Avaluació del comportament neonatal

Quade ns de Psicologia, 1990, 10, 71-92 AVALUACIÓ DEL COMPORTAMENT NEONATAL Ca me COSTAS 1 MORAGAS* RESUM p~ L'in e es ac ual pe l'es udi del compo amen in an il des de les se es p ime es mani es acions é una inali a doble: d'una banda, pe me la de ecció p ecoc de possibles al e acions, i de l'al a, ob e no es pe spec i- es de ca a a la cons ucció d'unes ecniques d'a aluació psicologica ideades a pa i de l'obse ació de l'in an . En aques eball es e isen un o al de se escales especialmen disse- nyades pe a I'a aluació del compo amen neona al i s'anali zen les se es ca ac e ls iques ecniques al na eix emps que es p esen en alguns sugge- , imen s pel que a a la se a aplicació. ABSTRACT P esen in e es in child beha io om he e y momen o bi h se - es a double pu pose: i allows o he ea ly de ec ion o possible dis unc- ions on one hand, and on he o he i opens up pe spec i es o new echniques o psychological assessmen de eloped om he di ec obse - a ion o in an s. This pape p esen s se en scales specially designed o neona al beha- io , oge he wi h un analysis o hei echnical cha ac e is ics and sug- ges ions as o hei possible ways o applica ion. * Depa amen de Psicologia de la Salu , Uni e si a Au ono na de Ba celona. 72 QUADERNS DE PSICOLOGIA L'es udi i a enció del nen des d'un pun de is a psicologic ha pa i so in -i malau adamen - de les obse acions e es en l'adul . En ma e ia d'a aluació psicologica es pod ien ci a mol s exemples de ecni- ques ideades pe a l'adul o l'adolescen que, en una ase pos e io , s'han adap a pe a l'in an , amb la consegüen manca d'adequació an pel que a al mk ode com pe les uncions que es p e enen a alua . S'ha de ema ca , pe o, que en les úl imes decades s'ha posa una a enció especí ica en les p ime es e apes de l'e olució de l'in an . En gene al, les in es igacions e es des de pe spec i es an di e en s com l'expe imen al, l'e ologica o la clínica han ajuda a ap o undi en l'es u- di de les capaci a s i compe encies del nen pe i . 1 en una qües ió en la qual es an d'aco d la majo pa d'in es igado s és que ai als capaci a s no so geixen de sob e, sinó que ja se n'obse en mol s indicis en el pe íode neona al (BOWER, 1977; CONNOLLY, 1972; KAGAN e al., 1978; LEWIN, 1975). En aques sen i ja es poden conside a classics els eballs en elació amb les capaci a s pe cep i es del nadó: se sap, pe exemple, que no solamen és capa$ de econeixe els esquemes isuals sinó que mos a una a enció especial pels objec es complexos, en mo imen o de es dimensions, en con a dels objec es de només dues dimensions (FANTZ i NEVIS, 1967; PIPP i HAITH, 1977); espon als sons i po loca- li za la di ecció d'on p o enen. Mos a anma eix una capaci a pe es abli una elació uncional en e la isió i l'audició (MENDELSON i HAITH, 1976). B azel on a més enlla i conside a el nadó un ésse especialmen ac iu, do a d'unes excel-len s condicions que el capaci en pe ((comuni- ca » an les se es necessi a s com la se a complaenca amb l'en o n, i oba una ce a in luencia del con ol co ical en aques pe íode: «La idea que el nadó només unciona amb el onc ce ical de l'o gani zació neu ologica ha condui a uns examens neu ologics massa es e eo ipa s, que mesu en la conduc a e lexa amb una isió posi i o-nega i a massa simplis a. Recen men s'accep a que en el nouna els cen es neu ologics supe io s se eixen pe modi ica les eaccions, pe inhibició pa cial o acili ació, i que la in eg i a de les uncions del sis ema ne iós cen al po se de e minada mi jancan una a aluació quali a i a de les espos- es du an el pe íode neona al)) (BRAZELTON 1979, p. 37). AVALUACI~ DEL COMPORTAMENT NEONATAL 73 LES DIFERENCIES INDIVIDUALS Un dels p ime s aspec es que s'han de eni en comp e quan s'es udia la conduc a neona al és que els in an s són di e en s en e ells des de la p ime a in ancia. 