Poblenou: el canvi urbanístic i la transformació social

EL POBLENOU: EL CANVI URBAN~STIC I LA TRANSFORMACIO SOCIM Elisabe h Teje o Gil Uni e si a Au dnoma de Ba celona Resum Amb la nominació de Ba celona com a seu dels Jocs Olímpics de 1992 es a decidi cons ui la Vila Olímpica al Poblenou. L alo a l'im ac e social d'un conjun eali zen i Bunes al es que es p e eu que es de la Vila Olímpica, la ecupe ació de la @cana de ma i el Cin u ó del Li- o al, el sec o No d-Gld ies i el Pe i de la Diagonal són el g up d 'ac uacions més impo an s. To es elles o men un conjun d'acció sob e el ba i i sob e la ciu a d'impo an s dencial i e cia i hl sdl i una ans o mació social que p o oca 2 una p o- g essi a ho nogenei' zació de classe mi jana-al a i al a. Con la nominación de Ba celona como sede de los Juegos Olímpicos de 1992 se decidió cons ui la Villa Olímpica en Poblenou. El obje i o dela - ículo es alo a el impac o social de un conjun o de in e enciones u banís- icas que ya se ealizan y o as ue es úp e is o que se ealicen en Poblenou. Ademús de la Villa Olímpica, ? a ecupe ación de la dchada de ma y el Ci z- u ón del Li o al, el sec o No e-Gld ies y el Pe i de la Diagonal son elgmpo de ac uaciones mús impo an es. Todas ellas o man un conjun o de acción sob e el ba io y sob e la ciudad de impo an es consecuencias. Se analiza el enómeno en é minos de (cgen i ica ionw, es deci , en éminos de sus i ución social de la clase baja y media-ba 'a po la clase media-al a y al a. He ebau- izado es e enómeno con el nom 6' e de cqo enciación)).La hipó esis cen al de es e es udio es que el cambio u banís ic0 en Poblenou po encia ú un uso e- sidencial e cia i0 del suelo y una ans o mación social que gene a ú una p og esi a ho nogeneización de clase media-al a y al a. Pape s 38 (1991) (91-107) ((Pape s)): Re is a de Sociologia Summa y Wi h he nominu ion o Ba celona as he enue o he 1992 Olympic Games, i was decided o buil un Olympic Village in Poboblenou. The objec i e o his a icle is o assess he social impac o u ban planning cou en ly being unde aken o o be ca ied ou in he$ u e in Poblenou. Apa iom he 01 mpic Ellage, he eco e y o seu iew and he Coas al Highway, he No d- ~J ies sec o and he ~e i L la Diagonala e he mos impo an in men iom All hese o n un ag ega e o ac ions which ha e impo an socio-economic implica ion o he neighbou hood and o he ci y. The phenomenon o ccgen i ca ionu is analised in ems o he social subs i u ion o dic lacemen o he owe and lowe middles classes by uppa niddle and uppe c&sg oups. The cen al hypo hesis o his s udy is ha ha u ban change in Poblenou will s imukz e a e ia y and esiden ial land-use and aho a social an o ma ion by middle classes. INTROD UCCIO L'a icle que p esen o es a basa en l'es udi que aig eali za en e els anys 1989-1990, igualmen i ula "Poblenou: el can i u banís ic i la ans o - mació social". L'objec iu de I'es udi ha es a plan eja la possible endkncia de can i que s'ob e pel ba i del Poblenou a pa i de la decisió polí ica d'in e eni -hi u banis icamen . Anali za aques can i u bs signi ica anali za com una ac uació de ca ac- e u banis ico-a qui e bnic po gene a una ans o mació social i econb- mica en el e i o i on s'ubica. El p ojec e de eno ació u bana d'aques an ic ba i indus ial de Ba - celona no és nou. El que si ha es a o iginal i únic en aques cas ha es a I'opo uni a econbmica i poli ica que els Jocs han signi ica pe des ina una impo an in e sió de dine s a la zona. Cal posa km asi en el e que les ans o macions que penso que ind an lloc al Poblenou no poden se anali zades únicamen en e mes de ba i, sinó que s'han d'en end e en un ni ell més gene al: la ciu a . En aques sen i , les ans o macions u banes i sbcio-econbmiques, que ja comensa a expe i- men a el Poblenou, es an es e amen lligades a