I
I
Pape s
47,
1995
173-184
Recensions
I
I
I
EDUARDO BERICAT
ALASTUEY
Sociologia
de
la
mo ilidad espacial. El
seden a isme
ndmada
Mad id: Siglo
XXI-CIS,
1994
(Colección Monog a ias, 140)
I
Edua do Be ica ens o e eix en aques a neu ali a a ec i a de Pa sons o a de e -
ob a una e lexió impo an sob e les minades o mes de sociabili a i al en-
socie a s di es a anpdes des del pun de camen de les elacions ca a a ca a. aEl
is a de la mobili a ísica, que ens p o- se como ca ego ia básica de la pe e-
posa que s'ha d'en end e com el pa adig- nencia al g upo se ela i iza, po
10
que
ma que p e én dona comp e de les cada ez cob a más impo ancia el es a
in e elacions en e el sis ema social i el
y,
en úl imo ex emo, el me o pasa )),
sis ema de mobili a social. Aques ea un ens diu.
bui impo an de la eo ia sociolbgica L'au o pa eix de la idea que la mobi-
pe que aques s emes s'ha ien ac a des li a espacial ha conuibG a c ea un món.
de la geog a ia o l'ecologia, pe b enca a Pe a iba a aques pun i pe ex eu e'n
calia apo a una mi ada sociolbgica ob e o a una se ie de conseqiikncies que es an
8
el ema de la mobili a . Be ica no ha desg anan al lla g de I'ob a. Be ica ens
desen olupa , ni ho p e enia ampoc, una a eu e com és la mobili a , més que no
eo ia comple a de la mobili a , sinó que pas I'espai, allb que explica I'on ologia de
ha deixa eu e una possible línia que es I'ésse humh. is m s, és la mobili a allb
po segui amb unes idees comple +en que unda I'espai, i no a l'in e és, pe que
in e essan s. To i el eball e sob e les I'espai es cons i ueix a pa i de la in e-
mig acions, els desplapmen s quo idians acció i aques a només és possible a pa -
o ins i o la eo ia de I'espai ( onamen- i de la mobili a de les pa s. El
almen la desen olupada pe Simpel), mo imen no només no és au bnom es-
l'au o ol assoli una no a pe spec i a pec e a I'espai, sinó que el unda.
des d'on es poden in e p e a les dades Be ica pa eix &una eo ia de l'acció
ecollides pe al es ciencies sob e I'espai (on el mo imen és una acció dels ésse s
i la mobili a . En aques in en , l'ob~a de humans) que li pe me supe a l'es udi
Manuel Ma ín Se ano esde é essencial isicalis a de la mobili a , in oduin les
com a pun de pa ida. dis ancies socials, psicolbgiques, polí i-
El socibleg Edua do Be ica u ili za ques, lingüís iques, cul u als, e c. en e
en aques eball un model deduc iu que els subjec es i els llocs. Del mo imen es
enlla~a la mobili a amb I'es uc u h so- passa al ia ge, als encon es, les isi es,
cial.
Així,
pe exemple, incula l'ele ada les elacions pe sonals, a les o mes socials
mobili a de les socie a s a an~ades a la en una pa aula.
I
-
Recensions
En el seu in en pe in odui el mo i-
men en el camp de la eo ia de l'acció,
les es uc u es dels desi jos i dels alo s
es an en pa , pe b inexo ablemen , lli-
gades a es uc u es de mobili a .
Així,
la
in e acció suposa un ipus de e mina de
mobili a , e que C conseqü ncies sob e
l'espai i ins i o pe a les pe sones. Pe b,
a mesu a que es an passan les pagines,
la se a eo ia de l'acció es mos a massa
es e a de mides i ha de ecó e a com-
ple a -la amb una eo ia dels e s socials.