1 aques a obse ació ja la éu GESELL (1940) en na- dons de pocs dies de ida: Es líci pa la de la indi iduali a del e us, pe que adhuc els nens nouna s mani es en signi ica i es di e encies indi iduals en els p ocessos isiologics, en les eaccions da an d'es ímuls in e ns i ex e ns, en les o mes d'alimen a -se i do mi , en la pe cep i i a i en l'ac i i a du an la igília. Aques es mani es acions neona als d'indi iduali a son, amb mol , els p oduc es inals del c eixemen men al inicial comple du an el lla g pe íode de la ges ació. (GESELL i ILG, 1963, p. 29). A pa i de les obse acions de Gesell, la li e a u a sob e el desen o- lupamen in an il apo a nomb oses dades sob e l'exis encia de di e en s o mes de compo a -se o de eacciona des de l'inici de la ida. S'han oba di e encies en aspec es als com les cons an s psico isiol~giques (HAMMOND, 1957; RICHMOND i LUSTMAN, 1955) o les eaccions da an d'es ímuls isuals, audi ius, es ibula s i ac ils (KORNER, 1970; KORNER i GROBSTEIN, 1966; KORNER i THOMAN, 1970, 1972). Pe o una p egun- a que a ia es e en els in es igado s ou pe que els in an s eacciona- en d'una o ma di e en a un ma eix es ímul. En o s aques s eballs es eia un con ol es ic e dels es ímuls i de les a iables ambien als, i aixo no obs an , les espos es e en di e en s segons el (( ipus d'in an )). Ben a ia an comp end e que el ipus de espos a e a p opicia pe «l'es a » de l'in an i pel seu ni el1 d'ac i i a (KORNER, 1972). Dins d'aques a línia, l'es udi dels mecanismes que p opicien un ipus de eacció da an d'es ímuls senso ials, o bé que p o oquen di e en s espos es mo ius, a impulsa la in es igació del que mol s au o s iden- i ica en com a « e s empe amen als)) obse ables du an els p ime s anys. L'«ac i i a » e sus «passi i a » ou un del p ime s d'aques s e s que a esul a eni un bon alo p edic iu de la conduc a pos e io de l'in an (SCHAFFER i EMERSON, 1964; SCHAFFER, 1966; ESCALONA, 1963; HALVERSON i WALDROP, 1973, 1976; BUSS e al., 1980, i KOR- NER, 1983). Un dels eballs que més ha con ibui a la iden i icació dels (( e s empe amen als)) des de la p ime a in ancia és el desen olupa pel g up de Thomas, Chess i els seus col.labo ado s. En les se es p ime es in es- 74 QUADERNS DE PSICOLOGIA igacions an oba nou ca ac e ís iques quali a i es que de inien el (( e npe amen )) dels in an s a pa i dels .2/3 mesos d'eda (THOMAS e al., 1960). En es udis pos e io s cons a a en que aques es a iables es podien iden i ica en mos es de poblacions di e en s i que omanien es ables al lla g de l'e olució (THOMAS e al., 1970; CHESS, 1980). A an d'aques es impo an s ece ques so gi en di e ses ecniques pe a l'a aluació del compo amen in an il en o ma de qües iona i, les quals són conside ades de g an u ili a en la clínica psicologica i pedia- ica ac ual (CAREY, 1985; HAGEKULL, 1985). TECNIQUES PER A L'AVALUACI~ DEL COMPORTAMENT NEONATAL Fins a ela i amen poc emps, l'a aluació del ecen nascu e a un e eny gai ebé igno a des de la pe spec i a de la psicologia clínica. Es udis e s sob e aques a ma e ia als Es a s Uni s palesen el desconeixe- men de es s alids pe a l'a aluació conduc ual del nadó, en una epoca en que ja exis ia una g an a ie a de p o es pe a l'explo ació del nen d'eda s supe io s (STOTT i BALL, 1965). La li e a u a sob e aques ema sugge eix que els a enqos es e en g acies a la col.labo ació en e la medicina i la psicologia; els examens mkdics d'o ien ació neu ologica o en millo a s con ínuamen , men e que el desen olupamen del conduc isme dins de la psicologia i la idea que la conduc a es a es e amen elacionada amb els mecanismes neu o- logics con ibui en al desen olupamen dels examens o ien a s cap als es udis conduc uals del nadó, al com es posa de mani es en e isions pos e io s (ST. CLAIR, 1978). Aques a combinació d'idees uc i ica en la c eació de 1'Escala de B azel on (BRAZELTON, 1973), a pa i de la qual s'inc emen a en els es udis del compo amen del nouna ( egeu e isió de SOSTEK, 1978) i so gi en unes kcniques des inades a sa is e unes necessi a s de ece ca cada egada més especí iques. A con inuació s'anali zen les que podem conside a més ep esen a i es. El es de G aham El G aham Beha io al Tes o ~eoha es (GRAHAM, 1956) ens cons a que ha es a el p ime examen especialmen dissenya pe a l'a aluació AVALUACI~ DEL COMPORTAMENT NEONATAL 75 del compo amen del nouna . Allo que a impulsa l'au o a l'elabo a- ció d'aques es ou la se a p eocupació pe les seqüeles dels auma is- mes pe ina als i les se es conseqükncies en e mes de «conduc a» o (( espos a)). G aham conside a a que, jun amen amb les causes dels aumes pe ina als, la condició de l'in an en el momen de néixe és ambé mol impo an . Així doncs, les conseqükncies de les lesions so e es en el momen del pa poden depend e an del ipus de auma com de la espos a indi idual de l'in an en on de l'ag essió. El es es a pensa pe quan i ica les espos es de l'in an , de mane a que es pugui dis ingi el nadó no mal d'aquell que ha so e algun dany neu ologic, i no pas pe mesu a la a iabili a de espos es en e els in an s no mals. Els ipus de p o es de quk cons a el es o en escolli- des d'en e el g an i a ia epe o i conduc ual del nadó, de mane a que ossin les més ulne ables a causa de les al e acions neu ologiques. S'a- g upen a l'en o n de les cinc escales següen s: 1) Mesu a del llinda dolo ós. 2) Escala de madu esa (basicamen espos es mo ius). 