la dinamica econbmica, so- cial i polí ica de Ba celona. Com cal anali za aques enomen de can i des d'una pe spec i a sociolb- gica? Ho podem e en el que en anglks s'anomena ccgen i ica ion)) i que jo he decidi eba eja amb la pa aula (cpo enciació)). Es ac a d'un enomen mul idimensional que a e e ncia a un p océs de egene ació de zones u - 92 El Poblenou: el can i u banís ic i la ans o maci6 sociall banes deg adades -en mol s casos, com el que ens ocupa, a a és de po-. lí iques u banís iques- a pa i de la in oducció de les classes mi janes i la dinami zació d'un sec o e cia i ( inances, se eis) po en . L'a icle que p esen o a con inuació ac a d'explica com aques enomen sbcio-u ba es a comenGan a dibuixa -se al Poblenou. La p ime a pa de l'a icle anali za quk és la po enciació i quins eixos analí ics ens pe me an es udia aques p océs. En la segona pa , es udio la po enciació que comenGa a dona -se al Poblenou, a a és d'un e d'impo - an s conseqükncies socials, econbmiques i polí iques: la in e enció u ba- nís ica al ba i. Pe úl im, aig una e lexió, a mode de conclusió, pe ana una mica més enlla que la simple explicació del enomen ccpe se)). Es ac a ia de plan eja qu signi ica pe a la ciu a la po enciació del ba i del Poblenou. Abans de comenGa old ia comen a que en el p esen a icle no explico la composició de classe que he elabo a pe classi ica els g ups socials de Ba - celona i Poblenou. Aques a elabo ació es a inclosa en el eball que inspi a l'a icle. APROXIMA CIO TE&ICA AL FENOMEN DE LA PO TENCIAC.~ Du an els anys se an a g ans ciu a s de G an B e anya i Es a s Uni s; comencen a expe imen a un enomen u ba que ca ac e i za & la dinamica social i els habi s d'allo jamen de la població du an aques a decada, i se pe llonga a inas als anys no an a. Tal enomen es denomina en aques s paY- sos ccgen i ica iona, e me que p o é de la pa aula anglesa gen y. La gen y a e e ncia a aquell g up social sense í ol nobilia i que gaudeix d'un ele a es a us social a esa la se a condició econbmica acomodada. La se a si uacidi de classe co espond ia al ni ell mi ja-al i ambé al . En el cas que a a ac- em, el can i al Poblenou, el con ex p esen a di e encies impo an s amb el que succeeix en aques s dos paYsos. Unes di e encies que s'obse en an en el pla u ba, social, econbmic com en el pla polí ic. Pe aques mo iu m'ha sembla opo ú ajus a el e me ccgen i ica ion)) a la eali a del nos e en- o n, anomenan -10 ccpo enciacióa. Pe quk? Pe que el enomen u bs que: anali zo é com a úl ima i a po encia i e-o dena una de e minada zona de la ciu a en es a de deg adació; pe qu el p océs disposa d'uns de e mi- na s agen s socials (Ajun amen , p omo o s-cons uc o s) que po encien aques e u ba i pe quk disposa, ambé, d'uns de e mina s ac o s socials (classes mi janes) que assumeixen el pape de po enciado s d'aques es zones deg adades. La po enciació és un enomen u bs que ha ingu lloc, p e e en men , en g ans ciu a s, mol es capi als polí ico-adminis a i es i, sense dub e, ca- ccPape s)): Re is a de Sociologia pi als econbmiques que es oben imme ses en un p océs de c eixemen de ciu a e cid ia o pos indus ial. Es p odueix una ans o mació onamen al de ca a a la ees uc u ació del sis ema u ba: es dóna un hpid c eixemen de l'economia de se eis que desplaqa de l'hnbi u bs o a ac i i a indus ial. El sec o e cia i es consolida en l'hnbi u ba i s'inc emen en els p o essionals i els eballado s dels se eis. Es ac a ia d'una classe mi jana o mada pe l'es a de di ec ius, execu ius i cnics hegembnics en la je a quia econbmi- co-p oduc i a del sec o indus ial i de se eis i, pe an , hegembnics en una ciu a e cia is com és Ba celona. Si bé en el seu o igen el e me gen y se ia més assimilable a la bu gesia ca alana, en aques cas, el signi ica d'aques e me es a més p