EL POBLENOU:
EL
CANVI
URBAN~STIC
I
LA
TRANSFORMACIO
SOCIM
Elisabe h Teje o Gil
Uni e si a Au dnoma de Ba celona
Resum
Amb la nominació de Ba celona com a seu dels Jocs Olímpics de
1992
es
a decidi cons ui la Vila Olímpica al Poblenou. L
alo a l'im ac e social d'un conjun
eali zen
i
Bunes al es que es p e eu que es
de la Vila Olímpica, la ecupe ació de la @cana de ma
i
el Cin u ó del Li-
o al, el sec o No d-Gld ies
i
el Pe i de la Diagonal són el g up d 'ac uacions
més impo an s. To es elles o men un conjun d'acció sob e el ba i i sob e
la ciu a d'impo an s
dencial
i
e cia i hl sdl
i
una ans o mació social que p o oca 2 una p o-
g essi a ho nogenei' zació de classe mi jana-al a
i
al a.
Con la nominación de Ba celona como sede de los Juegos Olímpicos de
1992
se decidió cons ui la Villa Olímpica en Poblenou. El obje i o dela -
ículo es alo a el impac o social de un conjun o de in e enciones u banís-
icas que ya se ealizan y o as ue es úp e is o que se ealicen en Poblenou.
Ademús de la Villa Olímpica,
?
a ecupe ación de la dchada de ma y el Ci z-
u ón del Li o al, el sec o No e-Gld ies y el Pe i de la Diagonal son elgmpo
de ac uaciones mús impo an es. Todas ellas o man un conjun o de acción
sob e el ba io y sob e la ciudad de impo an es consecuencias. Se analiza el
enómeno en é minos de (cgen i ica ionw, es deci , en éminos de sus i ución
social de la clase baja y media-ba 'a po la clase media-al a y al a. He ebau-
izado es e enómeno con el nom
6'
e de cqo enciación)).La hipó esis cen al de
es e es udio es que el cambio u banís ic0 en Poblenou po encia ú un uso e-
sidencial e cia i0 del suelo y una ans o mación social que gene a ú una
p og esi a ho nogeneización de clase media-al a y al a.
Pape s
38
(1991) (91-107)
((Pape s)): Re is a de Sociologia
Summa y
Wi h he nominu ion o Ba celona as he enue o he
1992
Olympic
Games,
i
was decided o buil un Olympic Village in Poboblenou. The objec i e
o his a icle
is
o
assess he social impac o u ban planning cou en ly being
unde aken o o be ca ied ou in he$ u e in Poblenou. Apa iom he
01 mpic Ellage, he eco e y o seu iew and he Coas al Highway, he No d-
~J ies sec o and he
~e i
L
la Diagonala e he mos impo an in men iom
All hese o n un ag ega e o ac ions which ha e impo an socio-economic
implica ion o he neighbou hood and o he ci y. The phenomenon o
ccgen i ca ionu
is
analised in ems o he social subs i u ion o dic lacemen
o he
owe and lowe middles classes by uppa niddle and uppe c&sg oups.
The cen al hypo hesis o his s udy is ha ha u ban change in Poblenou will
s imukz e a e ia
y
and esiden ial land-use and aho a social an o ma ion
by middle classes.
INTROD
UCCIO
L'a icle que p esen o es a basa en l'es udi que aig eali za en e els anys
1989-1990, igualmen i ula "Poblenou: el can i u banís ic i la ans o -
mació social".
L'objec iu de I'es udi ha es a plan eja la possible endkncia de can i que
s'ob e pel ba i del Poblenou a pa i de la decisió polí ica d'in e eni -hi
u banis icamen .
Anali za aques can i
u bs
signi ica anali za com una ac uació de ca ac-
e u banis ico-a qui e bnic po gene a una ans o mació social i econb-
mica en el e i o i on s'ubica.
