Pe e Villalba
i
Va neda
Uni e si a Au bnoma de Ba celona
ABSTRACT
F om Fla ius Josephus, An . Jud.
11
246,
he au ho collec s and analyzes
li e a y e e ences o G eek and La in w i e s in ela ion o a ha d ques-
ion:
i
s ags ea se pen s.
Fa ja alguns anys, em a a iba ' a les mans la o ochpia de dues no es
( es pigines en o al), e es de la
Re ue A chéologique,
edac ades pe
A. Boissie 2, que apo a en obse acb~s sob e ce s compo amen s dels
cé ols en on de les se ps, a an d'una no a de
M.
Cle mon -Ganneau3 so-
b e el següen passa ge de Fla i Josep: <<Aques animal [ ibis] és el pi jo
enemic de les se ps, ca aques es ugen d'ells quan les a aquen i, un cop
ca~ades en la sF a ugida, se les empassen
de la ma eixa mane a que ho an
els cé ols4>>.
Es a di , els cé ols mengen se ps.
En la segona de les no es, Boissie exp essa a un bon desig: <<Je e ai
obse e combien i1 se ai u ile d'a oi des epe oi es comple s, en e -
man ous les enseignemen s donnés
pa
les au eu s classiques su les ob-
se a ions zoologiques, bo aniques, e c., qu'igno en p esque oujou s les na-
u alis es mode nes,,. Doncs bé, he edac a aques es udi amb l'objec iu
d'aplega i de comen a un ampli epe o i de on s clissiques i a danes e-
e en s a les elacions cé ol-se p, o espe an elega a l'obli la solució b
pica que algun au o clksic i els comen a is es mode ns han o mula quan
esc iuen que l'enemis a exis en en e el cé ol i la se p és, simplemen , una
llegenda.
'
Al bon amic i p o esso Edua d Ripoll ag aeixo, des d'aques es a lles, que em acili és un
p ime ma e ial, que, sens dub e, ha es a la mo i ació immedia a d'aques a icle.
A. Boissie , aLes ce s mangeu s de se pen s*,
RA
IX
(1906) 224-225,
i ídem
XII
(1908)
424.
A
Jou nal des Sa an s (1901) 454.
An .
Jud.
I1
246.
Ja Bocha , seguin un escolias a, ha ia e de i a el nom EAacpog elnin
en comp e l'enemis a de cé~ols i se ps: ae'ieq a~
66
xa@& o khei
as
Bqey, oio ei Eho pis
TY
Lj ,
(Hie ozoicon 1675,
I
885
SS). El alo d'aques a e imologia és pu amen omin ic. Cal,
més a ia , oba -la en l'a el *eh-, és a di , en la idea de apidesa, ugida, e c.
A is b il és el pun de pa enqa de les e e bncies zoolbgiques dels au-
o s clhssicss pos e io s. Malg a , pe b, els seus es udis ap o undi s sob e els
animals, no he oba cap obse ació sob e l'enemis a en e cé ols i se ps.
La si uació, doncs, és decepcionan pel que a al ema p oposa . En l'apa -
a 5 dedica a les llui es en e els animals, no hi igu a cap esmen del cé -
ol; en el dedica a la mane a de iu e els cé ols, ampoc no s'esmen a la
se a ac i ud en on de les se ps6.
Segle
I
aC
La adició lla ina s'ob e amb Luc eci. Empbs cap a la acionali zació de
les c eences eligioses, Luc eci locali za 1'A e n a di e ses egions, i, en
conc e , el de la se a en ada: ccNo c eguem que, casualmen , la po a de
l'O c sigui en aques es egions [Cumes, A enes, Sí ia]; a pa i d'aixb no pen-
sem que, pe allí so a, els déus Manes an so i les hnimes dels di un s cap
a les ibes de l'Aque on a la mane a dels cé ols de peus ala s, quan passa
que, segons c eenqa, an so i , amb l'ai e de llu s na ius, la gbne a de les
se ps de dins els caus7>>.
