Antecedents educativo-familiars del comportament prosocial en nens de 13/14 anys

Quadems de Psicologia, 1985, 11, 69-94 ANTECEDENTS EDUCATIVO-FAMILIARS DEL COMPORTAMENT PROSOCIAL EN NENS DE 13114 ANYS Robe o ROCHE OLIVAR* RESUM En e les dimensions del compo amen huma que possibili en i a a o ei- xen la con i encia social lliu e i jus a da an de I'escalada de iolencia, una de les que es a copsan cada egada més in e ds és la del compo amen p o-social o al uis a. Des de la pe spec i a de I'educado o del p o essional de la salu men al una qües ib d'in e ds se ia la de condixe quins poden se els equisi s con- duc uals de I'esmen a compo amen i, sob e o , si po se ap es o en ena i, en aques cas, els pa ons educa ius idonis. Pe espond e a aques es qües ions, aques a icle p esen a un p ime e- ball de camp que ac a de e i ica les possibles di e encies conduc uals i els an eceden s educa iu- amilia s en e 87 nens mol p o-socials (MPS) i 87 nens poc p o-socials (PPS) ex e s d'una mos a o al de 519 indi idus de 82 d'EGB. Les hipo esis p esen ades so geixen d'an e io s e isions (ROCHE 1982 i 1985) de a iables del compo amen p o-social. Els esul a s pe me en, en gene al, con i ma de e minades di ec ius p oposades pe a un Pe il Educa iu pe a la P o-sociali a (P. E. P.). * P o esso de Psicologia E olu i a i de Psicologia de les elacions a nilia s, ~e~aAa- men de Psicologia E olu i a i de l1Educaci6, Facul a de Lle es, Uni e si a Au onoma de Ba celona. 70 QUADERNS DE PSICOLOGIA ABSTRACT The p o-social beha io o al uism is o inc easing in e es o esea che s in social and de elopmen al psychology as one o he aspec s o human beha io ha acili a es social ha mony in coping wi h he escala ion o iolence. An in e es ing aspec om he poin o iew o he p o essional in men al heal o educa ion is o know wha he p e equisi es o p o-social beha io would be and specially he possibili y o lea ning and aining such beha- io . This pape wan o con ibu e in answe ing hese ques ions by p esen ing a ieldwo k ha ies o e i y he possible di e ences be ween he beha io and amily-educa i e an eceden s o 87 child en o high p o-social le e1 and 87 child en o low p o-social le el. The subjec s we e ex ac ed om a sample o 519 child en aged 13/14 yea s. The hypo heses a ise om he au ho 's o me e iews on ac o s in p o- social beha io . The esul s allow us o con i m, in gene al, a se o sugges ions o a P o-social Educa i e P o ile. Són cada egada més els senyals que mos en un c eixemen de l'in e- es pe l'es udi del compo amen p o-social. La li e a u a sob e l'espe- ciali a ja e a mol amplia, com mos em en una ecen e isió (ROCHE, 1985). D'en e les possibles explicacions d'aques enomen una po se la p eocupació social, i conc e amen dels educado s, pe a oba dimen- sions del compo amen huma que possibili in i a a o eixin la con i en- cia coope a i a en una socie a lliu e i jus a da an l'escalada social i polí ica de la iolencia. Una al a, l'in e es dels p o essionals de la salu men al pe oba ambé dimensions del compo amen que o neixin l'indi idu i el p e inguin en con a de la soleda , les obsessions i, en de ini i a, con a l'excessiu egocen isme, o li pe me in conque i el con- ol de la se a e en ual ag essi i a . S'ha de ini gene almen el compo amen p o-social en la li e a u a especí ica com aquel1 que endeix a bene icia una al a pe sona o g up sense ecompensa ex e io , p e iamen an icipada. Aques es accions, so in , suposen algun cos , isc o au osac i ici pe pa de l'au o i con enen una amplia a ie a de conduc es: gene osi a , ajuda en la pena o p eocupació, el compa imen de possessions, la ces- ANTECEDENTS EDUCATIVO-FAMILIARS EN NENS DE 13/14 ANYS 71 sió, la coope ació i en gene al el benes a de la es a, que edueixen les injus ícies socials, les desigual a s i la iolencia. És senzill comp o a , al amen , que mol es egades de inicions o e i- des són mol lluny de se ope a i es. En aques sen i és ú il conside a els c i e is de ZELDIN, SMALL i SAVIN-WILLIAMS (1982) que apo en com a necessa is, de ca a a que es doni una acció p o-social dins d'un es udi expe imen al: a) Que l'ac e bene icii 17al e(s) indi idu(s) o g up. b) Que l'ac o o emisso no es igui complin unes obligacions de ol. c) Que l'ai al conduc a sigui g a ui a i no sol-lici ada pe un al e indi- idu. En la nos a ecen e isió (ROCHE, 1985) ens es enem en aques s c i e- is. Pe o des de la pe spec i a de l'educado o del p o essional de la salu men al una qües ió d'in e es se ia el coneixe : 1. Si aques compo amen és suscep ible de se . ap es o en ena i, conc e amen , sabe : 2. Els equisi s conduc uals an e io s al compo amen p o-social, i desc iu e quins són. 3. Els pa ons educa ius que a a o i ien la se a apa ició. Respec e a la p ime a qües ió hi ha e idencia expe imen al abundosa que ho con i ma: MUSSEN-EISENBERG .