Característiques psicomètriques del CDI en català

Quade ns de Psicologia, 1990, 10, 93-100 l Pila MONREAL 1 BOSCH* RESUMEN En el p esen e abajo se ha hecho un p ime es udio de las ca ac e ís- icas psicomé icas del CDZ (KOVACS 1980, 1981) en la e sión ca alana. Es a escala, econocida como écnica de e aluación de los sín omas de dep esión in an il y como écnica de sc eening, ha sido u ilizada en mu- chas in es igaciones ue a de nues o con ex o lingüís ico (SA YLOR, FINCH e al., 1984; CYTR YN, MCKNE w y BUNNE Y, 1980; LEFKO WITZ y TESINY, 1980; FINCH y SA YLOR, 1985). C eemos necesa io apo a a la e aluación clínica un ins umen o que enga en cuen a las a iables lingüís icas de los niños ca alanes pa a in es iga en el campo de la dep esión in an il, median e una écnica de au oin o me. El es udio se ha ealizado en Ge o- na con dos mues as de niños no males de 4. O de EGB. ABSTRACT Zn his wo k, a i s s udy o he CDZ (KOVACS 1980, 1981) psychome- ic cha ac e is ics has been mude on a Ca alan e sion. This widely acknowledged scale o child en dep ession symp oms a ing as well as sc eening echnique has been used in a lo o esea ch ou o ou linguis- ic en i onmen (SA YLOR, FINCH e al., 1984-1985; CYTR YN, MCKNE w and BUNNEY, 1980; LEFKOWITZ and TESINY, 1980). We hough i was necessa y o en ich he clinic assessmen wi h an ins umen ha ook in o accoun he linguis ic a iables o Ca alan child en in o de o wo k on he child en's dep ession ield, by he means o a sel - epo ed ins u- men . This s udy has been de eloped in Gi ona wi h wo samples o no mal 41h EGB schoolchild en. * Depa amen de Psicologia de la Salu , Uni e si a Au onoma de Ba celona. QUADERNS DE PSICOLOGIA En la in es igació psicopa ologica, l'es udi de la dep essió ha p es un pape impo an . CANTWELL (1983) a i ma que és el quad e clínic que més a enció ha ebu i el que més s'ha in es iga en els da e s anys. Un dels p oblemes que ha so gi i que ha dona peu a discussions i in es igacions ha es a , p ecisamen , la mesu a de la simp oma ologia dep essi a en els nens. És de cabdal impo ancia disposa d'ins umen s de mesu a que pe me in quan i ica la dep essió o, més exac amen , l'es a d'anim. Les in es igacions de COSTELLO, 1981; KASHANI, Hu- SAIN, SHEKIM, HODGES, CYTRIN i MCKNEW, 1981; KAZDIN, 1981, són exemple d'aixo. Sembla, pe o, e iden que la més p ecisa analisi possi- ble dels ins umen s de diagnos ic o a aluació de la dep essió que s'u i- li zen en aques es o d'al es in es igacions sigui el p e- equisi indispen- sable pe a con as a la alidesa d'aques s eballs. És aques a la p ime- a apo ació (i és el nos e p oposi ) a l'analisi de les ca ac e ís iques psicomk iques de 1'In en a i de les Dep essions In an ils de Ma ia Ko acs (CDI, Ko ~cs, 1980, 1981), una de les escales de dep essió in an il au oa alua i es, conside ada com un deis pocs ((in en s se iosos)) (TISHER i LANG, 1983) du s a e me, i un dels més ex ensamen esmen- a s (KAZDIN, 1981) pe al es in es igado s. Malg a que hi ha d'al es e isions de mesu es de dep essió in an il, com pe exemple BIRLESON, 1981; CANTWELL, 1983; FINCH i SAYLOR, 1984; KAZDIN, 1981; KAZDIN i PETTI, 1982; LEFKOWITZ, 1980; POz- NANSKI, 1984; RODR~GUEZ SACRISTÁN i CARDOZE, 1984; el CDi ha es a u ili za de o ma comple a o ab e iada com a: 1. ins umen de diagnos ic (CYTRYN, MCKNEW i BUNNEY, 1980), 2. c i e i de mesu a en es udis de nens dep essius e sus no dep essius (KASLOW, TANEMBAUM, ABRAMSON, PETERSON i SELIGMAN, 1983; SCHWARTZ, FRIEDMAN, LINDSAY i NARROL, 1982) i 3. pun de compa ació de la alidesa d'al- es mesu es (HODGES, KLINE, STERN, CYTRYN i MCKNEW, 1982; LEF- KOWITZ i TESINY, 1980). Es em d'aco d, no obs an aixo, amb DEPUE i MONROE, 1978; VÁZ- QUEZ, 1984, en el e que aques a eina quan i icado a (CDI) no 6s l'únic ins umen de diagnos ic i, pe an , no supleix la asca de e un diag- nos ic clínic o mal (u ili zan pe exemple la DSM-111 1980, o d'al es ins umen s: en e is es clíniques, e c.). Malg a o , conside em que, al com dkiem an e io men , po se una bona ajuda auxilia pe al clínic en la se a asca de diagnos ic i in e enció. Sols manca posa -la a p o a ( iabili a ) i adap a -la al nos e con ex socio-lingüís ic (ca ala). CARACTER~STIQUES PSICOMETRIQUES DEL CDI EN CATALA 95 ESTUDI 1 En aques p ime es udi es olia e una e sió al ca ala de l'escala CDI (Child en's Dep ession In en o y, KOVACS, 1980, 1981) i anali za a ni el1 psicome ic els í ems que con igu a ien la no a escala. Com és ja conegu , aques a escala (CDI de Ko acs) és una ex ensió descenden de l9In en a i de Dep essió pe a Adul s de Beck (BDI, BECK i BEAMES- DERFER, 1974). La Ko acs a eali za o igina iamen dues e sions p elimina s, el 1975 i 1976, modi icades pos e io men en el llengua ge u ili za , núme- o d'í ems i codi numk ic de les espos es po encials, i es publica el 1977. El 1979, desp és de e pe i s can is en el o ma , queda la e sió inal. Aques a e isió del CDI (Ko ~cs, 1980, 1981) u ili zada pe nos- al es cons a de 27 í ems d'au oin o mació, es uc u a s en es al e na- i es d'elecció i es demana al nen que s'iden i iqui amb una de les es desc ipcions, la que millo pugui «desc iu e» el que el1 o ella hagi pensa o sen i du an les dues da e es se manes. A cadascuna de les es al e na i es de l'í em s'hi ha assigna un alo nume ic comp es en e el O i el 2, segons sigui la espos a que deno i més inc emen de se e i a del símp oma, és a di , que la pun uació 2 co espond ia a la conduc a o espos a clínicamen més se e a; la pun- uació 1, a una se e i a in e media i la pun uació 0, a l'absencia de se e i a . El esul a po encial a des de O a 54 pun s. El 50% dels í ems comencen amb l'elecció que e lec eix la simp oma- ologia més se e a, pe a la es a dels í ems la seqüencia d'elecció es a gi ada. Exemple de la nos a escala: 1. De an en an es ic is . Mol es egades es ic is . Semp e es ic is . 2. No em so i a es bé. No es ic segu que les coses em so i an bé. Les coses em so i an bé. 3. Faig quasi o es les coses ben e es. Faig mol es coses malamen . To ho aig malamen . En un p incipi a em man eni aques a es uc u a, amb el p oposi d'ajus a -nos al maxim a la e isió o iginal de la KOVACS (1980, 1981); 96 QUADERNS DE PSICOLOGIA es an adui els í ems de l'anglks i pos e io men es an so me e a una e isió lingüís ica (expe s en ca ala) i de con ingu clínic (especialis es). Igualmen es a eni en comp e que l'escala ana a di igida a nens i pe an ha ia de se comp esa en el seu con ingu . L'eda d'aplicació és de ui a disse anys. Mos a Es a aplica la p o a a un g up de nens (n = 34) d'ambdós sexes que eien 4 . d'EGB en una escola pública de Gi ona (capi al). P ocedimen Es a aplica el CDI en la e sió pilo de o ma semicol~lec i a (g ups de sis nens) u ili zan una aula especial que pe me és el con ac e del psicbleg amb aques s nens; amb 'aixb p e eníem