Quade ns de Psicologia,
1990, 10, 29-40
PSICODIAGNOSTIC
CLINIC
D'UN CAS
DE TRANSSEXUALISME
FEMENI
Jo di
BACHS
1
COMAS*
RESUMEN
Se exponen en es e abajo los esul ados de un la go pe iodo de
obse ación de un caso de ansexualismo emenino. Se ealiza el psico-
diagnós ico, median e es a egias clínicas, pa a de e mina si se a a eal-
men e de ansexualismo y no de in e sexualidad lsica o anomalía gené-
ica. Además, se es ablece el diagnós ico di e encial con el a es ismo y
el lesbianismo, y se examina inalmen e el equilib io psíquico del suje o.
Se concluye con una p opues a e apéu ica, iniciada ya du an e la ase
obse acional.
ABSTRACT
Resul s ob ained om a long obse a ion pe iod in a case o eminine
anssexualism a e p esen ed. The psychodiagnosis was made by means o
clinical s a egies, in o de o de e mine whe he i was eally a case o
anssexualism and no physical in e sexuali y o gene ic anomaly. Mo eo-
e , he di e en ial diagnosis was made wi h ans es ism and lesbianism,
and las ly he psychic balance o he subjec was examined. Z concludes
wi h a goal-se ing he apy wich was al eady s a ed du ing he obse a-
ional phase.
*
Depa a nen de Psicologia de la Salu , Uni e si a Au ono na de Ba celona.
QUADERNS
DE
PSICOLOGIA
En compa ació amb el anssexualisme masculí, els casos de ans-
sexualisme emení no són gai e eqüen s o almenys no són massa cone-
gu s pe aons p obablemen de ipus amilia i social. D'aquí l'in e-
es que po eni pe al p o essional en ciencies humanes un cas com el
que p esen o aquí a l'a enció i c í ica del lec o , de anssexualisme e-
mení
(F-M).
Aques eball és el esul a d'un lla g pe íode d'obse ació, ap oxi-
madamen d'un any i mig. He c egu necessa i un emps an p olonga
a i d'ob eni un coneixemen global i ap o undi del subjec e. Tampoc
haig d'amaga les me es e icencies en p onuncia -me, e icencies que
s'expliquen pe la necessi a de o ni un diagnos ic cla , amb el mínim
de p obabili a s d'e o , que onamen i sense ambigüi a s un ac amen
que en el cas d'in e enció qui ú gica és i e e sible.
En el camp enca a poc conegu , sob e o a casa nos a, del anssexua-
lisme emení-masculí
(F-M)
s'imposa la p udencia. Els esul a s més
a ia nega ius dels anssexuals ope a s al John Hopkins Hospi al de
No a Yo k demos en que cal ac ua amb mi amen s i que cal seleccio-
na bé abans d'ope a .
1
pe aixo, el psicodiagnos ic és esencial.
A con inuació dono les e e kncies basiques del subjec e, silencian
pe aons ob ies qualse ol e e encia que pe me és la iden i icació del
cas. Es ac a d'una dona, sol e a, de in -i-nou anys, que iu amb la
se a ma e, iuda de a mol s anys, pe o que des de pe i a passa empo-
ades a casa d'uns amilia s.
Té
una ge mana, més jo e, casada.
El me ge de amília, desp és d'un lla g peleg ina ge del subjec e de
consul a a consul a de di e en s p o essionals, l'en ia inalmen a un
ginecoleg amb la demanda conc e a de ac amen pe a can i de sexe.
El ginecoleg, alesho es, demana un in o me sexologic i psicologic.
OBJECTIUS
DIAGNOSTICS
El eball d'obse ació de
G
ha ingu dos objec ius diagnos ics o-
namen als:
l.
Es ac a ealmen d'una anssexual?
2.
Aques a anssexual é un bon equilib i psicologic?
En e ec e, els c i e is basics del diagnos ic de anssexualisme que
dóna el
DSM
111,
1980
(pp.