ope a les denominades ((no es classes mi janes)) u banes. Pe aques g up s'han ede ini els ols socials dins la amília. is habi ual oba que ambdós memb es de la pa ella eballin. Es ac a d'un eball que es desen olupa p incipalmen en el sec o se eis. Aques g up social é unes p e e ncies, uns habi s i un es il de ida di igi s cap al consum, dins del qual el con o i el lleu e es con e eixen en elemen s p imo dials. Així doncs, l'ac- cés a aques s se eis, que o e eixen el ni ell de ida desi ja , es p esen a com una qües ió cabdal a l'ho a d'es udia la locali zació dels di e sos se eis que o e eix la ciu a i la locali zació de la demanda esidencial que s'hi p odueix. is en aques pun on coincideixen la dinamica social i la dinamica econb- mica de la ciu a , on es po obse a la con lukncia en e la e cia i zació, l'inc emen de eballado s de coll blanc i la demanda de esid ncia p ope a a nuclis u bans que puguin p opo ciona un de e mina ipus de se eis. Les dues on s eb iques més des acades que es udien el e de la po en- ciació són la uisidposi i is a i la isió ma xis a. La p ime a es ca ac e i za pe p esen a una llis a de ac o s associa s al enomen de po enciació (demog a- ics, econbmics, locacionals i d'ocupació) i anali za la se a pa icipació quan- i a i a, sense ap o undi en les possibles elacions que en e aques s ac o s exis eixen. La isió ma xis a se si ua, des d'un pun de is a quali a iu, en el pla de les condicions ma e ials que p odueixen l'apa ició de la po enciació. El p incipal eix analí ic d'aques en ocamen és l'econbmic. Són, en de ini- i a, les elacions de p oducció les que enen el pape p o agonis a en el e u bh de la po enciació. Men e pe a la isió posi i is a les a iables i els agen s man enen una elació d'in e can i es able, la isió ma xis a é com a elemen cons i u iu el con lic e, és a di , un joc d'in e elacions p oblema- iques que enen la se a a el en una posició di e enciada de pode i de o ces. Aques a posició di e enciada s'explici a en una llui a pe in e essos econb- mics i socials en e els di e en s agen s econbmics, polí ics i socials de la ciu- a . is aques a isió la que penso que ens pe me a en end e, d'una mane a global, el p océs de po enciació al Poblenou. El p ime símp oma que posa de mani es l'apa ició del enomen de po- 94 El Poblenou: el can i u banís ic i la ans o mació social enciació en una de e minada zona u bana és el de la ein e sió. Conc e a- men , m'es ic e e in a un p océs pel qual s'inc emen a la in e sió econb- mica en ells ba is esidencials. Aques p océs a a o eix que, quan comencen a p odui -se les p ime es in e sions de capi al, apa egui una dinamica de e- i ali zació, un enaixemen u bs de la zona on es concen a aques a in e sió econbmica. Golden Jackson ho denomina ehabili ació de la classe mi jana'. Pe qu aques a ehabili ació es dugui a e me han de dona -se es ci - cums ancies especí iques en l'ambi de la ciu a : en p ime lloc, cal que exis eixi una classe mi jana comp ado a que ca- nali zi la se a p e e ncia de consum cap a l'habi a ge; en segon lloc, les decisions dels u banis es i els p omo o s-cons uc o s condueixen exp essamen cap a zones c n iques una eno ació pe a 1'6s d'ocupan s de classe mi jana; c) en e ce i úl im lloc, l'ac i ud de les inicia i es públiques que s'o ien en a millo a , ehabili a i po encia aques s ba is o B ees esidencials. La ein e sió és un enomen es e amen incula a unes de e minades ci cums bcies u banes. Pe al de mesu a el p océs de po enciació, cal ana- li za les elacions exis en s en e ein e sió i un conjun de a iables u banes. Quines són aques es a iables i elacions?: 1. Po enciació i locali zació: les a ees po enciades es oben en la zona d'in- lukncia més p ope a al nucli i al de la ciu a , o el que es coneix, segons la adició anglosaxona, com el Dis ic e Cen al de Negocis (CBD). Es ac a d'h ees mol p ope es a zones d'ele ada u ili zació pública i10 p i- ada de lleu e i cul u a i ambé de eball. 