cha ac e iological e sus beha io al sel -blame:
Inqui ies in o dep ession and apen,
Jou nal o Pe sonali y and Social
Psychology
37, pp. 1798-1809.
KLEIN,
D.C., FENCIL-MORSE, E. i SELLIGMAN, M.E.P., 1976, ((Lea ned hel-
plessness, dep ession and he a ibu ion o ailu e)),
Jou nal o Pe sonali y
and Social Psychology
33, pp. 508-516.
KUIPER, N.A., 1978, ((Dep ession and causal a ibu ions o success and ailu-
e»,
Jou nal o Pe sonali y and Social Psychology
36, pp. 236-246.
MILLER, I.W. i NORMAN, W.H., 1981, ((E ec s o a ibu ions o success on
he alle ia ion o lea ned helplessness and dep ession)),
Jou nal o Abno -
mal Psychology
90, pp. 1 13-124.
MORAT~, P. i PERI, J.M., 1985,
Es il d'a ibucions. Dep essió i Lea ned hel-
plessness: Aplicació del model d'Ab amson, Seligman i Teasdale,
Tesi de
llicencia u a, Uni e si a Au onoma de Ba celona.
PETERSON, C., 1979, «Uncon ollabili y and sel -blame in dep ession: In es i-
ga ion o he pa adoxe in a collage popula ion)),
Jou nal o Abno mal
Psychology
88, pp. 620-624.
PETERSON, C., BETTES, B.A. i SELIGMAN, M.E.P., 1982, ((Spon aneous a i-
bu ions and dep essi e symp oms)), Manusc i no publica , Vi ginia Poly-
echnic Ins i u e i S a e Uni e si y.
PETERSON, C., SCHWART, S.M. i SELIGMAN,
M.E.P.,
1981, ((Sel -blame and
dep essi e symp oms)),
Jou nal o Pe sonali y and Social Psychology
41,
PP.
253-259.
PETERSON, C. i SELIGMAN, M.E.P., 1984, «Causal Explana ions as a isk
ac o o dep ession: Theo y and
E iden e)),
Psychological Re ue
91,
pp. 347-374.
PETERSON, C., SEMMEL, A., VON BAEYER, C., ABRAMSON,
L.Y.,
METALSKY,
G.I. i SELIGMAN, M.E.P., 1982, «The a ibu ional s yle ques ionnai en,
Cogni i e The apy and Resea ch
6, pp. 287-299.
POLAINO-LORENTE, A. i VILLAMISAR, D.A.G., 1985, ((Análisis del es ilo a i-
bucional en e suje os no dep esi os des alidos
y
no males)),
Re . Dp o.
Psiquia ía Facul ad de Med. Ba celona
12, pp. 7-22.
RIZLEY,
R.,
1978, ((Dep ession and dis o ion in he a ibu ion o causali y)),
Jou nal o Abno mal Psychology
88, pp. 242-247.
SELIGMAN, M.E.P., ABRAMSON,
L.Y.,
SEMMEL, A., i VON BAEYER, C., 1979, «De-
p essi e a ibu ional s yle)),
Jou nal o Abno mal Psychology
88, pp. 242-247.
WORTMANN, C.B. i DINTZER,
L.,
1978, ((1s an a ibu ional analysis o he
lea ned helplessness phenomenon ucable?
A
c i ique o he Ab amson-Selig-
man-Teasdale e o ma ion)),
Jou nal o Abno mal Social Psychology
87,
PP. 75-90.
QUADERNS
DE
PSICOLOGIA
Només in lueix en In lueix en o es
aques a si uació les si uacions de
en conc e
1
2
3 4
5
6 7
la me a ida
30.
Quina impo ancia ind ia aques e si li succeís a os e?
No en ind ia cap
1
2
3
4
5
6 7
En ind ia
mol íssima
VOSTE
TROBA UN AMIC QUE EL TRACTA AMB HOSTILITAT
31.
Esc igui'n la causa p incipal:
32.
Aques a causa que acaba d'esc iu e, Les e e eix a os e o a al es pe -
sones o ci cums ancies?
To almen a
al es pe sones
o ci cums ancies
To almen a mi
1234567
33.
En el u u , quan es elacioni amb els seus amics, es epe i a aques a
causa?
No hi se a p esen Semp e hi se a
mai més
1
2
3
4
5
6 7
p esen
34.
Aques a causa, iin lueix només en elació amb els seus amics o bé
a ec a ambé al es aspec es de la se a ida?
Només in lueix en In lueix en o es
aques a si uació les si uacions de
en conc e
1
2 3 4
5
6 7
la me a ida
35.
Quina impo ancia ind ia aques e si li succeís a os e?
No en ind ia cap
1
2
3
4
5
6
7
En ind ia
mol issima
VOSTE
NO POT ACABAR TOTA LA FEINA QUE ELS ALTRES ESPE-
REN QUE FACI
36.
Esc igui'n la causa p incipal:

37.
Aques a causa que acaba d'esc iu e, ¿es e e eix a os e o a al es pe sones
o ci cums ancies?