263-264) són
els
següen s:
PSICODIAGNOSTIC
D'UN
CAS
DE
TRANSSEXUALISME FEMEN~
31
a)
((Sense o discom o and inapp op ia eness abou one's ana omic
sex.
b)
Wish o be id o one's own geni als and o li e as a membe o he
o he sex.
c)
The dis u bance has been con inuous (no limi ed o pe iods o
s ess) o a leas wo yea s.
d)
Absence o physical in e sexuali y o gene ic abno mali y.
e)
No due o ano he men al diso de , such as Schizoph enia)).
Enca a que el DSM
111
sembla eni més p esen el anssexualisme
masculí (M-F) que no pas el emení, anem
a
conside a un a un aques s
c i e is, que poden esumi -se en els dos objec ius diagnos ics assenyala s
abans.
EL TRANSSEXUALISME
DE
G
El diagnos ic de anssexualisme de
G
el aig a pa i de les dades
ecollides en l'obse ació clínica, les en e is es amb la pacien i amb
amilia s seus, i mi jancan les dades objec i es de p o es psicologiques,
onamen almen qües iona is de pe sonali a i es s p ojec ius.
Una anssexual és un indi idu no mal ana omicamen que é el sen-
imen de pe anye a l'al e sexe, pe o que no nega el seu sexe biologic.
Aques a con icció (que
STOLLER
(1968)
anomena iden i a de gene e),
malg a se con a ia al sexe biologic, al sexe legal i, almenys pa cial-
men , al sexe social, és an o a que impulsa la anssexual a demana
la modi icació del seu cos, a i d'aconsegui les apa ences de l'al e sexe,
el econeixemen dels al es i un compo amen que s'ap oximi el maxim
a l'a que ipus masculí.
En el cas de G, l'explo ació del ginecoleg és o almen posi i a quan
a les ca ac e ís iques emenines, ana omiques i uncionals de la pacien ,
i cal exclou e qualse ol anomalia gene ica o d'in e sexuali a ísica.
APARENCA FÍSICA EXTERNA
G és una pe sona baixe a, de pell cla a, e s acials egula s, cabe11
i an a os, a issa i bas an cu . La eu és emenina pe o de imb e
un xic baix, inc emen a des del ac amen ho monal. Més a ia p ima
a les p ime es en e is es, s'ha eng eixa uns quan s quilos amb el ac-
amen , la qual cosa la sa is a.
32
QUADERNS DE
PSlCOLOGlA
En el anscu s d'aques s di ui mesos d'obse ació mai no l'he is
u ili za cap signe ex e n emení. Semp e a es ida amb pan alons. Sol
p e e i conjun s d'espo , olga s, de mane a que no s'ap ecien les
o mes emenines del cos, que ac a de dissimula .
Mai no l'he is a maquillada i no po a a acades, ni anells, ni b aca-
le s. Únicamen un ello ge digi al. No es po di que es eixi com un
home i de cap mane a se la pod ia quali ica de ans es ida. A i ma,
pe o, que li ag ada ia, pe exemple, posa -se co ba a i ame icana com
els homes. A a pe a a no po , men e no hagi can ia el seu cos. No é
cap es i de noia. N'ha ia ingu dos que ja a emps que a dona a la
se a ge mana, que és mol emenina.
Semp e ha ia es a mol e icen a es i -se de noia. Explica que quan
la se a pad ina li a egala el es i de comunió, an necessi a Déu i
ajuda pe que se'l posés. Una al a egada, pe Rams, a e una ebe-
que ia da an d'un al e es i nou i no an aconsegui que el po és.
Aques es acecies són con i mades pe un amilia .
IDENTITAT MASCULINA
Els sen imen s de
G
e e en s a la se a iden i a són de ini i amen
masculins i semp e han es a així. Semp e s'ha sen i un noi. De pe i a
semp e ana a amb nens i juga a els seus jocs. Valo i za únicamen els
ols
i
eballs «masculins» i I'accep ació social d'aques s ols i eballs.