Luc eci p en l'aspec e malb ic dels Manes -malg a el signi ica de
ccbenb olsn del seu nom que els aplica en amb hnim de p opicia -se'ls- i
l'iden i ica amb l'acció dels cé ols pe judicial pe a les se ps. Es ac a,
doncs, d'una c eenGa -ce ui pu an u -, segons la qual la ma eixa acili-
a amb qui: els cé ols an so i les se ps de llu s caus es pod ia dona en
l'acció dels Manes.
Segle
I
dC
Luca ja és plenamen he eu del e que es em es udian : <<No hi manca
l'escuma dels gossos hid b obs, ni les ísce es del linx, ni la b eb a nodal
de la e ible hiena, ni les medul.les de cé ol eng eixades amb ca n de
se ps>>. És a di , la medul.la dels cé ols és medicinal pel e que aques s ani-
mals hagin menja se ps, conside ades ambé medicinals.
En la segona mei a del segle
I
Fla i Josep ecolli ia el ema de l'ene-
mis a cé ol-se p, al com hem esmen a al comenqamen .
La on lla ina més de allada i ex ensa és, sens dub e, Plini el Vell. A
pa i de les pa aules ccce uis quoque es sua maligni as, quamquam placi-
His animal.
608b.
His animal.
61
la.
'
De e um
na .
762-766.
Pha salia
VI
671-673.
dissimo animalium9w, Plini a una lla ga explicació sob e llu ep oducció,
llu s c ies, llu cap enimen , llu co namen a (d'olo de la qual, en c ema -
se una de les dues banyes, posa en ui alo les se ps i es an paleses les ma-
lal ies comicials" [l epilbpsia]>>, i llu longe i a .
I
a egeix: ((Els cé ols són ambé en llui a amb la se p: busquen llu s
caus, i amb el bu de llu s na ius les an so i 12, o i que s'hi esis eixen.
També l'olo de la banya de cé ol c emada é una p opie a singula pe a
allunya les se ps; con a les picades de se p, en can i, el emei més bo és
el coigul d'un. ce a ell mo dins el en e de la se a ma e13>>.
A
con inuació, Plini assegu a que la ida dels cé ols és longa14, i a e-
geix: ((Sabem que algunes dames de ang p incipesc enien el cos um de
menja una mica de ca n de cé ol cada ma í, i que, du an la se a lla ga
ida, ha ien escapa de les eb es1%>.
Pe b un aspec e que c ida I'a enció de Plini és el bu o l'alb dels ani-
mals, sob e el qual a obse a : ((l'alk dels ele an s a so i les se ps de
llu s caus; el dels cé ols, les c ema1%. S'ob e aquí un p oblema e i-
molbgic basan -se en la p oximi a o mal en e gAa og i gAayla~. En
aques ma eix sen i , 1'E ymologicon Magnum diu: ~gAacpaq... 616 h
ZAxei 06~
~Q?EL~
xai d c iee 616 6 ,u xzlj~w >>. Es a di , l'ele an a
so i les se ps com ho an els
cé ol^'^,
amb el benen bs que, a ni ell
popula , hom c eia que la ompa de l'ele an se ia una se p aspi ada pe
ell, al com queda ecolli pe Luc eci: ccanguimanus elephas18>> i icboues
lucas
...
anguimanus"~. C ec, simplemen , que el e me anguimanus ecull
només la e sa ili a de la ompa de l'ele an en compa ació amb la del cos
d'una se p, de mane a que aques adjec iu signi ica, més a ia , un animal
<<de mi en o ma de se p>>, o ade mi se pen ina>>, o <<de mi que se pen-
eja>>, és a di , <<de ompa se pen ina>>.
His . Na .
VI11 112.
'O
Va ó
(Re . us .
111 9,14) i Columela (VI1 4,6) ambé assenyalen el pode de les banyes
del cé ol. Plini
hi
insis i h en l'apa a 118, que e a con inuació, i en el llib e XXVIII 149,
que ambé eu em més enda an . A is b il
(His . animal.
