Lectures

RAFAEL DE LORENZO GARC~A, El nue o de echo de indaciones, Mad id, Ma cial Pons, Ediciones Ju idicas, Fundación ONCE, 1993, (Colección Solida idad, 3), 5 16 páginas. Nos encon amos an e la ob a más comple a y ac ual sob e el de echo de undaciones exis en e en nues o país, p oduc o de la esis doc o al del au o . El lib o se di ide en es pa es que abo dan de una o ma in eg al aspec os elacionados con las ündaciones. En o al, la ob a se compone de diez capi- ulos, las conclusiones, un apa ado especi ico de bibliog a ia sob e undacio- nes, y unos indices de au o es, analí ic0 y gene al. La p ime a pa e se dedica a un b e e análisis his ó ico de es e enómeno. La pa e segunda hace e e encia a di e sos emas en e 10s que cabe ci a : el impac o de la Cons i ución en el de echo de ündaciones (a . 34 C.E.); el e- pa o de compe encias en e el Es ado y las comunidades au ónomas en ma- e ia de ündaciones; las undaciones y el de echo comuni a i0 eu opeo; las undaciones y la in e ención del pode públic0 en su p o ec o ado y la is- calidad como ins umen o incen i ado de la ündaciones. La pa e e ce a e sa sob e las pau as de e o ma del de echo de undacio- nes y, pa icula men e, sob e 10s p esupues os sociológicos y económicos pa a la e o ma del de echo de ündaciones, asi como sob e las conside aciones pa a la econ igu ación del de echo de undaciones. Se a a, pues, de una ob a omnicomp ensi a comple a y pues a al dia, im- p escindible pa a abo da la emá ica de las ündaciones, en idades no luc a- i as, que as una p olongada c isis han comenzado a esu gi en Espaiía con üe za, como consecuencia del empuje de la inicia i a p i ada en a as de la so- lida idad. CARMEN ALEMANY, Yo no he jugado nunca con Elec o-L. (Alumnas en Ensen'anza Supe io Técnica), Mad id, Minis e i0 de Asun os Sociales-Ins i u o de la Muje , 1992. Que siguin els nois els que básicamen juguen amb 1'Elec o-L (joc d'elec bnica) no els con e eix di ec amen en enginye s, pe b és un bon 165 Pape s 41 (1993) (165-173) ((Pape s)): Re is a de Sociologia exemple de com homes i dones a on en l'elecció dels seus es udis des d'una expe i ncia asim ica. En aques llib e Ca me Alemany p e én anali za les elacions de g ne e dins de la Uni e si a cen an -se en aquelles ca e es on les dones ((han ansg edi el model)) ian una ca e a conside ada socialmen masculina i on són mino ia (Enginye ia de Telecomunicació i Ci ncies Físi- ques). Com a g up de con ol es udia, ambé, la acul a de Filologia on els nois són els cc ang esso sa. Anali zan p ime la inco po ació massi a de dones a la uni e si a en el pe íode 1975-1989 (s'a iba en el cu s 1989-1990 a un 52% de dones sob e el o al de ma icula s), passa a anali za com aques a inco po ació s'ha p o- du'i de mane a di e enciada pe sexes: enca a a ui podem pa la de ca e es emenines i masculines an en elació amb el nomb e de ma icula s com amb la alo ació social que eben. Es passa així a l'es udi de les elacions de g ne e a les acul a s -a pa i de l'anilisi de les ac es i de les en e is es-. Aques es udi s'es uc u a, pe a cada acul a , en es pa s: l'elecció de la ca e a, els esul a s acadkmics i les elacions de g ne e. Ca me Alemany op a pe una pe spec i a en la qual l'ap enen a ge dels g - ne es no é lloc en la p ime a e apa de la ida ( isió es i ica o limi ada en el emps). El seu eball ac a de posa de elleu la con igu ació dels gene es des d'una pe spec i a dinimica: els g ne es es p odueixen, es con igu en, es ep o- dueixen, i es p enen di e en s o mes en el emps i l'espai. Així, la uni e si a no només ep odueix elacions de g ne e, ambé les p odueix: es cons ueix