3) Esca- la de isió que a alua la ixació i seguimen d'objec es. 4) Es imació de la i i abili a o sensibili a da an de l'es imulació. 5) A aluació del o muscula . Desp és de la publicació d'aques es , ROSENBLITH (1961) hi in o- dui ia un segui de modi icacions, amb la inali a de e -ne una p o a més hcilmen aplicable en medis hospi ala is. L'objec iu de l'au o a e a busca elacions en e els esde enimen s pe ina als i el desen olupamen pos e io de l'in an , amb una a enció especial a l'e iologia del e a d men al i de la pa alisi ce eb al. D'en e les modi icacions in oduides pe Rosenbli h cal des aca el c i e i d'a aluació de la p o a: men e que en el Tes de G aham es alo a la mi jana de l'ac uació de l'in an , en la e sió modi icada es é en comp e la ((milla ac uació» del nadó. Segons Rosenbli h, l'objec iu p incipal del es és el d'aconsegui que l'in an es igui en les millo s condicions possibles pe al que la se a ac uació sigui op ima. Pel que a a la alidesa de la p o a, els esul a s de di e en s es udis són, en gene al, o ca pob es. D'en e ells des aca un eball sob e la alidesa concu en , que apo a un coe icien de 0.46 pe 60 in an s amb indicis d'anoxia pos na al (GRAHAM e al., 1957) i en elació amb la p edicció, els esul a s ampoc o en massa sa is ac o is (CORAH e al., 1965). En el cas de la e sió G aham-Rosenbli h la p edicció del u u desen- 76 QUADERNS DE PSICOLOGIA olupamen del nen a se més uc í e a, i pe mi ja de o a una ex en- sa gamma de ece ques es an oba algunes elacions especi iques i elle an s. Pe exemple: una hipe sensibili a da an d'un es ímul llumi- nos en el pe íode neona al es a comp o a que enia elació amb p o- blemes neu ologics du an el p ime any, con i ma s als es anys en l'explo ació neu oiogica (ANDERSON i ROSENBLITH, 1964; ROSENBLITH e al., 1970). La condició anomala .del o muscula es a elaciona ambé amb une's no es ano mals als ui mesos i als qua e anys (ROSEN- BLITH i ANDERSON, 1968). L'Escala de B azel on (NBAS) L'Escala pe a l'a aluació del compo amen neona al, Neona al Be- ha io al Assessmen Scale, NBAS (BRAZELTON, 1973 i 1984), es a basa- da en les ob es de GRAHAM (1956)' ROSENBLITH (1961) i PRECHTL i BEINTEMA (1968) p incipalmen , i es po conside a com la culminació dels eballs de pedia es, psicolegs i neu olegs pe a iba a una desc ip- ció com més acu ada millo del epe o i conduc ual del ecen nascu . Aques a escala es a concebuda com un ins umen empí ic pe a alua el compo amen del nadó dins del con ex dinamic o ma pe I'in an i l'examinado : és p ecisamen aques ca ac e in e ac iu el que el dis in- geix d'al es ipus de p o es. La di e encia onamen al amb d'al es escales, com pe exemple la de Bayley o la de B une i Lézine, es a en el e que, men e la inali a d'aques es és a alua les espos es mo ius i senso ials de l'in an a uns es ímuls es anda di za s, des de la pe spec i a de 1'Escala de B azel on el compo amen del nadó es conside a en e mes de «compe kncies». La adicional ((objec i i a )) de l'examinado esde é aquí una o ma mol més lexible i exac a d'a alua l'in an , o i assolin un ol in e ac- iu -mol simila al de la ma e/pa e- amb la inali a d'ob eni les millo s espos es del seu epe o i conduc ual. Els es a s de consci6ncia del nadó Un dels aspec es basics a obse a du an l'explo ació del nouna és el seu ni el1 de consciencia o «es a ». To es les espos es del nouna a o s els es ímuls depenen del seu ((es a ac ual)), de mane a que no es po e cap in e p e ad de les AVALUACI~ DEL COMPORTAMEPiT NEONATAL 77 se es eaccions sense eni en comp e aixo. D'al a banda, el nadó u ili - za el seu es a pe con ola les se es eaccions da an d'es ímuls in e ns o ex e ns. B azel on, seguin PRECHTL i BEINTEMA (1968), en dis ingeix els següen s: 1. Son p o und. 2. Son lleuge . 3. Endo misca . 4. Ale a (despe i anquil, ama en als es ímuls de l'en o n). 