(1977), GRUSEC (1979), RUSH- TON (1975), YARROW-SCOIT-WAXLER (1973), FRIEDRICH e al. (1979), IANOITI (1978), AHAMBERT (1979), DECI (1975), SANOK (1980), GRU- SEC-REDLER (l980), BURLESON-FENNELLY (1981), BANKART e al (1979), KALLIOPUSKA (1982). Re e en a la segona i e ce a qües ió, els eballs són di e sos i es é en conside ació un no able en a11 de a iables. Aques es han es a p e- sen ades pe l'au o en a icles an e io s (ROCHE, 1982 i 1985). Jus amen 170bjec iu del p esen eball consis eix en e i ica , en base a un es udi de camp, si una selecció d'aques es a iables que p esen em a con inuació es oben en els an eceden s d'una mos a de nens p o- socials de 13/14 anys. És pe aixo que p esen a em cada una d'aques es a iables -amb men- cions d7alguns dels au o s que es udien la se a implicació- en o ma d7hi- po esi expe imen al di e enciado a d'un g up de nens mol p o-socials e sus un g up de con ol poc p o-social. 72 QUADERNS DE PSICOLOGIA Algunes d'aques es a iables, pe o, han es a a egides pe l'au o del p esen es udi. Els nens mol p o-socials (MPS) es di e encia an dels nens poc p o- socials (PPS) pe la p esencia dels següen s equisi s conduc uals: 1. Majo empa ia (ARONFRED, 1968; HOFFMAN, 1976). 2. Majo ac i i a (STAUB, 1970). 3. Majo asse i i a (MUSSEN, 1977). 4. Majo expe iencia de so nmen . 5. Meno ag essi i a -compe i i i a (YARROW i WAXLER, 1976). 6. Majo au oes ima (MUSSEN e al., 1970). 7. Majo inicia i a e ballno e bal (STAUB, 1970). 8. Majo expe iencia o g au de cu a i esponsabili a espec e a al es nens (STAUB, 1970; WHITING i WHITING, 1975). També han gaudi dels següen s pa ons educa ius: 9. Majo comunicació amb els pa es. 10. Majo comunicació de sen imen s pe pa dels seus pa es. 11. Majo empa ia dels seus pa es. 12. Majo s i més al es expec a i es i un majo ni el1 de madu esa exigi- da pels seus pa es (BAUMRIND, 1971). 13. Majo disciplina induc i a ebuda dels seus pa es (HOFFMAN i SALTZSTEIN, 1967). 14. Més e o ~os del seus pa es pel que a a la se a conduc a p o-social (AZRIN i LINDSLEY, 1956; DOLAND, 1967). 15. Més exho acions, amones acions, consells e e i s a la conduc a p o-social ebu s dels pa es (MIDLARSKY i BRYAN, 1973). 16. Models més p o-socials pa e ns (LONDON, 1970). 17. La se a je a quia de alo s p o-socials ind a més con ingu p o- social (ROSENHAN, 1972). També es di e encia an segons les dimensions classiques de les ela- cions pa e- ill de Schae e : 18. G au d'accep ació- ebuig pa e n (RUTHELFORD, 1968). 19. G au de con ol psicolbgic (HOFFMAN, 1975). 20. G au de con ol-au onomia conc e s (HOFFMAN, 1975). I ANTECEDENTS EDUCATIVO-FAMILIARS EN NENS DE 13/14 ANYS 73 Mos a: Es an di igi ca es a di ec o s de di e en s escoles de Ba ce- lona i ciu a s del cin u ó indus ial, demanan la se a col.labo ació. Pe pa nos a no hi a ha e un c i e i selec iu segons els ipus d'esco- les. Una en e is a pos e io amb els in e essa s -di ec o s i p o esso s- na a a els objec ius i l'abas de l'es udi, que ema ca a l'in e es pe coneixe els an eceden s pe sonals i educa ius dels nens p o-socials així com el desig de sensibili zació espec e a la impo ancia del compo a- men p o-social com a objec iu educa iu. Es demana a que les explicacions que es donessin als nens sob e l'es- udi que es eali za a essin e e encia semp e a compo amen s socials no mals i op ims, pe o sense p ecisa la p o-sociali a , ex em que ja es cla i ica ia en inali za . Les classes iades e en les de 8& d'EGB. Va en pa icipa en l'es udi un o al de 14 escoles: 16 classes i un o al de 519 alumnes, en e els quals, desp és del passi del CEPS, se'n a en ex eu e els 87 alumnes mol p o-socials i els 87 poc p o-socials. P ocedimen : Es udian s dels da e s cu sos de Psicologia, que a en col-labo a amb l'au o , s'enca ega en del passi de les p o es i de la eali zació d'unes en e is es, segons el disseny que s'indica al Quad e 1. A l'esquema de l'es udi es p esen a en dues ases: una quan i a i a i una al a quali a i a. I QUADRE 1 ESQUEMA DE L'ESTUDI I Pa Quan i a i a P o esso P o es: Alumnes P ime a sessió P o es: -o p o esso s que coneguin els subjec es. -CEPS -Qües iona i Compo amen Escola P o-social. -Fo ma P o esso s (FP 3). (A o s els