ano a o es les i egula- i a s que es dona ien an en la comp ensió de les pa aules u ili zades en els enuncia s com en la eacció que les al e na i es podien p odui en els nens, a i de modi ica o allo que a ec és la alidesa apa en i de con ingu dels í ems. Resul a s Dues analisis o en po ades a e me: la co elació de cadascun dels í ems amb l'escala o al (analisi d'elemen s) i la iabili a de l'escala o al (a de C onbach). De la p ime a analisi podem des aca que els coe icien s de co elació dels í ems oscil-len en e .10 i .SI. Aques s esul a s ens po a en a eanali za quali a i amen els í ems que en un p incipi sembla en menys elaciona s amb l'escala; aixo no obs an , am eni en comp e que es ac a a d'un p ime pilo i que els í ems possiblemen s'ag upa en pe con ingu s di e en s. Les dades que es enien d'al es in es igacions (HEL- SEL i MATSON, 1983) es a en donan coe icien s en e .36 i .69 en una mos a de 216 nens. Les obse acions clíniques en el pas de la p o a i aques s esul a s ens apo a en dades pe modi ica a ni el1 lingüís ic (no de con ingu ) alguns í ems. De la segona analisi, co esponen a la iabili a , s'ob ingué un esul- CARACTER~STIQUES PSICOMETRIQUES DEL CDI EN CATALA 97 a posi iu (a = .66); am eni en comp e la quan i a de nens exami- 'na s i o allo comen a an e io men sob e els í ems. ESTUDI 2 Fe es les modi icacions pe inen s, es passa a la segona ase expe i- men al, que consis ia a aplica I'escala a un g up, en aques cas una mos a ep esen a i a de nens, igualmen de 4 . d'EGB, pe o e s de la p o íncia de Gi ona. El nos e objec iu en aques segon es udi a ésse , com en el cas an e io , de de ec a els possibles e o s lingüís ics que en una adap ació (no aducció) al ca ala podien dona -se i que podien a ec a in es iga- cions pos e io s amb aques ma e ial. També, ob iamen , apo a de nou dades psicome iques sob e el uncionamen de l'escala. A mesu a que ens acos em a un op im en exac i ud, el nos e objec iu ani a di igi a la se a alidesa, en la línia d'es udis ja eali za s sob e la ali- desa con e gen i disc iminan de les escales de mesu a (KAZDIN i PET- TI, 1982; KAZDIN, ESVELDT-DAWSON, UNIS i RANCURELLO, 1983). Mos a D'una mos a escollida a l'a za , ep esen a i a de la p o íncia de Gi ona, se selecciona (pels núme os alea o is) una submos a (n = 45) pe po a a e me aques segon es udi. Resul a s Les condicions d'aplicació o en simila s a les de l'an e io es udi. L'analisi es adís ica se cen a en: 1. analisi d'elemen s (consis encia dels í ems) i 2. iabili a . La co elació í em- o al oscil-la al ol an de .23 (í em 13) j .62 (í em- 23); es an millo a cla amen els índexs espec e a la e sió an e io , sob e o en aquells í ems modi ica s quali a i amen . Aques s coe icien s, enca a una mica baixos i pe an e isables en al es es udis, an en la línia d'in es igacions an e io s (KAZDIN i PETTI, 1982; KAZDIN, ESVELDT-DAWSON, UNIS i RANCURELLO, 1983). 