Quade ns
de
Psicologia,
1990, 10, 71-92
AVALUACIÓ DEL COMPORTAMENT NEONATAL
Ca me COSTAS
1
MORAGAS*
RESUM
p~
L'in e es ac ual pe l'es udi del compo amen in an il des de les se es
p ime es mani es acions é una inali a doble: d'una banda, pe me la
de ecció p ecoc de possibles al e acions, i de l'al a, ob e no es pe spec i-
es de ca a a la cons ucció d'unes ecniques d'a aluació psicologica
ideades a pa i de l'obse ació de l'in an .
En aques eball es e isen un o al de se escales especialmen disse-
nyades pe a I'a aluació del compo amen neona al i s'anali zen les se es
ca ac e ls iques ecniques al na eix emps que es p esen en alguns sugge-
,
imen s pel que a a la se a aplicació.
ABSTRACT
P esen in e es in child beha io om he e y momen o bi h se -
es a double pu pose: i allows o he ea ly de ec ion o possible dis unc-
ions on one hand, and on he o he i opens up pe spec i es o new
echniques o psychological assessmen de eloped om he di ec obse -
a ion o in an s.
This pape p esen s se en scales specially designed o neona al beha-
io , oge he wi h un analysis o hei echnical cha ac e is ics and sug-
ges ions as o hei possible ways o applica ion.
*
Depa amen de Psicologia de la Salu , Uni e si a Au ono na de Ba celona.
72
QUADERNS DE
PSICOLOGIA
L'es udi i a enció del nen des d'un pun de is a psicologic ha pa i
so in -i malau adamen - de les obse acions e es en l'adul . En
ma e ia d'a aluació psicologica es pod ien ci a mol s exemples de ecni-
ques ideades pe a l'adul o l'adolescen que, en una ase pos e io ,
s'han adap a pe a l'in an , amb la consegüen manca d'adequació an
pel que a al mk ode com pe les uncions que es p e enen a alua .
S'ha de ema ca , pe o, que en les úl imes decades s'ha posa una
a enció especí ica en les p ime es e apes de l'e olució de l'in an . En
gene al, les in es igacions e es des de pe spec i es an di e en s com
l'expe imen al, l'e ologica o la clínica han ajuda a ap o undi en l'es u-
di de les capaci a s i compe encies del nen pe i .
1
en una qües ió en la
qual es an d'aco d la majo pa d'in es igado s és que ai als capaci a s
no so geixen de sob e, sinó que ja se n'obse en mol s indicis en el
pe íode neona al (BOWER, 1977; CONNOLLY, 1972; KAGAN
e
al.,
1978;
LEWIN, 1975).
En aques sen i ja es poden conside a classics els eballs en elació
amb les capaci a s pe cep i es del nadó: se sap, pe exemple, que no
solamen és capa$ de econeixe els esquemes isuals sinó que mos a
una a enció especial pels objec es complexos, en mo imen o de
es dimensions, en con a dels objec es de només dues dimensions
(FANTZ
i NEVIS, 1967; PIPP i HAITH, 1977); espon als sons i po loca-
li za la di ecció d'on p o enen. Mos a anma eix una capaci a pe
es abli una elació uncional en e la isió i l'audició (MENDELSON i
HAITH, 1976).
B azel on a més enlla i conside a el nadó un ésse especialmen
ac iu, do a d'unes excel-len s condicions que el capaci en pe ((comuni-
ca » an les se es necessi a s com la se a complaenca amb l'en o n, i
oba una ce a in luencia del con ol co ical en aques pe íode: «La
idea que el nadó només unciona amb el onc ce ical de l'o gani zació
neu ologica ha condui a uns examens neu ologics massa es e eo ipa s,
que mesu en la conduc a e lexa amb una isió posi i o-nega i a massa
simplis a. Recen men s'accep a que en el nouna els cen es neu ologics
supe io s se eixen pe modi ica les eaccions, pe inhibició pa cial o
acili ació, i que la in eg i a de les uncions del sis ema ne iós cen al
po se de e minada mi jancan una a aluació quali a i a de les espos-
es du an el pe íode neona al)) (BRAZELTON 1979, p. 37).
AVALUACI~
DEL
COMPORTAMENT
NEONATAL
73
LES
DIFERENCIES
INDIVIDUALS
Un dels p ime s aspec es que s'han de eni en comp e quan s'es udia
la conduc a neona al és que els in an s són di e en s en e ells des de la
p ime a in ancia.
1
aques a obse ació ja la éu GESELL (1940) en na-
dons de pocs dies de ida:
Es líci pa la de la indi iduali a del e us, pe que adhuc els nens
nouna s mani es en signi ica i es di e encies indi iduals en els p ocessos
isiologics, en les eaccions da an d'es ímuls in e ns
i
ex e ns, en les
o mes d'alimen a -se
i
do mi , en la pe cep i i a
i
en l'ac i i a du an
la igília. Aques es mani es acions neona als d'indi iduali a son, amb
mol , els p oduc es inals del c eixemen men al inicial comple du an el
lla g pe íode de la ges ació. (GESELL i ILG, 1963, p. 29).
A
pa i de les obse acions de Gesell, la li e a u a sob e el desen o-
lupamen in an il apo a nomb oses dades sob e l'exis encia de di e en s
o mes de compo a -se o de eacciona des de l'inici de la ida. S'han
oba di e encies en aspec es als com les cons an s psico isiol~giques
(HAMMOND, 1957; RICHMOND i LUSTMAN, 1955) o les eaccions da an
d'es ímuls isuals, audi ius, es ibula s i ac ils (KORNER, 1970; KORNER
i GROBSTEIN, 1966; KORNER i THOMAN, 1970, 1972). Pe o una p egun-
a que a ia es e en els in es igado s ou pe que els in an s eacciona-
en d'una o ma di e en a un ma eix es ímul. En o s aques s eballs es
eia un con ol es ic e dels es ímuls i de les a iables ambien als, i aixo
no obs an , les espos es e en di e en s segons el (( ipus d'in an )). Ben
a ia an comp end e que el ipus de espos a e a p opicia pe «l'es a »
de l'in an i pel seu ni el1 d'ac i i a (KORNER, 1972).
