Quade ns de
Psicologia,
1990, 10,
93-100
l
Pila
MONREAL
1
BOSCH*
RESUMEN
En el p esen e abajo se ha hecho un p ime es udio de las ca ac e ís-
icas psicomé icas del CDZ (KOVACS
1980, 1981)
en la e sión ca alana.
Es a escala, econocida como écnica de e aluación de los sín omas de
dep esión in an il y como écnica de sc eening, ha sido u ilizada en mu-
chas in es igaciones ue a de nues o con ex o lingüís ico (SA
YLOR,
FINCH
e al.,
1984;
CYTR
YN,
MCKNE
w
y BUNNE
Y,
1980;
LEFKO WITZ y TESINY,
1980;
FINCH y SA
YLOR,
1985).
C eemos necesa io apo a a la e aluación
clínica un ins umen o que enga en cuen a las a iables lingüís icas de los
niños ca alanes pa a in es iga en el campo de la dep esión in an il,
median e una écnica de au oin o me. El es udio se ha ealizado en Ge o-
na con dos mues as de niños no males de
4.
O
de EGB.
ABSTRACT
Zn his wo k, a i s s udy o he CDZ (KOVACS
1980, 1981)
psychome-
ic cha ac e is ics has been mude on a Ca alan e sion. This widely
acknowledged scale o child en dep ession symp oms a ing as well as
sc eening echnique has been used in a lo o esea ch ou o ou linguis-
ic en i onmen (SA
YLOR,
FINCH e al.,
1984-1985;
CYTR
YN,
MCKNE
w
and BUNNEY,
1980;
LEFKOWITZ and TESINY,
1980).
We hough i was
necessa y o en ich he clinic assessmen wi h an ins umen ha ook
in o accoun he linguis ic a iables o Ca alan child en in o de o wo k
on he child en's dep ession ield, by he means o a sel - epo ed ins u-
men . This s udy has been de eloped in Gi ona wi h wo samples o
no mal
41h
EGB schoolchild en.
*
Depa amen de Psicologia de la Salu , Uni e si a Au onoma de Ba celona.
QUADERNS
DE
PSICOLOGIA
En la in es igació psicopa ologica, l'es udi de la dep essió ha p es un
pape impo an . CANTWELL (1983) a i ma que és el quad e clínic que
més a enció ha ebu i el que més s'ha in es iga en els da e s anys.
Un dels p oblemes que ha so gi
i
que ha dona peu a discussions i
in es igacions ha es a , p ecisamen , la mesu a de la simp oma ologia
dep essi a en els nens. És de cabdal impo ancia disposa d'ins umen s
de mesu a que pe me in quan i ica la dep essió o, més exac amen ,
l'es a d'anim. Les in es igacions de COSTELLO, 1981; KASHANI, Hu-
SAIN, SHEKIM, HODGES, CYTRIN i MCKNEW, 1981; KAZDIN, 1981, són
exemple d'aixo. Sembla, pe o, e iden que la més p ecisa analisi possi-
ble dels ins umen s de diagnos ic o a aluació de la dep essió que s'u i-
li zen en aques es o d'al es in es igacions sigui el p e- equisi indispen-
sable pe a con as a la alidesa d'aques s eballs. És aques a la p ime-
a apo ació (i és el nos e p oposi ) a l'analisi de les ca ac e ís iques
psicomk iques de 1'In en a i de les Dep essions In an ils de Ma ia
Ko acs (CDI, Ko ~cs, 1980, 1981), una de les escales de dep essió
in an il au oa alua i es, conside ada com un deis pocs ((in en s se iosos))
(TISHER i LANG, 1983) du s a e me, i un dels més ex ensamen esmen-
a s (KAZDIN, 1981) pe al es in es igado s.
Malg a que hi ha d'al es e isions de mesu es de dep essió in an il,
com pe exemple BIRLESON, 1981; CANTWELL, 1983; FINCH i SAYLOR,
1984; KAZDIN, 1981; KAZDIN i PETTI, 1982; LEFKOWITZ, 1980; POz-
NANSKI, 1984; RODR~GUEZ SACRISTÁN i CARDOZE, 1984; el CDi ha
es a u ili za de o ma comple a o ab e iada com a: 1. ins umen de
diagnos ic (CYTRYN,
MCKNEW i BUNNEY, 1980), 2. c i e i de mesu a en
es udis de nens dep essius
e sus
no dep essius (KASLOW, TANEMBAUM,
ABRAMSON, PETERSON i SELIGMAN, 1983; SCHWARTZ, FRIEDMAN,
LINDSAY i NARROL, 1982) i 3. pun de compa ació de la alidesa d'al-
es mesu es (HODGES, KLINE, STERN, CYTRYN i MCKNEW, 1982; LEF-
KOWITZ
i TESINY, 1980).