El p ojec e de eno ació u bana d'aques an ic ba i indus ial de Ba -
celona no és nou. El que si ha es a o iginal i únic en aques cas ha es a
I'opo uni a econbmica i poli ica que els Jocs han signi ica pe des ina una
impo an in e sió de dine s a la zona.
Cal posa km asi en el e que les ans o macions que penso que ind an
lloc al Poblenou no poden se anali zades únicamen en e mes de ba i, sinó
que s'han d'en end e en un ni ell més gene al: la ciu a . En aques sen i ,
les ans o macions u banes i sbcio-econbmiques, que ja comensa a expe i-
men a el Poblenou, es an es e amen lligades a la dinamica econbmica, so-
cial i polí ica de Ba celona.
Com cal anali za aques enomen de can i des d'una pe spec i a sociolb-
gica? Ho podem e en el que en anglks s'anomena ccgen i ica ion)) i que jo
he decidi eba eja amb la pa aula (cpo enciació)). Es ac a d'un enomen
mul idimensional que a e e ncia a un p océs de egene ació de zones u -
92
El Poblenou: el can i u banís ic i la ans o maci6 sociall
banes deg adades -en mol s casos, com el que ens ocupa, a a és de po-.
lí iques u banís iques- a pa i de la in oducció de les classes mi janes
i
la dinami zació d'un sec o e cia i ( inances, se eis) po en .
L'a icle que p esen o a con inuació ac a d'explica com aques enomen
sbcio-u ba es a comenGan a dibuixa -se al Poblenou.
La p ime a pa de l'a icle anali za quk és la po enciació i quins eixos
analí ics ens pe me an es udia aques p océs. En la segona pa , es udio la
po enciació que comenGa a dona -se al Poblenou, a a és d'un e d'impo -
an s conseqükncies socials, econbmiques i polí iques: la in e enció u ba-
nís ica al ba i. Pe úl im, aig una e lexió, a mode de conclusió, pe ana
una mica més enlla que la simple explicació del enomen ccpe se)). Es ac a ia
de plan eja qu signi ica pe a la ciu a la po enciació del ba i del Poblenou.
Abans de comenGa old ia comen a que en el p esen a icle no explico
la composició de classe que he elabo a pe classi ica els g ups socials de Ba -
celona i Poblenou. Aques a elabo ació es a inclosa en el eball que inspi a
l'a icle.
APROXIMA
CIO
TE&ICA AL FENOMEN DE LA
PO
TENCIAC.~
Du an els anys se an a g ans ciu a s de G an B e anya i Es a s Uni s;
comencen a expe imen a un enomen u ba que ca ac e i za & la dinamica
social i els habi s d'allo jamen de la població du an aques a decada, i se
pe llonga a inas als anys no an a. Tal enomen es denomina en aques s paY-
sos ccgen i ica iona, e me que p o é de la pa aula anglesa
gen y.
La
gen y
a e e ncia a aquell g up social sense í ol nobilia i que gaudeix d'un ele a
es a us social a esa la se a condició econbmica acomodada. La se a si uacidi
de classe co espond ia al ni ell mi ja-al i ambé al . En el cas que a a ac-
em, el can i
al
Poblenou, el con ex p esen a di e encies impo an s amb
el que succeeix en aques s dos paYsos. Unes di e encies que s'obse en an
en el pla u ba, social, econbmic com en el pla polí ic. Pe aques mo iu m'ha
sembla opo ú ajus a el e me ccgen i ica ion)) a la eali a del nos e en-
o n, anomenan -10 ccpo enciacióa. Pe quk? Pe que el enomen
u bs
que:
anali zo é com a úl ima i a po encia i e-o dena una de e minada zona
de la ciu a en es a de deg adació; pe qu el p océs disposa d'uns de e mi-
na s agen s socials (Ajun amen , p omo o s-cons uc o s) que po encien
aques e u ba i pe quk disposa, ambé, d'uns de e mina s ac o s socials
(classes mi janes) que assumeixen el pape de po enciado s d'aques es zones
deg adades.