Dins d'aques a línia, l'es udi dels mecanismes que p opicien un ipus
de eacció da an d'es ímuls senso ials, o bé que p o oquen di e en s
espos es mo ius, a impulsa la in es igació del que mol s au o s iden-
i ica en com a « e s empe amen als)) obse ables du an els p ime s
anys. L'«ac i i a »
e sus
«passi i a » ou un del p ime s d'aques s e s
que a esul a eni un bon alo p edic iu de la conduc a pos e io de
l'in an (SCHAFFER
i EMERSON, 1964; SCHAFFER, 1966; ESCALONA,
1963; HALVERSON i WALDROP, 1973, 1976; BUSS
e
al.,
1980, i KOR-
NER, 1983).
Un dels eballs que més ha con ibui a la iden i icació dels (( e s
empe amen als)) des de la p ime a in ancia és el desen olupa pel g up
de Thomas, Chess i els seus col.labo ado s. En les se es p ime es in es-
74
QUADERNS
DE
PSICOLOGIA
igacions an oba nou ca ac e ís iques quali a i es que de inien el
(( e npe amen )) dels in an s a pa i dels .2/3 mesos d'eda (THOMAS
e
al., 1960). En es udis pos e io s cons a a en que aques es a iables es
podien iden i ica en mos es de poblacions di e en s i que omanien
es ables al lla g de l'e olució (THOMAS
e
al., 1970; CHESS, 1980).
A an d'aques es impo an s ece ques so gi en di e ses ecniques pe
a l'a aluació del compo amen in an il en o ma de qües iona i, les
quals són conside ades de g an u ili a en la clínica psicologica
i
pedia-
ica ac ual (CAREY, 1985; HAGEKULL, 1985).
TECNIQUES
PER
A
L'AVALUACI~
DEL
COMPORTAMENT
NEONATAL
Fins a ela i amen poc emps, l'a aluació del ecen nascu e a un
e eny gai ebé igno a des de la pe spec i a de la psicologia clínica.
Es udis e s sob e aques a ma e ia als Es a s Uni s palesen el desconeixe-
men de es s alids pe a l'a aluació conduc ual del nadó, en una epoca
en que ja exis ia una g an a ie a de p o es pe a l'explo ació del nen
d'eda s supe io s (STOTT
i BALL, 1965).
La li e a u a sob e aques ema sugge eix que els a enqos es e en
g acies a la col.labo ació en e la medicina i la psicologia; els examens
mkdics d'o ien ació neu ologica o en millo a s con ínuamen , men e
que el desen olupamen del conduc isme dins de la psicologia i la idea
que la conduc a es a es e amen elacionada amb els mecanismes neu o-
logics con ibui en al desen olupamen dels examens o ien a s cap als
es udis conduc uals del nadó, al com es posa de mani es en e isions
pos e io s (ST. CLAIR, 1978).
Aques a combinació d'idees uc i ica en la c eació de 1'Escala de
B azel on (BRAZELTON,
1973), a pa i de la qual s'inc emen a en els
es udis del compo amen del nouna ( egeu e isió de SOSTEK, 1978) i
so gi en unes kcniques des inades a sa is e unes necessi a s de ece ca
cada egada més especí iques. A con inuació s'anali zen les que podem
conside a més ep esen a i es.
El
es
de
G aham
El
G aham Beha io al Tes o ~eoha es (GRAHAM, 1956) ens cons a
que ha es a el p ime examen especialmen dissenya pe a l'a aluació
AVALUACI~
DEL
COMPORTAMENT
NEONATAL
75
del compo amen del nouna . Allo que a impulsa l'au o a l'elabo a-
ció d'aques es ou la se a p eocupació pe les seqüeles dels auma is-
mes pe ina als i les se es conseqükncies en e mes de «conduc a» o
(( espos a)).
G aham conside a a que, jun amen amb les causes dels aumes
pe ina als, la condició de l'in an en el momen de néixe és ambé mol
impo an . Així doncs, les conseqükncies de les lesions so e es en el
momen del pa poden depend e an del ipus de auma com de la
espos a indi idual de l'in an en on de l'ag essió.
El es es a pensa pe quan i ica les espos es de l'in an , de mane a
que es pugui dis ingi el nadó no mal d'aquell que ha so e algun dany
neu ologic, i no pas pe mesu a la a iabili a de espos es en e els
in an s no mals. Els ipus de p o es de quk cons a el es o en escolli-
des d'en e el g an i a ia epe o i conduc ual del nadó, de mane a que
ossin les més ulne ables a causa de les al e acions neu ologiques. S'a-
g upen a l'en o n de les cinc escales següen s: 1) Mesu a del llinda
dolo ós.
2)
Escala de madu esa (basicamen espos es mo ius).
3)
Esca-
la de isió que a alua la ixació i seguimen d'objec es. 4) Es imació de
la i i abili a o sensibili a da an de l'es imulació.
5)
A aluació del o
muscula .