5. Despe i conside able ac i i a mo iu. 6. Plo . Quan a la se a es uc u a i segons els ipus de p o es que es an al nadó, 1'Escala cons a de les dues pa s següen s: Pa 1: kompo amen . La in eg en 37 í ems que alo en di e en s aspec es sob e la o ma d'ac ua i de eacciona de l'in an . Aques a pa de 1'Escala cons i ueix la p incipal apo ació de l'au o en el camp de la neona ologia ja que, si bé és ce que les a aluacions i examens clinics del ecen nascu es an de emps enca, el e d'ha e c ea un sis ema de pun uació que sigui ap e pe a les pos e io s analisis quan i a i es é un in e es i una u ili a ema cables. Pa 11: Respos es p o ocades. Cons a de 16 espos es e lexes i 4 í ems pe a la alo ació del o muscula a les ex emi a s. La majo ia d'aques s í ems p o enen de 1'Examen Neu ologic de PRECHTL i BEINTEMA (1968). To i que 1'Escala de B azel on no es a dissenyada com un examen neu ologic, l'au o c egué necessa i inclou e-hi aques apa a a al1 d'exa nen complemen a i, des ina bhicamen a la de ecció de possibles pa ologies. l Ag upacions d'í ems o «clus e s» Des de l'apa ició de la p ime a e sió de 1'Escala (BRAZELTON, 1973) s'ha e palesa la necessi a de ce ca unes dades més ope a i es pe mi ja de les ag upacions d'í ems, sob e la base de les se es in e elacions es adís iques. Des aquen els eballs de LESTER e . al. (1976); ALS e al., (1977); SAMEROFF (1978); LESTER e al. (1982). En aques da e s'ob- ingue en les se ag upacions següen s': ' Aques es udi es éu sob e la base de 26 í ems conduc uals que in eg a en la p ime a e sió de 1'Escala (BRAZELTON, 1973). 78 QUADERNS DE PSICOLOGIA l. Habi uació. Es ac a d'un enomen mi jancan el qual l'o ganis- me mos a una p og essi a disminució de les espos es quan se'l so me a l'exposició d'un es ímul edundan . En aques es , aques mecanisme s'a alua o i obse an les espos es del nadó da an d'es ímuls isuals, audi ius i ac ils. Inclou els següen s í ems: - Dec eixemen de la espos a a la llum. - Dec eixemen de la espos a al so d'un sonall. - Dec eixemen de la espos a al so d'una campana. - Dec eixemen de la espos a a l'es imulació ac il del peu. 2. O ien ació. D'una o ma simila a la desc i a pe GRAHAM (1956) i SAINT-ANNE DARGASSIES (1974) s'a alua la capaci a del nouna pe ixa -se en es ímuls isuals i segui -los pe mi ja de b eus llamb egades, així com la se a o ien ació cap a la on d'es ímuls sono s. Í ems: - O ien ació isual cap a un objec e. - O ien ació audi i a cap a un so. - O ien ació isual cap a una pe sona. - O ien ació audi i a cap a la eu. - O ien ació isual i audi i a cap a una pe sona. - Valo ació de l'es a d'ale a. 3. Mo ici a . Mesu a l'ac uació o execució mo iu ( an l'ac i ació com la inhibició) així com la quali a del mo imen i del o muscula . Í ems: - To p edominan . - Madu esa mo iu. - Inco po ació p o ocada (pull- o-si ). - Mo imen s de ensius. - Ac i i a . 4. Va iabili a d'es a s. És una mesu a del ni el1 gene al d'ac i ació (a ousal) del nadó. Í ems: - Maxima exci ació. - Rapidesa de eacció. - I i abili a . - Labili a d'es a s. 5. Regulació de l'es a . Es e e eix a la o ma especí ica de espond e o ac ua del nadó quan es a exci a i als mecanismes que u ili za pe disminui aques a exci ació, p o ocada pels es imuls ambien als indui s pe l'examinado . En d'al es pa aules, són els es o qos que a l'in an pe con ola -se. Í ems: - Adap ació onico-pos u al. - Capaci a de se consola . - Ac i i a au o anquil.1i zado a. - Habili a ma-boca. 6. Es abili a del sis ema ne iós ege a iu. Recull o s aquells signes d's ess elaciona s amb els eajus amen s homeos a ics del sis ema ne - iós ege a iu. Í ems: - T emolo s. - Sob esal s. - Labili a del colo de la pell. 7. Re lexos. Són la suma de les espos es e lexes anomales. 1 Aques es se ag upacions han es a emp ades en mol s es udis, ja que pe me en analisis es adís iques. Pe aques mo iu o en inco po ades a la segona e sió de 1'Escala (BRAZELTON, 1984). En un es udi pos e io eali za en el nos e medi, sob e la no a e sió de 1'Escala (BRAZELTON, 1984) i amb una mos a de 82 nadons de es dies d'eda c onologica, s'ob ingué un pe il simila en que des- aca l'apa ició de dues no es ag upacions: «Ene gia» i ((In e acció)), men e que els í ems d'habi uació no mos a en cap a ini a en e ells (COSTAS, 1986). Sis ema de pun uació i a aluació 1 Pe als í ems de la p ime a pa s'u ili za una escala de 9 pun s, cadascun dels quals és