IV 8,15) ja ha ia assegu a que el um
de la banya del cé ol eia ugi les o migues.
"
His Na .
VI11 1 15.
l2
Idea ja ecollida pe Luc eci
(De e um na .
VI 765) i, desp és, pe Ma cial (XII 28 [29]
3-6).
l3
Na . His .
VI11 118; c . ambé el llib e XXVIII 150.
l4
Sob e la longe i a p o e bial dels cé ols, c . A is b il,
P.
animal.
IV
2, pe b ho con adiu
a
His . animal.
VI 29,3; Plu a c,
De ec . o ac.
11,4,15cd; Vi gili,
Buc.
VI1 30; Ju enal 14,251.
l5
His . Na .
VI11 119; la ma eixa idea es oba en el llib e XXVIII 228. Sob e les p opie-
a s m diques del cé ol, c . el
Thesau us Linguae La inae, s. u. ce uus.
l6
His . Na .
XI 279.
l7
C . Bocha en la no a 4.
IS
De e um na .
I1 537.
l9
De e um na .
V 1303.
Plini se 2 enca a més explíci : <<[I491 Ningú no igno a que els cé ols
des ueixen les se ps, de mane a que, allh on es obin, les an so i dels seus
caus i se les mengen20.
>>I, ce amen , no són només els cé ols ius que comba en les se ps, ans
ambé cadascuna de llu s pa s p eses a pa . Hom diu [dic um es ] que són
posades en ui a amb la o o de llu s banyes quan se les c ema; en can i
diuen que aques s bp ils són a e s quan es c emen ossos de la pa de dal
de la ga gamella.
>>[I501 Assegu en que les pells de cé ol es eses a so a d'algú p opo -
cionen somnis exemp s d'aquella po , i que un cohgul de sang de cé ol ba-
eja amb inag e gua eix llu s picades, i, si només se l'ha manipula , la se p
no a aca aquell dia.
>>També els seus es icles en elli s o el memb e del mascle són admi-
nis a s dins el i d'una mane a saludable; igualmen que l'es ómac anome-
na ~en i~ellio~~.
>>Les se ps ugen ins i o d'aquells qui només po en una den de cé -
ol o que s'han ungi amb medul-la o sbu de cé ol o de edell.
>>A a bé, pe a ob eni els millo s emeis, es p e e eix el cohgul d'un ce -
a ell ex e de l'ú e de la ma e, com ja hem indica (His . Na . VI11 118).
>>Es diu [ ahun ] que la sang de cé ol, si es c ema sob e us a de
len isc jun amen amb la se pen kia [d acon ion] i la sajolida [cunilago] i
l'ancusa [anchusa], a eu les se ps; que, desp és, se'n an, si, apa an -ne la
sang, hom hi a egeix pi e e.
>>T obo en els au o s g ecs un animal més pe i que el cé ol i de pbl, al
capda all, semblan , que s'anomena ophion, que només es oba a Sa denya.
Em penso que ha desapa egu , i ome o, pe aixb, explica les medecines que
Aques ex ecull o a la cibncia de l'an igui a sob e les ca ac e ís iques
peculia s del cé ol. Així, s'especi ica la ugida de les se ps de llu s caus, el
pode de la o o de les banyes c emades, la p o ecció de les pells i les p o-
pie a s medicinals del cohgul de sang i d'al es pa s del cé ol.
Aquí escau ci a , una egada més, el es imoni de B~issie ~~: <<La chai
des se pen s es , h ce qu'on me di , la noum u e la plus o dinai e de ce ani-
20
Sob e la i ali a en e cé ols i se ps, c . Dioscb ides,
Eupo .
ii
63 i 128; Nicand e,
The .
36, i Plu a c,
Iun.
2,
3.
21
És a di , el llib e dels uminan s o ma pe nomb osos plecs. Quan a l'ús mkdic dels es-
icles, geni als i es 6mac, hi ha e e kncies pos e io s: Nicand e,
The .
