Qüestionari d'estil d'atribucions : propietats psicomètriques

Quade ns de Psicologia, 1990, 10, 177-196 QUESTIONARI D'ESTIL D'ATRIBUCIONS: PROPIETATS PSICOMETRIQUES Pe e MORATÓ I MUNNÉ* Josep Ma ia PERI 1 NOGUÉS* Lluís GARCIA 1 SEVILLA* RESUMEN Desc ibimos la e sión ca alana del A ibu ional S yle Ques ionnai e, comunicando las medias, in e co elaciones y consis encia in e na del cues- iona io, en una mues a de 112 es udian es uni e si a ios. La e sión ca alana p ome e se un ins umen o iable y álido. ABSTRACT We desc ibe he Ca alan e sion o he A ibu ional S yle Ques ion- nai e. We epo means, eliabili ies and in e co ela ions o a sample o 112 unde g adua es. .The Ca alan e sion p omises o be a eliable and alid ins umen . Ja des de la segona mei a dels anys se an a, un g an nomb e d'au o s han es a incidin en la impo ancia de les a ibucions causals en la comp ensió de l'e iologia i simp oma ologia del enomen de la dep essió (ABRAMSON i SACKEIM, 1977; ABRAMSON, SELIGMAN i TEASDALE, ' 1978; JANOFF-BULMAN, 1979; KLEIN, FENCIL-MORSE i SELIGMAN, 1976; KUIPER, 1978; MILLER i NORMAN, 1981; PETERSON, 1979; PE- * Depa amen de Fa macologia i de Psiquia ia, Uni a de Psicologia Mkdica, Facul- a de Medicina, Uni e si a Au onoma de Ba celona. 178 QUADERNS DE PSICOLOGIA TERS~F~, SCHWARTZ i SELIGMAN, 1981 ; PETERSON i SELIGMAN, 1984; RIZLEY, 1978; SELIGMAN, ABRAMSON, SEMMEL i VON BAEYER, 1979; WORTMAN i DINTZER, 1978). De o s els models p oposa s, el model de lea ned helplessness (ABRAM- SON, SELIGMAN i TEASDALE, 1978) és un dels que més eballs han gene a en l'es udi de les a ibucions en elació amb la dep essió. Segons aques s au o s, depend a del ipus d'a ibucions causals que es acin da an d'un e nega iu pe cebu com a incon olable, el e que apa e- guin símp omes de desempa anqa. D'aques a mane a, si un subjec e c eu que la causa dels e s que li passen es a en el1 ma eix (a ibució in e na) ind a un isc al de p esen- a de ici s d'au oes ima, en con aposició a aquel1 que a ibueixi la causa dels e s a ac o s de l'en o n (a ibucions ex e nes). A més de la dimensió in e n-ex e n, que es e e eix a la pe dua o no de l'au oes ima, el model assigna pape s conc e s a dues dimensions més, que an e e encia a la c onici a i gene ali zació dels símp omes dep essius espec i amen . És a di , l'a ibució dels e s nega ius a ac- o s immu ables (a ibució es able) a a que els de ici s inguin una du- ada més lla ga, en con aposició a a ibui els e s a ac o s ansi o is (a ibució ines able). Finalmen , si s'a ibueixen els e s incon olables a causes que passen en una g an a ie a de si uacions (a ibucions globals) en con aposició a les causes que es p odueixen únicamen en de e mina- des si uacions (a ibucions especí iques), es p essuposa que els de ici s se an gene ali za s. Donada la impo ancia que el model assigna a les a ibucions causals com a p edic o s de les expec a i es del subjec e da an els esde enimen s u u s, PETERSON e al. (1982) an cons ui 1'A ibu ional S yle Ques ionnai e amb el i de pode mesu a les a i- bucions i l'es il d'a ibucions que enien els subjec es. En aques a icle p esen em les dades psicom~ iqües del Qües iona i dJEs il d'A ibucions (QEA), que és la e sió ca alana, eali zada pe nosal es, de l'o iginal angles A ibu ion S yle Ques ionnai e (apendix). Subjec es El Qües iona i dJEs il dJA