Quadems de Psicologia,
1985,
11,
69-94
ANTECEDENTS EDUCATIVO-FAMILIARS DEL
COMPORTAMENT PROSOCIAL EN NENS DE
13114
ANYS
Robe o ROCHE OLIVAR*
RESUM
En e les dimensions del compo amen huma que possibili en i a a o ei-
xen la con i encia social lliu e i jus a da an de I'escalada de iolencia, una
de les que es a copsan cada egada més in e ds és la del compo amen
p o-social o al uis a.
Des de la pe spec i a de I'educado o del p o essional de la salu men al
una qües ib d'in e ds se ia la de condixe quins poden se els equisi s con-
duc uals de I'esmen a compo amen i, sob e o , si po se ap es o en ena
i, en aques cas, els pa ons educa ius idonis.
Pe espond e a aques es qües ions, aques a icle p esen a un p ime e-
ball de camp que ac a de e i ica les possibles di e encies conduc uals i
els an eceden s educa iu- amilia s en e 87 nens mol p o-socials (MPS)
i 87 nens poc p o-socials (PPS) ex e s d'una mos a o al de 519 indi idus
de 82 d'EGB.
Les hipo esis p esen ades so geixen d'an e io s e isions
(ROCHE
1982
i 1985) de a iables del compo amen p o-social.
Els esul a s pe me en, en gene al, con i ma de e minades di ec ius
p oposades pe a un Pe il Educa iu pe a la P o-sociali a (P. E. P.).
*
P o esso de Psicologia E olu i a i de Psicologia de les elacions a nilia s, ~e~aAa-
men de Psicologia E olu i a i de l1Educaci6, Facul a de Lle es, Uni e si a Au onoma
de Ba celona.
70
QUADERNS DE PSICOLOGIA
ABSTRACT
The p o-social beha io o al uism is o inc easing in e es o esea che s
in social and de elopmen al psychology as one o he aspec s o human
beha io ha acili a es social ha mony in coping wi h he escala ion o
iolence.
An in e es ing aspec om he poin o iew o he p o essional in men al
heal o educa ion is o know wha he p e equisi es o p o-social beha io
would be and specially he possibili y o lea ning and aining such beha-
io .
This pape wan o con ibu e in answe ing hese ques ions by p esen ing
a
ieldwo k ha ies o e i y he possible di e ences be ween he beha io
and amily-educa i e an eceden s o
87
child en o high p o-social le e1
and
87
child en o low p o-social le el. The subjec s we e ex ac ed om
a
sample o
519
child en aged
13/14
yea s.
The hypo heses a ise om he au ho 's o me e iews on ac o s in p o-
social beha io .
The esul s allow
us
o con i m, in gene al, a se o sugges ions o a
P o-social Educa i e P o ile.
Són cada egada més els senyals que mos en un c eixemen de l'in e-
es pe l'es udi del compo amen p o-social. La li e a u a sob e l'espe-
ciali a ja e a mol amplia, com mos em en una ecen e isió (ROCHE,
1985).
D'en e les possibles explicacions d'aques enomen una po se la
p eocupació social, i conc e amen dels educado s, pe a oba dimen-
sions del compo amen huma que possibili in i a a o eixin la con i en-
cia coope a i a en una socie a lliu e i jus a da an l'escalada social i
polí ica de la iolencia. Una al a, l'in e es dels p o essionals de la salu
men al pe oba ambé dimensions del compo amen que o neixin
l'indi idu i el p e inguin en con a de la soleda , les obsessions i, en
de ini i a, con a l'excessiu egocen isme, o li pe me in conque i el con-
ol de la se a e en ual ag essi i a .
S'ha de ini gene almen el compo amen p o-social en la li e a u a
especí ica com aquel1 que endeix a bene icia una al a pe sona o g up
sense ecompensa ex e io , p e iamen an icipada.
Aques es accions, so in , suposen algun cos , isc o au osac i ici pe
pa de l'au o i con enen una amplia a ie a de conduc es: gene osi a ,
ajuda en la pena o p eocupació, el compa imen de possessions, la ces-
ANTECEDENTS
EDUCATIVO-FAMILIARS
EN
NENS
DE
13/14
ANYS
71
sió, la coope ació i en gene al el benes a de la es a, que edueixen les
injus ícies socials, les desigual a s i la iolencia.
És senzill comp o a , al amen , que mol es egades de inicions o e i-
des són mol lluny de se ope a i es. En aques sen i és ú il conside a
els c i e is de ZELDIN, SMALL
i SAVIN-WILLIAMS (1982) que apo en com a
necessa is, de ca a a que es doni una acció p o-social dins d'un es udi
expe imen al:
a)
Que l'ac e bene icii 17al e(s) indi idu(s) o g up.
b)
Que l'ac o o emisso no es igui complin unes
obligacions
de ol.
c)
Que l'ai al conduc a sigui g a ui a i no sol-lici ada pe un al e indi-
idu.
En la nos a ecen e isió (ROCHE, 1985) ens es enem en aques s c i e-
is.
Pe o des de la pe spec i a de l'educado o del p o essional de la salu
men al una qües ió d'in e es se ia el coneixe :
1. Si aques compo amen és suscep ible de se . ap es o en ena i,
conc e amen , sabe :
2. Els equisi s conduc uals an e io s al compo amen p o-social, i
desc iu e quins són.
3. Els pa ons educa ius que a a o i ien la se a apa ició.
Respec e a la p ime a qües ió hi ha e idencia expe imen al abundosa
que ho con i ma: MUSSEN-EISENBERG
.(1977), GRUSEC (1979), RUSH-
TON
(1975), YARROW-SCOIT-WAXLER (1973), FRIEDRICH
e al.