alumnes de la classe) -CEPS. Fo ma alumnes. FP 4. -CMTE -Qües iona i Mesu a de Tendencia Empi ica. FP 10. Segona sessió (A o s els alumnes de la classe o bé només als mol p o-socials -MPS- i als poc p o-socials -PPS) P o es: -CAPSA -Qües iona i An eceden s P o-sociali a Adolescen s. FP 12. -CRPBI -Qües iona i Nois sob e Conduc a Pa e na. FP 5 i 6. -1n en a i de alo s. QUADERNS DE PSICOLOGIA Quad e 1 (con inuació) Pa Quali a i a A lumnes Te ce a sessib (Als alumnes mol p o-socials) P o es: En e is a amb els següen s objec ius: 1. Ve i ica el CAPSA esc i , especialmen en les a iables en que les pun uacions s'hagin des aca més espec e a la mi jana. 2. a) Ob eni algunes desc ipcions de e s p o-socials ecen s del subjec e -ajuda , dona , compa i , conho a , conside a .. . b) P ecisa : -An eceden s que els hagin desencadena . -Con ex immedia . -Conseqüencies - an en els subjec es bene icia s com en I'au o en e is a , incloen -hi sen imen s, e c. 3. a) Ob eni desc ipcions de e s p o-socials que el subjec e eco di com a més allunya s en el emps - eco ds d'in an esa. b) P ecisa , en la mesu a que els eco di: -An eceden s que els a en p o oca . -Con ex en que es desen olupa en. -Conseqüencies -en I'au o i el ecep o . Te ce a sessib (Als alumnes poc p o-socials) P o a: Només e i ica el CAPSA. Enca a que l'expe ikncia ha cons a de la eali zació de les dues pa s, en aques in o me només p esen em els esul a s de la p ime a pa , ja que el ac amen de les dades segueix el me ode es adís ic habi ual. Deixem la p esen ació de la pa quali a i a pe a una ocasió pos e io en quk ja hau em p epa a un ac amen adequa de les dades, que pu- gui e ela aspec es no només complemen a is sinó e elado s, al nos e pa e , de a iables no con emplades en el ma c eo ic an e io (ROCHE, 1982 i 1985). En aques sen i , es em eballan en l'elabo ació d'un guió sis ema ic pe a les en e is es clíniques d'aques a segona ase de l'es udi. INSTRUMENTS DE MESURA UTILITZATS CEPS -Qües iona i de Compo amen Escola P o-Social- (Roche) Es ac a d'un qües iona i que endeix a coneixe l'o d e que ocupa- ien els nens d'un col-lec iu segons la se a majo o meno p o-sociali a , judica pe : a) els ma eixos nens i b) el p o esso , amb la in enció de ANTECEDENTS EDUCATIVO-FAMILIARS EN NENS DE 13/14 ANYS 75 designa es noms dels nens que sob esu in més de cada un dels 20 í ems. Cada í em qües iona quins nens con es a ien més a de e mina s eque- imen s ( espos es p o-socials). Aques ins umen ha es a u ili za en aques eball pe selecciona alguns nens mol p o-socials (MPS) -els més anomena s- i els poc p o- socials (PPS) -1s més poc anomena s. Com que l'o d e s'es ableix a pa i de la suma acumula i a de o es les nominacions e es pe o s els nens de la classe, al ol an dels 20 í ems, les di e encies en e els MPS i PPS no o e eixen dub e. Malg a aixb, pe l'es udi di e encial pos e io només es ien aquells qua e o cinc nens caps de la classi icació que coincideixen amb les quali- icacions dels p o esso s. Pel que a als nens poc p o-socials, es ien els qua e o cinc que igu en en l'ex em in e io de la classi icació, i es desca a aquel1 nen que, a pa e del p o esso , pugui eni p oblemes associa s. CMTE Qües iona i de Mesu a de la Tendencia Empa ica Es ac a de I'in en a i de Meh abian i Eps ein, que consis eix en 33 í ems, les espos es dels quals poden eb e es di e en s pun uacions. CAPSA -Qües iona i d'An eceden s de la P o-Sociali a pe a Adolescen s- (Roche) És un qües iona i c ea pe a les inali a s de l'es udi. Les possibles espos es als 130 í ems es an es uc u ades en pe il d'es- cala pe a la se a quan i icació. S'ha es uc u a en dues seccions: 1. Secció Requisi s Conduc uals amb se ac o s (Ac i i a , Asse i i- a , So imen , No ag essi i a , Au oes ima, Inicia i a e ballno e bal, Cu a i esponsabili a en e s al es nens (CAPSA 1)). 2. Secció Pa ons Educa ius amb ui ac o s (Comunicació amb els Pa es, Re elació pa e na de sen imen s, Empa ia pa e na, Expec a i es de madu esa pa e nes, Disciplina induc i a pa e na, Re o cos pa e ns, Exho acions a la p o-sociali a , i Models p o-sociali a ). 