Desp és de la publicació d'aques es , ROSENBLITH (1961) hi in o-
dui ia un segui de modi icacions, amb la inali a de e -ne una p o a
més hcilmen aplicable en medis hospi ala is. L'objec iu de l'au o a e a
busca elacions en e els esde enimen s pe ina als i el desen olupamen
pos e io de l'in an , amb una a enció especial a l'e iologia del e a d
men al i de la pa alisi ce eb al.
D'en e les modi icacions in oduides pe Rosenbli h cal des aca el
c i e i d'a aluació de la p o a: men e que en el Tes de G aham es
alo a la mi jana de l'ac uació de l'in an , en la e sió modi icada es é
en comp e la
((milla
ac uació» del nadó. Segons Rosenbli h, l'objec iu
p incipal del es és el d'aconsegui que l'in an es igui en les millo s
condicions possibles pe al que la se a ac uació sigui op ima.
Pel que a a la alidesa de la p o a, els esul a s de di e en s es udis
són, en gene al, o ca pob es. D'en e ells des aca un eball sob e la
alidesa concu en , que apo a un coe icien de 0.46 pe 60 in an s amb
indicis d'anoxia pos na al (GRAHAM
e
al., 1957) i en elació amb la
p edicció, els esul a s ampoc o en massa sa is ac o is
(CORAH
e
al., 1965).
En el cas de la e sió G aham-Rosenbli h la p edicció del u u desen-

76
QUADERNS
DE
PSICOLOGIA
olupamen del nen a se més uc í e a, i pe mi ja de o a una ex en-
sa gamma de ece ques es an oba algunes elacions especi iques i
elle an s. Pe exemple: una hipe sensibili a da an d'un es ímul llumi-
nos en el pe íode neona al es a comp o a que enia elació amb p o-
blemes neu ologics du an el p ime any, con i ma s als es anys en
l'explo ació neu oiogica (ANDERSON i ROSENBLITH, 1964; ROSENBLITH
e al., 1970). La condició anomala .del o muscula es a elaciona
ambé amb une's no es ano mals als ui mesos i als qua e anys (ROSEN-
BLITH
i ANDERSON, 1968).
L'Escala de B azel on (NBAS)
L'Escala pe a l'a aluació del compo amen neona al, Neona al Be-
ha io al Assessmen Scale, NBAS (BRAZELTON, 1973 i 1984), es a basa-
da en les ob es de GRAHAM
(1956)' ROSENBLITH (1961) i PRECHTL i
BEINTEMA (1968) p incipalmen , i es po conside a com la culminació
dels eballs de pedia es, psicolegs i neu olegs pe a iba a una desc ip-
ció com més acu ada millo del epe o i conduc ual del ecen nascu .
Aques a escala es a concebuda com un ins umen empí ic pe a alua
el compo amen del nadó dins del con ex dinamic o ma pe I'in an i
l'examinado : és p ecisamen aques ca ac e in e ac iu el que el dis in-
geix d'al es ipus de p o es.
La di e encia onamen al amb d'al es escales, com pe exemple la de
Bayley o la de B une i Lézine, es a en el e que, men e la inali a
d'aques es és a alua les espos es mo ius i senso ials de l'in an a uns
es ímuls es anda di za s, des de la pe spec i a de 1'Escala de B azel on
el compo amen del nadó es conside a en e mes de «compe kncies».
La adicional ((objec i i a )) de l'examinado esde é aquí una o ma
mol més lexible i exac a d'a alua l'in an , o i assolin un ol in e ac-
iu -mol simila al de la ma e/pa e- amb la inali a d'ob eni les
millo s espos es del seu epe o i conduc ual.
Els
es a s de consci6ncia del nadó
Un dels aspec es basics a obse a du an l'explo ació del nouna és
el seu ni el1 de consciencia o «es a ».
To es les espos es del nouna a o s els es ímuls depenen del seu
((es a ac ual)), de mane a que no es po e cap in e p e ad de les
AVALUACI~
DEL
COMPORTAMEPiT
NEONATAL
77
se es eaccions sense eni en comp e aixo. D'al a banda, el nadó u ili -
za el seu es a pe con ola les se es eaccions da an d'es ímuls in e ns
o
ex e ns. B azel on, seguin PRECHTL i BEINTEMA (1968), en dis ingeix
els següen s:
1. Son p o und.
2.
Son lleuge .
3. Endo misca .
4. Ale a (despe i anquil, ama en als es ímuls de l'en o n).
5.
Despe i conside able ac i i a mo iu.
6. Plo .
Quan a la se a es uc u a i segons els ipus de p o es que es an al
nadó, 1'Escala cons a de les dues pa s següen s:
Pa 1: kompo amen .
La in eg en 37 í ems que alo en di e en s
aspec es sob e la o ma d'ac ua i de eacciona de l'in an .
Aques a pa de 1'Escala cons i ueix la p incipal apo ació de l'au o
en el camp de la neona ologia ja que, si bé és ce que les a aluacions i
examens clinics del ecen nascu es an de emps enca, el e d'ha e
c ea un sis ema de pun uació que sigui ap e pe a les pos e io s analisis
quan i a i es é un in e es i una u ili a ema cables.
Pa 11: Respos es p o ocades.
Cons a de 16 espos es e lexes i
4
í ems
pe a la alo ació del o muscula a les ex emi a s. La majo ia d'aques s
í ems p o enen de 1'Examen Neu ologic de PRECHTL i BEINTEMA (1968).
To i que 1'Escala de B azel on no es a dissenyada com un examen
neu ologic, l'au o c egué necessa i inclou e-hi aques apa a a
al1
d'exa nen
complemen a i, des ina bhicamen a la de ecció de possibles pa ologies.
l
Ag upacions d'í ems o «clus e s»
Des de l'apa ició de la p ime a e sió de 1'Escala (BRAZELTON, 1973)
s'ha e palesa la necessi a de ce ca unes dades més ope a i es pe
mi ja de les ag upacions d'í ems, sob e la base de les se es in e elacions
es adís iques. Des aquen els eballs de LESTER
e . al.