(1979),
IANOITI (1978), AHAMBERT (1979), DECI (1975), SANOK (1980), GRU-
SEC-REDLER (l980), BURLESON-FENNELLY (1981), BANKART
e al
(1979),
KALLIOPUSKA (1982).
Re e en a la segona i e ce a qües ió, els eballs són di e sos i es é
en conside ació un no able en a11 de a iables. Aques es han es a p e-
sen ades pe l'au o en a icles an e io s (ROCHE, 1982 i 1985).
Jus amen 170bjec iu del p esen eball consis eix en e i ica , en base
a un es udi de camp, si una selecció d'aques es a iables que p esen em a
con inuació es oben en els an eceden s d'una mos a de nens p o-
socials de 13/14 anys.
És pe aixo que p esen a em cada una d'aques es a iables -amb men-
cions d7alguns dels au o s que es udien la se a implicació- en o ma d7hi-
po esi expe imen al di e enciado a d'un g up de nens mol p o-socials
e sus
un g up de con ol poc p o-social.
72
QUADERNS
DE
PSICOLOGIA
Algunes d'aques es a iables, pe o, han es a a egides pe l'au o del
p esen es udi.
Els nens mol p o-socials (MPS) es di e encia an dels nens poc p o-
socials (PPS) pe la p esencia dels següen s
equisi s conduc uals:
1.
Majo empa ia (ARONFRED, 1968; HOFFMAN, 1976).
2. Majo ac i i a (STAUB, 1970).
3.
Majo asse i i a (MUSSEN, 1977).
4. Majo expe iencia de so nmen .
5. Meno
ag essi i a -compe i i i a
(YARROW i WAXLER, 1976).
6. Majo au oes ima (MUSSEN
e al.,
1970).
7. Majo inicia i a e ballno e bal (STAUB, 1970).
8. Majo expe iencia o g au de cu a i esponsabili a espec e a al es
nens (STAUB, 1970; WHITING i WHITING, 1975).
També han gaudi dels següen s
pa ons educa ius:
9. Majo comunicació amb els pa es.
10. Majo comunicació de sen imen s pe pa dels seus pa es.
11.
Majo empa ia dels seus pa es.
12. Majo s i més al es expec a i es i un majo ni el1 de madu esa exigi-
da pels seus pa es (BAUMRIND, 1971).
13. Majo disciplina induc i a ebuda dels seus pa es (HOFFMAN i
SALTZSTEIN, 1967).
14. Més e o ~os del seus pa es pel que a
a
la se a conduc a p o-social
(AZRIN
i LINDSLEY, 1956; DOLAND, 1967).
15. Més exho acions, amones acions, consells e e i s a la conduc a
p o-social ebu s dels pa es (MIDLARSKY
i BRYAN, 1973).
16. Models més p o-socials pa e ns (LONDON, 1970).
17. La se a je a quia de alo s p o-socials ind a més con ingu p o-
social (ROSENHAN, 1972).
També es di e encia an segons
les dimensions classiques de les ela-
cions pa e- ill de Schae e :
18. G au d'accep ació- ebuig pa e n (RUTHELFORD, 1968).
19. G au de con ol psicolbgic (HOFFMAN, 1975).
20. G au de con ol-au onomia conc e s (HOFFMAN, 1975).
I
ANTECEDENTS EDUCATIVO-FAMILIARS EN NENS DE 13/14 ANYS
73
Mos a: Es an di igi ca es a di ec o s de di e en s escoles de Ba ce-
lona i ciu a s del cin u ó indus ial, demanan la se a col.labo ació.
Pe pa nos a no hi a ha e un c i e i selec iu segons els ipus d'esco-
les. Una en e is a pos e io amb els in e essa s -di ec o s i p o esso s-
na a a els objec ius i l'abas de l'es udi, que ema ca a l'in e es pe
coneixe els an eceden s pe sonals i educa ius dels nens p o-socials així
com el desig de sensibili zació espec e a la impo ancia del compo a-
men p o-social com a objec iu educa iu.
Es demana a que les explicacions que es donessin als nens sob e l'es-
udi que es eali za a essin e e encia semp e a compo amen s socials
no mals i op ims, pe o sense p ecisa la p o-sociali a , ex em que ja es
cla i ica ia en inali za
.
Les classes iades e en les de 8& d'EGB. Va en pa icipa en l'es udi
un o al de
14
escoles:
16
classes i un o al de
519
alumnes, en e els
quals, desp és del passi del CEPS, se'n a en ex eu e els 87 alumnes
mol p o-socials i els 87 poc p o-socials.
P ocedimen : Es udian s dels da e s cu sos de Psicologia, que a en
col-labo a amb l'au o , s'enca ega en del passi de les p o es i de la
eali zació d'unes en e is es, segons el disseny que s'indica al Quad e
1.
A
l'esquema de l'es udi es p esen a en dues ases: una quan i a i a i
una al a quali a i a.
I
QUADRE
1
ESQUEMA DE L'ESTUDI
I
Pa Quan i a i a
P o esso
P o es:
Alumnes
P ime a sessió
P o es:
-o
p o esso s que coneguin els subjec es.
-CEPS -Qües iona i Compo amen Escola P o-social.
-Fo ma P o esso s (FP 3).
(A o s els alumnes de la classe)
-CEPS. Fo ma alumnes. FP 4.
-CMTE -Qües iona i Mesu a de Tendencia Empi ica. FP 10.
Segona sessió
(A o s els alumnes de la classe o bé només als mol p o-socials -MPS- i als
poc p o-socials -PPS)
P o es: -CAPSA -Qües iona i An eceden s P o-sociali a Adolescen s. FP
12.