un imagina i emení en nega iu, s'en asi za allb que és masculí. En aques sen i les elacions de g ne e es desen olupen en un en ema d'e ec es posi ius i nega ius. Es p ocu a in eg a les alumnes des dels aspec es més emenins (la bellesa, ((donen colo ))) alho a que es ma ginen les se es ca- paci a s acad miques: en an que se les desc imina quan in en en adqui i l'es a u d'iguals, se les p i ilegia pe qu es man inguin en el e eny que els ha es a assigna . Aques en ama d'in eg ació i de disc iminació e e ma l'en- cob imen del alo in el.lec ual de les dones. Un exemple d'aixb és com dins de la acul a de Físiques es p odueix una di isió &especiali a s en unció del sexe. Aixb p o oca la emini zació d'algu- nes especiali a s amb la se a consegüen in a alo ació. Un al e exemple d'aques esquema d'in eg ació/ma ginació que imp egna les elacions de g ne e és el dels apun s: els apun s de les dones són mol pe - segui s, pe b aixb no epe cu eix en un econeixemen acadkmic del seu e- ball, sinó que s'amaga so a els bpics d'cco dena sn, ((bona lle a)), e c. Ca me Alemany a el pa al-lelisme amb el eball dom s ic: o s dos són poc alo a s socialmen , pe b ambdós acili en el desen olupamen de la (( eina pública)) del col.lec iu masculí. Ressenyes bibliog i iques També el plan ejamen de ca e a i emps pe cu sa -la és di e en segons el gkne e: elles enen més p essa pe quk la ida pe sonal in e e eix en la ida p o essional i ice e sa ( eni ills i eponsabili za -se del seu h u nucli ami- lia ). Cap alumne noi no a pa la en el anscu s de les en e is es del seu u- u p ojec e de ida pe sonal. Acaba Ca me Alemany e lexionan sob e com l'augmen de la ico po ació de les dones a la uni e si a s'ha dona des &una isió in eg ado a de la so- cie a dominada pe allb que és masculí. S'es ableix una iden i icació i simi- li ud amb els homes sense c i ica el model en igo . C i ica l'au o a com les e e encies i el model que cal segui s'es ableixen en elació amb l'home: ((La pues a en cues ión de la bipola idad del sexo y géne o (o del sexo social "mu- je ") s610 end á luga si nace de una olun d colec i a de las muje es de ad- qui i el econocimien o de su p esencia desde una Óp ica de la di e encia, 10 que pe mi i á la ecupe ación de sus alo es especí icos y la e o mulación de 10s géne os desde la negación de la supe io idad de uno de ellos espec o al o o)) (p. 140). En de ini i a hem d'ag ai I'apa ició &un es udi que s'endinsi en les ela- cions de gkne e a la uni e si a (és un ema que s'acos uma a es udia en e apes in e io s) o i que po se l'en e is a no és, al meu en end e, el millo ins u- men pe copsa les elacions en e els gene es. Les en e is es cons a en ac i- uds i pe cepcions, pe b di ícilmen ens mos en els compo amen s eals que es donen dia iamen a classe. També ema quem que po se es oba a al a , en l'anilisi compa a i a que a en e les es acul a s, com gkne e i classe social s'in e elacionen i o e eixen claus explica i es més complexes que les p opo- sades només en e mes de gkne e pe I'au o a. HOWARD S. BECKER, W i ing o Social Scien is s. How o S a and Finish You Thesis, Book o A icle, Chicago, The Uni e si y o Chicago P ess, 1986, 180 páginas. Uno de 10s p oblemas mis g a es con 10s que se en en a cualquie esc i- o la -y ellla cien í ic0 social cumple a eces es e papel- es el de comunica a a és de la palab a esc i a sus eo ías o 10s esul ados de sus in es igaciones. Es a p oposición ale ambién pa a losllas que in en an empeza o e mina sus esis doc o ales o esc ibi su p ime a iculo o lib o. Pa e del éxi o de sus abajos adica en que sepan comunica e icazmen e aquell0 que ealmen e se