(1976); ALS
e al.,
(1977); SAMEROFF (1978); LESTER
e al.
(1982). En aques da e s'ob-
ingue en les se ag upacions següen s':
'
Aques
es udi
es
éu
sob e
la
base
de 26
í ems
conduc uals
que
in eg a en
la
p ime a
e sió
de
1'Escala
(BRAZELTON,
1973).
78
QUADERNS
DE
PSICOLOGIA
l.
Habi uació.
Es ac a d'un enomen mi jancan el qual l'o ganis-
me mos a una p og essi a disminució de les espos es quan se'l so me
a l'exposició d'un es ímul edundan . En aques es , aques mecanisme
s'a alua o i obse an les espos es del nadó da an d'es ímuls isuals,
audi ius i ac ils.
Inclou els següen s í ems:
-
Dec eixemen de la espos a a la llum.
-
Dec eixemen de la espos a al so d'un sonall.
-
Dec eixemen de la espos a al so d'una campana.
-
Dec eixemen de la espos a a l'es imulació ac il del peu.
2.
O ien ació.
D'una o ma simila a la desc i a pe GRAHAM
(1956)
i SAINT-ANNE DARGASSIES
(1974)
s'a alua la capaci a del nouna pe
ixa -se en es ímuls isuals i segui -los pe mi ja de b eus llamb egades,
així com la se a o ien ació cap a la on d'es ímuls sono s.
Í ems:
-
O ien ació isual cap a un objec e.
-
O ien ació audi i a cap a un so.
-
O ien ació isual cap a una pe sona.
-
O ien ació audi i a cap a la eu.
-
O ien ació isual i audi i a cap a una pe sona.
-
Valo ació de l'es a d'ale a.
3.
Mo ici a .
Mesu a l'ac uació o execució mo iu ( an l'ac i ació
com la inhibició) així com la quali a del mo imen i del o muscula .
Í ems:
-
To p edominan .
-
Madu esa mo iu.
-
Inco po ació p o ocada
(pull- o-si ).
-
Mo imen s de ensius.
-
Ac i i a .
4.
Va iabili a d'es a s.
És una mesu a del ni el1 gene al d'ac i ació
(a ousal)
del nadó.
Í ems:
-
Maxima exci ació.
-
Rapidesa de eacció.
-
I i abili a .
-
Labili a d'es a s.
5.
Regulació de l'es a .
Es e e eix a la o ma especí ica de espond e
o ac ua del nadó quan es a exci a i als mecanismes que u ili za pe
disminui aques a exci ació, p o ocada pels es imuls ambien als indui s
pe l'examinado . En d'al es pa aules, són els es o qos que a l'in an
pe con ola -se.
Í ems:
-
Adap ació onico-pos u al.
-
Capaci a de se consola .
-
Ac i i a au o anquil.1i zado a.
-
Habili a ma-boca.
6.
Es abili a del sis ema ne iós ege a iu.
Recull o s aquells signes
d's ess
elaciona s amb els eajus amen s homeos a ics del sis ema ne -
iós ege a iu.
Í ems:
-
T emolo s.
-
Sob esal s.
-
Labili a del colo de la pell.
7.
Re lexos.
Són la suma de les espos es e lexes anomales.
1
Aques es se ag upacions han es a emp ades en mol s es udis, ja que
pe me en analisis es adís iques. Pe aques mo iu o en inco po ades a
la segona e sió de 1'Escala (BRAZELTON, 1984).
En un es udi pos e io eali za en el nos e medi, sob e la no a
e sió de 1'Escala (BRAZELTON, 1984) i amb una mos a de 82 nadons
de es dies d'eda c onologica, s'ob ingué un pe il simila en que des-
aca l'apa ició de dues no es ag upacions: «Ene gia» i ((In e acció)),
men e que els í ems d'habi uació no mos a en cap a ini a en e ells
(COSTAS, 1986).
Sis ema de pun uació i a aluació
1
Pe als í ems de la p ime a pa s'u ili za una escala de 9 pun s,
cadascun dels quals és una de inició objec i a de la conduc a del nadó.
Semp e es alo a l'ac uació op ima aconseguida pe l'in an du an l'ex-
plo ació.
Els e lexos (segona pa ) s'a aluen pe mi ja d'una escala de 4 pun s,
de la qual:
2
signi ica una espos a no mal;
1,
eble o incomple a;
3,
quan es p esen a d'una o ma es e eo ipada, i
O
indica abskncia de
espos a.
Pe minimi za el isc de la subjec i i a en les pun uacions, hom
ecomana que la p o a sigui adminis ada -com a mínim- pe dos
examinado s simul aniamen : un d'ells aplican les p o es i el segon
86
QUADERNS
DE
PSICOLOGIA
Cons a únicamen de 15 í ems, ex e s de 1'Escala de B azel on i de
l'examen neu ologic de P ech l i Bein ema.
La selecció de les p o es es a e donan una in o mació més amplia
d'aquells aspec es de la conduc a que solen es a més a ec a s pe l'anes-
esia, i que solen se una disminució del o i de la capaci a d'habi uació.
The Neona al Neu ologic and Adap i e Capaci y Sco e (NACS). (AMIEL-
TISON e al.,
1982)
D'una o ma semblan a com ho éu Scanlon, aques s au o s an
selecciona uns í ems especí ics ex e s del NBAS, de I'ENNS i del p opi
examen neu ologic de la ma eixa au o a (AMIEL-TISON, 1978; AMIEL-TI-
SON
i GRENIER, 1981), els quals es a demos a que són els més a ec a-
bles pe la medicació obs e ica i d'al es ci cums ancies pe ina als. D'al-
a banda, aques a selecció es éu ambé amb la inali a de edui -ne i
simpli ica -ne l'aplicació.