De e , li hau ia ag ada mol de se u bolis a o mecanic. En aques
sen i enca a juga a u bol i li ag aden mol les mo os, sob e o les de
ial. També li ag ada e de pin o i no a gai e a in en a d'aconse-
gui una o e a de eball d'ins aldado i epa ado d'an enes, pe o la
bo iga d'elec odom~s ics que eia l'o e a la a ebu ja pe quk e a una
noia. Pe o aixo, no gosa sol-lici a dos o es eballs que é en pe s-
pec i a men e no pugui p esen a -se legamen com un noi.
Li hau ia ag ada mol de e la «mili». Ho conside a una cosa
me a ellosa, cen pe cen masculina i que o ma mol l'home. S'en én,
na u almen , el se ei mili a masculí, no un d'e en ual emení.
Quan po juga a u bol o a basque amb nois, se sen mol i mol
elic. També é una bicicle a de co edo i a lla gues so ides pe dis-
eu e's i en o i -se.
Pe o aixo, c ec que el g au d'adequació al ol d'homes «biologics»
PSICODIAGN~STIC
D'UN
CAS
DE
TRANSSEXUALISME FEMENI
33
és ele a i que en un u u , desp és d'e en uals ope acions, no hi hau a
p oblemes d'adap ació.
El qües iona i de pe sonali a MMPI i el Tes de la Figu a Humana
con i men o es aques es dades. L'escala de masculini a és la més al a
del MMPI (quasi dues DE pe sob e de la mi jana), la qual cosa p o a
les endencies i in e essos cla amen masculins de G. En el Tes de
Macho e apa eix un ideal d'iden i icació o almen masculí, amb signes,
pe o, d'immadu esa emocional, que exp essen ce es di icul a s de comu-
nicació. També hi ha signes ambi alen s d'iden i icació que mani es en
el con lic e nuclea de la se a ida: una iden i a psicologica masculina i
un cos emeni.
Els p oblemes, segons G, an comenqa a l'adolescencia. (Assenyalo,
de passada, que la mena quia no apa eix ins als dinou anys, amb
possible inhibició hipo alamica, i que en con a del que a di
G
en la
p ime a en e is a sembla que a se p o ocada. Desp és, .les egles
semp e han es a no mals i pe iodiques, enca a que és una de les coses
que més la moles a i de egades no la deixa do mi ).
A
ca o ze-quinze anys, doncs, comencen els p oblemes quan els seus
amics pa len de noies, es ixen en elles i comenqa el camí de les elacions
he e osexuals. Ella pa eix pe que s'adona que no po e com ells, enca-
a que com eu em li ag adin les noies. Conside a que ha pe du o s els
'amics d'adolescencia: lle a de dos, o s s'han casa , així com una noia
que ambé o ma a pa del g up.
I
IMATGE CORPORAL
Pel que a al sen imen d'incomodi a a causa dels e s p ima is i
secunda is sexuals emenins,
G
é més a ia unes con iccions ígides,
algunes an asioses, que s'han modi ica poc en el anscu s del pe íode
d'obse ació. Sap que el seu cos és emení, pe o a ibueix al clí o is un
alo i il mol ele a i el conside a la clau del seu p oblema, o exage-
an -ne mani es amen la g anda ia. Enca a es a més o menys con enqu-
da de la possibili a d'un desen olupamen cli o idia o almen in e sem-
blan (pa la a de e «explo a » el memb e)
I
úl imamen pa la que
algun dia ce amen s'aconsegui a el asplan amen de penis, com s'ha
e amb al es o gans i als.
Els malucs i sob e o els pi s l'incomoden mol . Vold ia eni els pi s
o almen llisos i pe aixo se'ls en aixa a l'es iu. Va mol poc a la pla ja

34
QUADERNS
DE
PSICOLOGIA
pe que aixo la moles a. Sospi a pel dia que pod a ana a nb el pi nu,
allibe ada d'aques signe desag adable de eminei a . Jo c ec, en aques
sen i , que po es abli -se un pa al-lelisme en e anssexual masculí
i
anssexual emeni: penis és a anssexual M-F, com mames són a ans-
sexual F-M. Pe aixo queda més a ia decebuda del ac amen ho mo-
nal, pe quk pensa a que li edui ia els pi s.