una de inició objec i a de la conduc a del nadó. Semp e es alo a l'ac uació op ima aconseguida pe l'in an du an l'ex- plo ació. Els e lexos (segona pa ) s'a aluen pe mi ja d'una escala de 4 pun s, de la qual: 2 signi ica una espos a no mal; 1, eble o incomple a; 3, quan es p esen a d'una o ma es e eo ipada, i O indica abskncia de espos a. Pe minimi za el isc de la subjec i i a en les pun uacions, hom ecomana que la p o a sigui adminis ada -com a mínim- pe dos examinado s simul aniamen : un d'ells aplican les p o es i el segon 86 QUADERNS DE PSICOLOGIA Cons a únicamen de 15 í ems, ex e s de 1'Escala de B azel on i de l'examen neu ologic de P ech l i Bein ema. La selecció de les p o es es a e donan una in o mació més amplia d'aquells aspec es de la conduc a que solen es a més a ec a s pe l'anes- esia, i que solen se una disminució del o i de la capaci a d'habi uació. The Neona al Neu ologic and Adap i e Capaci y Sco e (NACS). (AMIEL- TISON e al., 1982) D'una o ma semblan a com ho éu Scanlon, aques s au o s an selecciona uns í ems especí ics ex e s del NBAS, de I'ENNS i del p opi examen neu ologic de la ma eixa au o a (AMIEL-TISON, 1978; AMIEL-TI- SON i GRENIER, 1981), els quals es a demos a que són els més a ec a- bles pe la medicació obs e ica i d'al es ci cums ancies pe ina als. D'al- a banda, aques a selecció es éu ambé amb la inali a de edui -ne i simpli ica -ne l'aplicació. A di e encia de l'ENNS, el NACS posa nés em asi a l'a aluació del o. Els au o s conside en que un examen acu a del o a aluan les di e encies en e els músculs ex enso s i lexo s apo a dades mol impo - an s pe a la de ecció d'al e acions degudes als p oblemes abans es- men a s. El es es a in eg a pe 20 í ems, que a aluen les cinc a ees següen s: capaci a d'adap ació, o passiu, o ac iu, e lexos p ima is i compo a- men gene al. VALOR PREDICTIU DEL COMPORTAMENT NEONATAL: CONTINUITAT VERSUS DISCONTINUITAT Ja és mol impo an sabe i eni dades de les di e en s o mes de compo a -se els nadons, pe o el alo d'aques a obse ació es a condi- ciona en si aques es di e encies es man enen es ables a lla g e mini. En aques sen i , el ema de la discon inui a s'ha posa so in de mani es , la qual cosa és lbgica si enim en comp e que el desen olupamen a en- ca d'un epe o i ela i amen limi a en el nouna i desemboca en la complexi a i di e enciació de la conduc a in an il. Des d'un pun de is a eo ic, en la li e a u a sob e el desen olupa- men hi ha dades a a o i en con a de la con inui a , pe o en els da e s in anys hi ha hagu mol s in en s d'es udi de la elació en e les ca ac e ís iques p ime enques i el pos e io desen olupamen in an il (BELL e al., 1971 ; BRONSON, 1966; CAREY i MCDEVITT, 1978; ESCALO- NA, 1968; ESCALONA i HEIDER, 1959; KAGAN, 1971, 1984; KAGAN i Moss, 1962; KORNER, 1964, 1971 ; SAMEROFF, 1975; THOMAS i CHESS, 1977; THOMAS e al., 1963). 1 un dels aspec es que s'han posa de mani es és que no podem pa la de con inui a en un sen i li e al; en la majo pa de casos les ans o macions de la conduc a ansco en «en una obscu a i in icada connexió en e les ca ac e ís iques p ime enques i lis conduc es pos e io s)) (KORNER, 1983). Quina és doncs, l'es a egia més acional pe in es iga l'e olució? Els es udis longi udinals són els únics que poden espond e a aques a qües ió. Al ma eix emps, l'expe iencia ha demos a que hi ha un ipus de a ia- bles -possiblemen les de i ades de les di e encies indi iduals del uncio- namen del sis ema ne iós cen al- que omanen es ables al lla g de l'e olució (KORNER, 1983). Pe demos a aques a hipo esi cal eco da el eball de STAMBAK (1978), en el qual l'au o a dis ingia dos g ups d'in an s -hipe onics i hipo bnics- i es udia a la elació en e aques es dues en- dencies i la conduc a mos ada pos e io men -ac i a o anquil-la-, així com els can is de desen olupamen més impo an s, en una mos a de 55 nens, des del naixemen ins a l'inici de la deambulació. Ac ualmen les in es igacions en aques camp es poden e d'una o ma nés sis ema ica g acies a les ecniques pe a l'a aluació del com- po amen del nadó. Apo acions com les que hem comen a aquí consi- de em que ob en unes pe spec i es op imis es dins de l'ambi de la psicologia neona al, ja que hom po conside a mol plausible que exis- eixi una con inui a en e les ((ca ac e ís iques conduc uals» obse ables en el nouna i els ces ils conduc uals» que ca ac e i za an el pos e io desen olupamen in an il. Pe b s'ha d'adme e que la di icul a es a a sabe -les de ec a , econeixe i oba la mane a de e -ne un seguimen en el anscu s de l'e olució. Bibliog a ia ALS, H., LESTER, B.M., TRONICK, E. i BRAZELTON, T.B., 1982, ((Manual o he assessmen o p e e m in an s' beha io (APIB)»; dins: H.E. FITZGE- RALD, B.M. LESTER, i M.W. YOGMAN, (eds.), Theo y and Resea ch in Beha io al Pedia ics, Vol. 1, Plenum P ess, No a Yo k. -, 1977, «The B azel on Neona al Beha io al Assessmen Scale (B.N.B.A.S.)», Jou nal o Abno mal Child Psychology 5, pp. 21 5-237. 