A
di e encia de l'ENNS, el NACS posa nés em asi a l'a aluació del
o. Els au o s conside en que un examen acu a del o a aluan les
di e encies en e els músculs ex enso s i lexo s apo a dades mol impo -
an s pe a la de ecció d'al e acions degudes als p oblemes abans es-
men a s.
El es es a in eg a pe
20
í ems, que a aluen les cinc a ees següen s:
capaci a d'adap ació, o passiu, o ac iu, e lexos p ima is i compo a-
men gene al.
VALOR PREDICTIU DEL COMPORTAMENT NEONATAL:
CONTINUITAT
VERSUS
DISCONTINUITAT
Ja és mol impo an sabe i eni dades de les di e en s o mes de
compo a -se els nadons, pe o el alo d'aques a obse ació es a condi-
ciona en si aques es di e encies es man enen es ables a lla g e mini. En
aques sen i , el ema de la discon inui a s'ha posa so in de mani es ,
la qual cosa és lbgica si enim en comp e que el desen olupamen a en-
ca d'un epe o i ela i amen limi a en el nouna i desemboca en la
complexi a i di e enciació de la conduc a in an il.
Des d'un pun de is a eo ic, en la li e a u a sob e el desen olupa-
men hi ha dades a a o i en con a de la con inui a , pe o en els
da e s in anys hi ha hagu mol s in en s d'es udi de la elació en e les
ca ac e ís iques p ime enques i el pos e io desen olupamen in an il
(BELL e al., 1971
;
BRONSON, 1966; CAREY i MCDEVITT, 1978; ESCALO-

NA, 1968; ESCALONA i HEIDER, 1959; KAGAN, 1971, 1984; KAGAN i
Moss, 1962; KORNER, 1964, 1971
;
SAMEROFF, 1975; THOMAS i CHESS,
1977; THOMAS
e
al.,
1963).
1
un dels aspec es que s'han posa de
mani es és que no podem pa la de con inui a en un sen i li e al; en la
majo pa de casos les ans o macions de la conduc a ansco en «en
una obscu a i in icada connexió en e les ca ac e ís iques p ime enques
i lis conduc es pos e io s)) (KORNER, 1983).
Quina és doncs, l'es a egia més acional pe in es iga l'e olució? Els
es udis longi udinals són els únics que poden espond e a aques a qües ió.
Al
ma eix emps, l'expe iencia ha demos a que hi ha un ipus de a ia-
bles -possiblemen les de i ades de les di e encies indi iduals del uncio-
namen del sis ema ne iós cen al- que omanen es ables al lla g de
l'e olució (KORNER, 1983). Pe demos a aques a hipo esi cal eco da el
eball de STAMBAK
(1978), en el qual l'au o a dis ingia dos g ups d'in an s
-hipe onics i hipo bnics- i es udia a la elació en e aques es dues en-
dencies i la conduc a mos ada pos e io men -ac i a o anquil-la-, així
com els can is de desen olupamen més impo an s, en una mos a de 55
nens, des del naixemen ins a l'inici de la deambulació.
Ac ualmen les in es igacions en aques camp es poden e d'una
o ma nés sis ema ica g acies a les ecniques pe a l'a aluació del com-
po amen del nadó. Apo acions com les que hem comen a aquí consi-
de em que ob en unes pe spec i es op imis es dins de l'ambi de la
psicologia neona al, ja que hom po conside a mol plausible que exis-
eixi una con inui a en e les ((ca ac e ís iques conduc uals» obse ables
en el nouna i els ces ils conduc uals» que ca ac e i za an el pos e io
desen olupamen in an il. Pe b s'ha d'adme e que la di icul a es a a
sabe -les de ec a , econeixe i oba la mane a de e -ne un seguimen
en el anscu s de l'e olució.
Bibliog a ia
ALS, H., LESTER, B.M., TRONICK, E.
i
BRAZELTON, T.B., 1982, ((Manual o
he
assessmen o p e e m in an s' beha io (APIB)»; dins: H.E. FITZGE-
RALD, B.M. LESTER,
i
M.W.
YOGMAN, (eds.),
Theo y and Resea ch in
Beha io al Pedia ics,
Vol. 1, Plenum P ess, No a Yo k.
-,
1977, «The B azel on Neona al Beha io al Assessmen Scale (B.N.B.A.S.)»,
Jou nal o Abno mal Child Psychology
5,
pp.
21 5-237.
88
QUADERNS
DE
PSICOLOGIA
AMIEL-TISON, C., 1978, «A me hod o neu ological e alua ion wi hin he i s
yea o li e: Expe ience wi h ull e m in an s wi h bi h inju y)), dins:
Majo Men al Handicap: Me hods and Cos s o P e en ion,
CIBA Founda-
ion, Symposium 59, Exce p a Medica, Else ie -No h Holland.
AMIEL-TISON, C., BARRIER, G., SHNIDER, S.M., LEVINSON, G., HUGUES,
3.C: i STEFANI, S.J., 1982, «A new neu ologic and adap i e capaci y sco-
ing sys em o e alua ing obs e ic medica ions in ull- e m newbo ns)),
Anes hesiology
56, pp. 340-350.
AMIEL-TISON, C. i GRENIER, A., 198 1,
Valo ación neu ológica del ecién naci-
do y del lac an e,
To ay-Masson, Ba celona.