Es em d'aco d, no obs an aixo, amb DEPUE i MONROE, 1978; VÁZ-
QUEZ, 1984, en el e que aques a eina quan i icado a (CDI) no 6s l'únic
ins umen de diagnos ic i, pe an , no supleix la asca de e un diag-
nos ic clínic o mal (u ili zan pe exemple la DSM-111 1980, o d'al es
ins umen s: en e is es clíniques, e c.). Malg a o , conside em que, al
com dkiem an e io men , po se una bona ajuda auxilia pe al clínic en
la se a asca de diagnos ic i in e enció. Sols manca posa -la a p o a
( iabili a ) i adap a -la al nos e con ex socio-lingüís ic (ca ala).
CARACTER~STIQUES
PSICOMETRIQUES
DEL
CDI
EN
CATALA
95
ESTUDI
1
En aques p ime es udi es olia e una e sió al ca ala de l'escala
CDI (Child en's Dep ession In en o y, KOVACS, 1980, 1981) i anali za
a ni el1 psicome ic els í ems que con igu a ien la no a escala. Com és
ja conegu , aques a escala (CDI de Ko acs) és una ex ensió descenden
de l9In en a i de Dep essió pe a Adul s de Beck (BDI, BECK i BEAMES-
DERFER, 1974).
La Ko acs a eali za o igina iamen dues e sions p elimina s, el
1975 i 1976, modi icades pos e io men en el llengua ge u ili za , núme-
o d'í ems i codi numk ic de les espos es po encials, i es publica el
1977. El 1979, desp és de e pe i s can is en el o ma , queda la e sió
inal. Aques a e isió del CDI (Ko ~cs, 1980, 1981) u ili zada pe nos-
al es cons a de 27 í ems d'au oin o mació, es uc u a s en es al e na-
i es d'elecció i es demana al nen que s'iden i iqui amb una de les es
desc ipcions, la que millo pugui «desc iu e» el que el1 o ella hagi pensa
o sen i du an les dues da e es se manes.
A cadascuna de les es al e na i es de l'í em s'hi ha assigna un alo
nume ic comp es en e el
O
i el 2, segons sigui la espos a que deno i
més inc emen de se e i a del símp oma, és a di , que la pun uació 2
co espond ia a la conduc a o espos a clínicamen més se e a; la pun-
uació 1, a una se e i a in e media i la pun uació 0, a l'absencia de
se e i a . El esul a po encial a des de
O
a 54 pun s.
El 50% dels í ems comencen amb l'elecció que e lec eix la simp oma-
ologia més se e a, pe a la es a dels í ems la seqüencia d'elecció es a
gi ada.
Exemple de la nos a escala:
1. De an en an es ic is .
Mol es egades es ic is .
Semp e es ic is .
2. No em so i a es bé.
No es ic segu que les coses em so i an bé.
Les coses em so i an bé.
3.
Faig quasi o es les coses ben e es.
Faig mol es coses malamen .
To ho aig malamen .
En un p incipi a em man eni aques a es uc u a, amb el p oposi
d'ajus a -nos al maxim a la e isió o iginal de la KOVACS (1980, 1981);
96
QUADERNS
DE
PSICOLOGIA
es an adui els í ems de l'anglks i pos e io men es an so me e a una
e isió lingüís ica (expe s en ca ala) i de con ingu clínic (especialis es).
Igualmen es a eni en comp e que l'escala ana a di igida a nens i pe
an ha ia de se comp esa en el seu con ingu . L'eda d'aplicació és de
ui a disse anys.
Mos a
Es a aplica la p o a a un g up de nens (n
=
34) d'ambdós sexes que
eien 4 . d'EGB en una escola pública de Gi ona (capi al).
P ocedimen
Es a aplica el CDI en la e sió pilo de o ma semicol~lec i a (g ups
de sis nens) u ili zan una aula especial que pe me és el con ac e del
psicbleg amb aques s nens; amb
'aixb p e eníem ano a o es les i egula-
i a s que es dona ien an en la comp ensió de les pa aules u ili zades
en els enuncia s com en la eacció que les al e na i es podien p odui en
els nens, a i de modi ica o allo que a ec és la alidesa apa en i de
con ingu dels í ems.