88 QUADERNS DE PSICOLOGIA AMIEL-TISON, C., 1978, «A me hod o neu ological e alua ion wi hin he i s yea o li e: Expe ience wi h ull e m in an s wi h bi h inju y)), dins: Majo Men al Handicap: Me hods and Cos s o P e en ion, CIBA Founda- ion, Symposium 59, Exce p a Medica, Else ie -No h Holland. AMIEL-TISON, C., BARRIER, G., SHNIDER, S.M., LEVINSON, G., HUGUES, 3.C: i STEFANI, S.J., 1982, «A new neu ologic and adap i e capaci y sco- ing sys em o e alua ing obs e ic medica ions in ull- e m newbo ns)), Anes hesiology 56, pp. 340-350. AMIEL-TISON, C. i GRENIER, A., 198 1, Valo ación neu ológica del ecién naci- do y del lac an e, To ay-Masson, Ba celona. ANDERSON, R. i ROSENBLITH, J., 1964, ((Ligh sensi i i y in he neona e: a p elimina y epo )), Biologia Neona o um 7, pp. 83-94. BAKEMAN, R. i BROWN, J.V., 1980, ((Ea ly in e ac ion: Consequences o so- cial & men al de elopmen a h ee yea s)), Child De elopmen 51, pp. 437-447. BAYLEY, N., 1969, Manual o he Bayley Scales o Zn an De elopmen , The Psychological Co po a ion, No a Yo k. BELL, R.Q., WELLER, G.M. i WALDROP, M.F., 1971, ((Newbo n and p eschoo- le : O ganiza ion o beha io and ela ions be ween pe iods)), Monog aphs o he Socie y o Resea ch in Child De elopmen 36, 1-2; se . 142. BOWER, T.G.R., 1977, A p ime o in an de elopmen , W.H. F eeman, San F ancisco. BRAZELTON, T.B., 1973, ((Neona al Beha io al Assessmen Scale)), Clinics in De elopmen al Medicine 50, S.I.M.P. amb Heinemann, Lond es; Lippin- co , Filadel ia. -, 1979, ((~eha io al compe ence o he newbo n in an )), Semina s in Pe ina- ology 3, pp. 35-44. -, 1984*, ((Neona al Beha io al Assessmen Scale)), Clinics in De elopmen Medicine 88, S. I.M.P. amb Blackwell, Lond es; Lippinco , Filadel ia. BRONSON, W.C., 1966, ((Ea ly an eceden s o emo ional exp essi eness and eac i i y con ol)), Child De elopmen 37, pp. 793-810. BROWN, J.K., FRAZER, P. i BURT, A., 1978, «La diagnosi p ecoce della pa a- lisi ce eb ale do u a a basso peso alla nasci a)), P ospe i e in Pedia ia 30, PP. 159-173. Buss, D.M., BLOCK, J.H. i BLOCK, J., 1980, ((P eschool ac i i y le el: Pe so- nali y co ela es and de elopmen al implica ions)), Child De elopmen 51, PP. 401-408. CAREY, W.B., 1985, ((Clinical use o empe amen da a in pedia ics)), De elop- men al and Beha io al Pedia ics 3, pp. 137-1 42. CAREY, W.B. i MCDEVITT, S.C., 1978, ((S abili y and change in indi idual empe amen diagnoses om in ancy o ea ly childhood)), Jou nal o he Ame ican Academy o Child Psychia y 17, pp. 331-337. CHESS, S., 1980, ((De elopmen al Theo y e isi ed)), dins S. CHESS i A. THO- AVALUACI~ DEL COMPORTAMENT NEONATAL 89 MAS (eds.), Annual P og ess in Child Psychia y and Child De elopmen , B unne /Mazel, No a Yo k. CONNOLLY, K., 1972, ((Lea ning and he concep o c i ica1 pe iods in in ancy)), De elopmen al Medicine and Child Neu ology 14, pp. 705-714. CORAH, N., ANTHONY, E., PAINTER, P., STERN, J. i THURSTON, D., 1965, ((E ec s o pe ina al anoxia a e se en yea s)), Psychological Monog aphs 79, 3, núm. monog a ic 596. COSTAS, C., 1986, Compo amen del nadó de baix pes nascu a e me, segons IYEscala de B azel on, esi doc o al, eball no publica , Uni e si a Au ono- ma de Ba celona. DAILEY, P.A., BAYSINGER, C.L., LEVINSON, G. i SCHNIDER, S.M., 1982, ((Neu obeha io al es ing o he newbo n in an . E ec s o obs e ic anes- hesia)), Clinics in Pe ina ology 9, pp. 191-214. ESCALONA, S.K., 1963, ((Pa e ns o in an ile expe ience and he de elopmen- al p ocess)), The Psychoanaly ic S udy o he Child 18, pp. 197-244. -, 1968, The Roo s o Indi iduali y, Aldine, Chicago. ESCALONA, S.K. i HEIDER, G., 1959, P edic ion and Ou come: A S udy o Child De elopmen , Basic Books, No a Yo k. FANTZ, R. i NEVIS, S., 1967, ((Pa e n p e e ences and pe cep ual-cogni i e de elopmen in ea ly