-CRPBI -Qües iona i Nois sob e Conduc a Pa e na. FP
5
i
6.
-1n en a i de alo s.

QUADERNS DE PSICOLOGIA
Quad e
1
(con inuació)
Pa
Quali a i a
A
lumnes
Te ce a sessib
(Als alumnes mol p o-socials)
P o es: En e is a amb els següen s objec ius:
1.
Ve i ica el CAPSA esc i , especialmen en les a iables en que les pun uacions s'hagin
des aca més espec e a la mi jana.
2.
a)
Ob eni algunes desc ipcions de e s p o-socials ecen s del subjec e -ajuda , dona ,
compa i , conho a , conside a .. .
b)
P ecisa :
-An eceden s que els hagin desencadena .
-Con ex immedia .
-Conseqüencies - an en els subjec es bene icia s com en I'au o en e is a , incloen -hi
sen imen s, e c.
3.
a)
Ob eni desc ipcions de e s p o-socials que el subjec e eco di com a més allunya s en el
emps - eco ds d'in an esa.
b)
P ecisa , en la mesu a que els eco di:
-An eceden s que els a en p o oca .
-Con ex en que es desen olupa en.
-Conseqüencies -en I'au o i el ecep o .
Te ce a sessib
(Als alumnes poc p o-socials)
P o a: Només e i ica el CAPSA.
Enca a que l'expe ikncia ha cons a de la eali zació de les dues pa s,
en aques in o me només p esen em els esul a s de la p ime a pa , ja
que el ac amen de les dades segueix el me ode es adís ic habi ual.
Deixem la p esen ació de la pa quali a i a pe a una ocasió pos e io
en quk ja hau em p epa a un ac amen adequa de les dades, que pu-
gui e ela aspec es no només complemen a is sinó e elado s, al nos e
pa e , de a iables no con emplades en el ma c eo ic an e io (ROCHE,
1982
i
1985).
En aques sen i , es em eballan en l'elabo ació d'un guió sis ema ic
pe a les en e is es clíniques d'aques a segona ase de l'es udi.
INSTRUMENTS
DE
MESURA UTILITZATS
CEPS -Qües iona i de Compo amen Escola P o-Social- (Roche)
Es ac a d'un qües iona i que endeix a coneixe l'o d e que ocupa-
ien els nens d'un col-lec iu segons la se a majo o meno p o-sociali a ,
judica pe :
a)
els ma eixos nens i
b)
el p o esso , amb la in enció de
ANTECEDENTS
EDUCATIVO-FAMILIARS
EN
NENS
DE
13/14
ANYS
75
designa es noms dels nens que sob esu in més de cada un dels 20
í ems.
Cada í em qües iona quins nens con es a ien més a de e mina s eque-
imen s ( espos es p o-socials).
Aques ins umen ha es a u ili za en aques eball pe selecciona
alguns nens mol p o-socials (MPS) -els més anomena s-
i
els poc p o-
socials (PPS) -1s més poc anomena s.
Com que l'o d e s'es ableix a pa i de la suma acumula i a de o es les
nominacions e es pe o s els nens de la classe, al ol an dels 20 í ems,
les di e encies en e els MPS i PPS no o e eixen dub e.
Malg a aixb, pe l'es udi di e encial pos e io només es ien aquells
qua e o cinc nens caps de la classi icació que coincideixen amb les quali-
icacions dels p o esso s. Pel que a als nens poc p o-socials, es ien els
qua e o cinc que igu en en l'ex em in e io de la classi icació, i es
desca a aquel1 nen que, a pa e del p o esso , pugui eni p oblemes
associa s.
CMTE Qües iona i de Mesu a de
la
Tendencia Empa ica
Es ac a de I'in en a i de Meh abian i Eps ein, que consis eix en 33
í ems, les espos es dels quals poden eb e es di e en s pun uacions.
CAPSA -Qües iona i d'An eceden s de la P o-Sociali a
pe a Adolescen s- (Roche)
És un qües iona i c ea pe a les inali a s de l'es udi.
Les possibles espos es als 130 í ems es an es uc u ades en pe il d'es-
cala pe a la se a quan i icació.
S'ha es uc u a en dues seccions:
1.
Secció Requisi s Conduc uals amb se ac o s (Ac i i a , Asse i i-
a , So imen , No ag essi i a , Au oes ima, Inicia i a e ballno e bal,
Cu a i esponsabili a en e s al es nens (CAPSA
1)).
2. Secció Pa ons Educa ius amb ui ac o s (Comunicació amb els
Pa es, Re elació pa e na de sen imen s, Empa ia pa e na, Expec a i es
de madu esa pa e nes, Disciplina induc i a pa e na, Re o cos pa e ns,
Exho acions a la p o-sociali a , i Models p o-sociali a ).
76
QUADERNS DE PSICOLOGIA
Aques a da e a secció in eg a les o mes Ma e (CAPSA 2) i Pa e
(CAPSA
3).
Aques s ac o s ecullen 15 hipo esis de l'es udi (de la núm. 2 a la
núm. 16 incloses).
CRPBI (Child en Repo Pa en Beha io In en o y) SCHAEFFER (1965).
Re isa pe SCHULDERMANN
I
SCHULDERMANN (1970)
El CRPBI o iginal, desen olupa pe Schae e , enia 26 escales de 10
í ems pe escala. Fen ús de la iabili a dels í ems, Shulde mann i Schul-
de mann a en ab euja la e sió o iginal a 18 escales, de cinc a ui
í ems pe escala. El c i e i pe a la selecció dels í ems a se I'al a iabili-
a , a iabili a i a ibució a la conduc a pa e na, i es comp a a amb les
exigencies dels es udis anscul u als.