ibucions (QEA) es a adminis a a 112 subjec es, es udian s de 1'Ins i u Nacional d'Educació Física (INEF) de QUESTIONARI D'ATRIBUCIONS: PROPIETATS PSICOM~~TRIQUES 179 1 Lleida, que cons i uien el o al d'alumnes del cen e (p ime i segon cu s). Els alumnes an accep a colalabo a amb la in es igad de o ma olun a ia i anonima, esponen als qües iona is dins l'ho a i academic. D'aques a població de 112 es udian s, 73 e en mascles, 25 emelles i 14 no a en especi ica el sexe. Ma e ial El Qües iona i dYEs il dYA ibucions (QEA) es a o ma pe do ze e s hipo e ics. Sis d'aques s e s enen elació amb qües ions in e pe sonals i els al es sis amb asques que suposen eeiximen (achie emen ). Els au o s an e aques a di e enciació pe a alua la gene ali zació de l'es il d'a ibucions dels e s de ipus in e pe sonal com a di e en s dels e s que impliquen eeiximen . La mei a del e s són posi ius i l'al a mei a són nega ius. Desp és de cada e hi ha cinc p egun es. La p ime a demana ((esc iu- e la causa p incipal del e )). La segona, e ce a i qua a demanen alo a la causa que s'acaba d'esc iu e segons les es p ime es dimen- sions pe inen s, és a di , en in e nali a , es abili a i globali a en una escala de se opcions. La pun uació en cada escala a en el sen i següen : a més pun uació, més in e nali a (o es abili a o globali a ); a menys pun uació, més ex e nali a (o ines abili a o especi ici a ). Finalmen , la cinquena p egun a demana alo a la impo ancia del e . Els au o s an in odui la alo ació de la impo ancia en con empla la possibili a segons la qual la elació en e l'es il d'a ibucions i la dep essió només es p oduis en els e s impo an s pe al subjec e, o bé os més e iden en els e s impo an s que no pas en els al es. P ocedimen Va em adminis a de o ma col-lec i a el QEA a o s els alumnes de 1'INEF en dos o ns (p ime cu s i segon). Es demana o almen la col-labo ació anbnima en un eball d'in es i- gació sob e ((Psicologia i Espo )). Les ins uccions pe a espond e el Qües iona i es dona en pe esc i .i o en les següen s: In en i imagina -se os e ma eix/ma eixa amb o a cla eda en els e s 180 QUADERNS DE PSICOLOGIA que hi ha en les pagines següen s. Si aques s e s li succeissin a os e, ¿quines c eu que n'hau ien es a les causes? Ja que els esde enimen s ! poden eni mol es causes, olem que en digui només una: la causa p incipal, si aques esde enimen li succeís a os e. Esc igui aques a causa a l'espai en blanc que hi ha desp és de cada esde enimen . Desp és ens ag ada ia que espongués a algunes p egun es sob e la causa i una p egun a inal sob e el e . Resumin , li demanem que: a) Llegeixi cada e i imagini cla amen que li passés a os e. b) Decideixi quina c eu que se ia la causa p incipal del e si li passés a os e. c) Esc igui aques a causa p incipal en l'espai en blanc. d) Respongui a es p egun es sob e la causa. e) Con es i una p egun a sob e el e . l Passi al e següen . RESULTATS Les mi janes i des iacions que hem ob ingu pe cada escala són mol semblan s a les ob ingudes, amb mos es ame icanes, en els eballs de PETERSON e al. (1982) i GOLIN e al. (1981). En el nos e es udi, pe o, hem oba di e encies en e mascles i eme- lles en la dimensió d'es abili a en els e s posi ius ( =3.16; gll=88 p< 0.01). Aques a di e encia en unció del sexe no apa eix en els eballs ame icans abans esmen a s. Com es po obse a en la