JAVER NIETO PRIETO, ANNA
JOVER ARMENGOL, PERE
IZQUIERDO TUGAS, ANNA MARIA
PUIG GRIESSENBERGER, ANTONIA
ALAMINOS EXPOSIT, ALBERT
MARTÍN MEN~NDEZ,
MARCEL
PUJOL HAMELIK, HUG PALOU
MIQUEL, SERGI COLOMER
MARTÍ
(amb la col-labo ació
de
JOSEP
CASAS, XAVIER ROCAS, XAVIER
ROMERO, MAd TERESA L~PEZ
DE
ROMA, ASSUMPCI~ COLOMER,
RAMON Bux6, JOSJP
MARIA
LLORENS, AURELI ALVAREZ,
FRANCESC
MART~NEZ)
Exca acions a queol6giques
subaqua iques a la Cala de Culip.
Vol.
I.
Gi ona, Cen e
d'In es igacions A queolbgiques,
1989,
Sk ie Monog h ica, núm. 9,
345
pp.
Un lla g apa a d'ag aymen s posa en
elleu la impo hncia de les col.labo a-
cions necesikies pe du a e me una e-
ce ca com la que ep esen a aques o-
lum impo an i dens. L'hnima i di ec o
d'aques eball i d'una exca ació sub-
ma ina d'un olum mai emp bs a casa
nos a ha queda olun kiamen en un
modes segon e me que dóna p o ago-
nisme a l'equip pe ell cohesiona . Ja ie
Nie o me eix ambé pe aixb un econei-
xemen impo an ca , de ugin un aci1
pe sonalisme, apa eix només com a au-
o d'una pa decisi a d'aques llib e.
Quan es ac a d'un eball col.lec iu
amb esponsabili a pa cial de edacció
pe als di e sos emes, semp e és mol
di ícil e -se essb, en el ma c d'una es-
senya, de les apo acions de o s i cada
un dels col.labo ado s. Ho és més en
aques cas, on una asca a queolbgica
s'ha con e i , pel seu g au d'exighncia,
en una anilisi plu idisciplinkia pe a la
qual s'ha in en a no deixa de banda cap
elemen signi ica iu. Aixb ha e que hi
siguin p esen s, al ma eix emps que la
desc ipció dels ma e ials i el seu esca ,
una anhlisi ipolbgica dels esul a s jun-
amen amb la in es igació química i pe-
olbgica dels ma e ials suscep ibles de
se anali za s, a més a més dels p og a-
mes in o mh ics i els models ma ema ics
adequa s pe al eball quan i a iu, de
mane a que la lec u a d'aques llib e, ja
p ou in e essan pel seu con ingu , es
ans o ma en una e i able lliqó de me-
odologia a queolbgica, que a se i
o es les bcniques suscep ibles de p o-
po ciona una in o mació no a i de
pe me e llegi amb més p ecisió el con-
ingu d'aques impo an de elic e.
El jacimen es udia es oba a la
a~ana no d del cap de C eus i cons i-
ueix un e ugi ap o i a a l'an igui a en
la ia que duia ins a Empú ies na egan
pel gol del Lleó, i no cal
di
que Empú-
;es ks oba a a la línia come cial en e
els po s d'Hispania e s les Ghl.lies o
e s I alia. A la cala de Culip es oben
en onsa s, com a mínim, sis aixells, de-
signa s a les publicacions amb els noms
Culip
I
al
VI.
El llib e comenqa ac an l'hmbi a -
queolbgic de la cala de Culip, el seu con-
ingu gene al i la se a si uació; segueix
l'es udi del jacimen a queolbgic deno-
mina Culip
IV,
és a di , un aixell de
1'8poca de Vespacih amb una ca ega
d'hm o es D essel20 i e a sigilla a de
La G au esenque. S'es udia en p ime
lloc, amb la ca og a ia, els c oquis i la
o og a ia, com es a p odui l'en onsa-
men , an la o ma com les causes i les
ci cums incies que po a en a la acies
ac ual del jacimen . Aques segon capí ol
és segui pe un e ce que es dedica a
una explicació de inguda del m8 ode de
eballkmp a i de les ases de eu ili -
zació, o u ili zan el ma e ial g a ic ne-
cessa i que ens il.lus a ins i o en el
planning del eball i en el egis e de
ma e ials, a més de la conse ació, es a-
bili zació i es au ació dels ma e ials; cal
des aca en aques aspec e la di icul a
del ac amen dels ma e ials o ghnics,
especialmen la us a, pe a la qual s'han
ob ingu exce1,len s esul a s.