G
c eia que la se a ca a e a més a ia de noi, pe o li ag ada a la se a
pell blanca i ina. No olia, doncs, eni pel a la ca a ni a ai a -se. És un
e , com es eu, cla amen ambi alen , pe o que ha can ia úl imamen ,
ja que diu que a a no li a es que li su i pel a la ca a.i que s'hagi
d'a ai a . De e , ja s'a ai a. La eu se sen ia emenina. S'ha modi ica
a nb el ac amen , pe o li ag ada ia eni -la de imb e més baix. Una de
les p eocupacions impo an s, pe de ec e, és la se a es a u a baixa i les
espa lles, que les old ia amples i obus es. Aques a que ipus de mascu-
lini a es p ojec a cla amen en el Tes de la Figu a Humana, i si bé el
ac amen d'and ogens no li ha e guanya cap cen íme e (no a decep-
ció), sí que a nb la se a ajuda i a cop de pedals i gimnas se sen més
o a i musculada.
Les dades apo ades ins aquí donen un supo bas an solid als c i e-
is diagnos ics, a, b, c dels DSM
111.
Penso, a nb o , que cal es abli , a
més, un diagnos ic di e encial a nb el ans es isme i a nb el lesbianisme,
al com an la majo ia d'au o s.
DIAGNOSTIC DIFERENCIAL AMB EL TRANSVESTISME
Ja apun a em abans que
G
no és una ans es ida. En p ime Iloc,
pe quk no es eix especí icamen d'home, enca a que mai ampoc es
es eix de dona. Di ia que apa eix ce a ambi alencia en el es i , en
co espondencia a l'ambi alencia de la se a si uació ac ual.
1
en segon
lloc, pe que no es dóna en
G
cap mena d'exci ació sexual pel e d'ana
es ida més a ia de noi, al com es p odueix en el ans es isme masculí
(aspec e e i xis a del ans es isme).
I
DIAGNOSTIC
DIFERENCIAL AMB EL LESBIANISME.
VIDA SEXUAL 1 AFECTIVA DE
G
El diagnos ic di e encial del lesbianisme és més complica i aixo ens
a plan eja la qües ió dels impulsos,i compo amen sexual de
G.
Val a
PSICODIAGN~STIC
D'UN
CAS
DE TRANSSEXUALISME
FEMEN~
35
di , d'en ada, que G no és lesbiana. Ja en la p ime a en e is a a
so i la qües ió i G mani es a cla amen la se a ac i ud con a ia: el
lesbianisme, ens deia, no soluciona cap p oblema sinó que al e és
complica les coses. Coneix lesbianes i li p odueixen ho o . No se sen ,
doncs, de cap mane a lesbiana ni é elacions lesbianes. Aixo no impe-
deix que sen i a acció pe les dones, enca a que mi a de no pa la -ne
com a i encia eal, p obablemen pe e i a una ap eciació ac ual de
lesbianisme. De e , no a gai e emps, aig sabe pe un comen a i d'un
amilia que G, quan enia quinze anys, es a enamo a d'una noia.
A a, a G li ag aden les dones en la mesu a que se sen home i les dones
cal que siguin he e osexuals.
Ja es comp en que en un món en que les coses solen unciona
al amen , el anssexual i enca a més la anssexual sigui una
a a a is
que opi amb un ebuig i incomp ensió gene ali za s, ins i o pe pa
dels p o essionals de les ciencies humanes. A a, si s'accep a el plan eja-
men de G, la hipo esi de lesbianisme queda desca ada. Almenys a
ni ell conscien , assumi pel jo.
Pe o, ¿que passa a ni ell p o und i des d'un pun de is a mo i acional?