36; Dioscb ides,
Eupo .
Ii
48; Sex Pla bnic,
De ce uo
I 15; Quin Se k Sammbnic, XLV 29,852.
22
Na . His .
XXVIII 149-15
1.
23
Al ed Boissie escull una ca a en e les
Le es édi ian es e cu ieuses
dels missione s
jesui es, esc i a el dia 2 de no emb e de 1717 a Pequin, en la qual, desp és de pa la del cé -
ol mesque , que es oba a a les mun anyes occiden als de la capi al, i de la mane a d'ex eu e-
li el mesc, es an no a unes dades que conco den plenamen amb els documen s clhsics.
mal. Bien que ces se pen s soien d'une g andeu eno me, le che euil n'a nu-
lle peine h les ue , pa ce que dbs qu'un se pen es h une ce aine dis ance
du che euil, i1 es ou
2
coup a s é pa l'odeu du musc; ses sens s'a ai-
blissen e i1 ne peu plus se mou oi .
,>Cela es si cons an que les paysans, qui on che che du bois ou
ai e du cha bon su ces mon agnes, n'on poin de meilleu sec e pou se
ga an i de ces se pen s, don la mo su e es bs dange euse, que de po e
su eux quelques g ains de musc. Alo s ils do men anquillemen ap ks leu
dine . Si quelque se pen s'app oche d'eux, i1 es ou h coup assoupi pa l'o-
deu du musc e i1 ne a pas plus loin.,)
Un llad e lliga de mans i cus odia di ícilmen pod h oba es. Pe b
aques no és el cas d'He mbgenes, el << ill d'He mes)>, el déu dels llad es.
Ma cial ap o i a el ema eduin -10, p hc icamen , a l'absu d: ape bé que
con olis la se a mh d e a i li e inguis l'esque a, oba h mane a de eu e'
un o alló: aixi l'alb del cé ol abso beix la gblida se p, aixi I is s'empo a
cap al cel les aigües que cau an des de les al u es24)). Un absu d, pe 6 amb
sen i , en an que posa un exemple impossible de du a e me sense l'ús de
les mans, pe b sí pe ni jh d'una cosa que és, a p ime a is a, impensable,
com és el bu o l'alb, a la mane a com ho an els cé ols.
Segle
11-111
Te ul.lih e oca el cé ol menjado de se pen s: c Taceo ce uum, quod
e ipse ae a is suae a bi e , se pen e pas us ueneno languesci in iuuen u-
em2%.
Elih, en la se a
His ci ia dels animals,
a 2 un ecull de o a la adició
ce a ina: <<Un cé ol enq una se p g hcies a un ex ao dina i do que la na-
u alesa li ha concedi . I la se p, pe bé que és el pi jo enemic quan és al seu
cau, no se'n po escapa , ans el cé ol, ecolzan -s'hi, amb p ecaució de la
picada, aspi a amb iolbncia a a és dels seus na ius i l'a ossega amb el seu
ai e com pe
a
d'encan e i, i la a so i o a con a la se a olun a , i, quan
ja és a l'ex em ex e io [del cau], comenqa a menja -se-la.
I
a aixb sob e-
o du an I'hi e n.
>>Una egada, ben ce , s'esde ingué que un home, i desp és d'ha e
esmicola una banya de cé ol, llanqh, a con inuació, la pols al oc, i el
um que puja a éu so i les se ps d'a eu, ja que no podien supo a
1'010 ~~.,>
24
Epig .
XII
28 [29],
3-6.
25
De
pall.
I11
3.
26
His . animal.
11
9.

