RAFAEL
DE
LORENZO
GARC~A,
El nue o de echo de indaciones,
Mad id, Ma cial Pons, Ediciones Ju idicas, Fundación ONCE, 1993,
(Colección Solida idad, 3),
5
16 páginas.
Nos encon amos an e la ob a más comple a y ac ual sob e el de echo de
undaciones exis en e en nues o país, p oduc o de la esis doc o al del au o .
El lib o se di ide en es pa es que abo dan de una o ma in eg al aspec os
elacionados con las ündaciones. En o al, la ob a se compone de diez capi-
ulos, las conclusiones, un apa ado especi ico de bibliog a ia sob e undacio-
nes, y unos indices de au o es, analí ic0 y gene al.
La p ime a pa e se dedica a un b e e análisis his ó ico de es e enómeno.
La pa e segunda hace e e encia a di e sos emas en e 10s que cabe ci a : el
impac o de la Cons i ución en el de echo de ündaciones (a . 34 C.E.); el e-
pa o de compe encias en e el Es ado y las comunidades au ónomas en ma-
e ia de ündaciones; las undaciones y el de echo comuni a i0 eu opeo; las
undaciones y la in e ención del pode públic0 en su p o ec o ado y la is-
calidad como ins umen o incen i ado de la ündaciones.
La pa e e ce a e sa sob e las pau as de e o ma del de echo de undacio-
nes y, pa icula men e, sob e 10s p esupues os sociológicos y económicos pa a
la e o ma del de echo de ündaciones, asi como sob e las conside aciones pa a
la econ igu ación del de echo de undaciones.
Se a a, pues, de una ob a omnicomp ensi a comple a y pues a al dia, im-
p escindible pa a abo da la emá ica de las ündaciones, en idades no luc a-
i as, que as una p olongada c isis han comenzado a esu gi en Espaiía con
üe za, como consecuencia del empuje de la inicia i a p i ada en a as de la so-
lida idad.
CARMEN
ALEMANY,
Yo no he jugado nunca con Elec o-L.
(Alumnas en Ensen'anza Supe io Técnica),
Mad id, Minis e i0 de Asun os Sociales-Ins i u o de la Muje , 1992.
Que siguin els nois els que básicamen juguen amb 1'Elec o-L (joc
d'elec bnica) no els con e eix di ec amen en enginye s, pe b és un bon
165
Pape s
41 (1993) (165-173)
((Pape s)): Re is a de Sociologia
exemple de com homes i dones a on en l'elecció dels seus es udis des d'una
expe i ncia asim ica. En aques llib e Ca me Alemany p e én anali za les
elacions de g ne e dins de la Uni e si a cen an -se en aquelles ca e es on
les dones ((han ansg edi el model)) ian una ca e a conside ada socialmen
masculina i on són mino ia (Enginye ia de Telecomunicació i Ci ncies Físi-
ques). Com a g up de con ol es udia, ambé, la acul a de Filologia on els
nois són els cc ang esso sa.
Anali zan p ime la inco po ació massi a de dones a la uni e si a en el
pe íode 1975-1989 (s'a iba en el cu s 1989-1990 a un 52% de dones sob e
el o al de ma icula s), passa a anali za com aques a inco po ació s'ha p o-
du'i de mane a di e enciada pe sexes: enca a a ui podem pa la de ca e es
emenines i masculines an en elació amb el nomb e de ma icula s com amb
la alo ació social que eben.
Es passa així a l'es udi de les elacions de g ne e a les acul a s -a pa i
de l'anilisi de les ac es i de les en e is es-. Aques es udi s'es uc u a, pe a
cada acul a , en es pa s: l'elecció de la ca e a, els esul a s acadkmics i les
elacions de g ne e.
Ca me Alemany op a pe una pe spec i a en la qual l'ap enen a ge dels g -
ne es no é lloc en la p ime a e apa de la ida ( isió es i ica o limi ada en el
emps). El seu eball ac a de posa de elleu la con igu ació dels gene es des
d'una pe spec i a dinimica: els g ne es es p odueixen, es con igu en, es ep o-
dueixen, i es p enen di e en s o mes en el emps i l'espai. Així, la uni e si a
no només ep odueix elacions de g ne e, ambé les p odueix: es cons ueix
un imagina i emení en nega iu, s'en asi za allb que és masculí.