No es po oblida que les pulsions lesbianes de l'adolescencia són una
cons an en les biog a ies de les anssexuals i la e elació de l'enamo a-
men adolescen de G em a e pensa que po se si que la anssexual
F-M
podia se el nega iu del lesbianisme. Simpli ican : jo, una dona
-di ia la anssexual-, no puc desi ja una al a dona; si la desi jo
com an els homes, és que con a iamen a les apa ences dec se un
home. A l'o igen, doncs, hi hau ia una elecció sexual in e ida que
condiciona ia la iden i icació de ipus de ensiu. Vull di que la iden i i-
cació s'es uc u a ia de al mane a que cons i ui ia una de ensa inexpug-
nable con a el desig lesbia. La p o a de eali a , pe o, complica les
coses pe que el «se home» psicologic opa amb el «se dona» biologic
(«es igmes» emenins i manca de penis).
To aixo a comp end e el que em sembla se el nucli ensional de la
anssexual: la dis ancia en e el
desig
ans o mado de la iden i a
i
la
c ua
eali a
d'una co po ei a apa en men inal e able. Aques és el
d ama i la us ació de la anssexual. Una ida de desespe anqa i
ince esa. Soli ud. Dep essió. Rece ca ansiosa, incessan , de la solució
del seu p oblema.
Si oba inalmen una espos a a la se a demanda (i aixo c ec que es
dóna, a di e en s ni ells, en el anscu s del emps ins a iba e en ual-
men a la ci u gia ans o mado a) la ince esa es o na ce i ud, eu o ia
36
QUADERNS
DE
PSlCOLOGIA
i en usiasme. Men es an , la desmesu a apa en de l'expec a i a p odueix
an asies que de egades són di ícils de dis ingi dels deli is. Finalmen ,
l'adequació en e iden i a psicologica masculina i cos masculini za pe -
me a a la anssexual l'accés «no mal» a una al a dona. El anssexua-
lisme se ia en aques cas l'única ia possible a la sa is acció del desig
lesbia.
Les coses són ealmen així? Aixo plan eja, ja es eu -independen -
men del p oblema e ic-, la qües ió e iologica, que ningú no ha esol
enca a ins a ui. P oblema gene ic desconegu ? Imp egnació ho monal
in au e ina del ce ell? Simbiosi a nb la ma e del anssexual? LSimbio-
si a nb el pa e en la anssexual, hipo esi que al meu en end e i en
con a de l'opinió de S olle po o mula -se?
En o cas, els camins del desig són o almen imp e isibles. Aixo a,
en de ini i a, que malg a la biologia i els pa ons cul u als, la his o ia
sexual indi idual sigui un encaclosques, un encacaps i, pe que no
di -ho, un encacolls. L'enigma, ja ho eiem, la anssexual el esol pe
ia soma ica: eliminació ((d'es ig nes)) emenins i implan ació de penis.
To nem a a, desp és d'aques pa en esi necessa i, a la eali a conc e-
a i i encia1 de
G.
Semp e m'ha c ida l'a enció el ca ac e més a ia
banal de la se a his o ia pe sonal, especialmen de la se a in an esa, de
la qual eco da mol poques coses. Aixo sí, la elació a ec i a ou mol
més impo an a nb el pa e que no pas a nb la ma e. No en diu massa
coses: que e a més «ca inyós», que li enia a encions ..., el eco da quan
'la po a a a nb la bicicle a, que so ia a nb el1
...,
en una pa aula, que es
elaciona a més a nb el1 que no pas a nb la ma e i que semp e a
iden i ica -se a nb ell. De la ma e, enca a en pa la menys. Apa eix com
una pe sona eda i dis an , p obablemen dep esi a. Es a a ec a
mol a nb la mo d'una illa (se ia la segona dels ge mans) de e ze
mesos i la an ha e de ac a «pels ne is)), pe o d'aixo mai no en
pa la. Aques dis anciamen de la ma e i manca de simbiosi a ec i a
a nb ella e ecolza pel e que
G
passa a mol es empo ades a nb uns
pa en s, i quan mo el pa e, a a iu e quasi pe manen men a nb ells.
