Recensions

JAVER NIETO PRIETO, ANNA JOVER ARMENGOL, PERE IZQUIERDO TUGAS, ANNA MARIA PUIG GRIESSENBERGER, ANTONIA ALAMINOS EXPOSIT, ALBERT MARTÍN MEN~NDEZ, MARCEL PUJOL HAMELIK, HUG PALOU MIQUEL, SERGI COLOMER MARTÍ (amb la col-labo ació de JOSEP CASAS, XAVIER ROCAS, XAVIER ROMERO, MAd TERESA L~PEZ DE ROMA, ASSUMPCI~ COLOMER, RAMON Bux6, JOSJP MARIA LLORENS, AURELI ALVAREZ, FRANCESC MART~NEZ) Exca acions a queol6giques subaqua iques a la Cala de Culip. Vol. I. Gi ona, Cen e d'In es igacions A queolbgiques, 1989, Sk ie Monog h ica, núm. 9, 345 pp. Un lla g apa a d'ag aymen s posa en elleu la impo hncia de les col.labo a- cions necesikies pe du a e me una e- ce ca com la que ep esen a aques o- lum impo an i dens. L'hnima i di ec o d'aques eball i d'una exca ació sub- ma ina d'un olum mai emp bs a casa nos a ha queda olun kiamen en un modes segon e me que dóna p o ago- nisme a l'equip pe ell cohesiona . Ja ie Nie o me eix ambé pe aixb un econei- xemen impo an ca , de ugin un aci1 pe sonalisme, apa eix només com a au- o d'una pa decisi a d'aques llib e. Quan es ac a d'un eball col.lec iu amb esponsabili a pa cial de edacció pe als di e sos emes, semp e és mol di ícil e -se essb, en el ma c d'una es- senya, de les apo acions de o s i cada un dels col.labo ado s. Ho és més en aques cas, on una asca a queolbgica s'ha con e i , pel seu g au d'exighncia, en una anilisi plu idisciplinkia pe a la qual s'ha in en a no deixa de banda cap elemen signi ica iu. Aixb ha e que hi siguin p esen s, al ma eix emps que la desc ipció dels ma e ials i el seu esca , una anhlisi ipolbgica dels esul a s jun- amen amb la in es igació química i pe- olbgica dels ma e ials suscep ibles de se anali za s, a més a més dels p og a- mes in o mh ics i els models ma ema ics adequa s pe al eball quan i a iu, de mane a que la lec u a d'aques llib e, ja p ou in e essan pel seu con ingu , es ans o ma en una e i able lliqó de me- odologia a queolbgica, que a se i o es les bcniques suscep ibles de p o- po ciona una in o mació no a i de pe me e llegi amb més p ecisió el con- ingu d'aques impo an de elic e. El jacimen es udia es oba a la a~ana no d del cap de C eus i cons i- ueix un e ugi ap o i a a l'an igui a en la ia que duia ins a Empú ies na egan pel gol del Lleó, i no cal di que Empú- ;es ks oba a a la línia come cial en e els po s d'Hispania e s les Ghl.lies o e s I alia. A la cala de Culip es oben en onsa s, com a mínim, sis aixells, de- signa s a les publicacions amb els noms Culip I al VI. El llib e comenqa ac an l'hmbi a - queolbgic de la cala de Culip, el seu con- ingu gene al i la se a si uació; segueix l'es udi del jacimen a queolbgic deno- mina Culip IV, és a di , un aixell de 1'8poca de Vespacih amb una ca ega d'hm o es D essel20 i e a sigilla a de La G au esenque. S'es udia en p ime lloc, amb la ca og a ia, els c oquis i la o og a ia, com es a p odui l'en onsa- men , an la o ma com les causes i les ci cums incies que po a en a la acies ac ual del jacimen . Aques segon capí ol és segui pe un e ce que es dedica a una explicació de inguda del m8 ode de eballkmp a i de les ases de eu ili - zació, o u ili zan el ma e ial g a ic ne- cessa i que ens il.lus a ins i o en el planning del eball i en el egis e de ma e ials, a més de la conse ació, es a- bili zació i es au ació dels ma e ials; cal des aca en aques aspec e la di icul a del ac amen dels ma e ials o ghnics, especialmen la us a, pe a la qual s'han ob