in ancy)), Me ill-Palme Qua e ly 13, pp. 77-108. FERRARI, F., GROSOLI, M.V., FONTANA, G. i CAVAZZUTI, G.B., 1983, ((Neu- obeha io al compa ison o low isk p e e m and ull e m in an s a e m concep ional agen, De elopmen al Medicine and Child Neu ology 25, pp. 450-458. FIELD, T.M., DEMPSEY, J.R., HALLOK, N.H. i SHUMAN, H.H., 1978, «The Mo he assessmen o he beha io o he in an )), In an Beha io and De elopmen , 1, pp. 156-167. GESELL, A. i ILG., F.L., 19634, El niño de 1 a 5 años. Guía pa a el es udio del niño p eescola , Paidós ( adui pe E. Loedel basa en la p ime a edició anglesa o iginal, publicada el 1940), Buenos Ai es. GRAHAM, F., 1956, ((Beha io al di e ences be ween no mal and auma ized newbo ns, 1: The es p ocedu es)), Psychological Monog aphs 70, 20, núm. monog h ic 427. GRAHAM, F., PENNOYER, M., CALDWELL, B., GREENMAN, M. i HARTMANN, A., 1957, ((Rela ionship be ween clinical s a us and beha io es pe o man- ce in a newbo n g oup wi h his o ies sugges ing anoxia)), Jou nal o Pedia- ics 50, pp. 177-189. HAGEKULL, B., 1985, «The Baby and Toddle Beha io Ques ionnai es: Empi- ica1 s udies and concep ual conside a ions)), Scandina ian Jou nal o Psychology 26, pp. 1 10-122. HALVERSON, C.F. i WALDROP, M.F., 1973, «The ela ions o mechanically eco ded ac i i y le e1 o a ie ies o p eschool play beha io s)), Child De e- lopmen 44, pp. 678-68 1. 90 QUADERNS DE PSICOLOGIA -, 1976, ((Rela ions be ween p eschool ac i i y and aspec s o in ellec ual and social beha io a age 7 1/2», De elopmen al Psychology 12, pp. 107-1 12. HAMMOND, W.H., 1957, «The cons ancy o physical ypes as de e mined by ac o ial analysis)), Human Biology 29. pp. 40-61. HATCHER, R., 1977, «The neu opsychological examina ion o he p e e m in- an )), Ac a Medica Auxologica 9, p. 55. HOROWITZ, F.D. i BRAZELTON, T.B., 1973, ((Resea ch wi h he B azel on Neona al Scale)), dins T.B. BRAZELTON, ((Neona al Beha io al Assessmen Scale)), Clinics in De elopmen al Medicine 50, S.I.M.P. amb Heinemann, Lond es; Lippinco , Filadkl ia. HOROWITZ, F.D., SULLIVAN, J.W. i LINN, P., 1978, ((111 S abili y and ins abi- li y in he newbo n in an : The ques o elusi e h eads)), Monog aphs o he Socie y o Resea ch in Child De elopmen 43, núm. 177, pp. 29-45. HOWARD, J., PARMELEE, A.H., KOPP, C.B. i LITTMAN, B., 1976, «A neu o- logical compa ison o p e- e m and ull- e m in an s a e m concep ional age)), Jou nal o Pedia ics 88, pp. 995-1002. KAGAN, J., 1971, Change and con inui y in In ancy, Wiley, No a Yo k. -, 1984, ((Con inui y and change in he opening Yea s o Li e)), dins R. EMDE i R. HARMON, Con inui ies and Discon inui ies in De elopmen , Plenum P ess, No a Yo k. KAGAN, J., KEARSLEY, R. i ZELAZO, P., 1978, In ancy, i s place in human de elopmen , Ha a d Uni e si y P ess, Camb idge. KAGAN, J. i MosS, H.A., 1962, Bi h o Ma u i y, Wiley, No a Yo k. KORNER, A.F., 1964, «Some hipo heses ega ding he signi icance o indi idual di e ences a bi h o la e de elopmen ~, The Psychoanaly ic S udy o he Child 19, pp. 58-72. -, 1970, «Visual ale ness in neona es: Indi idual di e ences and hei co e- la es)), Pe cep ual and Mo o Skills 31, pp. 499-509. -, 1971, «Indi idual di e ences a bi h: Implica ions o ea ly expe ience and la e de elopmen )), Ame ican Jou nal o O hopsychia y 41, pp. 608-619. -, 1972, ((S a e as a iable, as obs acle and as media o o s imula ion in in an esea ch)), Me ill-Palme Qua e ly 18, pp. 77-94. -, 1983, ((Indi idual di e ences in neona al ac i i y: implica ions o he o i- gins o di e en coping s yles)), dins J.D. CALL, E., GALENSON i R.L. TYSON (eds.), F on ie s in Zn an Psychia y, Basic Books Inc. Publ., No a Yo k. KORNER, A.F. i GROBSTEIN, R., 1966, «Visual ale ness as ela ed o soo hing in neona es: Implica ions o ma e nal s imula ion and ea ly dep i a ion)), Child de elopmen 37, pp. 867-876. KORNER, A.F. i THOMAN, E.B., 1970, ((Visual ale ness as e oked by ma e nal ca e)), Jou nal o Expe imen al Child Psychology 10, pp. 67-68. -, 1972, ((Rela i e e icacy o con ac and es ibula s imula ion in soo hing neona es)), Child de elopmen 43, pp. 443-453. AVALUACI~ DEL COMPORTAMENT NEONATAL 91 KURTZBERG, D., VAUGHAN, H.G., DAUM, C., GRELLONG, B.A., ALBIN, S. i ROTKIN, L., 1979, «Neu obeha io al pe o mance o low-bi hweigh in an s a 40 weeks concep ional age: compa ison wi h no mal ull e m in an s)), De elopmen al Medicine and Child Neu ology 