2. Po enciació ipoblacid: el ba i po encia expe imen a una en ada i so ida de població. Els que en en (els po enciado s) enen unes ca ac e is ique:s ipolbgiques conc e es: són pa elles jo es amb ills o sense, amb un a1. ni ell educa iu i cul u al, p o essionals quali ica s i un mi ja-al a al ni ell d'ing essos. 3. Po enciacid i habi a ge: els ba is a ac ius pe la po enciació solen dis in- gi -se pe una ipologia especí ica d'habi a ge idoni pe ehabili a . La ein e sió é la capaci a de gene a una ein e sió expansi a a les zones més p ope es. Es ac a d'un enomen aglome a iu i con agiós. 4. Po enciació i alo del sdl i de la p opie a : la in e sió que es p odueix en el cen e de la ciu a a o ga un nou alo a la zona, que consis eix en: un augmen del alo del sbl, del alo de la p opie a , del p eu dels llogue s i de les despeses que es des inen a manu enció i conse ació de 1'8 ea u - bana po enciada. ((Pape s)): Re is a de Sociologia 5. Po enciació i habi a ge en p opie a : la classe social demandan d'habi a ge é una si uació econbmica su icien pe accedi a un habi a ge en p opie- a . Aixb p o oca una da allada de l'habi a ge de llogue en les zones po- enciades i un enca imen dels llogue s que con inuen en el me ca . 6. Po enciació i despesa pública: les in e sions de capi al eali zades pe I'ad- minis ació pública es des inen al cen e de la ciu a i, onamen almen , al sec o e cia i. El capi al p i a ambé pa icipa en l'ope ació de eha- bili ació mi janqan aco ds amb el go e n local. La elació capi al pú- bliclp i a a a o eix la polí ica de po enciació u bana. A a és de o es aques es elacions es po ex eu e els eixos analí ics més impo an s que ens pe me an en end e com apa eix i es desen olupa la po- enciació. EL FENOMEN DE POTENCIACI~ AL POBLENOU La c isi econbmica que iu o Espanya al inal dels se an a i p incipi dels ui an a deixa pas, a pa i de 1984, a un c eixemen econbmic que es a es- pecialmen isible a les g ans ciu a s com Ba celona. La població que, desp ks d'uns anys de con enció, eu augmen a el seu ni ell econbmic, decideix in- e i els seus dine s en una de les necessi a s bdsiques: l'habi a ge. Pe b la demanda d'habi a ge no només espon a una p ime a necessi a sinó a una demanda d'una més g an quali a de ida. En aques con ex , la ciu a co- menqa a expe imen a els p ime s símp omes de p essió cap a un c eixemen in e n. El c eixemen de la ciu a ha de e on a dh ici s impo an s, com són a a l'escassa disponibili a de sbl edi icable i de zones e des que la acin un ind e ag adable pe iu e-hi. No hem d'oblida que la demanda esidencial ba celonina é un al ni ell d'exig ncia, an en la quali a edi ica b ia com en la quali a de l'en o n. Una solució que pe me ia e i a la despoblació c eixen obse ada en les dades dels anys ui an a, i que pe me ia canali za la demanda cap a Ba celona, passa ia pe la e i ali zació i econ e si6 d'al- gunes zones de la ciu a que han es a oblidades en els úl ims anys. La celeb ació dels Jocs Olímpics a Ba celona és un an ic desig de les au- o i a s de la ciu a . Ja en els anys en a, abans que escla és la Gue a Ci il espanyola, Ba celona ha ia aconsegui se nominada seu dels Jocs Olímpics, que no an pode celeb a -se a causa d'aques con lic e. Se d amb els ajun- amen s democ kics quan es comen~a d de nou a eballa en la candida u a olímpica. Ja amb el ba lle socialis a Na cís Se a, el p ojec e espo iu es con- solida i és el ambé alcalde socialis a Pasqual Ma agall qui, inalmen , p e- El Poblenou: el can i u banís ic i la ans o mació social sen a la candida u a de Ba celona a Laussanne. L'ope ació olímpica é una impo incia que a més enlli de I'esde enimen espo