Taula 1, els nos es esul a s ambé coinci- deixen amb els es udis p e is, en el sen i que les mi janes que s'ob enen en els e s posi ius són cla amen supe io s a les que s'ob enen en els e s nega ius. És a di , segueixen un pe il oposa al que cald ia espe a en una mos a de dep imi s. Pel que a e e encia a les co elacions en e les escales, PETERSON e al. (1982) an oba que les dimensions d'a ibucions als e s posi ius es a en in e co elacionades a un ni el1 p ope al de llu consis encia in e na. Aixo sugge eix que el qües iona i no és ú il pe a dis ingi -les. En can i, la dis inció en e les dimensions és mol adequada en el cas 3 dels e s nega ius. En els nos es esul a s no s'obse en aques es di e encies (Taula 11). Al con a i, hem oba co elacions ela i amen ele ades i signi ica i- es en e la dimensió d'in e nali a als e s posi ius i la ma eixa dimensió QUESTIONARI D'ATRIBUCIONS: PROPIETATS PSICOMETRIQUES 181 TAULA 1 MITJANES 1 DESVIACIONS DE LES DIVERSES ESCALES DEL QEA FETS NEGATIUS FETS POSITIUS GOLIN el. al. (1981) PETERSON e . al. (1982) C up expe imen al In . Es . Glob. To . 4.39 4.04 3.82 4.08 (0.86) (0.85) (1.14) (0.70) 4.29 4.14 3.87 4.12 (0.84) (0.71) (1.07) (O. 64) 4.16 3.74 3.85 3.92 (1.13) (0.75) (1.19) (0.74) als e s nega ius. També hem oba una ele ada co elació en e les dues dimensions de globali a . En elació amb la a iable sexe, pel que a als e s posi ius, s'obse a que en e la població de mascles les dimen- sions s'in e co elacionen en e elles més que no pas en la població de emelles (Taules 111 i IV). S'ha calcula la consis encia in e na del qües iona i mi jancan el coe- icien al a de CRONBACH (1951). Com es po eu e en la Taula V, l'escala o al d'a ibucions als e s nega ius ob é una consis encia de 0.66 i l'escala o al d'a ibucions als e s posi ius, una al a de 0.72. Aques s esul a s són semblan s als ob ingu s pe PETERSON e al. (1982) i GOLIN e al. (1981)' i cla amen in e io s als ob ingu s pe POLAINO- LORENTE e al. (1985) en una mos a espanyola. A més, en el nos e es udi so p en la baixa consis encia (0.18) de l'escala d'es abili a als e s nega ius. COLIN e . al. (1981) PETERSON e . al. (1982) C up expe imen al ' In . Es . Glob. To . 5.34 5.38 5.27 5.33 (0.86) (0.7i) (O. 80) (0.62) 5.26 5.36 5.11 5.25 (0.79) (0.68) (0.80) (0.62) 4.64 4.98 5 .O3 4.89 - (1.26) (0.75) (0.95) (0.95) 182 QUADERNS DE PSICOLOGIA TAULA 11 INTERCORRELACIONS ENTRE LES ESCALES DEL QEA TOTAL DE LA MOSTRA FETS POSITIUS FETS NEGA TIUS TAULA 111 Fe s posi ius In e nali a Es abili a Globali a Fe s nega ius In e nali a Es abili a Globali a INTERCORRELACIONS ENTRE LES ESCALES DEL QEA MOSTRA DE MASCLES FETS POSITIUS FETS NEGA TIUS In . Es . Glob. 0.28** 0.18** 0.40** 0.50** -0.04 0.05 -0.07 O. 10 0.13 0.05 O. 16* 0.51** In . Es . Glob. 0.11 0.22* 0.50** Fe s posi ius In e nali a Es abili a Globali a . Fe s nega ius In e nali a Es abili a Globali a In . Es . Glob. 0.27** 0.21** 0.41** 0.57** -0.07 0.00 -0.05 0.03 O. 14 0.06 0.13 0.39** In . Es . Glob. O. 17 0.23* 0.57** TAULA IV INTERCORRELACIONS ENTRE LES ESCALES DEL QEA MOSTRA DE FEMELLES FETS POSITIUS FETS NEGA TIUS TAULA V CONSISTENCIA INTERNA DE CADA ESCALA 1 DE L'ESTIL D'ATRIBUCIONS, CALCULADA AMB EL COEFICIENT ALFA DE CROMBACH (1951) In . Es . Glob. 0.36* 0.12 0.65** Fe s posi ius In e nali a Es abili a Globali a Fe s nega ius ln e nali a Es abili a Globali a In . Es . Glob. 0.35** 0.15 0.5 1 0.37* 0.06 0.04 -0.15 0.09 0.21 -0.03 0.32 0.62** FETS NEGA TIUS PETERSON, SEMEL el. al. (1982) GOLIN el. al. (1981) POLAINO-LORENTE i VILLAMISAR (1985) G up expe imen al PETERSON, SEMEL e . al. (1982) GOLIN el. al. (1981) POLAINO-LORENTE i VILLAMISAR (1985) G up expe imen al In . Es . Glob. To . 