La po enciació és un enomen
u bs
que ha ingu lloc, p e e en men ,
en g ans ciu a s, mol es capi als
polí ico-adminis a i es
i, sense dub e, ca-
ccPape s)): Re is a
de
Sociologia
pi als econbmiques que es oben imme ses en un p océs de c eixemen de
ciu a e cid ia o pos indus ial.
Es p odueix una ans o mació onamen al
de ca a a la ees uc u ació del sis ema u ba: es dóna un hpid c eixemen
de l'economia de se eis que desplaqa de l'hnbi
u bs
o a ac i i a indus ial.
El sec o e cia i es consolida en l'hnbi u ba i s'inc emen en els p o essionals
i els eballado s dels se eis. Es ac a ia d'una classe mi jana o mada pe
l'es a de di ec ius, execu ius i cnics hegembnics en la je a quia econbmi-
co-p oduc i a del sec o indus ial i de se eis i, pe an , hegembnics en una
ciu a
e cia is
com és Ba celona. Si bé en el seu o igen el e me
gen y
se ia
més assimilable a la bu gesia ca alana, en aques cas, el signi ica d'aques
e me es a més p ope a les denominades ((no es classes mi janes)) u banes.
Pe aques g up s'han ede ini els ols socials dins la amília. is habi ual
oba que ambdós memb es de la pa ella eballin. Es ac a d'un eball que
es desen olupa p incipalmen en el sec o se eis. Aques g up social é unes
p e e ncies, uns habi s i un es il de ida di igi s cap al consum, dins del qual
el con o i el lleu e es con e eixen en elemen s p imo dials. Així doncs, l'ac-
cés a aques s se eis, que o e eixen el ni ell de ida desi ja , es p esen a com
una qües ió cabdal a l'ho a d'es udia la locali zació dels di e sos se eis que
o e eix la ciu a i la locali zació de la demanda esidencial que s'hi p odueix.
is en aques pun on coincideixen la dinamica social i la dinamica econb-
mica de la ciu a , on es po obse a la con lukncia en e la e cia i zació,
l'inc emen de eballado s de coll blanc i la demanda de esid ncia p ope a
a nuclis u bans que puguin p opo ciona un de e mina ipus de se eis.
Les dues on s eb iques més des acades que es udien el e de la po en-
ciació són
la uisidposi i is a
i
la isió ma xis a.
La p ime a es ca ac e i za pe
p esen a una llis a de ac o s associa s al enomen de po enciació (demog a-
ics, econbmics, locacionals i d'ocupació) i anali za la se a pa icipació quan-
i a i a, sense ap o undi en les possibles elacions que en e aques s ac o s
exis eixen. La isió ma xis a se si ua, des d'un pun de is a quali a iu, en
el pla de les condicions ma e ials que p odueixen l'apa ició de la po enciació.
El p incipal eix analí ic d'aques en ocamen és l'econbmic. Són, en de ini-
i a, les elacions de p oducció les que enen el pape p o agonis a en el e
u bh de la po enciació. Men e pe a la isió posi i is a les a iables i els
agen s man enen una elació d'in e can i es able, la isió ma xis a é com
a elemen cons i u iu el con lic e, és a di , un joc d'in e elacions p oblema-
iques que enen la se a a el en una posició di e enciada de pode i de o ces.
Aques a posició di e enciada s'explici a en una llui a pe in e essos econb-
mics i socials en e els di e en s agen s econbmics, polí ics i socials de la ciu-
a . is aques a isió la que penso que ens pe me a en end e, d'una mane a
global, el p océs de po enciació al Poblenou.
El p ime símp oma que posa de mani es l'apa ició del enomen de po-
94
El
Poblenou: el can i u banís ic i la ans o mació social
enciació en una de e minada zona u bana és el de la
ein e sió.
Conc e a-
men , m'es ic e e in a un p océs pel qual s'inc emen a la in e sió econb-
mica en ells ba is esidencials. Aques p océs a a o eix que, quan comencen
a p odui -se les p ime es in e sions de capi al, apa egui una dinamica de e-
i ali zació, un enaixemen
u bs
de la zona on es concen a aques a in e sió
econbmica. Golden Jackson ho denomina
ehabili ació de la classe mi jana'.