1 98 QUADERNS DE PSICOLOGIA Que quedi cons ancia que el g up es udia és possiblemen pe i a ni el1 es adís ic, enca a que quali a i amen su icien . La iabili a en aques nou es udi dona com a esul a a = .75. CONCLUSIONS Sembla cla que els di e en s es udis e s sob e escales de mesu a han de eni un p e i pas a la se a c eació de ini i a, que quan i a i amen i quali a i amen apo en dades de les se es quali a s mk iques. El eball aci p esen a és un exemple d'aixo. No és su icien la a- ducció d'un ma e ial apa en men iable i alid, és necessa i a iba , mi jancan una asca acu ada i amb coneixemen de la eali a i de l'objec e i de la de inició del que es ol mesu a , a de ini cla amen cada í em, cada al e na i a i el alo que aques s enen en I'escala o al. A pa i d'ací ja enim la base pe , mi jancan analisis es adís iques més iques en in o mació i més con enien s segons l'objec iu, p ecisa -ne la iabili a i la alidesa. Semp e, pe o, enin en comp e que l'objec iu és la alidesa clínica, i que pe an , han de du -se a e me es udis en aques sen i . . Com a conclusió, els esul a s sugge eixen, una egada més, que el CDI po se una mesu a iable de dep essió in an il. 1 comp a amb una escala en ca ala és una apo ació impo an pe al clínic en la se a asca d'a aluació. CARACTERÍSTIQUES PSICOMETRIQUES DEL CDI EN CATALA 99 Bibliog a ia CARLSON, G.A. i CANTWELL, D.P., 1982, ((Diagnosis o childhood dep ession: a compa ison o he Weinbe g and DSM-111 c i e ia)), Jou nal o he Ame- ican Academy o Child Psychia y 21, pp. 247-250. COSTELLO, C.G., 1981, ((Child en dep ession)), dins E. J. MASH i L.G. TERDAL, (eds.), Beha io al assessmen o childhood diso de s, Guil o d P ess, No a Yo k, pp. 305-346. HOLLON, S.D., 1980, «Tes e iew: Child en's Dep ession Scale)), Jou nal o Child Psychology and Psychia y 21, pp. 371-374. KASHANI, J.H., HUSAIN, A., SHEKIM, W.O., HODGES, K., CYTRYN, L. i MCKNEW, D., 198 1, ((Cu en pe spec i es on childhood dep ession: an o e iew)), Ame ican Jou nal o Psychia y 138, pp. 143-153. KAZDIN, A.E., 198 1, ((Assessmen echniques o childhood dep ession)), Jou - nal o he Ame ican Academy o Child Psychia y 20, pp. 358-375. KLINE, J., HODGES, K., SIEGEL, L.J., MULLINS, L. i GRIFFIN, 1982, ((Fac o analysis o he Child en's dep ession. In en o y o clinic and nonclinic child en)), dins L.J. SIEGEL (Chai ), Assessmen and diagnosis o childhood dep ession . Ko ~cs, M., 198 1, ((Ra ing Scales o assess dep ession in school-aged child en)), Ac a Paedopsychia ica 46, pp. 305-3 15. -, 1983, «The Child en's Dep ession In en o y: A Sel - a ed Dep ession Scale o School-Aged Youngs e )), Unpublished Manusc ip , Uni e si y o Pi s- bu gh School o Medicine. RODRÍGUEZ SACRISTÁN, J., CARDOZE e al., 1984, ((Sis emas obje i os de medida: expe iencias con el in en a io español de dep esiones in an iles (CEDI), modi icado de Ko acs y Beck)), Re is a de Neu opsiquia ía In an- il 3, 2. SAYLOR, C.F., FINCH, A.J., BASKIN, C.H., FUREY, W. i KELLY, N., 1984, ((Cons uc alidi y o measu es o childhood dep ession: Applica ion o mul i ai -mul ime hod me hodology)), Jou nal o Consul ing and Clinical PSYC~O~O~Y 52, PP. 977-985. SAYLOR, C.F., FINCH, A.J. i SPIRITO, A., 1984, «The Child en's Dep ession In en o y: A Sys ema ic E alua ion o Psychome ic P ope ies)), Jou nal o Consul ing and Clinical Psychology 6 (52), pp. 955-967. SAYLOR, C.F., FINCH, A.J., BASKIN, C., SAYLOR, B. i DARNELL~ G., 1984, ((Child en's Dep ession In en o y: In es iga ion o p ocedu es and co ela- es)), Jou nal o Ame ican Academy o Child Psychia y 23, pp. 626-628. VIZCARRO, C. i GARC~A, J.A., 1981, «Los au oin o mes)), dins FERNÁNDEZ BALLESTEROS i CARROBLES (eds.), E aluación Conduc ual, Pi ámide, Mad id. 100 QUADERNS DE PSICOLOGIA WILLIAM, J., HESEL i MATSON, J.L., 1984, «The assessmen o dep ession in child en: he in e na1 s uc u e o he Child Dep ession In en o y (CDI))), Beha . Res. The . 3 (22), pp. 289-298.