0.46 0.59 0.69 0.72 0.21 0.65 0.68 0.70 0.92 0.87 0.90 0.47 0.18 0.67 0.66 In . Es . Glob. To . 0.50 0.58 0.44 0.75 0.48 0.46 0.43 0.70 0.92 0.86 0.89 0.69 0.47 0.56 0.72 CONCLUSIONS 1 DISCUSSIÓ Si compa em el QEA amb al es qües iona is que es an en una ase inicial de desen olupamen , podem di que la e sió ca alana de I'A i- bu ional S yle Ques ionnai e é una consis encia in e na accep able que pe me la se a aplicació pe posa a p o a hipo esis especí iques de i a- des del model de lea ned helplessness. A a bé, hem de eni en comp e que, malg a les ca ac e is iques psicome iques, pel que a a alidesa i iabili a , són semblan s als es u- dis de GOLIN e al. (1981) i de PETERSON e al. (1982); els es udis de la mos a di e eixen en compa a les co elacions en e les escales, on es oba una g an co elació en la dimensió d'in e nali a en e els e s nega ius i els posi ius, a l'igual que en la dimensió de globali a . Aques e no dóna supo a la p e esa o ogonali a de les dimensions de les a ibucions que p oposa el model ~'ABRAMSON e al. (1978). Enca a que a a o de les p opie a s del qües iona i, cal di que dos es udis eali za s pe PETERSON, BETTES i SELIGMAN (1982) i CASTE- LLON, OLLOVE i SELIGMAN (1982) oben supo a la alidesa del c i e i de 1'A ibu ional S yle Ques ionnai e, és a di , al g au que el qües iona- i p ediu pe a les a ibucions causals que apa eixen espon aniamen . En un es udi semblan e amb població ca alana (MORATÓ i PERI, 1985) ambé es oba supo a la alidesa de c i e i del QEA. C eiem, doncs, que el QEA és un qües iona i que en la e sió ca ala- na p esen a unes dades de iabili a i alidesa de c i e i accep ables pe a la se a u ili zació, pe o p esen a algunes de iciencies en les in e co e- lacions en e dimensions. No queda demos ada la independencia de cada escala al i com s'hipo e i za des d'un pun de is a eo ic i pels es udis e s amb el qües iona i o iginal. Bibliog a ia ABRAMSON, L.Y. i SACKEIM, H.A., 1971, «A pa adox in dep ession: Uncon- ollabili y and sel -blame)), Psychological Bulle in 84, pp. 838-851. ABRAMSON, L.Y., SELLIGMAN, M.E.P. i TEASDALE, J.D., 1978, «Lea ned helplessness in humans: C i ique and e o mula ion)), Jou nal o Abno mal P~ychology 87, PP. 49-74. QÜESTIONARI D'ATRIBUCIONS: PROPIETATS PSICOMETRIQUES 185 ICKES, W.L. i LEYDEN, M.A., 1978, dins J.H. HARVEY, W.L. ICKES i R.F. KIDD (eds.), New di ec ions in a ibu ion esea ch, ( ol. 2), E lbaum, Hillsdale, No a Je sey. JANOFF-BULLMAN, R., 1979, «Cha ac e iological e sus beha io al sel -blame: Inqui ies in o dep ession and apen, Jou nal o Pe sonali y and Social Psychology 37, pp. 1798-1809. KLEIN, D.C., FENCIL-MORSE, E. i SELLIGMAN, M.E.P., 1976, ((Lea ned hel- plessness, dep ession and he a ibu ion o ailu e)), Jou nal o Pe sonali y and Social Psychology 33, pp. 508-516. KUIPER, N.A., 1978, ((Dep ession and causal a ibu ions o success and ailu- e», Jou nal o Pe sonali y and Social Psychology 36, pp. 236-246. MILLER, I.W. i NORMAN, W.H., 1981, ((E ec s o a ibu