76 QUADERNS DE PSICOLOGIA Aques a da e a secció in eg a les o mes Ma e (CAPSA 2) i Pa e (CAPSA 3). Aques s ac o s ecullen 15 hipo esis de l'es udi (de la núm. 2 a la núm. 16 incloses). CRPBI (Child en Repo Pa en Beha io In en o y) SCHAEFFER (1965). Re isa pe SCHULDERMANN I SCHULDERMANN (1970) El CRPBI o iginal, desen olupa pe Schae e , enia 26 escales de 10 í ems pe escala. Fen ús de la iabili a dels í ems, Shulde mann i Schul- de mann a en ab euja la e sió o iginal a 18 escales, de cinc a ui í ems pe escala. El c i e i pe a la selecció dels í ems a se I'al a iabili- a , a iabili a i a ibució a la conduc a pa e na, i es comp a a amb les exigencies dels es udis anscul u als. La e sió espanyola, pe sugge imen de l'au o , es a eali za pe mi ja del me ode de la doble aducció. Enca a que les p ac iques de c ianca poden se desc i es de mol es mane es (BECKER i KRUG, 1964; FOA i FOA, 1974; ROHNER, 1975), la majo ia d'aques es desc ipcions embolcalla, com a mínim, dues dimen- sions: accep ació- ebuig i con ol-au onomia. SCHAEFFER, i SCHULDERMANN i SCHULDERMANN (1970) mani es en la consis encia de es g ans dimensions de la conduc a pa e na ebuda: 1. Accep ació-Rebuig (A-R) i dues dimensions de con ol di e en s: 2. Con ol Fe m-Con ol Lax (CF-CL), que desc iu el g au en que els pa es obliguen a compli , es ablin egles i amenacan amb cas igs. 3. El Con- ol Psicologic-Au onomia Psicologica (CP-AP), dimensió que desc iu el g au en que els pa es con olen els seus ills mi jancan me odes «psicolo- gics», P.e., inducció de culpa, inspi ació d'ansie a , encamen d'a ec e. T eballs anscul u als més ecen s de Schulde mann i Schulde mann demos en que en al es cul u es com 1' índia els ills pe ceben els seus pa es a a és d'aques es ma eixes dimensions (1978). I In en a i de alo s amilia s (Roche) Es a elabo a un llis a de alo s, dels quals el subjec e -els nens MPS i PPS- ha de selecciona i je a qui za -ne cinc com a p esumiblemen iscu s en la se a amilia. ANTECEDENTS EDUCATIVO-FAMILIARS EN NENS DE 13/14 ANYS 77 Si d'en e els escolli s so gien els ma cadamen e e i s a la p o- sociali a , aques s es quali ica en. La pun uació ebuda es a a en elació a la posició o dinal que ocupa- en. Analisi es adís ica S'ha u ili za el paque es adís ic SPSS, e sió 9. Les ope acions eali zades han es a : 1. Analisi de la dis ibució de o es i cada una de les escales i comp o- ació de la no mali a . 2. Analisi de la iabili a de o es les escales. 3. Ve i icació d'hipb esis mi jan~an p o es de compa ació de mi - j anes. 4. Analisi de possibles di e encies en e les espos es e e ides al pa e i les e e ides a la ma e, pe mi ja de p o es de compa ació de mi janes amb dades apa ellades. Resul a s Les dades ob ingudes a pa i de la ci ada analisi es e lec eixen en els Quad es 11, 111, IV i V que enen a con inuació. - Analisi especí ica de les di e encies en e les espos es e e ides a la ma e (CAPSA 11) i al pa e (CAPSA 111) Abans de comenca a discu i els esul a s e e i s p opiamen a les hipo esis de l'es udi, assenyala em les di e encies obades en e les es- pos es e e ides als pa ons educa ius de la ma e. e sus els del pa e. Comunicació. Re elació de sen imen s. Empa ia pa en al Com es po obse a al ~u-ad e V, en aques es es a iables s'ha do- na una di e encia impo an a a o de la ma e, an en els subjec es MPS com en els PPS. Es pod ia di , doncs, que gene almen els subjec- es de la mos a ap ecien una millo comunicació amb la se a ma e que 84 QUADERNS DE PSICOLOGIA S'ha e idencia , pe o, co n a mol signi ica i a, la a iable que en el CAPSA denominem «inicia i a e bal i no e bal». Pe an , p en o sa la hipo esi que pe que un nen d'aques a eda eali zi un compo amen p o-social pun ual és p ecís -en gene al- que ingui inicia i a o l'exp essi. És a di , no n'hi ha p ou que el nen se n'adoni o sigui sensible a la necessi a del seu company, sinó que ha de coneixe quin po se el com- po amen adequa pe execu a i espond e a aques a necessi a , i a més po a -lo a la p ac ica, la qual cosa suposa ambé una ce a dosi d'asse i- i a (hip. núm. 3 ambé e i icada) pe al de supe a possibles imide- ses o obs acles de p essió social -els seus companys, les si uacions, e ce- e a. En enem co n a asse i i a la endencia de l'indi idu a po a ins a da e e me una acció o mani es a -la malg a una e en ual oposició pe pa d'al es. Es di e encia de l'ag essi i a p incipalmen en el e que no ce ca pe judica els al es. Una al a hipo esi (núm. 8) que s'ha is con i mada és una expe ien- cia més comple a en cu a i esponsabili a espec e a al es nens. In e - p e em que els nens que han execu a un ol d'aques ipus a egades, ja hau an ap es a adona -se dels es ímuls de necessi a dels al es, així co n a inicia espos es adequades que es man ind an en els seus epe o is. Respec e als Pa ons Educa ius que han es a la guia i el pa ó dels nens, obse em que els in an s mol p o-socials es di e encien dels poc