Pe qu aques a ehabili ació es dugui a e me han de dona -se es ci -
cums ancies especí iques en l'ambi de la ciu a :
en p ime lloc, cal que exis eixi una classe mi jana comp ado a que ca-
nali zi la se a p e e ncia de consum cap a l'habi a ge;
en segon lloc, les decisions dels u banis es
i
els p omo o s-cons uc o s
condueixen exp essamen cap a zones c n iques una eno ació pe a 1'6s
d'ocupan s de classe mi jana;
c) en e ce i úl im lloc, l'ac i ud de les inicia i es públiques que s'o ien en
a millo a , ehabili a i po encia aques s ba is o B ees esidencials.
La ein e sió és un enomen es e amen incula a unes de e minades
ci cums bcies u banes. Pe al de mesu a el p océs de po enciació,
cal
ana-
li za les elacions exis en s en e ein e sió i un conjun de a iables u banes.
Quines són aques es a iables i elacions?:
1.
Po enciació
i
locali zació:
les a ees po enciades es oben en la zona d'in-
lukncia més p ope a al nucli i al de la ciu a , o el que es coneix, segons
la adició anglosaxona, com el Dis ic e Cen al de Negocis (CBD). Es
ac a d'h ees mol p ope es a zones d'ele ada u ili zació pública i10 p i-
ada de lleu e i cul u a i ambé de eball.
2.
Po enciació ipoblacid:
el ba i po encia expe imen a una en ada i so ida
de població. Els que en en (els po enciado s) enen unes ca ac e is ique:s
ipolbgiques conc e es: són pa elles jo es amb ills o sense, amb un a1.
ni ell educa iu i cul u al, p o essionals quali ica s i un mi ja-al a al ni ell
d'ing essos.
3.
Po enciacid
i
habi a ge:
els ba is a ac ius pe la po enciació solen dis in-
gi -se pe una ipologia especí ica d'habi a ge idoni pe ehabili a . La
ein e sió é la capaci a de gene a una ein e sió expansi a a les zones
més p ope es. Es ac a d'un enomen aglome a iu i con agiós.
4.
Po enciació
i
alo del sdl
i
de la p opie a :
la in e sió que es p odueix en
el cen e de la ciu a a o ga un nou alo a la zona, que consis eix en: un
augmen del alo del sbl, del alo de la p opie a , del p eu dels llogue s
i de les despeses que es des inen a manu enció i conse ació de 1'8 ea u -
bana po enciada.

((Pape s)): Re is a de Sociologia
5.
Po enciació
i
habi a ge en p opie a :
la classe social demandan d'habi a ge
é una si uació econbmica su icien pe accedi a un habi a ge en p opie-
a . Aixb p o oca una da allada de l'habi a ge de llogue en les zones po-
enciades i un enca imen dels llogue s que con inuen en el me ca .
6.
Po enciació
i
despesa pública:
les in e sions de capi al eali zades pe I'ad-
minis ació pública es des inen al cen e de la ciu a i, onamen almen ,
al sec o e cia i. El capi al p i a ambé pa icipa en l'ope ació de eha-
bili ació mi janqan aco ds amb el go e n local. La elació capi al pú-
bliclp i a a a o eix la polí ica de po enciació u bana.
A
a és de o es aques es elacions es po ex eu e els eixos analí ics més
impo an s que ens pe me an en end e com apa eix i es desen olupa la po-
enciació.