La e sió espanyola, pe sugge imen de l'au o , es a eali za pe
mi ja del me ode de la doble aducció.
Enca a que les p ac iques de c ianca poden se desc i es de mol es
mane es (BECKER i KRUG, 1964; FOA i FOA, 1974; ROHNER, 1975), la
majo ia d'aques es desc ipcions embolcalla, com a mínim, dues dimen-
sions: accep ació- ebuig i con ol-au onomia.
SCHAEFFER, i SCHULDERMANN i SCHULDERMANN (1970) mani es en la
consis encia de es g ans dimensions de la conduc a pa e na ebuda: 1.
Accep ació-Rebuig (A-R) i dues dimensions de con ol di e en s: 2.
Con ol Fe m-Con ol Lax (CF-CL), que desc iu el g au en que els pa es
obliguen a compli , es ablin egles i amenacan amb cas igs.
3.
El Con-
ol Psicologic-Au onomia Psicologica (CP-AP), dimensió que desc iu el
g au en que els pa es con olen els seus ills mi jancan me odes «psicolo-
gics», P.e., inducció de culpa, inspi ació d'ansie a , encamen d'a ec e.
T eballs anscul u als més ecen s de Schulde mann i Schulde mann
demos en que en al es cul u es com
1'
índia els ills pe ceben els seus
pa es a a és d'aques es ma eixes dimensions (1978).
I
In en a i de alo s amilia s (Roche)
Es a elabo a un llis a de alo s, dels quals el subjec e -els nens MPS
i PPS- ha de selecciona i je a qui za -ne cinc com a p esumiblemen
iscu s en la se a amilia.
ANTECEDENTS EDUCATIVO-FAMILIARS EN NENS DE
13/14
ANYS
77
Si d'en e els escolli s so gien els ma cadamen e e i s a la p o-
sociali a , aques s es quali ica en.
La pun uació ebuda es a a en elació a la posició o dinal que ocupa-
en.
Analisi es adís ica
S'ha u ili za el paque es adís ic SPSS, e sió
9.
Les ope acions eali zades han es a :
1.
Analisi de la dis ibució de o es i cada una de les escales i comp o-
ació de la no mali a .
2.
Analisi de la iabili a de o es les escales.
3.
Ve i icació d'hipb esis mi jan~an p o es de compa ació de mi -
j
anes.
4.
Analisi de possibles di e encies en e les espos es e e ides al pa e i
les e e ides a la ma e, pe mi ja de p o es de compa ació de mi janes
amb dades apa ellades.
Resul a s
Les dades ob ingudes a pa i de la ci ada analisi es e lec eixen en els
Quad es 11, 111, IV i V que enen a con inuació.
-
Analisi especí ica de les di e encies en e les espos es e e ides
a la ma e (CAPSA
11)
i al pa e (CAPSA
111)
Abans de comenca a discu i els esul a s e e i s p opiamen a les
hipo esis de l'es udi, assenyala em les di e encies obades en e les es-
pos es e e ides als pa ons educa ius de la ma e. e sus els del pa e.
Comunicació. Re elació de sen imen s. Empa ia pa en al
Com es po obse a al ~u-ad e V, en aques es es a iables s'ha do-
na una di e encia impo an a a o de la ma e, an en els subjec es
MPS com en els PPS. Es pod ia di , doncs, que gene almen els subjec-
es de la mos a ap ecien una millo comunicació amb la se a ma e que
84
QUADERNS DE PSICOLOGIA
S'ha e idencia , pe o, co n a mol signi ica i a, la a iable que en el
CAPSA denominem «inicia i a e bal i no e bal». Pe an , p en o sa
la hipo esi que pe que un nen d'aques a eda eali zi un compo amen
p o-social pun ual és p ecís -en gene al- que ingui inicia i a o l'exp essi.
És a di , no n'hi ha p ou que el nen se n'adoni o sigui sensible a la
necessi a del seu company, sinó que ha de coneixe quin po se el com-
po amen adequa pe execu a i espond e a aques a necessi a , i a més
po a -lo a la p ac ica, la qual cosa suposa ambé una ce a dosi d'asse i-
i a (hip. núm.
3
ambé e i icada) pe al de supe a possibles imide-
ses o obs acles de p essió social -els seus companys, les si uacions, e ce-
e a.
En enem co n a asse i i a la endencia de l'indi idu a po a ins a
da e e me una acció o mani es a -la malg a una e en ual oposició pe
pa d'al es. Es di e encia de l'ag essi i a p incipalmen en el e que
no ce ca pe judica els al es.
Una al a hipo esi (núm.
8)
que s'ha is con i mada és una expe ien-
cia més comple a en cu a i esponsabili a espec e a al es nens. In e -
p e em que els nens que han execu a un ol d'aques ipus a egades, ja
hau an ap es a adona -se dels es ímuls de necessi a dels al es, així co n
a inicia espos es adequades que es man ind an en els seus epe o is.
Respec e als Pa ons Educa ius que han es a la guia i el pa ó dels
nens, obse em que els in an s mol p o-socials es di e encien dels poc
p o-socials en que han ingu més comunicació amb els seus pa es, espe-
cialmen amb la ma e (hip. núm. 9), i més especí icamen , que han e e-
la més els seus sen imen s (hip. núm.
lo),
gene almen a les ma es.