iu conc e . Els Jocs Olímpics es p esen en com la g an opo uni a de po a enda an una eno - me ope ació de ciu a . Des de les ins incies municipals ba celonines, Ba -- celona necessi a una polí ica de e i ali zació in eg al que agi des de I'as-- pec e més eminen men u banís ic ins a la eac i ació sbcio-econbmica i cul u al de la ciu a . Des de 1'Ajun amen de Ba celona, s'ap o i en els Jocs pe al ellan~amen u banís ic que es conside a p io i a i en la dinamica de desen olupamen u bs de la ciu a . Es plan eja una g an ope ació u banís- ico-a qui ec bnica capas de c ea una no a ipologia de ciu a . En aques sen i , es p ojec a la e i ali zació de mol es zones de la ciu a que his b i- camen han es a oblidades. En e elles, i d'una mane a des acada, apa eix el ba i del Poblenou. Ens e e im a un ba i basicamen indus ial (si bé la indús ia en mol s casos es a obsole a), dilla de la ciu a pe di e ses ba e es ísiques (línia e ia de Ba celona a Ma a ó, la connexió e o ia ia en e l'es- ació de F ansa i la plasa de les Glb ies, I'au opis a de Ma a ó i el iu Besbs), malg a se -ne una zona dn ica. A pa i de 1986 comensa una no a e apa pe al Poblenou. Es decideix ac ua u banís icamen amb una concepció d'acció global de e o ma. Es- udian de ingudamen les ac uacions u banís iques en cu s i unes al es de p e is es, ap eciem que al Poblenou es p odui i un e ec e iangle. Aques a exp essió ha es a pensada amb un doble objec iu: en p ime lloc, la pa aula e ec e es e e eix a una de e minada in luencia o impac e; en segon lloc, la pa aula iangle pe me que el lec o ingui p esen la ep esen ació g i ica de la zona a ec ada. L'e ec e iangle es de ineix pe la in luencia cap a l'in e io del ba i que ind i el conjun d'ob es que odegen es a egicamen el Poblenou, ocupan el que se ia el pe íme e del iangle o ma pe I'a inguda Diagonal, la asa- na de ma i el passeig de Ca les I. En aques iangle d'acció u banís ica o- bem els p ojec es següen s: 1. P ojec e sec o No d-Gl6 ies: aques s ex del iangle es p esen a com a una de les deu Lees de No a Cen ali a de Ba celona, dedicada a g ans equipamen s públics. Aques p ojec e inclou la emodelació de I'es ació del No d i la u bani zació de la plasa de les A s, com un nucli cul u al d'eli (1'A xiu de la Co ona d'A agó, lYAudi o i i el Tea e Nacional de Ca alunya). 2. P ojec e Pla Especial de Re o ma In e io de la Diagonal: la base del iangle co espon a la p olongació de la Diagonal des de plasa de les Glb ies ins al ma . El p ojec e con empla un ús mix e del sbl que inclou esidencia, co ne s, o icines i ambé indús ia. En el am mi ja de la p olongaci6 <(Pape s)): Re is a de Sociologia de la Diagonal apa eix una A ea de No a Cen ali a . El pla p e eu la cons ucció ap oximada de 5.617 habi a ges i l'en ada de 16.851 pe - sones. 3. P ojec e de Cen e Di eccional Sel a de ma : en aques k ex del iangle, obem la que se a la desena A ea de No a Cen ali a de la ciu a de Ba - celona. Engloba a un po en sec o e cia i i una g an quan i a de nous habi a ges en p ime a asana de ma , al cos a d'un conjun &equipa- men s de lleu e. 4. P ojec e de Recupe ació de la Fagana Ma í ima: es ac a del cos a del ian- gle de ini pe la línia de cos a. Té una impo ancia especial ja que im- plica la ecupe ació de la asana ma í ima pe a o a la ciu a , amb es ac uacions conc e es: el Cin u ó del Li o al; el Pa c del Li o al, el Pa c del Poblenou, el Pa c espo iu i el Pa c Ma í; i les pla ges de No a Ica ia, del Boga ell i de la Ma Bella. 5. P ojec e del ba i de No a IcA ia (més conegu com Vila Olímpica): aques k ex del iangle cons i ueix una de les ac uacions mis emblema iques de la Ba celona de 1992 i de 1'Eu o-Ba celona de la Unió Eu opea. La se a unció s p incipalmen esidencial, malg a que ambé són de i al impo ancia els se eis i equipamen s que con empla el p ojec e. Es con- e eix en l'hea de No a Cen ali a amb ocació &impulsa la dinamica egene ado a del (( iangle de eno ació u banís ica)). El nou ba i inclou 1.8 12 habi a ges que ep esen en I'en ada de 5.436 nous esiden s pe Poblenou. 