Recensions

I I Papers 47, 1995 173-184 Recensions I I I EDUARDO BERICAT ALASTUEY Sociologia de la movilidad espacial. El sedentarisme ndmada Madrid: Siglo XXI-CIS, 1994 (Colección Monografias, 140) I Eduardo Bericat ens ofereix en aquesta neutralitat afectiva de Parsons o a deterobra una reflexió important sobre les minades formes de sociabilitat i al trensocietats dites avanpdes des del punt de cament de les relacions cara a cara. aEl vista de la mobilitat física, que ens proser como categoria básica de la perteposa que s'ha d'entendre com el paradignencia al grupo se relativiza, por 10 que ma que pretén donar compte de les cada vez cobra más importancia el estar interrelacions entre el sistema social i el y, en último extremo, el mero pasar)), sistema de mobilitat social. Aquest ea un ens diu. buit important de la teoria sociolbgica L'autor parteix de la idea que la mobiperque aquests temes s'havien tractat des litat espacial ha conuibGt a crear un món. de la geografia o l'ecologia, perb encara Per arribar a aquest punt i per extreure'n calia aportar una mirada sociolbgica obre tota una serie de conseqiikncies que es van 8 el tema de la mobilitat. Bericat no ha desgranant al llarg de I'obra. Bericat ens desenvolupat, ni ho pretenia tampoc, una fa veure com és la mobilitat, més que no teoria completa de la mobilitat, sinó que pas I'espai, allb que explica I'ontologia de ha deixat veure una possible línia que es I'ésser humh. fis mts, és la mobilitat allb pot seguir amb unes idees complet+ent que funda I'espai, i no a l'inrevés, perque interessants. Tot i el treball fet sobre les I'espai es constitueix a partir de la intemigracions, els desplapments quotidians racció i aquesta només és possible a paro fins i tot la teoria de I'espai (fonamentir de la mobilitat de les parts. El talment la desenvolupada per Simpel), moviment no només no és autbnom resl'autor vol assolir una nova perspectiva pecte a I'espai, sinó que el funda. des d'on es poden interpretar les dades Bericat parteix &una teoria de l'acció recollides per altres ciencies sobre I'espai (on el moviment és una acció dels éssers i la mobilitat. En aquest intent, l'ob~a de humans) que li permet superar l'estudi Manuel Martín Serrano esdevé essencial fisicalista de la mobilitat, introduint les com a punt de partida. distancies socials, psicolbgiques, polítiEl socibleg Eduardo Bericat utilitza ques, lingüístiques, culturals, etc. entre en aquest treball un model deductiu que els subjectes i els llocs. Del moviment es enlla~a la mobilitat amb I'estructurh sopassa al viatge, als encontres, les visites, cial. Així, per exemple, vincula l'elevada les relacions personals, a les formes socials mobilitat de les societats avan~ades a la en una paraula. I - Recensions En el seu intent per introduir el moviment en el camp de la teoria de l'acció, les estructures dels desitjos i dels valors estan en part, perb inexorablement, lligades a estructures de mobilitat. Així, la interacció suposa un tipus determinat de mobilitat, fet que tC conseqütncies sobre l'espai i fins i tot per a les persones. Perb, a mesura que es van passant les pagines, la seva teoria de l'acció es mostra massa estreta de mides i ha de recórrer a completar-la amb una teoria dels fets socials. D'aquesta manera Cs com I'actor social es troba acarat davant d'un conjunt de fets que ell no ha creat, inserint-se en la lbgica i en la dinamica del fet social i de la realitat construi'da. Bericat ens diu: ((La teoria del movimiento como acción debe insertarse en la estructura de movilidad configurada por la propia estructura y dindmica social)). D'aquesta manera, l'individu perd la seva autonomia i la seva vida es veu necessrtriament determinada per la seva estructura de mobilitat. Bericat parteix de les idees de Simmel, a qui considera un socibleg de I'espai, i de Durkheim, un socibleg de la mobilitat, per superar-10s tots dos. El seu treball s'estructura en dues parts. En la primera estableix una teoria social de la mobilitat que li serveix de marc tebric i en la segona, on aborda l'estudi del sedentarisme nbmada, aplica els conceptes tebrics dissenyats en la primera. El sedentarisme nbmada constitueix una pauta de mobilitat espacial dels individus en les societats contemporanies desenvolupades, a la qual s'associen una strie de pre-requisits funcionals i un conjunt de conseqütncies. Són precisament les conseqütncies, properes o llunyanes, manifestes o latents, volgudes o no, del conjunt de la mobilitat allb que ens permet recontixer aquest tipus de sedentarisme. La mobilitat estructurada pel sedentarisme nbmada presenta quatre característiques definitbries que són el fet de ser una mobilitat rotacional, individual, mecanica i massiva. Aixb és el que caracteritza la mobilitat del nostre món actual. Per a Bericat, la quantitat (de moviments) esdevé qualitat en el sedentarisme nbmada (i en tota la seva concepció de la societat en general). Aquest fet es vincula a l'extensió dels mitjans de transport i de comunicació, especialment l'autombbil. Així, la societat sedentaria nbmada és diferent de les prbpiament nbmades i tanmateix de les sedenthies. Amb tot, la part més interessant de