Aques s esul a s es pod ien in e p e a co n que els ills han ingu
l'opo uni a de conkixe el món in e n dels seus pa es a ni el1 a ec iu,
pel qual hau an pogu eali za ans e encies i iden i icacions, o aixo
en iquin la se a sensibili a empa ica.
Aques a capaci a , co n decla em en el nos e an e io a icle (ROCHE,
1985), po se la que pe me i posa -se en lloc de l'al e. És a di , pe
mi ja d'ella el nen se a capas p og essi amen de descen a l'exclusi i a
d'una au ope cepció pe cen a -la en l'amic o company d'escola.
La hipo esi núm. 16, que a i ma que els nens mol p o-socials enen
uns bons models p o-socials en les se es ma es i pa es, ambé ha es a
e i icada.
Els es ac o s educa ius de les es hipo esis an e io s (núms.
9,
10
i 16), bona comunicació amb els p ogeni o s, bona e elació dels sen i-
men s pa e ns i els p ogeni o s co n a models p o-socials, els pod íem

ANTECEDENTS EDUCATIVO-FAMILIARS EN NENS
DE
13114
ANYS
85
conside a , o s es, d'in luencia indi ec a en el compo amen dels nens
mol p o-socials.
Al es ac o s que pod íem conside a , al amen , d'in luencia di ec a
són:
1.
La disciplina induc i a (disciplina onamen ada en e eu e al nen
ansg esso les conseqüencies nega i es que la se a conduc a ha ingu
pel nen- íc ima).
2. Les exho acions o ecomanacions especí iques en e s les conduc es
p o-socials.
3. Els e o qos o ecompenses de les conduc es p o-socials.
Així, els dos p ime s ac o s s'han e i ica com a signi ica ius en
aques eball (hip. núms. 13 i
15),
men e que el e o q ha mos a mol a
signi icació només e e i a la ma e (hip. núm. 14).
Es anyamen , només aques a hipo esi i la e e en a les g ans expec-
a i es i al majo ni el1 de madu esa exigi al ill (hip. núm. 12) han es a
pa cialmen e i icades, és a di , alides pe a la ma e i no pe al pa e.
Aques a endencia a un augmen en la signi icació dels esul a s s'ha
mos a a o able a la ma e en o es les hipo esis; ha es a semp e o més
g an o igual a la del pa e.
Pel que a a hipo esis no e i icades, n'han esul a an sols dues: l'au-
oes ima (hip. núm.
6)
i més expe iencia en el so imen (hip. núm. 4).
Respec e a la p ime a, una possible explicació se ia la de suposa que,
donada la si uació escola de l'expe imen , algunes conduc es p o-socials
es essin amb la inali a d'inc emen a una au oes ima no mal o baixa.
Se sap que de e mina s alumnes no a a o i s pels endimen s escola s
endeixen a usa conduc es al e na i es de guanya l'ap o ació del p o-
esso .
Re e en a l'expe iencia de so imen , ens inclinem a pensa que l'es-
cala no disc imina aques ac o . Aques aspec e necessi a ia una bona
alidació ex e na.
1
pe acaba , sis hipo esis no han pogu se e i icades a causa de la
al a de iabili a de l'ins umen al de mesu a.
En e elles ema ca íem: majo empa ia delspa es, com un ac o que,
en un p ope es udi, ac a em de o na a in odui , ja que c eiem que
pa icipa d'elemen s comuns als que hem comen a abans pels ac o s
d'in lu2ncia indi ec a.
Respec e a aixo, ei e em la endencia anali zada i ci ada més amun
d'una majo in luencia de l'empa ia ma e na que de la pa e na.
86
QUADERNS
DE
PSICOLOGIA
De la hipd esi núm. 17 e e en als alo s amilia s, no podem ex eu-
e'n conclusions degu a la manca de iabili a de l'escala.
1
espec e a les hipb esis 18,19 i
20,
o es mesu ades amb el CRPBI de
Schae e e isa pe Schulde mann, hem d'insis i en elles ap o undin
en la alidesa de la aducció i adap ació a la població espanyola.
CONCLUSIONS
Basan -nos en els esul a s d'aques eball, es po a i ma que exis ei-
xen di e encies en e els nens mol p o-socials i els poc p o-socials, e e-
ides a la mos a conc e a u ili zada, an a ni ell d7alguns compo a-
men s com d'algunes p ac iques educa i es pa e nes.
Així, els nens mol p o-socials en elació als poc p o-socials es mos en
nés empa ics, nés asse ius i amb nés inicia i es i expe iencia en la cu a
i esponsabili a d'al es nens, així, ells no són ag essius o compe i ius i
pe al a banda s'han comunica amb els seus pa es, que els hi han e e-
la nés els seus sen imen s, els han exho a nés a eali za ac es p o-
socials, han u ili za nés disciplina induc i a i, en conjun , han es a pe
als seus ills millo s models p o-socials.
Tanma eix, les ma es dels mol p o-socials han ingu nés expec a i es
i han espe a un majo ni ell de madu esa en els seus ills, alho a que han
e o ca nés les conduc es p o-socials que les ma es dels poc p o-socials.
Hem de ma isa , lbgicamen , que quan em e e encia a un nen mol
p o-social en pa icula , no espe em que p esen i o es aques es a iables
posi i es en conjun , sinó pa d'elles. És més, les combinacions que
s'o e eixen ens po en a pos ula possibles cons el~lacions o pa ons í-
pics, que de ca a a pos e io s es udis poden esul a de g an in e ks.
Sens dub e aques es conclusions enen l'abas limi a que pe me la
mesu a de la mos a u ili zada i la possible alidesa in e na no comp o a-
da dels ins umen s u ili za s.