EL FENOMEN
DE
POTENCIACI~
AL
POBLENOU
La c isi econbmica que iu o Espanya al inal dels se an a i p incipi dels
ui an a deixa pas, a pa i de 1984, a un c eixemen econbmic que es a es-
pecialmen isible a les g ans ciu a s com Ba celona. La població que, desp ks
d'uns anys de con enció, eu augmen a el seu ni ell econbmic, decideix in-
e i els seus dine s en una de les necessi a s bdsiques: l'habi a ge. Pe b la
demanda d'habi a ge no només espon a una p ime a necessi a sinó a una
demanda d'una més g an quali a de ida. En aques con ex , la ciu a co-
menqa a expe imen a els p ime s símp omes de p essió cap a un c eixemen
in e n.
El c eixemen de la ciu a ha de e on a dh ici s impo an s, com són
a a l'escassa disponibili a de sbl edi icable i de zones e des que la acin un
ind e ag adable pe iu e-hi. No hem d'oblida que la demanda esidencial
ba celonina é un al ni ell d'exig ncia, an en la quali a edi ica b ia com
en la quali a de l'en o n. Una solució que pe me ia e i a la despoblació
c eixen obse ada en les dades dels anys ui an a, i que pe me ia canali za
la demanda cap a Ba celona, passa ia pe la e i ali zació i econ e si6 d'al-
gunes zones de la ciu a que han es a oblidades en els úl ims anys.
La celeb ació dels Jocs Olímpics a Ba celona és un an ic desig de les au-
o i a s de la ciu a . Ja en els anys en a, abans que escla és la Gue a Ci il
espanyola, Ba celona ha ia aconsegui se nominada seu dels Jocs Olímpics,
que no an pode celeb a -se a causa d'aques con lic e. Se d amb els ajun-
amen s democ kics quan es comen~a d de nou a eballa en la candida u a
olímpica. Ja amb el ba lle socialis a Na cís Se a, el p ojec e espo iu es con-
solida i és el ambé alcalde socialis a Pasqual Ma agall qui, inalmen , p e-
El Poblenou: el can i u banís ic i la ans o mació social
sen a la candida u a de Ba celona a Laussanne. L'ope ació olímpica é una
impo incia que a més enlli de I'esde enimen espo iu conc e . Els Jocs
Olímpics es p esen en com la g an opo uni a de po a enda an una eno -
me ope ació de ciu a . Des de les ins incies municipals ba celonines, Ba --
celona necessi a una polí ica de e i ali zació in eg al que agi des de I'as--
pec e més eminen men u banís ic ins a la eac i ació sbcio-econbmica
i
cul u al de la ciu a . Des de 1'Ajun amen de Ba celona, s'ap o i en els Jocs
pe al ellan~amen u banís ic que es conside a p io i a i en la dinamica de
desen olupamen
u bs
de la ciu a . Es plan eja una g an ope ació u banís-
ico-a qui ec bnica capas de c ea una no a ipologia de ciu a . En aques
sen i , es p ojec a la e i ali zació de mol es zones de la ciu a que his b i-
camen han es a oblidades. En e elles, i d'una mane a des acada, apa eix
el ba i del Poblenou. Ens e e im a un ba i basicamen indus ial (si bé la
indús ia en mol s casos es a obsole a), dilla de la ciu a pe di e ses ba e es
ísiques (línia e ia de Ba celona a Ma a ó, la connexió e o ia ia en e l'es-
ació de F ansa i la plasa de les Glb ies, I'au opis a de Ma a ó i el iu Besbs),
malg a se -ne una zona dn ica.
A pa i de 1986 comensa una no a e apa pe al Poblenou. Es decideix
ac ua u banís icamen amb una concepció d'acció global de e o ma. Es-
udian de ingudamen les ac uacions u banís iques en cu s i unes al es de
p e is es, ap eciem que al Poblenou es p odui i un
e ec e iangle.
Aques a
exp essió ha es a pensada amb un doble objec iu: en p ime lloc, la pa aula
e ec e es e e eix a una de e minada in luencia o impac e; en segon lloc, la
pa aula iangle pe me que el lec o ingui p esen la ep esen ació g i ica
de la zona a ec ada.