ANDERSON, R. i ROSENBLITH, J., 1964, ((Ligh sensi i i y in he neona e: a
p elimina y epo )),
Biologia Neona o um
7, pp. 83-94.
BAKEMAN,
R.
i BROWN,
J.V.,
1980, ((Ea ly in e ac ion: Consequences o so-
cial
&
men al de elopmen a h ee yea s)),
Child De elopmen
51,
pp. 437-447.
BAYLEY, N., 1969,
Manual o he Bayley Scales o Zn an De elopmen ,
The
Psychological Co po a ion, No a Yo k.
BELL, R.Q., WELLER, G.M. i WALDROP, M.F., 1971, ((Newbo n and p eschoo-
le : O ganiza ion o beha io and ela ions be ween pe iods)),
Monog aphs
o he Socie y o Resea ch in Child De elopmen
36, 1-2; se . 142.
BOWER, T.G.R., 1977,
A p ime o in an de elopmen ,
W.H. F eeman, San
F ancisco.
BRAZELTON, T.B., 1973, ((Neona al Beha io al Assessmen Scale)),
Clinics in
De elopmen al Medicine
50, S.I.M.P. amb Heinemann, Lond es; Lippin-
co , Filadel ia.
-,
1979, ((~eha io al compe ence o he newbo n in an )),
Semina s in Pe ina-
ology
3, pp. 35-44.
-,
1984*, ((Neona al Beha io al Assessmen Scale)),
Clinics in De elopmen
Medicine
88, S. I.M.P. amb Blackwell, Lond es; Lippinco , Filadel ia.
BRONSON, W.C., 1966, ((Ea ly an eceden s o emo ional exp essi eness and
eac i i y con ol)),
Child De elopmen
37, pp. 793-810.
BROWN,
J.K.,
FRAZER, P. i BURT, A., 1978, «La diagnosi p ecoce della pa a-
lisi ce eb ale do u a a basso peso alla nasci a)),
P ospe i e in Pedia ia
30,
PP.
159-173.
Buss, D.M., BLOCK,
J.H. i BLOCK, J., 1980, ((P eschool ac i i y le el: Pe so-
nali y co ela es and de elopmen al implica ions)),
Child De elopmen
51,
PP.
401-408.
CAREY, W.B., 1985, ((Clinical use o empe amen da a in pedia ics)),
De elop-
men al and Beha io al Pedia ics
3, pp. 137-1 42.
CAREY, W.B. i MCDEVITT, S.C., 1978, ((S abili y and change in indi idual
empe amen diagnoses om in ancy o ea ly childhood)),
Jou nal o he
Ame ican Academy o Child Psychia y
17, pp. 331-337.
CHESS, S., 1980, ((De elopmen al Theo y e isi ed)), dins S. CHESS i A. THO-
AVALUACI~
DEL
COMPORTAMENT
NEONATAL
89
MAS
(eds.),
Annual P og ess in Child Psychia y and Child De elopmen ,
B unne /Mazel, No a Yo k.
CONNOLLY,
K.,
1972, ((Lea ning and he concep o c i ica1 pe iods in in ancy)),
De elopmen al Medicine and Child Neu ology
14, pp. 705-714.
CORAH, N., ANTHONY, E., PAINTER, P., STERN, J. i THURSTON, D., 1965,
((E ec s o pe ina al anoxia a e se en yea s)),
Psychological Monog aphs
79, 3, núm. monog a ic 596.
COSTAS, C., 1986,
Compo amen del nadó de baix pes nascu a e me, segons
IYEscala de B azel on,
esi doc o al, eball no publica , Uni e si a Au ono-
ma de Ba celona.
DAILEY, P.A., BAYSINGER, C.L., LEVINSON, G. i SCHNIDER, S.M., 1982,
((Neu obeha io al es ing o he newbo n in an . E ec s o obs e ic anes-
hesia)),
Clinics in Pe ina ology
9, pp. 191-214.
ESCALONA, S.K., 1963, ((Pa e ns o in an ile expe ience and he de elopmen-
al p ocess)),
The Psychoanaly ic S udy o he Child
18, pp. 197-244.
-,
1968,
The Roo s o Indi iduali y,
Aldine, Chicago.
ESCALONA, S.K. i HEIDER, G., 1959,
P edic ion and Ou come: A S udy o
Child De elopmen ,
Basic Books, No a Yo k.
FANTZ, R. i NEVIS, S., 1967, ((Pa e n p e e ences and pe cep ual-cogni i e
de elopmen in ea ly in ancy)),
Me ill-Palme Qua e ly
13, pp. 77-108.
FERRARI, F., GROSOLI, M.V., FONTANA, G. i CAVAZZUTI, G.B., 1983, ((Neu-
obeha io al compa ison o low isk p e e m and ull e m in an s a e m
concep ional agen,
De elopmen al Medicine and Child Neu ology
25,
pp. 450-458.
FIELD, T.M., DEMPSEY, J.R., HALLOK, N.H. i SHUMAN, H.H., 1978, «The
Mo he assessmen o he beha io o he in an )),
In an Beha io and
De elopmen ,
1, pp. 156-167.
GESELL, A. i ILG., F.L., 19634,
El niño de
1
a
5
años. Guía pa a el es udio del
niño p eescola ,
Paidós ( adui pe E. Loedel basa en la p ime a edició
anglesa o iginal, publicada el 1940), Buenos Ai es.
GRAHAM, F., 1956, ((Beha io al di e ences be ween no mal and auma ized
newbo ns, 1: The es p ocedu es)),
Psychological Monog aphs
70, 20, núm.
monog h ic 427.