ions o success on he alle ia ion o lea ned helplessness and dep ession)), Jou nal o Abno - mal Psychology 90, pp. 1 13-124. MORAT~, P. i PERI, J.M., 1985, Es il d'a ibucions. Dep essió i Lea ned hel- plessness: Aplicació del model d'Ab amson, Seligman i Teasdale, Tesi de llicencia u a, Uni e si a Au onoma de Ba celona. PETERSON, C., 1979, «Uncon ollabili y and sel -blame in dep ession: In es i- ga ion o he pa adoxe in a collage popula ion)), Jou nal o Abno mal Psychology 88, pp. 620-624. PETERSON, C., BETTES, B.A. i SELIGMAN, M.E.P., 1982, ((Spon aneous a i- bu ions and dep essi e symp oms)), Manusc i no publica , Vi ginia Poly- echnic Ins i u e i S a e Uni e si y. PETERSON, C., SCHWART, S.M. i SELIGMAN, M.E.P., 1981, ((Sel -blame and dep essi e symp oms)), Jou nal o Pe sonali y and Social Psychology 41, PP. 253-259. PETERSON, C. i SELIGMAN, M.E.P., 1984, «Causal Explana ions as a isk ac o o dep ession: Theo y and E iden e)), Psychological Re ue 91, pp. 347-374. PETERSON, C., SEMMEL, A., VON BAEYER, C., ABRAMSON, L.Y., METALSKY, G.I. i SELIGMAN, M.E.P., 1982, «The a ibu ional s yle ques ionnai en, Cogni i e The apy and Resea ch 6, pp. 287-299. POLAINO-LORENTE, A. i VILLAMISAR, D.A.G., 1985, ((Análisis del es ilo a i- bucional en e suje os no dep esi os des alidos y no males)), Re . Dp o. Psiquia ía Facul ad de Med. Ba celona 12, pp. 7-22. RIZLEY, R., 1978, ((Dep ession and dis o ion in he a ibu ion o causali y)), Jou nal o Abno mal Psychology 88, pp. 242-247. SELIGMAN, M.E.P., ABRAMSON, L.Y., SEMMEL, A., i VON BAEYER, C., 1979, «De- p essi e a ibu ional s yle)), Jou nal o Abno mal Psychology 88, pp. 242-247. WORTMANN, C.B. i DINTZER, L., 1978, ((1s an a ibu ional analysis o he lea ned helplessness phenomenon ucable? A c i ique o he Ab amson-Selig- man-Teasdale e o ma ion)), Jou nal o Abno mal Social Psychology 87, PP. 75-90. QUADERNS DE PSICOLOGIA Només in lueix en In lueix en o es aques a si uació les si uacions de en conc e 1 2 3 4 5 6 7 la me a ida 30. Quina impo ancia ind ia aques e si li succeís a os e? No en ind ia cap 1 2 3 4 5 6 7 En ind ia mol íssima VOSTE TROBA UN AMIC QUE EL TRACTA AMB HOSTILITAT 31. Esc igui'n la causa p incipal: 32. Aques a causa que acaba d'esc iu e, Les e e eix a os e o a al es pe - sones o ci cums ancies? To almen a al es pe sones o ci cums ancies To almen a mi 1234567 33. En el u u , quan es elacioni amb els seus amics, es epe i a aques a causa? No hi se a p esen Semp e hi se a mai més 1 2 3 4 5 6 7 p esen 34. Aques a causa, iin lueix només en elació amb els seus amics o bé a ec a ambé al es aspec es de la se a ida? Només in lueix en In lueix en o es aques a si uació les si uacions de en conc e 1 2 3 4 5 6 7 la me a ida 35. Quina impo ancia ind ia aques e si li succeís a os e? No en ind ia cap 1 2 3 4 5 6 7 En ind ia mol issima VOSTE NO POT ACABAR TOTA LA FEINA QUE ELS ALTRES ESPE- REN QUE FACI 36. Esc igui'n la causa p incipal: 37. Aques a causa que acaba d'esc iu e, ¿es e e eix a os e o a al es pe sones o ci cums ancies? To almen a To almen a mi al es pe sones 1234567 o ci cums ancies 48. En el u u , quan aci un eball que els al es espe en, es epe i a aques a causa? No hi se a p esen Semp e hi se a mai més 1 2 3 4 5 6 7 p esen 39. Aques a causa, ¿a ec a només el eball que els al es espe en que aci o bé a ec a ambé al es aspec es de la