ingu exce1,len s esul a s. Succeeix a aques s es capí ols ini- cials de J. Nie o un qua capí ol, dedi- ca a l'es udi del ca egamen de la nau, di idi en e di e sos especialis es. Les hm o es són es udiades pe P. Izquie do, que a ambé una e isió de l'epig a ia am b ica limi ada, pel que sembla, a les ma ques sense cons a ació de i ulipic i -cal assenyala l'es o g eali za pel que a a la iden i icació p osopog h- ica-; amb aques s ma e ials s'in en a amb bxi una iden i icació de l'o igen del ca egamen i s'emma ca en la di u- sió pe l'impe i del p oduc e d'aco d amb la dispe sió de oballa dels pa a1,lels; és mol in e essan l'es udi d'al es ma e ials am b ics p esen s i de les in usions en el jacimen u ili za com a pun d'anco a ge, l'a aluació del ca egamen am b ic i oleic de la nau anca aques a pa i dóna pas a l'es udi d'al es ma e ials. A.M. Puig es udia les ce hmiques de pa e s ines o seguin la classi icació de F. Maye , en p ecisa els mo ius deco a ius i les pas es i els eco- b imen s, i a una c í ica cons uc i a del sis ema de classi icació u ili za , que po se mol ap o i able pe a una no a e isió de la ipologia Maye . Tanca l'anilisi un nou es udi dels ma e ials com a ca egamen p bpiamen di , amb una a aluació del seu olum i de la se a dis ibució a la nau i el seu o igen ge- og h ic. Les llhn ies, enca egades a A. Alaminos, J. Casas i X. Rocas, mos- en la ep esen ació de les ma ques OPPI i MYRO només en un exempla ; les p ime es p ocedeixen dels encon- o ns de Roma i la segona po se ambé segu amen d'o igen i hlic; la ubicació del ca egamen a la nau anca l'es udi. La e a sigilla a llisa és so mesa a l'a- enció de A. Ma ín, que en a una clas- si icació ipolbgica i pe sigilla amb una alo ació del sis ema de p oducció i de la se a quali a ; el calcul del olum del ca egamen i la se a dis ibució espa- cial posa i a aques a pa . La e a sigilla a deco ada és l'ob- jec e d'es udi de J. Nie o. La ci ega de 753 asos e a cons i ui'da pe mei a s pe D ag. 29 i D ag. 37 a més d'uns 24 de la o ma Ded ele e 67. L'es udi de les o - mes p oceden s del ma eix mo lle i dels punxons donen pas a l'anhlisi o gani - zada pe o mes amb di e enciació dels sigilla i una acu ada anhlisi acompa- nyada dels dibuixos co esponen s de la deco ació. La dis ibució de la ci ega pe ipus ma ca el e me de l'examen de cada una de les o mes. El cinqui: capí ol, de J. ~ie o i A. Ma ín, es udia els sigilla i con i- bueix a la coneixenga del p océs de p o- ducció i de come ciali zació de les ce h- miques de La G au esenque. El capí ol sisi: (J. Nie o i M. Pujol) s'ocupa dels ob- jec es del aixell i la ipulació, dóna un cop d'ull als elemen s lignis i me al.lics, a una anhlisi de les es es de l'alimen a- ció, així com ambé d'objec es com a a un mo e amb la ma ca Fo una Domi- io o unes in e essan s plaque es, una d'e- lles de ma b e de Ski os, segu amen a- pes de capse es com la que hi ha, pe exemple, al Museu Nacional A queolb- gic de Ta agona. Els ma eixos au o s anali zen en el capí ol següen el que es po dedui de les es es a queolbgiques pe conbixe l'es uc u a del aixell i el seu ona ge. Aixb és complemen a , en el capí ol ui b (J. Nie o), pe una econs- ucció del olum i la disposició de la ch- ega a la nau amb l'esquema hipo b ic d'un aixell d'unes ui ones de des- plagamen i 9,5 d'eslo a, on les hm o es s'apila en en dues capes i la ce hmica e a anspo ada, possiblemen , en calaixos o, menys p obablemen , en embalums. Els