p o-socials en que han ingu més comunicació amb els seus pa es, espe- cialmen amb la ma e (hip. núm. 9), i més especí icamen , que han e e- la més els seus sen imen s (hip. núm. lo), gene almen a les ma es. Aques s esul a s es pod ien in e p e a co n que els ills han ingu l'opo uni a de conkixe el món in e n dels seus pa es a ni el1 a ec iu, pel qual hau an pogu eali za ans e encies i iden i icacions, o aixo en iquin la se a sensibili a empa ica. Aques a capaci a , co n decla em en el nos e an e io a icle (ROCHE, 1985), po se la que pe me i posa -se en lloc de l'al e. És a di , pe mi ja d'ella el nen se a capas p og essi amen de descen a l'exclusi i a d'una au ope cepció pe cen a -la en l'amic o company d'escola. La hipo esi núm. 16, que a i ma que els nens mol p o-socials enen uns bons models p o-socials en les se es ma es i pa es, ambé ha es a e i icada. Els es ac o s educa ius de les es hipo esis an e io s (núms. 9, 10 i 16), bona comunicació amb els p ogeni o s, bona e elació dels sen i- men s pa e ns i els p ogeni o s co n a models p o-socials, els pod íem ANTECEDENTS EDUCATIVO-FAMILIARS EN NENS DE 13114 ANYS 85 conside a , o s es, d'in luencia indi ec a en el compo amen dels nens mol p o-socials. Al es ac o s que pod íem conside a , al amen , d'in luencia di ec a són: 1. La disciplina induc i a (disciplina onamen ada en e eu e al nen ansg esso les conseqüencies nega i es que la se a conduc a ha ingu pel nen- íc ima). 2. Les exho acions o ecomanacions especí iques en e s les conduc es p o-socials. 3. Els e o qos o ecompenses de les conduc es p o-socials. Així, els dos p ime s ac o s s'han e i ica com a signi ica ius en aques eball (hip. núms. 13 i 15), men e que el e o q ha mos a mol a signi icació només e e i a la ma e (hip. núm. 14). Es anyamen , només aques a hipo esi i la e e en a les g ans expec- a i es i al majo ni el1 de madu esa exigi al ill (hip. núm. 12) han es a pa cialmen e i icades, és a di , alides pe a la ma e i no pe al pa e. Aques a endencia a un augmen en la signi icació dels esul a s s'ha mos a a o able a la ma e en o es les hipo esis; ha es a semp e o més g an o igual a la del pa e. Pel que a a hipo esis no e i icades, n'han esul a an sols dues: l'au- oes ima (hip. núm. 6) i més expe iencia en el so imen (hip. núm. 4). Respec e a la p ime a, una possible explicació se ia la de suposa que, donada la si uació escola de l'expe imen , algunes conduc es p o-socials es essin amb la inali a d'inc emen a una au oes ima no mal o baixa. Se sap que de e mina s alumnes no a a o i s pels endimen s escola s endeixen a usa conduc es al e na i es de guanya l'ap o ació del p o- esso . Re e en a l'expe iencia de so imen , ens inclinem a pensa que l'es- cala no disc imina aques ac o . Aques aspec e necessi a ia una bona alidació ex e na. 1 pe acaba , sis hipo esis no han pogu se e i icades a causa de la al a de iabili a de l'ins umen al de mesu a. En e elles ema ca íem: majo empa ia delspa es, com un ac o que, en un p ope es udi, ac a em de o na a in odui , ja que c eiem que pa icipa d'elemen s comuns als que hem comen a abans pels ac o s d'in lu2ncia indi ec a. Respec e a aixo, ei e em la endencia anali zada i ci ada més amun d'una majo in luencia de l'empa ia ma e na que de la pa e na. 86 QUADERNS DE PSICOLOGIA De la hipd esi núm. 17 e e en als alo s amilia s, no podem ex eu- e'n conclusions degu a la manca de iabili a de l'escala. 1 espec e a les hipb esis 18,19 i 20, o es mesu ades amb el CRPBI de Schae e e isa pe Schulde mann, hem d'insis i en elles ap o undin en la alidesa de la aducció i adap ació a la població espanyola. CONCLUSIONS Basan -nos en els esul a s d'aques eball, es po a i ma que exis ei- xen di e encies en e els nens mol p o-socials i els poc p o-socials, e e- ides a la mos a conc e a u ili zada, an a ni ell d7alguns compo a- men s com d'algunes p ac iques educa i es pa e nes. Així, els nens mol p o-socials en elació als poc p o-socials es mos en nés empa ics, nés asse ius i amb nés inicia i es i expe iencia en la cu a i esponsabili a d'al es nens, així, ells no són ag essius o compe i ius i pe al a banda s'han comunica amb els seus pa es, que els hi han e e- la nés els seus sen imen s, els han exho a nés a eali za ac es p o- socials, han u ili za nés disciplina induc i a i, en conjun , han es a pe als seus ills millo s models p o-socials. Tanma eix, les ma es dels mol p o-socials han ingu nés expec a i es i han espe a un majo ni ell de madu esa en els seus ills, alho a que han