l'obra esdevé la descripció de la nostra societat des d'aquest punt de vista. Perque la normalitat del sedentarisme nbmada ccpermite desarrollq una específica psicosociologia)). Aquesta especificitat Cs mostrada al llarg del treball amb una quantitat important d'exemples, forp variats. Així, ens fa avinents que aquest tipus de mobilitat genera efectes a nivell socioeconbmic, estratificacional o de relacions socials; perb no podem oblidar que tambC n'estudia els efectes a escala de la família. els grups, el poder, els elements de control i de normativirzació social, la territorialitat, el vei'natge, la llar, la vida quotidiana, la llengua, els desitjos de les persones, la cultura, etc. La auantitat dels moviments socials suposen una strie de qualitats t,er a Bericat. Cat, al final de l'obra l'autor enfila el tema de l'estratificació social de la mobilitat i les relacions aue s'estableixen entre totes, per concloure aue a les societats de sedentarisme nbmada el moviment és un criteri d'estratificaci6 social i un element de poder, com es veu, sense anar més lluny, en I'ús de l'autombbil. L'obra, interessant, provocativa i arad do xal. &Eduard0 Bericat 6 un intent de plantejar un nou tema per a la sociologia a partir d'una metodologia de síntesi. Síntesi feta a partir de diferents paradigmes de les citncies socials i síntesi entre les visions quantitativistes i qualitativistes. Una obra que va de la macrosociologia a la microsociologia, i a l'inrev6. Que no pretén esdevenir el marc conceptual i epistemolbgic per estudiar I Recensions Papers 47, 1995 175 la mobilitat espacial, perb que n'aporta autor el fet que la seva relació entre mobialguns elements bisics per comenqar a litat i caricters socials i individuals sigui traGar via en aquest sentit. Suggerent en massa estreta, deixant poc espai per a la extrem perque permet pensar el nostre capacitat humana per adaptar-se a un món a partir d'altres punts de vista, esdemón que es torna insatisfactori per a vé un clam contra un món asfuriant i asfiI'individu. xiat precisament a causa de la seva elevada mobilitat. Potser caldria criticar al seu Francesc Roma i Casanovas CRISTINA BORDERIAS; CRISTINA CARRASCO; CARMEN ALEMANY (comp.) Las mujeres y el trabajo. Rupturas conceptuales BarcelonaIMadrid: IcariaIFUHEM, 1994 (Colección Economia Critica, 11) Poques vegades el títol d'una obra mosprofund replantejament en les teories, tra tan fidelment el seu contingut com en metodologies i eines d'ankiisi usades per aquest cas. En aquest volum, C. Borcopsar una parcelela de la realitat social derías, C. Carrasco i C. Alemany ens proassumida com a ((natural)). Ruptures que, posen un interessant recorregut tebric per en definitiva, constitueixen avui un punt als principals eixos de discussi6 q e han de reflexió obligada per les i els especia- "I presidit I'andisi de les dones i el trebjzlldes listes en el treball de les dones. dels anys seixanta en$&. I Per tal de facilitar aquest recorregut Cal precisar, perb, que no es tracta tebric, I'obra consta de dues parts ben d'un recorregut qualsevol. Ben al contradiferenciades. Per un costat, la introducri, es tracta d'un itinerari organitzat a ció, on C. Borderías i C. Carrasco fan un l'entorn del que les autores anomenen repis exhaustiu d'aquestes ruptures conruptures conceptuals, és a dir, a I'eatorn ceptuab, seguint un ordre que combina el d'aquelles propostes que des de les ciencies desenvolupament cronolbgic de les prosocials han plantejat nous camins a I'hora postes i la seva cohertncia temhtica. d'estudiar el treball de Les dones. Ruptures L' esfor~ de síntesi dut a terme per aproen relació amb una visió restrictiva del par-nos a gairebé quatre decades de debat treball entes només com a ocupació, 6s notable, especialment si considerem el posant de manifest la rellevincia econbcaricter explícitament pluridisciplinari de mica i social del treball domkstic o de la I'obra. Un esforq de síntesi que, perb, no reproduccid. Ruptures en relació amb la suposa minvar la pluralitat de punts de consideració de la mi d'obra com asevista presentats. Una extensa bibliografia xuada, mostrant la necessitat d'un enfoconclou la primera part. Per I'altre coscament que contempli les diferencies i10 tat, el volum posa al nostre abast, tradui'ts desigualtats de ghere que, juntament amb al castelli, un recull dels textos que les d'altres desigualtats socials, presideixen la autores han considerat més il.lustratius participació d'homes i de dones en una de les diferents propostes tebriques ((activitat econbmican, la qual, d'altra comentades. Són, majorithiament, articles banda, també serd sotmesa a noves defiinedits o de difícil accés al nostre país, nicions. Ruptures que tendiran a fer palepublicats en els darrers vint anys. sa la relació entre les activitats orientades Probablement, en una obra d'aquesa la producció de bens i serveis i les orientes característiques, les lectores i els lectades a la reproducció de les persones. tor especialistes sempre hi podran Ruptures que, en el seu conjunt, com bé assenyalar petites mancances, discutir la assenyalen les autores, han propiciat un selecció d'algun dels textos finalment pre- - I i I