capí ols no b i des2 (J. Nie o), es- pec i amen , s'ocupen de p ecisa el po d'o igen i la da a del nau agi, i ambé la u a de la nau i del ca egamen , o im- plican -10 en l'o gani zació del come C omi del s. I dc. L'en onsamen es degué p odui en e el 69 i el 79 dC, ap oxi- man -se a aques a da e a da a. El pun d'o igen se suposa que ou Na bona, po de edis ibució de l'oli p oceden de la Bb ica, i es de ia di igi a l'h ea d'in- lubncia d'Empd ies. Qua e annexos s'ocupen de la c Po- sidbnia ocehnican que cob ia el de elic e (J. Rome o), de la iden i icació ana b- mica de les us es (M.T. López de Roma), de les es es de auna (A. Colo- me ) i de les es es ca polbgiques (R. Buxó). Aques s annexos con ibuei- xen a l'exhaus i i a de l'explo ació de les da es, ca ac e ís ica de la ece ca que e lec eix aques llib e. En el capí ol onzb s'endega el ac a- men d'un nou aixell i jacimen , el Cu- lip VI, que es oba a uns 15 me es del jacimen omi Culip N. Es ac a d'una nau en onsada pe una col~lisió amb un escull subme gi . Es el aixell més a di locali za a la cala i da a de l'bpoca me- die al. El capí ol do zb (H. Palou) plan- eja el p oblema de la ce imica obada en aques jacimen , cons i ui'da pe ma e ials musulmans, una ep esen ació de ce hmica del Llenguadoc i d'al es de p o inen~a inde e minada. En l'apa a següen s'in en a esold e el p oblema de la da a del nau agi i de la u a de nau; l'enso amen del aixell sembla se del s. XIV, i més possiblemen de la segona mei a d'aques segle, segons la da ació ce amolbgica. Pel que a a la u a, la p opos a és que el seu po d'o igen e a Milaga i es di igia, en un ajec e de e- o n, e s e es llenguadocianes. Una pin a de us a es udiada pe J.M. Llo- ens és objec e d'un ac amen que ocupa el capí ol ca o zk, com les es es de auna ho són al quinzb (S. Colome ). Cal des aca la impo incia d'aques es mos es pe al d'a alua l'alimen ació al s. x , en especial en les naus. Aixb ambé és ilid pe al capí ol següen , on R. Buxó de e mina les es es ca polbgi- ques. Els esul a s són mol no ables al capí ol disse b, on M. Pujol es udia amb de enimen el de elic e pe al de dedui l'es uc u a del aixell i les ca ac e ís i- ques de l'a qui ec u a na al del momen , de la qual se sap poc a causa de l'escas- se a de les oballes a queolbgiques. Un es udi o og a ic combina amb els co - esponen s c oquis ens dóna una pe ec a idea no només de l'es uc u a del buc sinó de la bcnica de cons ucció, i cons i ueix un elemen impo an pe a l'a en~ de l'a queologia a domedie al, que é ací una aplicació subaquh ica modblica. Amb el modes í ol cchipb esi de eballn es clou, amb el capí ol di- ui &, el llib e, o plan ejan unes con- clusions a la ese a d'una no a anilisi p ecedida d'exca acib. El aixell p o- po ciona, ja des d'a a, unes p ecisions hcniques pe a un momen de ansició en la cons ucció na al i documen a el come q en e el món c is ii i el musulm~ en aquell momen , pa al.lelamen amb dades sob e l'alimen ació ch nica i el consum de ui s secs. Un annex inal es udia la composició del llas d'aques aixell d'acq d amb els esul a s ob in- gu s pe A. Al a ez i F. Ma ínez. El olum que ens ocupa és ambé, pe la se a me odologia i p esen ació, un elemen indispensable com a model pe es abli un sis ema d'exposició de e- ce ca a queolbgica en el camp de I'a - queologia subaquh ica, més enlli ins i o pel seu con ingu de l'a queologia de l'an igui a , amb un al g au de com- p ensibili a i de igo . M. Maye