e o ca nés les conduc es p o-socials que les ma es dels poc p o-socials. Hem de ma isa , lbgicamen , que quan em e e encia a un nen mol p o-social en pa icula , no espe em que p esen i o es aques es a iables posi i es en conjun , sinó pa d'elles. És més, les combinacions que s'o e eixen ens po en a pos ula possibles cons el~lacions o pa ons í- pics, que de ca a a pos e io s es udis poden esul a de g an in e ks. Sens dub e aques es conclusions enen l'abas limi a que pe me la mesu a de la mos a u ili zada i la possible alidesa in e na no comp o a- da dels ins umen s u ili za s. En qualse ol cas, cons i ueixen una ela i a con i mació conjun a d'hi- pd esis, algunes d'elles basades en d'al es eballs, que pe me abunda en el pe il aconsella en an e io s es udis de l'au o (ROCHE, 1982-1985) pe a un p og ama educa iu sensiblemen o ien a a omen a la p o- sociali a . És pe aixb que l'au o amplia aques pe il i l'es uc u a pe a ees ( eieu 1' Apkndix) . Una da e a qües ió que és subjacen an en aques es udi com en el ANTECEDENTS EDUCATIVO-FAMILIARS EN NENS DE 13/14 ANYS 87 pe il educa iu que aconsellem és el de la possible gene ali zació de les dades pa e nes a al es agen s educa ius, especialmen a mes es i p o es- so s. L'au o assumeix el e que en la mesu a en que aques s educado s pa icipin de a iables comunes amb els pa es -in ensi a , epe i i i a , eqüencia, a iabili a de les in e accions- els esul a s ambé es pod ien accep a com a alids pe a ells. No obs an , aques a a ibució necessi a ia una alidació expe imen al apa en men mol di ícil de eali za , a causa de la complexi a a l'ho a d7indi idua els educado s in luen s i les ca ac e ís iques de l'espai i el emps en la se a in e acció amb els nens es udia s. ASPECTES PER A TRACTAR EN PROPERS TREBALLS - Pe ecciona la iabili a i alidesa de les escales no iables, que ens po pe me e la e i icació de les hipo esis sense comp o a . - Modi ica el disseny amb la in enció d'abas a no només els indi idus mol p o-socials i poc p o-socials sinó ambé els mig p o-socials, a i de conkixe de quina mane a in e enen els di e en s ac o s anali za s. - Es udia més eda s. Conc e amen les eda s de se ze i do ze anys (dos anys més i dos menys que la mos a escollida pel nos e eball). - Es udia al es poblacions escola s. Si ens ixéssim en l'eda de se ze anys, ens pe me ia d'a knye un col-lec iu escola di e encia , com a a BUP i FP. - Con as a aques s esul a s amb es udis anscul u als. - Reali za una alidació clínica, mi janqan en e is es als indi idus i possiblemen als seus pa es, dels es s u ili za s. Tal com hem di abans, aixo cons i ueix la segona ase del disseny de l'es udi. Tal com es menciona ja a les conclusions del eball de camp, en el Pe il Educa iu que p esen em a con inuació s'ha passa a assumi una gene ali zació dels esul a s, en p incipi i amb igo només aplicables a la mos a es udiada -nens de 13/14 anys i agen s educa ius amilia s-, als educado s en gene al. Les pun uacions di ec ius que cons i ueixen aques Pe il han es a elabo a- des a pa i de les dues e isions ja ci ades i a aques a in es igació. 88 QUADERNS DE PSICOLOGIA En aques sen i , en la columna al ma ge es dis ingeix la inclusió o no de cada pun , en o ma d'hipo esi, en la in es igacid, i s'assenyala si s'ha e i ica o no i en quina g aduació. Logicamen , els casos en que no s'ha e i ica la hipo esi no indiquen que no pugui segui essen alida, aspec e que s'hau ia de ac a en pos e io s es udis i més en els casos en que els ins umen s u ili za s no han esul a iables. PERFIL EDUCATIU PER A LA PROSOCIALITAT Inclusió Ve i icació 1. A ea a ec i a 1.1 Bona accep ació dels educado s amb clima a ec iu posi iu. Sí 0 2. A ea congnosci i a gene al 2.1 Fomen a l'empa ia (a ec i a i ocupació del ol cogni iu) mal- dan pe a una p og essi a des- cen ali zació del nednoi pe mi ja de l'exposició eqüen de les pe spec i es i dels sen imen s aliens. Sí 2.2 Valo s amilia s i escola s huma- nh ics i encia s i mani es a s que exp essin mol a conside ació en e s la es a. 2.3 Es imulació de la c ea i i a i en- enamen en la e lexió d'al e - na i es pe a la solució de p o- blemes humans i socials. 2.4 Sensibili zació cogni i a i es i- mulació de la pe cepció de la com- plexi a dels ac es humans i les se- es conseqükncies indi iduals i socials. 