6. P ojec e delpasseig de Ca les I.. l'úl im cos a del iangle p e én dona una g an ima ge a la connexió de la ciu a de Ba celona amb el ma . El p o- jec e inclou el Pa c de Ca les I. Desp és d'aques epas del conjun d'ob es que es po en i es po a an a e me en el ba i, cal p egun a -se ins a quin pun podem pa la d'una u- u a po enciació en aques espai ba celoni. T es són les possibles hipb esis que conside o poden de ini la endkncia social del Poblenou: - La hipb esi mínima plan eja que les in e encions conc e es al Poblenou no gene a an cap ipus d'in lukncia u banís ica, sbcio-cul u al o econb- mica. - La hipb esi in e m2dia plan eja que les ob es ind an una in luencia a mi ja i lla g e mini en el ba i. Aques a in lukncia compo a a un can i a es ni ells: a) un can i en la composició u banís ica del ba i que passa del p edo- mini de la indús ia al p edomini de la esidencia combinada amb se - eis. Aixb implica una necessa is equali icació de l'ús del sbl; El Poblenou: el can i u banís ic i la ans o mació social b) un can i en l'es uc u a econbmico-p oduc i a del Poblenou, on Is1 indús ia se i subs i ui'da pel sec o se eis, especiali za en el e cia i al ( inances), de co ne s i hos ele ia, de lleu e i espo i de cul u a:, i una pe i a pa d'indús ia ecolbgica; c) una ans o mació en la composició social del ba i, que passa de se de classe social baixa i mi jana-baixa, a se un ba i amb hegemonia de la classe mi jana-al a i al a. - La hipb esi mdxima plan eja que el Poblenou.expe imen a a un can i a- dical u banís ic, sbcio-cul u al i des del pun de is a econbmic, con e - in -se en un ba i de luxe i expulsan -ne els esiden s ac uals. D'aques es es hipb esis no conside o la mínima ni la mdxima, ja que pe la se a con undkncia i adicali a di ícilmen pod ien a iba a consolida - se. Així doncs, el meu eball é com a objec iu jus i ica la hipb esi in e mk- dia i ho a é a pa i dels qua e ni ells d'acció de la po enciació: I. Po enciació u banís ica La po enciació del ba i a ni ell u banís ic es oba implíci a en la iloso ia que inspi a els p ojec es. To s ells enen una in encionali a bisica: ob i el ba i a la ciu a . Aixb no solamen signi ica e desapa kixe les ba e es í- siques que han dla el ba i, sinó in eg a u banís icamen la zona a la ciu a . gs a di , e en a el Poblenou en la dinhica sbcio-u bana de Ba celona que mai no ha conegu . L'es a kgia &in eg ació C dos objec ius onamen als: en p ime lloc, aconsegui la simbiosi u banís ica del ba i amb la ciu a , se- guin les di ec ius del Pla Ce di; i, en segon lloc, aconsegui que les ac ua- cions u banís iques del iangle incideixin a l'in e io del ba i. La ic ica &in eg ació u ili zada en aques cas és la de l'u banisme es a & gic: s'ac ua u banís icamen en una h ea de e minada en la qual s'inclou la ipologia d'usos del sbl que es desi ja ins au a a o a la zona del ol an . Els agen s econbmics, socials i polí ics pa icipen d'aques u banisme es a egic i donen ida a aques in en de eno ació i c eixemen (el que I'equip d'a - qui ec es Bohigas-Ma o ell-Mackay i Puigdomenech anomenen ((ges ació in i o)) de la p oducció ac ual de la ciu a ). Dins la iloso ia de l'u banisme es a kgic, s'inclou com a p emissa o- namen al la combinació dels usos del sbl amb l'objec iu de dona a la zona cc ida u bana i ciu adana)). Aixb implica una equali icació de e enys al Po- blenou. En aques sen i , els expe s municipals consul a s a i men que, ac- ualmen , el Pla Gene al Me opoli a es oba en e isió, sob e o pel que a a aques a zona. Si a aques e li a egim el cilcul