GRAHAM, F., PENNOYER, M., CALDWELL, B., GREENMAN, M. i HARTMANN,
A., 1957, ((Rela ionship be ween clinical s a us and beha io es pe o man-
ce in a newbo n g oup wi h his o ies sugges ing anoxia)),
Jou nal o Pedia-
ics
50, pp. 177-189.
HAGEKULL, B., 1985, «The Baby and Toddle Beha io Ques ionnai es: Empi-
ica1 s udies and concep ual conside a ions)),
Scandina ian Jou nal o
Psychology
26, pp. 1 10-122.
HALVERSON, C.F. i WALDROP, M.F., 1973, «The ela ions o mechanically
eco ded ac i i y le e1 o a ie ies o p eschool play beha io s)),
Child De e-
lopmen
44, pp. 678-68 1.
90
QUADERNS
DE
PSICOLOGIA
-,
1976, ((Rela ions be ween p eschool ac i i y and aspec s o in ellec ual and
social beha io a age 7 1/2»,
De elopmen al Psychology
12, pp. 107-1 12.
HAMMOND, W.H., 1957, «The cons ancy o physical ypes as de e mined by
ac o ial analysis)),
Human Biology
29. pp. 40-61.
HATCHER, R., 1977, «The neu opsychological examina ion o he p e e m in-
an )),
Ac a Medica Auxologica
9, p. 55.
HOROWITZ,
F.D. i BRAZELTON, T.B., 1973, ((Resea ch wi h he B azel on
Neona al Scale)), dins T.B. BRAZELTON, ((Neona al Beha io al Assessmen
Scale)),
Clinics in De elopmen al Medicine
50, S.I.M.P. amb Heinemann,
Lond es; Lippinco , Filadkl ia.
HOROWITZ, F.D., SULLIVAN, J.W. i LINN, P., 1978, ((111 S abili y and ins abi-
li y in he newbo n in an : The ques o elusi e h eads)),
Monog aphs o
he Socie y o Resea ch in Child De elopmen
43, núm. 177, pp. 29-45.
HOWARD, J., PARMELEE, A.H., KOPP, C.B. i LITTMAN, B., 1976, «A neu o-
logical compa ison o p e- e m and ull- e m in an s a e m concep ional
age)),
Jou nal o Pedia ics
88, pp. 995-1002.
KAGAN, J., 1971,
Change and con inui y in In ancy,
Wiley, No a Yo k.
-,
1984, ((Con inui y and change in he opening Yea s o Li e)), dins R. EMDE
i
R.
HARMON,
Con inui ies and Discon inui ies in De elopmen ,
Plenum
P ess, No a Yo k.
KAGAN, J., KEARSLEY,
R.
i ZELAZO, P., 1978,
In ancy, i s place in human
de elopmen ,
Ha a d Uni e si y P ess, Camb idge.
KAGAN,
J.
i MosS, H.A., 1962,
Bi h o Ma u i y,
Wiley, No a Yo k.
KORNER, A.F., 1964, «Some hipo heses ega ding he signi icance o indi idual
di e ences a bi h o la e de elopmen ~,
The Psychoanaly ic S udy o
he Child
19, pp. 58-72.
-,
1970, «Visual ale ness in neona es: Indi idual di e ences and hei co e-
la es)),
Pe cep ual and Mo o Skills
31, pp. 499-509.
-,
1971, «Indi idual di e ences a bi h: Implica ions o ea ly expe ience and
la e de elopmen )),
Ame ican Jou nal o O hopsychia y
41, pp. 608-619.
-,
1972, ((S a e as a iable, as obs acle and as media o o s imula ion in
in an esea ch)),
Me ill-Palme Qua e ly
18, pp. 77-94.
-,
1983, ((Indi idual di e ences in neona al ac i i y: implica ions o he o i-
gins o di e en coping s yles)), dins J.D. CALL, E., GALENSON i R.L.
TYSON (eds.),
F on ie s in Zn an Psychia y,
Basic Books Inc. Publ., No a
Yo k.
KORNER, A.F. i GROBSTEIN, R., 1966, «Visual ale ness as ela ed o soo hing
in neona es: Implica ions o ma e nal s imula ion and ea ly dep i a ion)),
Child de elopmen
37, pp. 867-876.
KORNER, A.F. i THOMAN, E.B., 1970, ((Visual ale ness as e oked by ma e nal
ca e)),
Jou nal o Expe imen al Child Psychology
10, pp. 67-68.
-,
1972, ((Rela i e e icacy o con ac and es ibula s imula ion in soo hing
neona es)),
Child de elopmen
43, pp. 443-453.
AVALUACI~
DEL
COMPORTAMENT
NEONATAL
91
KURTZBERG, D., VAUGHAN, H.G., DAUM, C., GRELLONG, B.A., ALBIN, S. i
ROTKIN, L., 1979, «Neu obeha io al pe o mance o low-bi hweigh in an s
a 40 weeks concep ional age: compa ison wi h no mal ull e m in an s)),
De elopmen al Medicine and Child Neu ology
21, pp. 590-607.
LANCIONI, G.E., HOROWITZ,
F.D. i SULLIVAN,
J.W.,
1980a), «The NBAS-K:I.
A S udy o I s S abili y and S uc u e o e he Fi s Mon h o Li e)),
In an
Beha io and De elopmen
3, pp. 341-359.
-,
1980b, «The NBAS-K:II. Rein o cemen Value o he In an 's Beha io )),
In an Beha io and De elopmen
3, pp. 361-366.
LESTER, B.M., ALS, H. i BRAZELTON, T.B., 1982, ((Regional Obs e ic Anes-
hesia and Newbo n Beha io : A Reanalysis owa d Syne gis ic E ec s)),
Child De elopmen
53, pp. 687-692.