En qualse ol cas, cons i ueixen una ela i a con i mació conjun a d'hi-
pd esis, algunes d'elles basades en d'al es eballs, que pe me abunda
en el pe il aconsella en an e io s es udis de l'au o (ROCHE, 1982-1985)
pe a un p og ama educa iu sensiblemen o ien a a omen a la p o-
sociali a .
És pe aixb que l'au o amplia aques pe il i l'es uc u a pe a ees
( eieu
1'
Apkndix)
.
Una da e a qües ió que és subjacen an en aques es udi com en el
ANTECEDENTS
EDUCATIVO-FAMILIARS
EN
NENS
DE 13/14
ANYS
87
pe il educa iu que aconsellem és el de la possible gene ali zació de les
dades pa e nes a al es agen s educa ius, especialmen a mes es i p o es-
so s.
L'au o assumeix el e que en la mesu a en que aques s educado s
pa icipin de a iables comunes amb els pa es -in ensi a , epe i i i a ,
eqüencia, a iabili a de les in e accions- els esul a s ambé es pod ien
accep a com a alids pe a ells.
No obs an , aques a a ibució necessi a ia una alidació expe imen al
apa en men mol di ícil de eali za , a causa de la complexi a a l'ho a
d7indi idua els educado s in luen s i les ca ac e ís iques de l'espai i el
emps en la se a in e acció amb els nens es udia s.
ASPECTES PER A TRACTAR EN PROPERS TREBALLS
-
Pe ecciona la iabili a i alidesa de les escales no iables, que ens
po pe me e la e i icació de les hipo esis sense comp o a .
-
Modi ica el disseny amb la in enció d'abas a no només els indi idus
mol p o-socials i poc p o-socials sinó ambé els mig p o-socials, a i de
conkixe de quina mane a in e enen els di e en s ac o s anali za s.
-
Es udia més eda s. Conc e amen les eda s de se ze i do ze anys
(dos anys més i dos menys que la mos a escollida pel nos e eball).
-
Es udia al es poblacions escola s. Si ens ixéssim en l'eda de se ze
anys, ens pe me ia d'a knye un col-lec iu escola di e encia , com a a
BUP i
FP.
-
Con as a aques s esul a s amb es udis anscul u als.
-
Reali za una alidació clínica, mi janqan en e is es als indi idus i
possiblemen als seus pa es, dels es s u ili za s. Tal com hem di abans,
aixo cons i ueix la segona ase del disseny de l'es udi.
Tal com es menciona ja a les conclusions del eball de camp, en el
Pe il
Educa iu
que p esen em a con inuació s'ha passa a assumi una gene ali zació
dels esul a s, en p incipi i amb igo només aplicables a la mos a es udiada
-nens de
13/14
anys i agen s educa ius amilia s-, als educado s en gene al.
Les pun uacions di ec ius que cons i ueixen aques Pe il han es a elabo a-
des a pa i de les dues e isions ja ci ades i a aques a in es igació.
88
QUADERNS DE PSICOLOGIA
En aques sen i , en la columna al ma ge es dis ingeix la inclusió o no de cada
pun , en o ma d'hipo esi, en la in es igacid, i s'assenyala si s'ha e i ica o no i
en quina g aduació.
Logicamen , els casos en que no s'ha e i ica la hipo esi no indiquen que no
pugui segui essen alida, aspec e que s'hau ia de ac a en pos e io s es udis i
més en els casos en que els ins umen s u ili za s no han esul a iables.
PERFIL EDUCATIU PER A LA PROSOCIALITAT
Inclusió Ve i icació
1.
A ea a ec i a
1.1
Bona accep ació
dels educado s
amb clima a ec iu posi iu.
Sí
0
2.
A ea congnosci i a gene al
2.1
Fomen a l'empa ia
(a ec i a i
ocupació del ol cogni iu) mal-
dan pe a una p og essi a des-
cen ali zació del nednoi pe
mi ja de l'exposició eqüen de
les pe spec i es i dels sen imen s
aliens.
Sí
2.2
Valo s
amilia s i escola s
huma-
nh ics
i encia s i mani es a s
que exp essin mol a conside ació
en e s la es a.
2.3
Es imulació de la c ea i i a
i en-
enamen en la e lexió d'al e -
na i es pe a la solució de p o-
blemes humans i socials.
2.4
Sensibili zació
cogni i a i es i-
mulació de la pe cepció de
la
com-
plexi a dels ac es humans
i les se-
es conseqükncies indi iduals i
socials.
2.5
A
ni ell de disciplines academi-
ques, sensibili zació del nednoi
a la
alo ació posi i a de I'al e i-
a
no només a ni ell d'indi idus
ANTECEDENTS EDUCATIVO-FAMILIARS EN NENS DE
13/14
ANYS
89
Inclusió Ve i icació
sinó de
col.lec i i a s.
Conc e a-
men es imula una consciencia
plane a ia o uni e sal a base del
coneixemen posi iu de les ea-
li a s geog a iques, his o iques,
socials, ideologiques o eligioses
an d'al es paisos i pa ies com
del p opi. No
3.
A ea de comunicació gene ica
3.1
Comunicació obe a amb
exp es-
sió de sen imen s
pe pa dels
educado s, a a o in l'empa ia.
Sí
4.
A ea d'ac i uds
i
conduc es gene als
4.1
A a o i l'es ablimen d'una
au o-
es ima
bona pe pa dels educa-
do s -especialmen dels pa es- a
a és d'una bona accep ació i
a ec e exp essa s en e s el ned
noi, de l'es ablimen d'algunes
no mes mol cla es que es acin
compli i d'una amplia llibe a
dins d'aques es no mes.