I,
a més, una b eu e e bncia
al
món dels caqado s i dels caqa s: <<Sem-
bla que els ases són icilmen caqa s i aga a s pels llops; les abelles, pe l'o-
cell menjado d'abelles, les o migues, pe les o ene es, i les se ps, pels cé -
ols. La pan e a cap u a la majo ia d'animals, i especialmen la mona, pe
llu
Segle
111-IV
La adició pa is ica es a un ampli essb d'aques es dades, que comen a
d'una mane a me a b ica: Jesuc is se 2 assimila al cé ol, ambé ho se an
els seus apbs ols i deixebles, i el diable se i iden i ica amb la se p, en an
que induc o al peca .
O ígenes a un comen a i me a b ic e e en a Jesuc is i als seus apbs-
ols, <<ca en aques s C is esde é semblan a la cab a i al ce a ell dels cé -
ols; a la cab a, pe qui: la se a mi ada excel.leix o a mi ada, i al cé ol, pe -
qui: a iba a ma a la se p28>>. P ocopi, epo a pe O ígenes, diu: <<L'espbs
és assimila al ce a ell dels cé ols no an pe qui: ano ei' les se ps, sinó
pe qui: ambé
ens ha nascu un in an , i un ill ens ha es a dona ;
ambé pe -
qui:
es a humilia a si ma eix;
pe al a banda ó a un cé ol pe ec e29>>.
Opii d'Apamea, poe a bucblico-didic ic, desp és d'a i ma que els cé -
ols són mol bons nadado s, s'es én en la desc ipció de la llui a en e cé ol
i se p: <<Pe 6 o a la &e a de se ps i de cé ols semp e es enen un odi
pe niciós: el cé ol ce ca a eu l'audaq se p pe les alls de les mun anyes.
Pe b, an bon pun ha is la pe ja de la se p o dida amb les se es lla gues ane-
lles, aleg an -se'n eno memen s'ad eqa p op del cau, i aplica els na ius
al
o-
a , a aien amb aspi acions iolen es la se p unes a cap a la llui a; el bu que
l'obliga a llui a con a la se a olun a , l'aniba a ex eu e del ons del ece .
>>Així que la se p eu ja l'enemic, enlai a cap amun , e s el cel, el seu
unes bescoll, i mos a una mica les den s, emen agudamen , i la e inosa
bbs ia pega cops amb el men ó espi an amb so in eja s xiule s.
>,To segui , pe b, el cé ol, pe la se a banda, ambé som ien , esmicola
el qui llui a debades amb la se a boca, i se'l menja assíduamen en o lla als
seus genolls i al seu coll.
,>Al e a, jeuen espa ses mol es elíquies commo en -se i palpi an
desp és del ca na ge.
I
al ol a sen is pie a del e que el més c uel
(=
la
se p), o i que és mol e ible, hagi caigu so a el cop de mol es mossega-
des30.>>
27
His . animal.
VI11
6.
In Can .
I1
8.
Les ma eixes idees es epe eixen en la se a homilia
In Can .
I1
9.
29
Ibidem. Les ma eixes idees es epe eixen en el seu comen a i
In Can .
I11
9.
30
Ad
Cyn.
I1
233-252.
En els e sos següen s (253-283), Opi2 a una desc ipció an as ica de
la llui a en e un cé ol i una ca e a de se pen s, adhe ides amb les se es
den s en o n del cos de l'animal, i conlou dien : <<Ell [el cé ol], anma eix,
sabedo que ha ebu un do del cel, ce ca a eu l'obscu co en d'un iu: de-
o an amb les se es mandíbules els pe i s c ancs que hi oba, n'ob é el e-
mei que no ha ap bs de ningú pe a la danyosa a ali a .
I,
o segui , elíquies
de les ho endes bbs ies cauen al e a de la pell [del cé ol] emo en -se en-
e els seus peus, i es clouen les e ides d'ambdues bandes e es pe les
queixalades3'>>.
Opi2 eincideix en un segon llib e seu, compa an l'ac uació del cé ol
con a la se p amb la del pop con a una mo ena: <<Com quan el cé ol co -
nu , ce can pels boscos la senda de les se ps, oba el es igi indaga lai-
an la pis a, i a iba al cau, i a so i el bp il a o a, i el de o a sense es-
pe a ; aquell, pe b, s'en o lla en o n dels genolls, el coll i el pi , i i'animal
mig osega s'espa geix debades, i les den s l'esmicolen o almen dins la
boca32>>.