L'e ec e iangle es de ineix pe la in luencia cap a l'in e io del ba i que
ind i el conjun d'ob es que odegen es a egicamen el Poblenou, ocupan
el que se ia el pe íme e del iangle o ma pe I'a inguda Diagonal, la asa-
na de ma i el passeig de Ca les
I.
En aques iangle d'acció u banís ica o-
bem els p ojec es següen s:
1.
P ojec e sec o No d-Gl6 ies:
aques s ex del iangle es p esen a com a
una de les deu Lees de No a Cen ali a de Ba celona, dedicada a g ans
equipamen s públics. Aques p ojec e inclou la emodelació de I'es ació
del No d i la u bani zació de la plasa de les A s, com un nucli cul u al
d'eli (1'A xiu de la Co ona d'A agó, lYAudi o i i el Tea e Nacional de
Ca alunya).
2.
P ojec e Pla Especial de Re o ma In e io de la Diagonal:
la base del iangle
co espon a la p olongació de la Diagonal des de plasa de les Glb ies ins
al ma . El p ojec e con empla un ús mix e del sbl que inclou esidencia,
co ne s, o icines i ambé indús ia. En el am mi ja de la p olongaci6
<(Pape s)): Re is a
de
Sociologia
de la Diagonal apa eix una A ea de No a Cen ali a . El pla p e eu la
cons ucció ap oximada de 5.617 habi a ges i l'en ada de 16.851 pe -
sones.
3.
P ojec e de Cen e Di eccional Sel a de ma :
en aques k ex del iangle,
obem la que se a la desena A ea de No a Cen ali a de la ciu a de Ba -
celona. Engloba a un po en sec o e cia i i una g an quan i a de nous
habi a ges en p ime a asana de ma , al cos a d'un conjun &equipa-
men s de lleu e.
4.
P ojec e de Recupe ació de
la
Fagana Ma í ima:
es ac a del cos a del ian-
gle de ini pe la línia de cos a. Té una impo ancia especial ja que im-
plica la ecupe ació de la asana ma í ima pe a o a la ciu a , amb es
ac uacions conc e es: el Cin u ó del Li o al; el Pa c del Li o al, el Pa c
del Poblenou, el Pa c espo iu i el Pa c Ma í; i les pla ges de No a Ica ia,
del Boga ell i de la Ma Bella.
5.
P ojec e del ba i de No a IcA ia
(més conegu com Vila Olímpica): aques
k ex del iangle cons i ueix una de les ac uacions mis emblema iques
de la Ba celona de 1992 i de 1'Eu o-Ba celona de la Unió Eu opea. La
se a unció s p incipalmen esidencial, malg a que ambé són de i al
impo ancia els se eis i equipamen s que con empla el p ojec e. Es con-
e eix en l'hea de No a Cen ali a amb ocació &impulsa la dinamica
egene ado a del (( iangle de eno ació u banís ica)). El nou ba i inclou
1.8 12 habi a ges que ep esen en I'en ada de 5.436 nous esiden s pe
Poblenou.
6.
P ojec e delpasseig de Ca les
I..
l'úl im cos a del iangle p e én dona una
g an ima ge a la connexió de la ciu a de Ba celona amb el ma . El p o-
jec e inclou el Pa c de Ca les I.
Desp és d'aques epas del conjun d'ob es que es po en i es po a an a
e me en el ba i, cal p egun a -se ins a quin pun podem pa la d'una u-
u a po enciació en aques espai ba celoni. T es són les possibles hipb esis
que conside o poden de ini la endkncia social del Poblenou:
-
La hipb esi mínima
plan eja que les in e encions conc e es al Poblenou
no gene a an cap ipus d'in lukncia u banís ica, sbcio-cul u al o econb-
mica.