2.5 A ni ell de disciplines academi- ques, sensibili zació del nednoi a la alo ació posi i a de I'al e i- a no només a ni ell d'indi idus ANTECEDENTS EDUCATIVO-FAMILIARS EN NENS DE 13/14 ANYS 89 Inclusió Ve i icació sinó de col.lec i i a s. Conc e a- men es imula una consciencia plane a ia o uni e sal a base del coneixemen posi iu de les ea- li a s geog a iques, his o iques, socials, ideologiques o eligioses an d'al es paisos i pa ies com del p opi. No 3. A ea de comunicació gene ica 3.1 Comunicació obe a amb exp es- sió de sen imen s pe pa dels educado s, a a o in l'empa ia. Sí 4. A ea d'ac i uds i conduc es gene als 4.1 A a o i l'es ablimen d'una au o- es ima bona pe pa dels educa- do s -especialmen dels pa es- a a és d'una bona accep ació i a ec e exp essa s en e s el ned noi, de l'es ablimen d'algunes no mes mol cla es que es acin compli i d'una amplia llibe a dins d'aques es no mes. 4.2 E i a els al s ni ells d'ansie a , pe me en , pe o, que el nednoi expe imen i la di icul a , la pena, els as o ns, la us ació, con- seqüencia unes egades de la i- da i al es de les se es p opies accions. 4.3 A a o i l'au onomia pe sonal en on dels condicionamen s socials, a a és de la alo ació cogni i a dels compo amen s impe meables al ndícul. 4.4 Pe me e que el nenlnoi exp essi els seus sen imen s i pensamen s amb asse i i a , i que po i a e - me accions iniciades pe el1 amb decisió. 4.5 Sol-lici a als nenslnois ni ells de 90 QUADERNS DE PSICOLOGIA madu esa segons l'eda espec- i a, mai in e io s. 4.6 Man eni al s ni ells d'expec a- i es espec e als nenslnois. 4.7 Fomen a els es ímuls i les si ua- cions que apo en aleg ia, humo i sen imen s de elici a . Que pa- es i educado s comuniquin els sen imen s expe imen a s, espe- cialmen els o igina s pe con- duc es p o-socials. 5. ~ ea d'ac i uds i conduc es indi ec es en e s la p o-sociali a 5.1 G au mig de con ol amb disci- plina basada en la inducció, és a di , en eu e les conseqüencies eals i emocionals que é pe a la es a la conduc a p opia. 5.2 No enco a ja la .compe i i i a i enca a menys I'ag essi i a ; més a ia p esen a les conseqüencies que aques s compo amen s p o- dueixen en la es a i en les e- lacions socials en gene al. 6. ~ ea d'ac i uds i conduc es di ec es en- e s la p o-sociali a 6.1 Exp essió sob e o d'una g an con- ianca -a ibuci& i ce esa que el nednoi é habi ualmen aques a quali a . 6.2 Exho ació els nenslnois pe pa dels educado s a la conduc a p o- social, especialmen en si uacions conc e es que il-lus en l'opo u- ni a d'aques compo amen . 6.3 La iden i icació se a a o able si els pa esleducado s són bons mo- dels de p o-sociali a an espec- e a al es pe sones com espec e a la comuni a . Inclusió Ve i icació ANTECEDENTS EDUCATIVO-FAMILIARS EN NENS DE 13/14 ANYS 91 Inclusió Ve i icació 6.4 U ili zació de models d'ima ge -TV, cinema ...-, ideals de p o- sociali a , amb se ique ació e - bal i cogni i a)). En l'ambien amilia : Veu e la ele isi6 amb els nenslnois in- en an els pa es de e b eus co- men a is que es imoniin la con- duc a p o-social i les oposades, la iolencia, la compe i i i a pe ixa i e ique a aques es conduc- es. Opo unamen , i en comp ades ocasions, comen a a pos e ion la sessi6, i mi a de di e encia amb- d6s compo amen s. En el con ex escola : Comen a a classe les pel.lícules que s'han is i sub a lla els models al uis es i els iolen s. A a o i així I'apa i- ci6 d'una isi6 ac i a, c í ica i descondicionan . 6.5 P og amació de I'en enamen i ap enen a ge d'«ap i uds o habi- li a s socials», g a6 p e i a la p o- sociali a . 6.6 En enamen de nenslnois en con- duc es eals de p o-sociali a en- en al es nendnois, enca egan - los asques de cu a i esponsabili a en e s al es nenslnois. 6.7 Recompensa opo una nen les accions p o-socials pe mi ji de p emis na e ials -especialmen en nens pe i s- o ap o ació social. sí Aspec e inclos en aques es udi. NO Aspec e no inclos en aques es udi. O No e i ica . 0 No e i ica pe manca de iabili a de la mesu a. i Ve i ica . 112 Ve i ica pa cialmen . 92 QUADERNS DE PSICOLOGIA Bibliog a ia AHAMMER, L. i MURRAY, J.P., 1979, ((Kindness in he kinde ga en: he ela i e in luence o ole playnig and p osocial ele ision in acili a ing al uism)), In e na ional Jou nal o Beha io De elopmen 2, pp. 133-157. ARONFREED, J., 1968, Conduc and comcience: he socializa ion o in e nalized con ol o e beha io , Academic P ess, No a Yo k. AZRIN, N. i LINDSLEY, O., 1956, «The ein o cemen o coope a ion be ween child en)), Jou nal o Abno mal and Social Psychology 2, pp. 100-102. BANKART, C.P. e al. 1979, «Sho - e m e ec s o p osocial ele ision iewing on play o p eschool boys and gi ls)), Psychological Repo s 44, pp. 935-941. BAUMRIND, D., 1971, «Cu