Del alo p o ec o de les pells dels cé ols, Quin Se b Sammbnic se'n
a eco: <cau u ce uina pe noc em in pelle
qui es ce^^^^.
També Se b eco da
el ca hc e bene iciós de la sang ce a ina: <<ce uino ex e u dilu a coagula
~ino~~>>.
Soli ambé especi ica ia: <<Si desi ges escapa de les se ps, o ols c e-
ma -les: aques a combus ió, a més, pe la se a o o , descob eix i e ela la
malal ia, en el cas que un ingui la malal ia comicial35>>.
Més enda an enca a a egi ia: <<Llegim que la majo ia de la gen que
s'ha acos uma , cada ma i, a degus a ca n de cé ol han aniba a la ellesa
sense aga a eb es: aixb, p ecisamen , se 2 p o i ós si els cé ols han es a
mo s amb una sola e ida.
>>Pe a econbixe la longe i a dels cé ols, Alexand e el G an a po-
sa colla s en mol s cé ols, els quals, caGa s desp és de cen anys, enca a
no o e ien senyals de ellesa36.>>
Eusebi de Cesa ea
(ob.
339), en la se a ob a exegb ica
In Psalmos,
quan comen a el salm
18,
33,
aques Déu que em cenyeix de alen ia, que
em a ecó e el meu camí sense en ebancs; a que els meus peus co in
igual que els de les cé oles
i
em man é e m dal dels cims
( ad. dels
3'
In Cyn.
284-290.
32
Zn Hal.
I1
289-294.
33
XLV 28, 851. C . ambé Plini,
His . na .
XXVm 150 en els ex os co esponen s a la
no a 22.
34
XLV 15, 838. C . ambé Plini,
His . na .
XXVIII 150 en els ex os co esponen s a la
no a 22.
35
Col. e um memo ab.
19, 13. C . Plini,
His . na .
VIU 112 en el ex de la no a 9.
36
Col. e um memo ab.
19, 119. C . Plini,
His . na .
VIII 118-119 en els ex os de les no-
es 13 i 15.
Monjos de Mon se a ), a la in e p e ació següen : <<Sob e aques s cé ols,
mol es coses es diuen en les sag ades esc ip u es. Si algú, pe oci, esca eix
l'a gumen p oposa , pod a oba que el discu s a e e bncia als san s ho-
mes de Déu, els quals apa en del mig o es les se pen s i animals e inosos.
Tal és, ce amen , la na u alesa dels cé ols, la de ma a les se ps i o a gb-
ne a d'animals e inosos: animal mun anyenc i eloq, com són ambé els
san s de Déu, que mi en les coses de dal , i no les de la e a, i pe segueixen
les sublims amb l'amo pel egne dels cels37>>.
G ego i de Nissa, en la se a homilia al Can ic dels cAn ics, comen a:
<<Pe qui? és p opi de la na u alesa dels ce a ells que consumeixin bbs ies, i
que amb llu
alb
i
p opie a del seu colo acin ugi les se ps. Pe aixb és
assimila a la cab a, pe qub ho mi a o ; al ce a ell, pe b, pe qub epi gi i
consumeixi l'ac uació dels ad e sa is, que, amb una signi icació bpica,
anomena u ons
i
collades38>>.
Segle
V
D aconci po a la ma eixa e e bncia: <<Els cé ols pe den les banyes
dels seus on s a b a s; pe b, desp és d'ha e consumi se ps, o segui e-
so geixen palmi o mes39>>.
I enca a: ala medicina ce ca medul-les de cé ol40>>.
I ambé: <<la ce a p odueix medul.les emeie es ja que es nod eix de
se p, i els ma eixos e ins e i en la mo 41,>.