A
casa mai no es pa la a de emes sexuals. Al col-legi una mica, pe o
és p og essi amen , a nb amics i amigues, que
G
aconsegueix la in o ma-
ció sexual. No eco da ha e juga mai a jocs sexuals.
A
l'adolesiencia
apa eix l'ac i i a mas u ba o ia bas an eqüen , comp ensible al meu
en end e en la anssexual emenina, que in es eix o amen el clí o is,
con a iamen al anssexual masculí, que segons S olle , no es mas u ba
-o bé ho a sense oca -se- pe que é ho o del penis. Ac ualmen
G
PSICODIAGN~STIC
D'UN
CAS
DE
TRANSSEXUALISME
FEMEN~
37
es mas u ba menys pel p oblema psicologic que li c ea la se a si uació.
Comple em aixo dien que en alguns ilms po nog a ics que ha is
s'iden i ica a nb el ol masculí; mai no ha sen i desig sexual de cap
home
ni
ha ingu elacions sexuals a nb ningú. Ta npoc no s'in e essa pe
la ma e ni a , qües ió que no es plan eja en aques s momen s com am-
poc la de casa -se (es coneix algun cas de anssexualisme emeni que
desp és de o el p océs de ans o mació co po al s'ha casa i ha ingu
ills de la se a dona pe inseminació a i icial, com si os un cas d'es e-
ili a masculina; eco d0 ambé el cas d'una anssexual casada a nb
una iuda que enia dos ills, els quals es imen i espec en el seu «pa e»).
La qües ió a ec i a, que
G
e bali za a nb di icul a o a nb al-lusions
més o menys elades a momen s de dep essió i desespe ació, apa eix
sob e o a a és de les kcniques p ojec i es. A
G
li passem el Tes
PN
de Co man i el Ro schach. U ili za é els esul a s d'aques úl im més
enda an a p oposi del diagnos ic di e encial de psicosi.
L'analisi i in e p e ació dels esul a s a
PN
mos en que
G
p ojec a
en la p o a un medi amilia nega iu i us an , a nb una ma e que no
sa is a les necessi a s basiques d'a ec e i segu e a , i que no o e eix cap
supo al p océs d'iden i icació emenina. El pa e sembla supli aques
dk ici inicial pe o de mane a pa cial i p obablemen a dana, o donan
ce supo al p océs d'iden i icació, el qual, en e dub es i angoixes, es
decan a cap allo que és masculí.
G
p ojec a ambé una au oima ge que es ca ac e i za pe la mancanca,
pel dk ici d'un cos que no ha c escu , o i eni un po encial in ac e.
Aixo li p odueix pe plexi a , es anyesa i sen imen s de ma ginació.
G
pa la en la lamina
Pa enga
d'un que a ((pe du
...,
e an , decaigu ,
sense ningú, deixa , soli a i
...,
una si uació que no é es d'humana)).
Sen imen s cla amen dep essius con a els quals
G
es ebel-la, buscan
una so ida en la companyonia i l'amis a . El nucli a ec iu del p oblema
és, doncs, una qües ió de econeixemen i es ima pe pa dels al es
d'allo que
G
semp e ha sen i que e a, pe o que no po p o a . Amb un
geno ip i eno ip emenins, a nb una iden i a psicologica cla amen
masculina,
G
sospi a pel econeixemen social d'aques a iden i a mascu-
lina i di ia que ímidamen a mk i s pe aconsegui -ho. La acecia més
ecen és que ha eballa a nb una iden i a masculina en una eina
adminis a i a i a nb el nom masculí de X (el nom, cu iosamen , que la
amília li ese a a «si hagués es a un nen))). En el momen , pe o, que
s'han hagu de o mali za pape s,
G
ha abandona la eina, com al es
egades.