D'aques a mane a Cs com I'ac o social es
oba aca a da an d'un conjun de e s
que ell no ha c ea , inse in -se en la lbgi-
ca i en la dinamica del e social i de la
eali a cons ui'da. Be ica ens diu: ((La
eo ia del mo imien o como acción debe
inse a se en la es uc u a de mo ilidad
con igu ada po la p opia es uc u a y
dindmica social)). D'aques a mane a,
l'indi idu pe d la se a au onomia i la se a
ida es eu
necess iamen
de e minada
pe la se a es uc u a de mobili a .
Be ica pa eix de les idees de Simmel,
a qui conside a un socibleg de I'espai, i
de Du kheim, un socibleg de la mobili-
a , pe supe a -10s o s dos. El seu eball
s'es uc u a en dues pa s. En la p ime a
es ableix una eo ia social de la mobili a
que li se eix de ma c eb ic i en la sego-
na, on abo da l'es udi del seden a isme
nbmada, aplica els concep es eb ics dis-
senya s en la p ime a.
El seden a isme nbmada cons i ueix
una pau a de mobili a espacial dels indi-
idus en les socie a s con empo anies
desen olupades, a la qual s'associen una
s ie de p e- equisi s uncionals i
un
con-
jun de conseqü ncies. Són p ecisamen
les conseqü ncies, p ope es o llunyanes,
mani es es o la en s, olgudes o no, del
conjun de la mobili a allb que ens pe -
me econ ixe aques ipus de seden a-
isme. La mobili a es uc u ada pel
seden a isme nbmada p esen a qua e
ca ac e ís iques de ini b ies que són el e
de se una mobili a o acional, indi i-
dual, mecanica i massi a. Aixb és el que
ca ac e i za la mobili a del nos e món
ac ual. Pe a Be ica , la quan i a (de
mo imen s) esde é quali a en el seden-
a isme nbmada (i en o a la se a con-
cepció de la socie a en gene al). Aques
e es incula a l'ex ensió dels mi jans de
anspo i de comunicació, especialmen
l'au ombbil. Així, la socie a seden a ia
nbmada és di e en de les p bpiamen
nbmades i anma eix de les seden hies.
Amb o , la pa més in e essan de
l'ob a esde é la desc ipció de la nos a
socie a des d'aques pun de is a. Pe que
la no mali a del seden a isme nbmada
ccpe mi e desa ollq una especí ica psico-
sociologia)). Aques a especi ici a Cs mos-
ada
al
lla g del eball amb una quan i a
impo an d'exemples, o p a ia s.
Així,
ens a a inen s que aques ipus de mobi-
li a gene a e ec es a ni ell socioeconb-
mic, es a i icacional o de elacions socials;
pe b no podem oblida que ambC n'es u-
dia els e ec es a escala de la amília. els
g ups, el pode , els elemen s de con ol i
de no ma i i zació social, la e i o iali-
a , el ei'na ge, la lla , la ida quo idia-
na, la llengua, els desi jos de les pe sones,
la cul u a, e c. La auan i a dels mo i-
men s socials suposen una s ie de quali-
a s ,e a Be ica . Ca , al inal de l'ob a
l'au o en ila el ema de l'es a i icació
social de la mobili a i les elacions aue
s'es ableixen en e o es, pe conclou e
aue a les socie a s de seden a isme nbma-
da el mo imen és un c i e i d'es a i i-
caci6 social i un elemen de pode , com
es eu, sense ana més lluny, en I'ús de
l'au ombbil.
L'ob a, in e essan , p o oca i a i
a ad do xal.
&Edua d0 Be ica
6
un in en
de plan eja un nou ema pe a la socio-
logia a pa i d'una me odologia de sín-
esi. Sín esi e a a pa i de di e en s
pa adigmes de les ci ncies socials i sín e-
si en e les isions quan i a i is es i qua-
li a i is es. Una ob a que a de la
mac osociologia a la mic osociologia, i a
l'in e 6. Que no p e én esde eni
el ma c
concep ual i epis emolbgic pe es udia
I
Recensions Pape s
47,
1995
175
la mobili a espacial, pe b que n'apo a au o el e que la se a elació en e mobi-
alguns elemen s bisics pe comenqa a li a i ca ic e s socials i indi iduals sigui
aGa ia en aques sen i . Sugge en en massa es e a, deixan poc espai pe a la
ex em pe que pe me pensa el nos e capaci a humana pe adap a -se a un
món a pa i d'al es pun s de is a, esde- món que es o na insa is ac o i pe a
é un clam con a
un
món as u ian i as i- I'indi idu.
xia p ecisamen a causa de la se a ele ada
mobili a . Po se cald ia c i ica al seu F ancesc Roma i Casano as
CRISTINA
BORDERIAS;
CRISTINA
CARRASCO;
CARMEN
ALEMANY (comp.)