en pa e ns o pa en al au ho i y)), De elopmen al Psychology Monog aphs 1, pp. 1-103. BECKER, W.C. i KRUG, R.S., 1964, «A ci cumplex model o social beha io in child en)), Child De elopmen 35, pp. 371-396. BURLESON, B.R. i FENNELLY, D.A., 1981, «The e ec s o pe suasi e appeal o m and cogni i e ecomplexi y on child en's sha ing beha io )), Child S u- dy Jou nal 11, pp. 75-90. DECI, E., 1975, In insic mo i a ion, Plenum, No a Yo k. DOLAND, D.J. i ADELBERG, K., 1967, «The lea ning o sha ing beha io )), Child De elopmen 38, pp. 695-700. FOA, U.G. i FOA, E.B., 1974, Socie al S uc u es o he mind, Cha les C. Tho- mas, Sp ing ield, Illinois. FRIEDRICH, L.K. i COFER, 1979, «En i onmen al enhancemen o p osocial ele- ision con en : e ec s on in e pe sonal beha io , imagina i e play, and sel egula ion in a na u al se ing)), De elopmen al Psychology 15, pp. 637-646. GRUSEC, J.E., 1979, «The ole o example and mo al exho a ion in he aining o al uism)), Child De elopmen 49 (3), pp. 920-923. GRUSEC, J.E. i REDLER, E., 1980, «A ibu ion, ein o cemen , and al uism: a de elopmen al analysis», De elopmen al Psychology 16 (5), pp. 525-534. HOFFMAN, M. i SALTZSTEIN, H.D., 1967, Pa en discipling, and he child's mo al de elopmen , Jou nal o Pe sonali y and Social Psychology 5, pp. 45-57. HOFFMAN, M.L., 1975, aAl uis ic beha io and he pa en -child ela ionship)), Jou nal o Pe sonali y and Social Psychology 31, pp. 937-943. -, 1976, ((Empa hy, ole- aking, guil , and de elopmen o al uis ic mo i es)), Mo al de elopmen and beha io , T. Lickona, No a Yo k, pp. 124-143. IANO~, R.J., 1978, «E ec o ole- aking expe iences on ole- aking, empa hy, al uism, and agg ession)), De elopmen al Psychology 14, pp. 119-124. ULLIOPUSKA, M., 1982, ((Child en's helping beha iou : pe sonali y ac o s and pa en al in luences ela ed o helping beha iou ~, Psycologia 17 (l), pp. 52- 55, Finlandia. LONDON, P., 1970, «The escue s: mo i a ional hypo heses abou Ch is ians ANTECEDENTS EDUCATIVO-FAMILIARS EN NENS DE 13/14 ANYS 93 who sa ed jews om he nazis», Al uism and helping beha io , J. Macaulay y L. Be kowi z, Academic P ess, No a Yo k, pp. 241-250. MEHRABIAN, A. i EPSTEIN, N.A., 1972, Jou nal o Pe sonali y 40, pp. 523-543. MIDLARSKY, E., BRYAN, J.H. i BRICKMAN, P., 1973. «A e si e App o al: In e- ac i e E ec s o Modeling and Rein o cemen on Al uis ic Beha io ~, Child De elopmen 44, pp. 321-328. MUSSEN, P. e al., 1970, «Hones y and al uism among p eadolescen s», De e- lopmen al Psychology 3, pp. 169-194. MUSSEN, P. i EISENBERG-BERG, N., 1977, Roo s o ca ing, sha ing, and helping, W.H. F eeman and Company, San F ancisco. ROCHE, R., 1982, «Los o ígenes de la conduc a al uis a en niños. Aspec os educa i os y ele isión en amilia», In ancia y Ap endizaje 19-20, Mad id, pp. 101-114. -, 1985 (en p emsa), «Pe spec i as educa i as del compo amien o p osocial. Una e isión de las a iables a es udio», In ancia y Ap endizaje, Mad id. ROHNER, R.P., 1975, They lo e me, hey lo e me no : a wo ldwide s udy o he e ec s o pa en al accep ance and ejec ion, Human Rela ions A ea Files P ess, New Ha en, Conn. ROSENHAN, D., 1972, «P osocial Beha io o Child en», The young child: e- iews o esea ch 342, ol. 2, ed. W.W. Ha up, Na ional Associa ion o he Educa ion o Young Child en, Washing on, pp. 340-359. RUSHTON, J.P., 1975, «Gene osi y in child en: immedia e and long- e m e ec s o modeling, p eaching, and mo al judgmen n, Jou nal o Pe sonali y Clini- cal Psychia y 14, pp. 341-344. RUTHELFORD, E. i MUSSEN, P., 1968, «Gene osi y in Nu se y School Boys», Child De elopmen 39, pp. 755-765. SANOK, R.L., 1980, «The imi a ion o p osocial beha io s in child en: he e ec s o pee and adul models and ica ions ein o cemenb, Disse a ion Abs- ac s In e na ional41 (5-A), pp. 20-26. SCHAEFFER, E.S., 1965, «Child en's epo s o pa en al beha io : an in en o yn, Child De elopmen 36, pp. 413-424. SCHLUDERMANN, E. i SCHLUDERMANN, S., 1970, «Replicabili y o ac o s in chil- d en's epo o pa en beha io (CRPBI), Jou nal o Psychology 76, pp. 239-249. -, 1978, Sociocul u al change and adolescen s' pe cep ions o pa en al beha io , Uni e si y o Mani oba. STAUB, E., 1970, «A child in dis ess: he e ec s o ocusing esponsabili y on child en on hei a emp s o help», De elopmen al Psychology, pp. 152- 153. WHITING, B. i WHITING, J.W.M., 1975, Child en o six cul u es, Ha wa d Uni- e si y P ess, Camb idge, Mass. YARROW, M.R., SCOTT, P.M. i WAXLER, C.Z., 1973, «Lea ning conce n o o he s», De elopmen al Psychology 8, pp. 240-260.