Ci il &Alexand ia, en el seu comen a i
al
Salm XVII, comen a: <<Es diu
que els cé ols són elocíssims i, a més, que són mo als pe a les se ps,
i que con endeixen amb els cagado s que els pe segueixen cap a les al u es.
Així, an els uns pe segui en Da id, com els al es ho e en amb Saül, el
qual no a aga a aquell, ja que Déu li a a egi eloci a i li a concedi de
epi ja els escu qons e inosos, és a di , els seus enemics.
>>Pe qui: els ce a ells enen una o ga na u al de ma a les e es i de e
ugi les se ps amb el seu alb i pe una ca ac e ís ica de la se a pell, amb aó
s'anomena el Senyo ce a ell,
pe qd aixa a la po bncia de l'enemic i la con-
sumeix.
>>Igualmen se sap que a ins ui els seus deixebles com a cé ols,
men e diu: Us he dona la acul a de epi ja les se ps i els esco pins (Luc.
X
19).
Se'n segueix, doncs, que sa anas és com una se p. Aques s, és a di ,
37
In
Psalmos
XVII
33-34.
38
Homil.
VIn
Can .
11
9.
39
De laudibus Dei
I
639-640.
40
De laudibus Dei
I1
276.
4'
Sa is ac io
67-68.
els qui l'han escol a , a bs que han accep a del Sal ado la acul a d'aixa-
a se ps i esco pins, no són aga a s, sinó que, abandonan l'a ec e baix i e -
enal, endeixen cap a la mun anya, e s la p eciosa
Filó Ca paci insis i h amb una in e p e ació me a b ica: <<El ce a ell
dels cé ols ma a les bbs ies e inoses
...
Pe aixb l'esposa l'assimila [l'espbs,
és a di , C is ] a la cab a o al ce a ell dels cé ols, ja que, els pe judicials
pensamen s in odu'i s en els espe i s dels jus os pel maligne, el Ve b celes-
ial, a la mane a d'un cé ol, els ex eu i els esquinqa amb l'espasa més
aguda, que els a lliu a a ells [als apbs ols], és a di , amb el aonamen de
pie a . Bellamen , doncs, s'assimila al ce a ell dels cé ols dal de les mun-
anyes de Be el, és a di , sob e els sup ems o des dels jus os43>>.
Teodo e de Ci
(ob.
458)
ecull les dues idees adicionals: <<Es diu
ambé que els cé ols enen un ce odi na u al con a les se ps, de al
mane a que de o en les se ps i els escu Gons, i al es bbs ies semblan s, com
si ossin he bes, ja que no són a ec a s pe cap dolbncia pe ha e inge i
aquella menja4'b. Poc més enda an , Teodo e pa la ambé de la acul a
concedida als deixebles del C is de camina pe sob e les se ps i els esco -
pins, i anomena els apbs ols amb el nom de cé ols, pa a asejan així el
Salm
XXVIII.
Segle
VI
Isido de Se illa di ia: <<Aques s [els cé ols] enemics de les se ps,
quan se sen en ag euja s pe la malal ia, amb l'alb dels seus na ius les ex-
euen dels caus, i, supe an el dany del e í, es gua eixen amb la se a
menja4%.
Segle
XI
El bizan í Nice as Pec o a us ecolli ia la ima ge del cé ol com a sim-
bol de ideli a als manamen s di ins, aconsellan al c is ii una ida no so -
mesa a les passions: <<Així com els cé ols, que mengen na u almen les
se ps, ans o men, g acies a la calo ada p odulda en una lla ga cu sa, la e-
inosa na u alesa de les se ps en mesc --cosa ind ei%le!-, segons que con-
en, sense so i -ne cap dany, així ambé nosal es, eben , en el ons del nos-
e in el.lec e, o pensamen de cupidi a , el ans o mem, pe l'a den cu sa
42
In Psalmum
XVII
34.
43
Ena . in Can .
XLIX
9.
"
In Can .
11
9.
45
E ym.
XII
1,
18.