Las muje es
y
el
abajo. Rup u as concep uales
Ba celonaIMad id: Ica iaIFUHEM,
1994
(Colección Economia C i ica, 11)
Poques egades el í ol d'una ob a mos- p o und eplan ejamen en les eo ies,
a an idelmen el seu con ingu com en me odologies i eines d'ankiisi usades pe
aques cas. En aques olum,
C.
Bo - copsa una pa celela de la eali a social
de ías,
C.
Ca asco i
C.
Alemany ens p o- assumida com a ((na u al)).
Rup u es
que,
posen un in e essan eco egu eb ic pe en de ini i a, cons i ueixen a ui un pun
als p incipals eixos de discussi6 q e han de e lexió obligada pe les i els especia-
"I
p esidi I'andisi de
les dones
i
el ebjzlldes
lis es en el eball de les dones.
dels anys seixan a en$&.
I
Pe al de acili a aques eco egu
Cal p ecisa , pe b, que no es ac a eb ic, I'ob a cons a de dues pa s ben
d'un eco egu qualse ol. Ben al con a- di e enciades. Pe un cos a , la in oduc-
i, es ac a d'un i ine a i o gani za a ció, on
C.
Bo de ías i C. Ca asco an un
l'en o n del que les au o es anomenen epis exhaus iu d'aques es
up u es con-
up u es concep uals,
és a di , a I'ea o n
cep uab,
seguin un o d e que combina el
d'aquelles p opos es que des de les ciencies desen olupamen c onolbgic de les p o-
socials han plan eja nous camins a I'ho a pos es i la se a cohe ncia emh ica.
d'es udia
el eball de Les dones. Rup u es
L'
es o ~ de sín esi du a e me pe ap o-
en elació amb una isió es ic i a del pa -nos a gai ebé qua e decades de deba
eball en es només com a ocupació, 6s no able, especialmen si conside em el
posan de mani es la elle incia econb- ca ic e explíci amen plu idisciplina i de
mica i social del
eball domks ic
o de la I'ob a. Un es o q de sín esi que, pe b, no
ep oduccid. Rup u es
en elació amb la suposa min a la plu ali a de pun s de
conside ació de la mi d'ob a com
ase-
is a p esen a s. Una ex ensa bibliog a ia
xuada,
mos an la necessi a d'un en o- conclou la p ime a pa . Pe I'al e cos-
camen que con empli les di e encies i10 a , el olum posa al nos e abas , adui' s
desigual a s de
ghe e
que, jun amen amb al cas elli, un ecull dels ex os que les
d'al es desigual a s socials, p esideixen la au o es han conside a més il.lus a ius
pa icipació d'homes i de dones en una de les di e en s p opos es eb iques
((ac i i a econbmican, la qual, d'al a comen ades. Són, majo i hiamen , a icles
banda, ambé se d so mesa a no es de i- inedi s o de di ícil accés al nos e país,
nicions.
Rup u es
que endi an a e pale- publica s en els da e s in anys.
sa la elació en e les ac i i a s o ien ades P obablemen , en una ob a d'aques-
a la p oducció de bens i se eis i les o ien- es ca ac e ís iques, les lec o es i els lec-
ades a la ep oducció de les pe sones. o especialis es semp e hi pod an
Rup u es
que, en el seu conjun , com bé assenyala pe i es mancances, discu i la
assenyalen les au o es, han p opicia un selecció d'algun dels ex os inalmen p e-
-
I
i
I