elabo a pe Pe e Rie a ((Pape s)): Re is a de Sociologia p ou legi imades pe en a a discu i els plans de emodelació al ba i. Pe un al e cos a , s'explici a ambé una isió de p og és mol di e en en e unes associacions e'inals, que de ensen un p og és que espec i el d e de la classe ob e a a con inua esidin en aques peculia ba i ba celoní, i 1'Ajun amen de Ba celona que, amb una polí ica neo-libe al, p e én dona una empen a al ba i de ca dc e e cia i amb una e i ali zació social i econbmica de la zona. Cal acla i que I'Ajun a nen no de ensa obe amen e un can i adical al ba i a a és de les ac uacions u banís iques. En aques sen i , pa len d'una ((ba eja espon dnia)) de població de di e en s ni ells sbcio-econbmics. Pe b obse an quk passa amb l'ele a p eu de l'habi a ge a les zones del ba i on no es an ac uacions no es, eiem com p obablemen aques a ((bondadosa)) ba eja no se d la que s'imposa d al inal del p océs de po enciació. En de ini i a, del que es em pa lan , no és de les ca ac e ís iques d'un conjun d'ac uacions especí iques, sinó de les conseqü ncies socials que o es elles gene en cap a I'in e io del ba i. I és en aques sen i , on eme geix amb mol a cla eda la ((no neu ali a )) de I'u banisme es a kgic que impulsa el Consis o i socialis a ba celoní. Es ac a d'un u banisme que ol homoge- ne'i za els usos e cia is de di e en ipus ( inace , se eis, lleu e) i dona p o- agonisme a les classes mi janes en el p océs de c eixemen i e i ali zació de la g an ciu a . Ba celona busca un lide a ge de mode ni a i de o qa econb- mico- inance a que a més enlld de Ca alunya i de 1'Es a . Busca una capi- ali a dins el ma c eu opeu a a és de les egions. Així doncs, men e alguns dels ba is de Ba celona han a iba g adual- men a aques es adi de c eixemen , pe al Poblenou la ans o maci6 social i d'usos se d més adical. El u u que penso que ind d el Poblenou no és cap al e que el u u que espe a en conjun a la ciu a de Ba celona i que ja és possible obse a . Una ciu a on les classes eballado es ind an una escassa cabuda i se an pau- la inamen expulsades cap a al es municipis més assequibles de 1'A ea Me- opoli ana. BIBLIOGRAFIA kea d'u banisme de 1'Ajun amen de Ba celona (1987), U banisme a Ba celona: Plans Municipals 1992, Ba celona. Auge , D.A. (1 979), Thepoli ics o e i aliza ion in gen 8ing neighbo hoods, Jou nal o he Ame ican Planning Associa ion. Ba ó, E., Delas, I., T illa, C. (1988), A aluacid de la demandapo enciald'habi a ges a la ciu a de Ba celona, segons les condicions econbmico- inance es dhccés, Ba ce- lona, Cen e d'Es udis de Plani icació. El Poblenou: el can i u banís ic i la ans o mació social Cyb iwsky, R. (1978), Benej s and social cos o gen $ca ion in inne ci y o Phila- delphia, New O leans. F ieden els, R.M. (1 987), Gen iJ;ca ion in la ge Uni ed S a es ci ies 1970-1980, The Uni e si y o Michigan. Ha ey, D. (1977), U banisme y desigualdad social, Mad id, Siglo XXI Edi o es. In e disciplina y Reade (1987), U ban change and con lic , London, And ew Blo- we s & Company Edi o s. O.C.D.E. (1 983), Las ciudades en ans o macidn, Vol. I Polí icas y Financiación, Mad id. Rie a, P. (1990), Chlcul deh d de sos e edzjicable de i enda no a al Poblenou, Ba - celona, Uni e si a Au bnoma de Ba celona. Rie a, P. (1 990), Enques a Delphi sob e l'impac e del Cin u d del Li o al i p ojec es connexos sob e el Poblenou de Ba celona a a és delp eu de la i enda, Ba celona, Uni e si a Au bnoma de Ba celona. Smi h, N. (1 983), Gen i ica ion, ion ie and he es uc u ing o u ban space, Mi- meo, Columbia Uni e si y. Timms, D. (1976), El mosaic0 u bana: hacia una eo ia de la di e enciacidn esidencial, Mad id, Ins i u o de es udios de Adminis ación Local. 3 INIIn o mes de In es igaciones (1989), Encues a de Tecnig ama Junio+lio 1989, Ba celona.