4.2
E i a els al s ni ells d'ansie a ,
pe me en , pe o, que el nednoi
expe imen i la di icul a , la pena,
els as o ns, la us ació, con-
seqüencia unes egades de la i-
da i al es de les se es p opies
accions.
4.3
A a o i l'au onomia pe sonal
en on dels condicionamen s
socials, a a és de la alo ació
cogni i a dels compo amen s
impe meables al ndícul.
4.4
Pe me e
que el nenlnoi exp essi
els seus sen imen s i pensamen s
amb
asse i i a ,
i que po i a e -
me accions iniciades pe el1 amb
decisió.
4.5
Sol-lici a
als nenslnois
ni ells de

90
QUADERNS DE PSICOLOGIA
madu esa
segons l'eda espec-
i a, mai in e io s.
4.6
Man eni al s ni ells d'expec a-
i es
espec e als nenslnois.
4.7
Fomen a
els es ímuls i les si ua-
cions que apo en
aleg ia,
humo
i sen imen s de elici a . Que pa-
es i educado s comuniquin els
sen imen s expe imen a s, espe-
cialmen els o igina s pe con-
duc es p o-socials.
5.
~ ea d'ac i uds i conduc es indi ec es
en e s la p o-sociali a
5.1
G au mig de con ol amb
disci-
plina basada en la inducció,
és a
di , en eu e les conseqüencies
eals i emocionals que é pe a
la
es a
la conduc a p opia.
5.2
No enco a ja la .compe i i i a i
enca a menys I'ag essi i a ;
més
a ia p esen a les conseqüencies
que aques s compo amen s p o-
dueixen en
la es a
i en les e-
lacions socials en gene al.
6.
~ ea d'ac i uds i conduc es di ec es en-
e s la p o-sociali a
6.1
Exp essió sob e o d'una g an con-
ianca
-a ibuci&
i
ce esa que el
nednoi é habi ualmen aques a
quali a .
6.2
Exho ació
els nenslnois pe pa
dels educado s a la conduc a p o-
social, especialmen en si uacions
conc e es que il-lus en l'opo u-
ni a d'aques compo amen .
6.3
La iden i icació se a a o able si
els pa esleducado s són bons
mo-
dels de p o-sociali a
an espec-
e a al es pe sones com espec e
a la comuni a .
Inclusió Ve i icació
ANTECEDENTS EDUCATIVO-FAMILIARS EN NENS DE
13/14
ANYS
91
Inclusió Ve i icació
6.4
U ili zació de models d'ima ge
-TV,
cinema
...-,
ideals de p o-
sociali a , amb se ique ació e -
bal i cogni i a)).
En l'ambien amilia :
Veu e la
ele isi6 amb els nenslnois in-
en an els pa es de e b eus co-
men a is que es imoniin la con-
duc a p o-social i les oposades, la
iolencia, la compe i i i a pe
ixa i e ique a aques es conduc-
es. Opo unamen , i en comp ades
ocasions, comen a a pos e ion la
sessi6, i mi a de di e encia amb-
d6s compo amen s.
En el con ex escola :
Comen a a
classe les pel.lícules que s'han is
i sub a lla els models al uis es i
els iolen s. A a o i així I'apa i-
ci6 d'una isi6 ac i a, c í ica i
descondicionan .
6.5
P og amació de I'en enamen i
ap enen a ge
d'«ap i uds
o
habi-
li a s socials»,
g a6 p e i a la p o-
sociali a .
6.6
En enamen de nenslnois en con-
duc es eals de p o-sociali a en-
en al es nendnois, enca egan -
los
asques de cu a i esponsabili a
en e s al es nenslnois.
6.7
Recompensa
opo una nen les
accions p o-socials pe mi ji de
p emis na e ials -especialmen en
nens pe i s- o ap o ació social.
sí
Aspec e inclos en aques es udi.
NO
Aspec e no inclos en aques es udi.
O
No e i ica .
0
No e i ica pe manca de iabili a de la mesu a.
i
Ve i ica .
112
Ve i ica pa cialmen .
92
QUADERNS DE PSICOLOGIA
Bibliog a ia
AHAMMER, L. i MURRAY, J.P., 1979, ((Kindness in he kinde ga en: he ela i e
in luence o ole playnig and p osocial ele ision in acili a ing al uism)),
In e na ional Jou nal o Beha io De elopmen
2, pp. 133-157.
ARONFREED, J., 1968,
Conduc and comcience: he socializa ion o in e nalized
con ol o e beha io ,
Academic P ess, No a Yo k.
AZRIN, N. i LINDSLEY,
O.,
1956, «The ein o cemen o coope a ion be ween
child en)),
Jou nal o Abno mal and Social Psychology
2, pp. 100-102.
BANKART, C.P.
e al.
1979, «Sho - e m e ec s o p osocial ele ision iewing on
play o p eschool boys and gi ls)),
Psychological Repo s
44, pp. 935-941.
BAUMRIND, D., 1971, «Cu en pa e ns o pa en al au ho i y)),
De elopmen al
Psychology Monog aphs
1, pp. 1-103.
BECKER, W.C. i KRUG, R.S., 1964,
«A
ci cumplex model o social beha io in
child en)),
Child De elopmen
35, pp. 371-396.
BURLESON, B.R. i FENNELLY, D.A., 1981, «The e ec s o pe suasi e appeal
o m and cogni i e ecomplexi y on child en's sha ing beha io )),
Child S u-
dy Jou nal
11, pp. 75-90.
DECI, E., 1975,
In insic mo i a ion,
Plenum, No a Yo k.