En aques sen i les elacions de g ne e es desen olupen en un en ema
d'e ec es posi ius i nega ius. Es p ocu a in eg a les alumnes des dels aspec es
més emenins (la bellesa, ((donen
colo ))) alho a que es ma ginen les se es ca-
paci a s acad miques: en an que se les desc imina quan in en en adqui i
l'es a u d'iguals, se les p i ilegia pe qu es man inguin en el e eny que els
ha es a assigna . Aques en ama d'in eg ació i de disc iminació e e ma l'en-
cob imen del alo in el.lec ual de les dones.
Un exemple d'aixb és com dins de la acul a de Físiques es p odueix una
di isió &especiali a s en unció del sexe. Aixb p o oca la emini zació d'algu-
nes especiali a s amb la se a consegüen in a alo ació.
Un al e exemple d'aques esquema d'in eg ació/ma ginació que imp egna
les elacions de g ne e és el dels apun s: els apun s de les dones són mol pe -
segui s, pe b aixb no epe cu eix en un econeixemen acadkmic del seu e-
ball, sinó que s'amaga so a els bpics d'cco dena sn, ((bona lle a)), e c. Ca me
Alemany a el pa al-lelisme amb el eball dom s ic: o s dos són poc alo a s
socialmen , pe b ambdós acili en el desen olupamen de la (( eina pública))
del col.lec iu masculí.
Ressenyes bibliog i iques
També el plan ejamen de ca e a i emps pe cu sa -la és di e en segons
el gkne e: elles enen més p essa pe quk la ida pe sonal in e e eix en la ida
p o essional i ice e sa ( eni ills i eponsabili za -se del seu h u nucli ami-
lia ). Cap alumne noi no a pa la en el anscu s de les en e is es del seu u-
u p ojec e de ida pe sonal.
Acaba Ca me Alemany e lexionan sob e com l'augmen de la ico po ació
de les dones a la uni e si a s'ha dona des &una isió in eg ado a de la so-
cie a dominada pe allb que és masculí. S'es ableix una iden i icació i simi-
li ud amb els homes sense c i ica el model en igo . C i ica l'au o a com les
e e encies i el model que cal segui s'es ableixen en elació amb l'home: ((La
pues a en cues ión de la bipola idad del sexo y géne o (o del sexo social "mu-
je ") s610 end á luga si nace de una olun d colec i a de las muje es de ad-
qui i el econocimien o de su p esencia desde una Óp ica de la di e encia,
10
que pe mi i á la ecupe ación de sus alo es especí icos y la e o mulación de
10s géne os desde la negación de la supe io idad de uno de ellos espec o al
o o)) (p. 140).
En de ini i a hem d'ag ai I'apa ició &un es udi que s'endinsi en les ela-
cions de gkne e a la uni e si a (és un ema que s'acos uma a es udia en e apes
in e io s) o i que po se l'en e is a no és, al meu en end e, el millo ins u-
men pe copsa les elacions en e els gene es. Les en e is es cons a en ac i-
uds i pe cepcions, pe b di ícilmen ens mos en els compo amen s eals que
es donen dia iamen a classe. També ema quem que po se es oba a al a ,
en l'anilisi compa a i a que a en e les es acul a s, com gkne e i classe social
s'in e elacionen i o e eixen claus explica i es més complexes que les p opo-
sades només en e mes de gkne e pe I'au o a.
HOWARD
S. BECKER,
W i ing o Social Scien is s.
How o S a and Finish You Thesis, Book o A icle,
Chicago, The Uni e si y o Chicago P ess, 1986, 180 páginas.
Uno de 10s p oblemas mis g a es con 10s que se en en a cualquie esc i-
o la -y ellla cien í ic0 social cumple a eces es e papel- es el de comunica
a a és de la palab a esc i a sus eo ías o 10s esul ados de sus in es igaciones.
Es a p oposición ale ambién pa a losllas que in en an empeza o e mina
sus esis doc o ales o esc ibi su p ime a iculo o lib o. Pa e del éxi o de sus
abajos adica en que sepan comunica e icazmen e aquell0 que ealmen e se