Resul a s
Dues analisis o en po ades a e me: la co elació de cadascun dels
í ems amb l'escala o al (analisi d'elemen s) i la iabili a de l'escala
o al
(a
de C onbach).
De la p ime a analisi podem des aca que els coe icien s de co elació
dels í ems oscil-len en e
.10
i
.SI.
Aques s esul a s ens po a en a
eanali za quali a i amen els í ems que en un p incipi sembla en menys
elaciona s amb l'escala; aixo no obs an , am eni en comp e que es
ac a a d'un p ime pilo i que els í ems possiblemen s'ag upa en pe
con ingu s di e en s. Les dades que es enien d'al es in es igacions (HEL-
SEL
i MATSON,
1983)
es a en donan coe icien s en e
.36
i
.69
en una
mos a de
216
nens. Les obse acions clíniques en el pas de la p o a i
aques s esul a s ens apo a en dades pe modi ica a ni el1 lingüís ic
(no de con ingu ) alguns í ems.
De la segona analisi, co esponen a la iabili a , s'ob ingué un esul-
CARACTER~STIQUES
PSICOMETRIQUES
DEL
CDI
EN
CATALA
97
a posi iu
(a
=
.66); am eni en comp e la quan i a de nens exami-
'na s i o allo comen a an e io men sob e els í ems.
ESTUDI
2
Fe es les modi icacions pe inen s, es passa a la segona ase expe i-
men al, que consis ia a aplica I'escala a un g up, en aques cas una
mos a ep esen a i a de nens, igualmen de 4 . d'EGB, pe o e s de la
p o íncia de Gi ona.
El nos e objec iu en aques segon es udi a ésse , com en el cas
an e io , de de ec a els possibles e o s lingüís ics que en una adap ació
(no aducció) al ca ala podien dona -se i que podien a ec a in es iga-
cions pos e io s amb aques ma e ial. També, ob iamen , apo a de
nou dades psicome iques sob e el uncionamen de l'escala.
A
mesu a
que ens acos em a un op im en exac i ud, el nos e objec iu ani a di igi
a la se a alidesa, en la línia d'es udis ja eali za s sob e la ali-
desa con e gen i disc iminan de les escales de mesu a (KAZDIN i PET-
TI,
1982; KAZDIN, ESVELDT-DAWSON, UNIS i RANCURELLO, 1983).
Mos a
D'una mos a escollida a l'a za , ep esen a i a de la p o íncia de
Gi ona, se selecciona (pels núme os alea o is) una submos a (n
=
45)
pe po a a e me aques segon es udi.
Resul a s
Les condicions d'aplicació o en simila s a les de l'an e io es udi.
L'analisi es adís ica se cen a en: 1. analisi d'elemen s (consis encia dels
í ems) i
2.
iabili a .
La co elació í em- o al oscil-la al ol an de .23 (í em 13)
j
.62 (í em-
23); es an millo a cla amen els índexs espec e a la e sió an e io ,
sob e o en aquells í ems modi ica s quali a i amen . Aques s coe icien s,
enca a una mica baixos i pe an e isables en al es es udis, an en la
línia d'in es igacions an e io s (KAZDIN
i PETTI, 1982; KAZDIN,
ESVELDT-DAWSON, UNIS i RANCURELLO, 1983).

1
98
QUADERNS
DE
PSICOLOGIA
Que quedi cons ancia que el g up es udia és possiblemen pe i a
ni el1 es adís ic, enca a que quali a i amen su icien .
La iabili a en aques nou es udi dona com a esul a
a
=
.75.
CONCLUSIONS
Sembla cla que els di e en s es udis e s sob e escales de mesu a han
de eni un p e i pas a la se a c eació de ini i a, que quan i a i amen i
quali a i amen apo en dades de les se es quali a s mk iques.
El eball aci p esen a és un exemple d'aixo. No és su icien la a-
ducció d'un ma e ial apa en men iable i alid, és necessa i a iba ,
mi jancan una asca acu ada i amb coneixemen de la eali a i de
l'objec e i de la de inició del que es ol mesu a , a de ini cla amen
cada í em, cada al e na i a i el alo que aques s enen en I'escala o al.