se a ida? Només in lueix en In lueix en o es aques a si uació les si uacions de en conc e 1 2 3 4 5 6 7 la me a ida 40. Quina impo ancia ind ia aques e si li succeís a os e? No en ind ia cap 1 2 3 4 5 6 7 En ind ia mol íssima LA SEVA ESPOSA (LA SEVA PARELLA: COMPANY/A) L'HA ESTAT TRACTANT MÉS AFECTUOSAMENT 41. Esc igui'n la causa p incipal: 42. Aques a causa que acaba d'esc iu e, ¿es e e eix a os e o a al es pe - sones o ci cums ancies? To almen a al es pe sones o ci cums ancies To almen a mi 1234567 43. En el u u , en les se es elacions amb la se a esposa (el seu company/la se a companya), es epe i a aques a causa? No hi se a p esen Semp e hi sed mai més 1 2 3 4 5 6 7 p esen 194 QUADERNS DE PSlCOLOGlA 44. Aques a causa, ¿a ec a només en la elacio amb la se a esposa (el seu company/la se a companya) o bé in lueix ambé al es aspec es de la se a ida? Només in lueix en In lueix en o es aques a si uació les si uacions de en conc e 1 2 3 4 5 6 7 la me a ida 45. Quina impo ancia ind ia aques e si li succeís a os e? No en ind ia cap 1 2 3 4 5 6 7 En ind ia mol íssima VOSTE SOL.LICITA UNA PLACA QUE DESITJA MOLTÍSSIM (P.E. UN TREBALL IMPORTANT, L~INGRÉS EN UNA FACULTAT, ETC.) 1 L'OBTÉ 46. Esc igui'n la causa p incipal: 47. Aques a causa que acaba d'esc iu e, ¿es e e eix a os e o a al es pe - sones o ci cums ancies? To almen a al es pe sones o ci cums ancies To almen a mi 1234567 48. En el u u , quan sol-lici i un lloc, es epe i a aques a causa? No hi se a p esen Semp e hi se a mai més 1 2 3 4 5 6 7 p esen 49. Aques a causa, Lin lueix només a l'ho a de sol.lici a un lloc o bé in lueix ambé en al es aspec es de la se a ida? Només in lueix en In lueix en o es aques a si uació les si uacions de en conc e 1 2 3 4 5 6 7 la me a ida 50. Quina impo ancia ind ia aques e si li succeís a os e? No en ind ia cap 1 2 3 4 5 6 7 En ind ia mol íssima QÜESTIONARI D'ATRIBUCIONS: PROPIETATS PSICOMETRIQUES 195 VOSTE ACUT A UNA CITA 1 LI VA MAL.AMENT 5 1. Esc igui'n la causa p incipal: 52. Aques a causa que acaba d'esc iu e, ¿es e e eix a os e o a al es pe - sones o ci cums ancies? To almen a al es pe sones o ci cums ancies To almen a mi 1234567 53. En el u u , quan acudeixi a una al a ci a, es epe i a aques a causa? No hi se a p esen Semp e hi se a mai més 1 2 3 4 5 6 7 p esen 54. Aques a causa, iin lueix només a l'ho a de les ci es o bé in lueix ambé en al es aspec es de la se a ida? Només in lueix en In lueix en o es aques a si uació les si uacions de en conc e 1 2 3 4 5 6 7 la me a ida 55. Quina impo ancia ind ia aques e si li succeís a os e? No en ind ia cap 1 2 3 4 5 6 7 En ind ia mol issima VOSTE ACONSEGUEIX UNA MILLORA LABORAL O ACADEMICA 56. Esc igui'n la causa p incipal: 57. Aques a causa que acaba d'esc iu e, jes e e eix a os e o a al es pe - sones o ci cums ancies? To almen a al es pe sones o ci cums ancies To almen a mi 1234567 58. En el u u , al eball, es epe i a aques a causa? No hi se a p esen Semp e hi se a mai més 1 2 3 4 5 6 7 p esen 196 QUADERNS DE PSICOLOGIA 59. Aques a causa, ja ec a només I'ob enció d'una millo a labo al o bé a ec a ambé al es aspec es de la se a ida? Només in lueix en In lueix en o es aques a si uació les si uacions de en conc e 1 2 3 4 5 6 7 la me a ida 60. Quina impo ancia ind ia aques e si li succeís a os e? No en ind ia cap 1 2 3 4 5 6 7 En ind ia mol íssima