DOLAND, D.J. i ADELBERG, K., 1967, «The lea ning o sha ing beha io )),
Child
De elopmen
38, pp. 695-700.
FOA, U.G. i FOA, E.B., 1974,
Socie al S uc u es o he mind,
Cha les C. Tho-
mas, Sp ing ield, Illinois.
FRIEDRICH, L.K. i COFER, 1979, «En i onmen al enhancemen o p osocial ele-
ision con en : e ec s on in e pe sonal beha io , imagina i e play, and sel
egula ion in a na u al se ing)),
De elopmen al Psychology
15, pp. 637-646.
GRUSEC, J.E., 1979, «The ole o example and mo al exho a ion in he aining
o al uism)),
Child De elopmen
49 (3), pp. 920-923.
GRUSEC, J.E. i REDLER, E., 1980, «A ibu ion, ein o cemen , and al uism: a
de elopmen al analysis»,
De elopmen al Psychology
16 (5), pp. 525-534.
HOFFMAN, M. i SALTZSTEIN, H.D., 1967, Pa en discipling, and he child's mo al
de elopmen ,
Jou nal o Pe sonali y and Social Psychology
5, pp. 45-57.
HOFFMAN, M.L., 1975, aAl uis ic beha io and he pa en -child ela ionship)),
Jou nal o Pe sonali y and Social Psychology
31, pp. 937-943.
-,
1976, ((Empa hy, ole- aking, guil , and de elopmen o al uis ic mo i es)),
Mo al de elopmen and beha io ,
T. Lickona, No a Yo k, pp. 124-143.
IANO~, R.J., 1978, «E ec o ole- aking expe iences on ole- aking, empa hy,
al uism, and agg ession)),
De elopmen al Psychology
14, pp. 119-124.
ULLIOPUSKA, M., 1982, ((Child en's helping beha iou : pe sonali y ac o s and
pa en al in luences ela ed o helping beha iou ~,
Psycologia
17 (l), pp. 52-
55, Finlandia.
LONDON,
P.,
1970, «The escue s: mo i a ional hypo heses abou Ch is ians
ANTECEDENTS
EDUCATIVO-FAMILIARS
EN
NENS
DE
13/14
ANYS
93
who sa ed jews om he nazis»,
Al uism and helping beha io ,
J. Macaulay
y L. Be kowi z, Academic P ess, No a Yo k, pp. 241-250.
MEHRABIAN, A. i EPSTEIN, N.A., 1972,
Jou nal o Pe sonali y
40, pp. 523-543.
MIDLARSKY, E., BRYAN, J.H. i BRICKMAN,
P.,
1973. «A e si e App o al: In e-
ac i e E ec s o Modeling and Rein o cemen on Al uis ic Beha io ~,
Child De elopmen
44,
pp. 321-328.
MUSSEN, P.
e al.,
1970, «Hones y and al uism among p eadolescen s»,
De e-
lopmen al Psychology
3, pp. 169-194.
MUSSEN, P. i EISENBERG-BERG, N., 1977,
Roo s o ca ing, sha ing, and helping,
W.H. F eeman and Company, San F ancisco.
ROCHE, R., 1982, «Los o ígenes de la conduc a al uis a en niños. Aspec os
educa i os y ele isión en amilia»,
In ancia y Ap endizaje
19-20, Mad id,
pp. 101-114.
-,
1985 (en p emsa), «Pe spec i as educa i as del compo amien o p osocial.
Una e isión de las a iables a es udio»,
In ancia y Ap endizaje,
Mad id.
ROHNER, R.P., 1975,
They lo e me, hey lo e me no : a wo ldwide s udy o he
e ec s o pa en al accep ance and ejec ion,
Human Rela ions A ea Files
P ess, New Ha en, Conn.
ROSENHAN,
D.,
1972, «P osocial Beha io o Child en»,
The young child: e-
iews o esea ch
342, ol. 2, ed. W.W. Ha up, Na ional Associa ion o he
Educa ion o Young Child en, Washing on, pp. 340-359.
RUSHTON,
J.P., 1975, «Gene osi y in child en: immedia e and long- e m e ec s
o modeling, p eaching, and mo al judgmen n,
Jou nal o Pe sonali y Clini-
cal Psychia y
14, pp. 341-344.
RUTHELFORD, E. i MUSSEN, P., 1968, «Gene osi y in Nu se y School Boys»,
Child De elopmen
39, pp. 755-765.
SANOK, R.L., 1980, «The imi a ion o p osocial beha io s in child en: he e ec s
o pee and adul models and ica ions ein o cemenb,
Disse a ion Abs-
ac s In e na ional41
(5-A), pp. 20-26.
SCHAEFFER, E.S., 1965, «Child en's epo s o pa en al beha io : an in en o yn,
Child De elopmen
36, pp. 413-424.
SCHLUDERMANN, E. i SCHLUDERMANN, S., 1970, «Replicabili y o ac o s in chil-
d en's epo o pa en beha io (CRPBI),
Jou nal o Psychology
76,
pp. 239-249.
-,
1978,
Sociocul u al change and adolescen s' pe cep ions o pa en al beha io ,
Uni e si y o Mani oba.
STAUB, E., 1970, «A child in dis ess: he e ec s o ocusing esponsabili y on
child en on hei a emp s o help»,
De elopmen al Psychology,
pp. 152-
153.
WHITING, B. i WHITING, J.W.M., 1975,
Child en o six cul u es,
Ha wa d Uni-
e si y P ess, Camb idge, Mass.
YARROW, M.R., SCOTT, P.M. i WAXLER, C.Z., 1973, «Lea ning conce n o
o he s»,
De elopmen al Psychology
8, pp. 240-260.