-
La hipb esi in e m2dia
plan eja que les ob es ind an una in luencia a
mi ja i lla g e mini en el ba i. Aques a in lukncia compo a a un can i
a es ni ells:
a) un can i en la composició u banís ica del ba i que passa del p edo-
mini de la indús ia al p edomini de la esidencia combinada amb se -
eis. Aixb implica una
necessa is
equali icació de l'ús del sbl;
El
Poblenou:
el
can i u banís ic i la ans o mació social
b) un can i en l'es uc u a econbmico-p oduc i a del Poblenou, on
Is1
indús ia se i subs i ui'da pel sec o se eis, especiali za en el e cia i
al ( inances), de co ne s i hos ele ia, de lleu e i espo i de cul u a:,
i una pe i a pa d'indús ia ecolbgica;
c) una ans o mació en la composició social del ba i, que passa de se
de classe social baixa i mi jana-baixa, a se un ba i amb hegemonia
de la classe mi jana-al a i al a.
-
La hipb esi mdxima
plan eja que el Poblenou.expe imen a a un can i a-
dical u banís ic, sbcio-cul u al i des del pun de is a econbmic, con e -
in -se en un ba i de luxe i expulsan -ne els esiden s ac uals.
D'aques es es hipb esis no conside o la mínima ni la mdxima, ja que
pe la se a con undkncia i adicali a di ícilmen pod ien a iba a consolida -
se. Així doncs, el meu eball é com a objec iu jus i ica la hipb esi in e mk-
dia i ho a é a pa i dels
qua e ni ells d'acció de la po enciació:
I.
Po enciació u banís ica
La po enciació del ba i a ni ell u banís ic es oba implíci a en la iloso ia
que inspi a els p ojec es. To s ells enen una in encionali a bisica:
ob i el
ba i
a
la ciu a .
Aixb no solamen signi ica e desapa kixe les ba e es
í-
siques que han dla el ba i, sinó in eg a u banís icamen la zona a la ciu a .
gs a di , e en a el Poblenou en la dinhica sbcio-u bana de Ba celona que
mai no ha conegu . L'es a kgia &in eg ació C dos objec ius onamen als:
en p ime lloc, aconsegui la simbiosi u banís ica del ba i amb la ciu a , se-
guin les di ec ius del Pla Ce di; i, en segon lloc, aconsegui que les ac ua-
cions u banís iques del iangle incideixin a l'in e io del ba i.
La ic ica &in eg ació u ili zada en aques cas és la de
l'u banisme es a &
gic:
s'ac ua u banís icamen en una h ea de e minada en la qual s'inclou la
ipologia d'usos del sbl que es desi ja ins au a a o a la zona del ol an . Els
agen s econbmics, socials i polí ics pa icipen d'aques u banisme es a egic
i donen ida a aques in en de eno ació i c eixemen (el que I'equip d'a -
qui ec es
Bohigas-Ma o ell-Mackay
i Puigdomenech anomenen ((ges ació
in i o)) de la p oducció ac ual de la ciu a ).
Dins la iloso ia de l'u banisme es a kgic, s'inclou com a p emissa o-
namen al la combinació dels usos del sbl amb l'objec iu de dona a la zona
cc ida u bana i ciu adana)). Aixb implica una equali icació de e enys al Po-
blenou. En aques sen i , els expe s municipals consul a s a i men que, ac-
ualmen , el Pla Gene al Me opoli a es oba en e isió, sob e o pel que
a a aques a zona. Si a aques e li a egim el cilcul elabo a pe Pe e Rie a
((Pape s)): Re is a de Sociologia
p ou legi imades pe en a a discu i els plans de emodelació al ba i. Pe
un al e cos a , s'explici a ambé una isió de p og és mol di e en en e unes
associacions e'inals, que de ensen un p og és que espec i el d e de la classe
ob e a a con inua esidin en aques peculia ba i ba celoní, i 1'Ajun amen
de Ba celona que, amb una polí ica neo-libe al, p e én dona una empen a
al ba i de ca dc e e cia i amb una e i ali zació social i econbmica de la
zona. Cal acla i que I'Ajun a nen no de ensa obe amen e un can i adical
al ba i a a és de les ac uacions u banís iques. En aques sen i , pa len d'una
((ba eja espon dnia)) de població de di e en s ni ells sbcio-econbmics. Pe b
obse an quk passa amb l'ele a p eu de l'habi a ge a les zones del ba i on
no es an ac uacions no es, eiem com p obablemen aques a ((bondadosa))
ba eja no se d la que s'imposa d al inal del p océs de po enciació.