To almen a To almen a mi
al es pe sones
1234567
o ci cums ancies
48.
En el u u , quan aci un eball que els al es espe en, es epe i a
aques a causa?
No hi se a p esen Semp e hi se a
mai més
1 2 3 4 5 6 7
p esen
39.
Aques a causa, ¿a ec a només el eball que els al es espe en que aci o
bé a ec a ambé al es aspec es de la se a ida?
Només in lueix en In lueix en o es
aques a si uació les si uacions de
en conc e
1 2 3 4 5 6 7
la me a ida
40.
Quina impo ancia ind ia aques e si li succeís a os e?
No en ind ia cap
1
2 3 4 5 6 7
En ind ia
mol íssima
LA SEVA ESPOSA (LA SEVA PARELLA: COMPANY/A) L'HA ESTAT
TRACTANT MÉS AFECTUOSAMENT
41.
Esc igui'n la causa p incipal:
42.
Aques a causa que acaba d'esc iu e, ¿es e e eix a os e o a al es pe -
sones o ci cums ancies?
To almen a
al es pe sones
o ci cums ancies
To almen a mi
1234567
43.
En el u u , en les se es elacions amb la se a esposa (el seu company/la
se a companya), es epe i a aques a causa?
No hi se a p esen Semp e hi sed
mai més
1
2 3 4 5 6 7
p esen
194
QUADERNS DE PSlCOLOGlA
44.
Aques a causa, ¿a ec a només en la elacio amb la se a esposa (el seu
company/la se a companya) o bé in lueix ambé al es aspec es de la se a ida?
Només in lueix en In lueix en o es
aques a si uació les si uacions de
en conc e
1
2 3 4 5
6
7
la me a ida
45.
Quina impo ancia ind ia aques e si li succeís a os e?
No en ind ia cap
1
2 3 4 5 6 7
En ind ia
mol íssima
VOSTE
SOL.LICITA UNA PLACA QUE DESITJA MOLTÍSSIM (P.E.
UN TREBALL IMPORTANT, L~INGRÉS EN UNA FACULTAT, ETC.) 1
L'OBTÉ
46.
Esc igui'n la causa p incipal:
47.
Aques a causa que acaba d'esc iu e, ¿es e e eix a os e o a al es pe -
sones o ci cums ancies?
To almen a
al es pe sones
o ci cums ancies
To almen a mi
1234567
48.
En el u u , quan sol-lici i un lloc, es epe i a aques a causa?
No hi se a p esen Semp e hi se a
mai més
1
2
3
4 5 6 7
p esen
49.
Aques a causa, Lin lueix només a l'ho a de sol.lici a un lloc o bé in lueix
ambé en al es aspec es de la se a ida?
Només in lueix en In lueix en o es
aques a si uació les si uacions de
en conc e
1
2 3 4 5 6 7
la me a ida
50.
Quina impo ancia ind ia aques e si li succeís a os e?
No en ind ia cap
1
2
3
4 5 6 7
En ind ia
mol íssima
QÜESTIONARI D'ATRIBUCIONS: PROPIETATS
PSICOMETRIQUES
195
VOSTE
ACUT A UNA CITA 1 LI VA MAL.AMENT
5
1.
Esc igui'n la causa p incipal:
52.
Aques a causa que acaba d'esc iu e, ¿es e e eix a os e o a al es pe -
sones o ci cums ancies?
To almen a
al es pe sones
o ci cums ancies
To almen a mi
1234567
53.
En el u u , quan acudeixi a una al a ci a, es epe i a aques a causa?
No hi se a p esen Semp e hi se a
mai més
1
2
3
4
5 6 7
p esen
54.
Aques a causa, iin lueix només a l'ho a de les ci es o bé in lueix ambé
en al es aspec es de la se a ida?
Només in lueix en In lueix en o es
aques a si uació les si uacions de
en conc e
1
2 3 4 5 6 7
la me a ida
55.
Quina impo ancia ind ia aques e si li succeís a os e?
No en ind ia cap
1
2 3 4 5 6 7
En ind ia
mol issima
VOSTE
ACONSEGUEIX UNA MILLORA LABORAL O
ACADEMICA
56.
Esc igui'n la causa p incipal:
57.
Aques a causa que acaba d'esc iu e, jes e e eix a os e o a al es pe -
sones o ci cums ancies?
To almen a
al es pe sones
o ci cums ancies
To almen a mi
1234567
58.
En el u u , al eball, es epe i a aques a causa?
No hi se a p esen Semp e hi se a
mai més
1
2
3
4
5
6
7
p esen
196
QUADERNS DE PSICOLOGIA
59.
Aques a causa, ja ec a només I'ob enció d'una millo a labo al o bé
a ec a ambé al es aspec es de la se a ida?
Només in lueix en In lueix en o es
aques a si uació les si uacions de
en conc e
1
2
3
4
5
6
7
la me a ida
60.
Quina impo ancia ind ia aques e si li succeís a os e?
No en ind ia cap
1
2
3
4
5
6
7
En ind ia
mol íssima