LESTER, B.M., EMORY, E.K. i HOFFMAN, S., 1976, «A mul i a ia e s udy o
he e ec s o high isk ac o s on pe o mance on he B azel on Neona al
Assessmen %ale»,
Child de elopmen
47, pp. 515-517.
LEWIN,
R.,
1975,
Child ali e,
Temple Smi h, Lond es.
MENDELSON, M. i HAITH, M.M., 1976, «The ela ion be ween audi ion and
ision in he human newbo n)),
Monog aphs o he Socie y o Resea ch in
Child De elopmen
4
1
(4).
PIPP, S.L. i HAITH, M.M., 1977, «In an Visual Scanning o Two and Th ee-
dimensional Fo ms)),
Child De elopmen
48, pp. 1640- 1644.
PRECHTL, H.F.R. i BEINTEMA, J., 1968, «The neu ological examina ion o he
Full- e m Newbo n In an n,
Clinics in De elopmen al Medicine
28, S.I.M.P.
amb Heinemann Medical, Lond es.
RICHMOND, J.B. i LUSTMAN, S.L., 1955, «Au onomic unc ion in he neona e.
1: Implica ions o psychosoma ic heo y)),
Psychosoma ic Medicine
1
7,
PP.
269-275.
ROSENBLITH,
J.F., 1961, «The modi ied G aham Beha io Tes o neona es:
Tes - e es eliabili y, no ma i e da a and hipo heses o u u e wo k»,
Bio-
logia Neona o um
3, pp. 174-192.
ROSENBLITH,
J.F. i ANDERSON, R., 1968, ((P onos ic signi icance o disc epan-
cies in muscle onusn,
De elopmen al Medicine and Child Neu ology
10,
PP.
322-330.
ROSENBLITH,
J.F., ANDERSON, R. i DENHOFF,
E.,
1970, ((Hype sensi i i y o
ligh , muscle onus disc epankies: a ollow-up epo )),
Biology o he Neo-
na e
15, pp. 217-228.
SAINT-ANNE DARGASSIES, S., 1974,
Le dé eloppemen neu ologique du nou-
eau-né
a
e me e p éma u é,
Masson, Pa ís.
SAMEROFF, A.J., 1975, «Ea ly in luences on de elopmen : ac o ancy?)),
Me ill-Palme Qua e ly
2
1,
pp. 267-294.
SAMEROFF, A.J. (ed.), 1978, ((O ganiza ion and s abili y o Newbo n Beha io :
A Commen a y on he B azel on Neona al Beha io Assessmen Scalen,

92
QUADERNS
DE
PSICOLOGIA
Monog aphs o he Socie y o Resea ch in Child De elopmen
43 (5-6),
núm. 177.
SCHAFFER, H.R., 1966, ((Ac i i y le e1 as a cons i u ional de e minan o in an-
ile eac ion o dep i a ion)),
Child De elopmen
37, pp. 595-602.
SCHAFFER, H.R. i EMERSON, P., 1964, ((Pa e ns o esponse o physical con-
ac in ea ly human de elopmen )),
Jou nal o child Psychology and
Psychia y
5, pp. 1-13.
SOSTEK, A.M., 1978, ((Anno a ed bibliog aphy o esea ch using he Neona al
Beha io al Assessmen Scale)),
Monog aphs o he Socie y o Resea ch in
Child De elopmen
43 (5-6), núm. 177, pp. 124-134.
STAMBAK, M., 1978,
Tono y psicomo ocidad,
Pablo del Río Edi o ( adui
pe
G.
Fe e basa en la p ime a edició ancesa o iginal, publicada el
1963), Mad id.
ST. CLAIR,
K.L.,
1978, ((Neona al Assessmen P ocedu es: A His o ial Re iew)),
Child De elopmen
49, pp. 280-292.
STOTT,
L.
i BALL, R., 1965, «In an and p eschool men al es s: e iew and
e alua ion)),
Monog aphs o he Socie y o Resea ch in Child De elop-
men
30 (3), núm. 101.
THOMAS, A. i CHESS,
S.,
1977,
Tempe amen and De elopmen ,
B unne /Ma-
zel, No a Yo k.
THOMAS, A., CHESS, S.
i
BIRCH, H., 1970, «The o igin o pe sonali y)),
Scien-
i c Ame ican
223, pp. 102-109.
THOMAS, A., CHESS, S., BIRCH, H.G. i HERTZIG, M.E., 1960, «A longi udinal
s udy o p ima y eac ion pa e ns in child en)),
Comp ehensi e Psychia-
y
1, pp. 103-112.
-,
1963,
Beha io al Indi iduali y in Ea ly Childhood,
Uni e si y P ess, No a
Yo k.
VAUGHN, B., DEINARD, A.S. i EGELAND, B., 1980, ((Measu ing empe amen
in pedia ic p ac icen,
Jou nal o Pedia ics
96, pp. 5 10-5 14.
WATERS, E., VAUGHN, B.E. i EGELAND, B.R., 1980, ((Indi idual di e ences in
in an -mo he a achmen ela ionships a age one: An eceden s in neona al
beha io in an u ban, economically disad an aged sample)),
Child De elop-
men
51, pp. 208-216.
WIDMAYER, S.M. i FIELD, T.M., 1980, ((E ec s o B azel on Demons a ions
on Ea ly In e ac ions o P e e m In an s and hei Teenage Mo he s)),
In-
an Beha io and De elopmen
3, pp. 79-89.
-,
1981, ((E ec s o B azel on Demons a ion o mo he s on he de elopmen
o p e e m in an s)),
Pedia ics
67, pp. 711-714.