Succeeix a aques s es capí ols ini-
cials de
J.
Nie o un qua capí ol, dedi-
ca a l'es udi del ca egamen de la nau,
di idi en e di e sos especialis es. Les
hm o es són es udiades pe
P.
Izquie do,
que a ambé una e isió de l'epig a ia
am b ica limi ada, pel que sembla, a les
ma ques sense cons a ació de
i ulipic i
-cal assenyala l'es o g eali za pel
que a a la iden i icació p osopog h-
ica-; amb aques s ma e ials s'in en a
amb bxi una iden i icació de l'o igen
del ca egamen i s'emma ca en la di u-
sió pe l'impe i del p oduc e d'aco d
amb la dispe sió de oballa dels
pa a1,lels; és mol in e essan l'es udi
d'al es ma e ials am b ics p esen s i de
les in usions en el jacimen u ili za
com a pun d'anco a ge, l'a aluació del
ca egamen am b ic i oleic de la nau
anca aques a pa i dóna pas a l'es udi
d'al es ma e ials. A.M. Puig es udia les
ce hmiques de pa e s ines o seguin la
classi icació de
F.
Maye , en p ecisa els
mo ius deco a ius i les pas es i els eco-
b imen s, i a una c í ica cons uc i a
del sis ema de classi icació u ili za , que
po se mol ap o i able pe a una no a
e isió de la ipologia Maye . Tanca
l'anilisi un nou es udi dels ma e ials
com a ca egamen p bpiamen di , amb
una a aluació del seu olum i de la se a
dis ibució a la nau i el seu o igen ge-
og h ic. Les llhn ies, enca egades a
A. Alaminos,
J.
Casas i
X.
Rocas, mos-
en la ep esen ació de les ma ques
OPPI
i
MYRO
només en un exempla ;
les p ime es p ocedeixen dels encon-
o ns de Roma i la segona po se ambé
segu amen d'o igen i hlic; la ubicació
del ca egamen a la nau anca l'es udi.
La
e a sigilla a
llisa és so mesa a l'a-
enció de
A.
Ma ín, que en a una clas-
si icació ipolbgica i pe
sigilla
amb una
alo ació del sis ema de p oducció i de
la se a quali a ; el calcul del olum del
ca egamen i la se a dis ibució espa-
cial posa i a aques a pa .
La
e a sigilla a
deco ada és l'ob-
jec e d'es udi de
J.
Nie o. La ci ega de
753 asos e a cons i ui'da pe mei a s pe
D ag.
29
i D ag. 37 a més d'uns
24
de la
o ma Ded ele e 67. L'es udi de les o -
mes p oceden s del ma eix mo lle i dels
punxons donen pas a l'anhlisi o gani -
zada pe o mes amb di e enciació dels
sigilla
i una acu ada anhlisi acompa-
nyada dels dibuixos co esponen s de la
deco ació. La dis ibució de la ci ega
pe ipus ma ca el e me de l'examen de
cada una de les o mes.
El cinqui: capí ol, de
J.
~ie o i
A. Ma ín, es udia els
sigilla
i con i-
bueix a la coneixenga del p océs de p o-
ducció i de come ciali zació de les ce h-
miques de La G au esenque. El capí ol
sisi:
(J.
Nie o i M. Pujol) s'ocupa dels ob-
jec es del aixell i la ipulació, dóna un
cop d'ull als elemen s lignis i me al.lics,
a una anhlisi de les es es de l'alimen a-
ció, així com ambé d'objec es com a a
un mo e amb la ma ca
Fo una Domi-
io
o unes in e essan s plaque es, una d'e-
lles de ma b e de Ski os, segu amen a-
pes de capse es com la que hi ha, pe
exemple, al Museu Nacional A queolb-
gic de Ta agona. Els ma eixos au o s
anali zen en el capí ol següen el que es
po dedui de les es es a queolbgiques
pe conbixe l'es uc u a del aixell i el
seu ona ge. Aixb és complemen a , en el
capí ol ui b
(J.
Nie o), pe una econs-
ucció del olum i la disposició de la ch-
ega a la nau amb l'esquema hipo b ic
d'un aixell d'unes ui ones de des-
plagamen i
9,5
d'eslo a, on les hm o es
s'apila en en dues capes i la ce hmica e a
anspo ada, possiblemen , en calaixos
o, menys p obablemen , en embalums.