En de ini i a, del que es em pa lan , no és de les ca ac e ís iques d'un
conjun d'ac uacions especí iques, sinó de les
conseqü ncies socials
que o es
elles gene en cap a I'in e io del ba i.
I
és en aques sen i , on eme geix amb
mol a cla eda la ((no neu ali a )) de I'u banisme es a kgic que impulsa el
Consis o i socialis a ba celoní. Es ac a d'un u banisme que ol homoge-
ne'i za els usos e cia is de di e en ipus ( inace , se eis, lleu e) i dona p o-
agonisme a les classes mi janes en el p océs de c eixemen i e i ali zació de
la g an ciu a . Ba celona busca un lide a ge de mode ni a i de o qa econb-
mico- inance a que a més enlld de Ca alunya i de 1'Es a . Busca una capi-
ali a dins el ma c eu opeu a a és de les egions.
Així doncs, men e alguns dels ba is de Ba celona han a iba g adual-
men a aques es adi de c eixemen , pe al Poblenou la ans o maci6 social
i d'usos se d més adical.
El u u que penso que ind d el Poblenou no és cap al e que el u u
que espe a en conjun a la ciu a de Ba celona i que ja és possible obse a .
Una ciu a on les classes eballado es ind an una escassa cabuda i se an pau-
la inamen expulsades cap a al es municipis més assequibles de 1'A ea Me-
opoli ana.
BIBLIOGRAFIA
kea
d'u banisme de 1'Ajun amen de Ba celona (1987),
U banisme
a
Ba celona:
Plans Municipals
1992, Ba celona.
Auge , D.A. (1
979),
Thepoli ics o e i aliza ion in gen 8ing neighbo hoods,
Jou nal
o he Ame ican Planning Associa ion.
Ba ó, E., Delas,
I.,
T illa, C. (1988),
A aluacid de la
demandapo enciald'habi a ges
a la ciu a de Ba celona, segons les condicions econbmico- inance es dhccés,
Ba ce-
lona, Cen e d'Es udis de Plani icació.

El Poblenou: el can i u banís ic i la ans o mació social
Cyb iwsky, R.
(1978),
Benej s and social cos o gen $ca ion in inne ci y o Phila-
delphia,
New O leans.
F ieden els, R.M.
(1 987),
Gen iJ;ca ion in la ge Uni ed S a es
ci ies
1970-1980,
The
Uni e si y o Michigan.
Ha ey,
D.
(1977),
U banisme
y
desigualdad social,
Mad id, Siglo
XXI
Edi o es.
In e disciplina y Reade
(1987),
U ban change and con lic ,
London, And ew Blo-
we s
&
Company Edi o s.
O.C.D.E.
(1 983),
Las ciudades en ans o macidn,
Vol. I Polí icas
y
Financiación,
Mad id.
Rie a, P.
(1990),
Chlcul deh
d
de sos e edzjicable de i enda no a al Poblenou,
Ba -
celona, Uni e si a Au bnoma de Ba celona.
Rie a, P.
(1 990),
Enques a Delphi sob e l'impac e del Cin u d del Li o al
i
p ojec es
connexos sob e el Poblenou de Ba celona a a és delp eu de
la
i enda,
Ba celona,
Uni e si a Au bnoma de Ba celona.
Smi h,
N.
(1 983),
Gen i ica ion, ion ie and he es uc u ing o u ban space,
Mi-
meo, Columbia Uni e si y.
Timms, D.
(1976),
El mosaic0 u bana: hacia una eo ia de la di e enciacidn
esidencial,
Mad id, Ins i u o de es udios de Adminis ación Local.
3
INIIn o mes de In es igaciones
(1989),
Encues a de Tecnig ama Junio+lio 1989,
Ba celona.