21, pp. 590-607. LANCIONI, G.E., HOROWITZ, F.D. i SULLIVAN, J.W., 1980a), «The NBAS-K:I. A S udy o I s S abili y and S uc u e o e he Fi s Mon h o Li e)), In an Beha io and De elopmen 3, pp. 341-359. -, 1980b, «The NBAS-K:II. Rein o cemen Value o he In an 's Beha io )), In an Beha io and De elopmen 3, pp. 361-366. LESTER, B.M., ALS, H. i BRAZELTON, T.B., 1982, ((Regional Obs e ic Anes- hesia and Newbo n Beha io : A Reanalysis owa d Syne gis ic E ec s)), Child De elopmen 53, pp. 687-692. LESTER, B.M., EMORY, E.K. i HOFFMAN, S., 1976, «A mul i a ia e s udy o he e ec s o high isk ac o s on pe o mance on he B azel on Neona al Assessmen %ale», Child de elopmen 47, pp. 515-517. LEWIN, R., 1975, Child ali e, Temple Smi h, Lond es. MENDELSON, M. i HAITH, M.M., 1976, «The ela ion be ween audi ion and ision in he human newbo n)), Monog aphs o he Socie y o Resea ch in Child De elopmen 4 1 (4). PIPP, S.L. i HAITH, M.M., 1977, «In an Visual Scanning o Two and Th ee- dimensional Fo ms)), Child De elopmen 48, pp. 1640- 1644. PRECHTL, H.F.R. i BEINTEMA, J., 1968, «The neu ological examina ion o he Full- e m Newbo n In an n, Clinics in De elopmen al Medicine 28, S.I.M.P. amb Heinemann Medical, Lond es. RICHMOND, J.B. i LUSTMAN, S.L., 1955, «Au onomic unc ion in he neona e. 1: Implica ions o psychosoma ic heo y)), Psychosoma ic Medicine 1 7, PP. 269-275. ROSENBLITH, J.F., 1961, «The modi ied G aham Beha io Tes o neona es: Tes - e es eliabili y, no ma i e da a and hipo heses o u u e wo k», Bio- logia Neona o um 3, pp. 174-192. ROSENBLITH, J.F. i ANDERSON, R., 1968, ((P onos ic signi icance o disc epan- cies in muscle onusn, De elopmen al Medicine and Child Neu ology 10, PP. 322-330. ROSENBLITH, J.F., ANDERSON, R. i DENHOFF, E., 1970, ((Hype sensi i i y o ligh , muscle onus disc epankies: a ollow-up epo )), Biology o he Neo- na e 15, pp. 217-228. SAINT-ANNE DARGASSIES, S., 1974, Le dé eloppemen neu ologique du nou- eau-né a e me e p éma u é, Masson, Pa ís. SAMEROFF, A.J., 1975, «Ea ly in luences on de elopmen : ac o ancy?)), Me ill-Palme Qua e ly 2 1, pp. 267-294. SAMEROFF, A.J. (ed.), 1978, ((O ganiza ion and s abili y o Newbo n Beha io : A Commen a y on he B azel on Neona al Beha io Assessmen Scalen, 92 QUADERNS DE PSICOLOGIA Monog aphs o he Socie y o Resea ch in Child De elopmen 43 (5-6), núm. 177. SCHAFFER, H.R., 1966, ((Ac i i y le e1 as a cons i u ional de e minan o in an- ile eac ion o dep i a ion)), Child De elopmen 37, pp. 595-602. SCHAFFER, H.R. i EMERSON, P., 1964, ((Pa e ns o esponse o physical con- ac in ea ly human de elopmen )), Jou nal o child Psychology and Psychia y 5, pp. 1-13. SOSTEK, A.M., 1978, ((Anno a ed bibliog aphy o esea ch using he Neona al Beha io al Assessmen Scale)), Monog aphs o he Socie y o Resea ch in Child De elopmen 43 (5-6), núm. 177, pp. 124-134. STAMBAK, M., 1978, Tono y psicomo ocidad, Pablo del Río Edi o ( adui pe G. Fe e basa en la p ime a edició ancesa o iginal, publicada el 1963), Mad id. ST. CLAIR, K.L., 1978, ((Neona al Assessmen P ocedu es: A His o ial Re iew)), Child De elopmen 49, pp. 280-292. STOTT, L. i BALL, R., 1965, «In an and p eschool men al es s: e iew and e alua ion)), Monog aphs o he Socie y o Resea ch in Child De elop- men 30 (3), núm. 101. THOMAS, A. i CHESS, S., 1977, Tempe amen and De elopmen , B unne /Ma- zel, No a Yo k. THOMAS, A., CHESS, S. i BIRCH, H., 1970, «The o igin o pe sonali y)), Scien- i c Ame ican 223, pp. 102-109. THOMAS, A., CHESS, S., BIRCH, H.G. i HERTZIG, M.E., 1960, «A longi udinal s udy o p ima y eac ion pa e ns in child en)), Comp ehensi e Psychia- y 1, pp. 103-112. -, 1963, Beha io al Indi iduali y in Ea ly Childhood, Uni e si y P ess, No a Yo k. VAUGHN, B., DEINARD, A.S. i EGELAND, B., 1980, ((Measu ing empe amen in pedia ic p ac icen, Jou nal o Pedia ics 96, pp. 5 10-5 14. WATERS, E., VAUGHN, B.E. i EGELAND, B.R., 1980, ((Indi idual di e ences in in an -mo he a achmen ela ionships a age one: An eceden s in neona al beha io in an u ban, economically disad an aged sample)), Child De elop- men 51, pp. 208-216. WIDMAYER, S.M. i FIELD, T.M., 1980, ((E ec s o B azel on Demons a ions on Ea ly In e ac ions o P e e m In an s and hei Teenage Mo he s)), In- an Beha io and De elopmen 3, pp. 79-89. -, 1981, ((E ec s o B azel on Demons a ion o mo he s on he de elopmen o p e e m in an s)), Pedia ics 67, pp. 711-714.