Els capí ols no b i des2 (J. Nie o), es-
pec i amen , s'ocupen de p ecisa el po
d'o igen i la da a del nau agi, i ambé la
u a de la nau i del ca egamen , o im-
plican -10 en l'o gani zació del come C
omi del s.
I
dc. L'en onsamen es degué
p odui en e el
69
i el
79
dC, ap oxi-
man -se a aques a da e a da a. El pun
d'o igen se suposa que ou Na bona, po
de edis ibució de l'oli p oceden de la
Bb ica, i es de ia di igi a l'h ea d'in-
lubncia d'Empd ies.
Qua e annexos s'ocupen de la c Po-
sidbnia ocehnican que cob ia el de elic e
(J. Rome o), de la iden i icació ana b-
mica de les us es (M.T. López de
Roma), de les es es de auna (A. Colo-
me )
i
de les es es ca polbgiques
(R. Buxó). Aques s annexos con ibuei-
xen a l'exhaus i i a de l'explo ació de
les da es, ca ac e ís ica de la ece ca que
e lec eix aques llib e.
En el capí ol onzb s'endega el ac a-
men d'un nou aixell i jacimen , el Cu-
lip
VI,
que es oba a uns
15
me es del
jacimen omi Culip
N.
Es ac a d'una
nau en onsada pe una col~lisió amb un
escull subme gi . Es el aixell més a di
locali za a la cala i da a de l'bpoca me-
die al. El capí ol do zb
(H.
Palou) plan-
eja el p oblema de la ce imica obada
en aques jacimen , cons i ui'da pe
ma e ials musulmans, una ep esen ació
de ce hmica del Llenguadoc i d'al es de
p o inen~a inde e minada. En l'apa a
següen s'in en a esold e el p oblema de
la da a del nau agi i de la u a de nau;
l'enso amen del aixell sembla se del
s.
XIV,
i més possiblemen de la segona
mei a d'aques segle, segons la da ació
ce amolbgica. Pel que a a la u a, la
p opos a és que el seu po d'o igen e a
Milaga i es di igia, en un ajec e de e-
o n, e s e es llenguadocianes. Una
pin a de us a es udiada pe J.M. Llo-
ens és objec e d'un ac amen que
ocupa el capí ol ca o zk, com les es es
de auna ho són al quinzb
(S.
Colome ).
Cal des aca la impo incia d'aques es
mos es pe al d'a alua l'alimen ació al
s.
x ,
en especial en les naus. Aixb
ambé és ilid pe al capí ol següen , on
R. Buxó de e mina les es es ca polbgi-
ques. Els esul a s són mol no ables al
capí ol disse b, on M. Pujol es udia amb
de enimen el de elic e pe al de dedui
l'es uc u a del aixell i les ca ac e ís i-
ques de l'a qui ec u a na al del momen ,
de la qual se sap poc a causa de l'escas-
se a de les oballes a queolbgiques. Un
es udi o og a ic combina amb els co -
esponen s c oquis ens dóna una
pe ec a idea no només de l'es uc u a
del buc sinó de la bcnica de cons ucció,
i cons i ueix un elemen impo an pe a
l'a en~ de l'a queologia a domedie al,
que é ací una aplicació subaquh ica
modblica. Amb el modes í ol cchipb esi
de eballn es clou, amb el capí ol di-
ui &, el llib e, o plan ejan unes con-
clusions a la ese a d'una no a anilisi
p ecedida d'exca acib. El aixell p o-
po ciona, ja des d'a a, unes p ecisions
hcniques pe a un momen de ansició
en la cons ucció na al i documen a el
come q en e el món c is ii i el musulm~
en aquell momen , pa al.lelamen amb
dades sob e l'alimen ació ch nica i el
consum de ui s secs. Un annex inal
es udia la composició del llas d'aques
aixell d'acq d amb els esul a s ob in-
gu s pe A. Al a ez i
F.
Ma ínez.
El olum que ens ocupa és ambé, pe
la se a me odologia i p esen ació, un
elemen indispensable com a model pe
es abli un sis ema d'exposició de e-
ce ca a queolbgica en el camp de I'a -
queologia subaquh ica, més enlli ins
i
o pel seu con ingu de l'a queologia de
l'an igui a , amb un al g au de com-
p ensibili a i de igo .
M.
Maye