A
pa i d'ací ja enim la base pe , mi jancan analisis es adís iques més
iques en in o mació i més con enien s segons l'objec iu, p ecisa -ne la
iabili a i la alidesa.
Semp e, pe o, enin en comp e que l'objec iu és la alidesa clínica, i
que pe an , han de du -se a e me es udis en aques sen i .
.
Com a conclusió, els esul a s sugge eixen, una egada més, que el
CDI po se una mesu a iable de dep essió in an il. 1 comp a amb una
escala en ca ala és una apo ació impo an pe al clínic en la se a asca
d'a aluació.
CARACTERÍSTIQUES
PSICOMETRIQUES
DEL
CDI
EN
CATALA
99
Bibliog a ia
CARLSON, G.A. i CANTWELL, D.P., 1982, ((Diagnosis o childhood dep ession:
a compa ison o he Weinbe g and DSM-111 c i e ia)),
Jou nal o he Ame-
ican Academy o Child Psychia y
21, pp. 247-250.
COSTELLO, C.G., 1981, ((Child en dep ession)), dins E. J. MASH i L.G. TERDAL,
(eds.),
Beha io al assessmen o childhood diso de s,
Guil o d P ess, No a
Yo k, pp. 305-346.
HOLLON,
S.D., 1980, «Tes e iew: Child en's Dep ession Scale)),
Jou nal o
Child Psychology and Psychia y
21, pp. 371-374.
KASHANI, J.H., HUSAIN, A., SHEKIM, W.O., HODGES, K., CYTRYN, L. i
MCKNEW, D., 198 1, ((Cu en pe spec i es on childhood dep ession: an
o e iew)),
Ame ican Jou nal o Psychia y
138, pp. 143-153.
KAZDIN, A.E., 198 1, ((Assessmen echniques o childhood dep ession)),
Jou -
nal o he Ame ican Academy o Child Psychia y
20, pp. 358-375.
KLINE, J., HODGES, K., SIEGEL, L.J., MULLINS, L. i GRIFFIN, 1982, ((Fac o
analysis o he Child en's dep ession. In en o y o clinic and nonclinic
child en)), dins L.J. SIEGEL (Chai ),
Assessmen and diagnosis o childhood
dep ession
.
Ko ~cs, M., 198 1, ((Ra ing Scales o assess dep ession in school-aged child en)),
Ac a Paedopsychia ica
46, pp. 305-3 15.
-,
1983, «The Child en's Dep ession In en o y: A Sel - a ed Dep ession Scale
o School-Aged Youngs e )),
Unpublished Manusc ip ,
Uni e si y o Pi s-
bu gh School o Medicine.
RODRÍGUEZ SACRISTÁN, J., CARDOZE
e al.,
1984, ((Sis emas obje i os de
medida: expe iencias con el in en a io español de dep esiones in an iles
(CEDI), modi icado de Ko acs y Beck)),
Re is a de Neu opsiquia ía In an-
il
3, 2.
SAYLOR, C.F., FINCH, A.J., BASKIN, C.H., FUREY,
W.
i KELLY,
N.,
1984,
((Cons uc alidi y o measu es o childhood dep ession: Applica ion o
mul i ai -mul ime hod me hodology)),
Jou nal o Consul ing and Clinical
PSYC~O~O~Y
52,
PP.
977-985.
SAYLOR, C.F., FINCH, A.J. i SPIRITO, A., 1984, «The Child en's Dep ession
In en o y: A Sys ema ic E alua ion o Psychome ic P ope ies)),
Jou nal
o Consul ing and Clinical Psychology
6 (52), pp. 955-967.
SAYLOR, C.F., FINCH, A.J., BASKIN,
C.,
SAYLOR, B. i DARNELL~ G., 1984,
((Child en's Dep ession In en o y: In es iga ion o p ocedu es and co ela-
es)),
Jou nal o Ame ican Academy o Child Psychia y
23, pp. 626-628.
VIZCARRO, C. i GARC~A, J.A., 1981, «Los au oin o mes)), dins FERNÁNDEZ
BALLESTEROS i CARROBLES (eds.),
E aluación Conduc ual,
Pi ámide,
Mad id.
100
QUADERNS
DE
PSICOLOGIA
WILLIAM,
J.,
HESEL i MATSON,
J.L.,
1984, «The assessmen o dep ession in
child en: he in e na1 s uc u e o he Child Dep ession In en o y (CDI))),
Beha .
Res.
The .
3
(22), pp. 289-298.