Cérvols i serps

Pe e Villalba i Va neda Uni e si a Au bnoma de Ba celona ABSTRACT F om Fla ius Josephus, An . Jud. 11 246, he au ho collec s and analyzes li e a y e e ences o G eek and La in w i e s in ela ion o a ha d ques- ion: i s ags ea se pen s. Fa ja alguns anys, em a a iba ' a les mans la o ochpia de dues no es ( es pigines en o al), e es de la Re ue A chéologique, edac ades pe A. Boissie 2, que apo a en obse acb~s sob e ce s compo amen s dels cé ols en on de les se ps, a an d'una no a de M. Cle mon -Ganneau3 so- b e el següen passa ge de Fla i Josep: <<Aques animal [ ibis] és el pi jo enemic de les se ps, ca aques es ugen d'ells quan les a aquen i, un cop ca~ades en la sF a ugida, se les empassen de la ma eixa mane a que ho an els cé ols4>>. Es a di , els cé ols mengen se ps. En la segona de les no es, Boissie exp essa a un bon desig: <<Je e ai obse e combien i1 se ai u ile d'a oi des epe oi es comple s, en e - man ous les enseignemen s donnés pa les au eu s classiques su les ob- se a ions zoologiques, bo aniques, e c., qu'igno en p esque oujou s les na- u alis es mode nes,,. Doncs bé, he edac a aques es udi amb l'objec iu d'aplega i de comen a un ampli epe o i de on s clissiques i a danes e- e en s a les elacions cé ol-se p, o espe an elega a l'obli la solució b pica que algun au o clksic i els comen a is es mode ns han o mula quan esc iuen que l'enemis a exis en en e el cé ol i la se p és, simplemen , una llegenda. ' Al bon amic i p o esso Edua d Ripoll ag aeixo, des d'aques es a lles, que em acili és un p ime ma e ial, que, sens dub e, ha es a la mo i ació immedia a d'aques a icle. A. Boissie , aLes ce s mangeu s de se pen s*, RA IX (1906) 224-225, i ídem XII (1908) 424. A Jou nal des Sa an s (1901) 454. An . Jud. I1 246. Ja Bocha , seguin un escolias a, ha ia e de i a el nom EAacpog elnin en comp e l'enemis a de cé~ols i se ps: ae'ieq a~ 66 xa@& o khei as Bqey, oio ei Eho pis TY Lj , (Hie ozoicon 1675, I 885 SS). El alo d'aques a e imologia és pu amen omin ic. Cal, més a ia , oba -la en l'a el *eh-, és a di , en la idea de apidesa, ugida, e c. A is b il és el pun de pa enqa de les e e bncies zoolbgiques dels au- o s clhssicss pos e io s. Malg a , pe b, els seus es udis ap o undi s sob e els animals, no he oba cap obse ació sob e l'enemis a en e cé ols i se ps. La si uació, doncs, és decepcionan pel que a al ema p oposa . En l'apa - a 5 dedica a les llui es en e els animals, no hi igu a cap esmen del cé - ol; en el dedica a la mane a de iu e els cé ols, ampoc no s'esmen a la se a ac i ud en on de les se ps6. Segle I aC La adició lla ina s'ob e amb Luc eci. Empbs cap a la acionali zació de les c eences eligioses, Luc eci locali za 1'A e n a di e ses egions, i, en conc e , el de la se a en ada: ccNo c eguem que, casualmen , la po a de l'O c sigui en aques es egions [Cumes, A enes, Sí ia]; a pa i d'aixb no pen- sem que, pe allí so a, els déus Manes an so i les hnimes dels di un s cap a les ibes de l'Aque on a la mane a dels cé ols de peus ala s, quan passa que, segons c eenqa, an so i , amb l'ai e de llu s na ius, la gbne a de les se ps de dins els caus7>>. Luc eci p en l'aspec e malb ic dels Manes -malg a el signi ica de ccbenb olsn del seu nom que els aplica en amb hnim de p opicia -se'ls- i l'iden i ica amb l'acció dels cé ols pe judicial pe a les se ps. Es ac a, doncs, d'una c eenGa -ce ui pu an u -, segons la qual la ma eixa acili- a amb qui: els cé ols an so i les se ps de llu s caus es pod ia dona en l'acció dels Manes. Segle I dC Luca ja és plenamen he eu del e que es em es udian : <<No hi manca l'escuma dels gossos hid b obs, ni les ísce es del linx, ni la b eb a nodal de la e ible hiena, ni les medul.les de cé ol eng eixades amb ca n de se ps>>. És a di , la medul.la dels cé ols és medicinal pel e que aques s ani- mals hagin menja se ps, conside ades ambé medicinals. En la segona mei a del segle I Fla i Josep ecolli ia el ema de l'ene- mis a cé ol-se p, al com hem esmen a al comenqamen . La on lla ina més de allada i ex ensa és, sens dub e, Plini el Vell. A pa i de les pa aules ccce uis quoque es sua maligni as, quamquam placi- His animal. 608b. His animal. 61 la. ' De e um na . 762-766. Pha salia VI 671-673. dissimo animalium9w, Plini a una lla ga explicació sob e llu ep oducció, llu s c ies, llu cap enimen , llu co namen a (d'olo de la qual, en c ema - se una de les dues banyes, posa en ui alo les se ps i es an paleses les ma- lal ies comicials" [l epilbpsia]>>, i llu longe i a . I a egeix: ((Els cé ols són ambé en llui a amb la se p: busquen llu s caus, i amb el bu de llu s na ius les an so i 12, o i que s'hi esis eixen. També l'olo de la banya de cé ol c emada é una p opie a singula pe a allunya les se ps; con a les picades de se p, en can i, el emei més bo és el coigul d'un. ce a ell mo dins el en e de la se a ma e13>>. A con inuació, Plini assegu a que la ida dels cé ols és longa14, i a e- geix: ((Sabem que algunes dames de ang p incipesc enien el cos um de menja una mica de ca n de cé ol cada ma í, i que, du an la se a lla ga ida, ha ien escapa de les eb es1%>. Pe b un aspec e que c ida I'a enció de Plini és el bu o l'alb dels ani- mals, sob e el qual a obse a : ((l'alk dels ele an s a so i les se ps de llu s caus; el dels cé ols, les c ema1%. S'ob e aquí un p oblema e i- molbgic basan -se en la p oximi a o mal en e gAa og i gAayla~. En aques ma eix sen i , 1'E ymologicon Magnum diu: ~gAacpaq... 616 h ZAxei 06~ ~Q?EL~ xai d c iee 616 6 ,u xzlj~w >>. Es a di , l'ele an a so i les se ps com ho an els cé ol^'^, amb el benen bs que, a ni ell popula , hom c eia que la ompa de l'ele an se ia una se p aspi ada pe ell, al com queda ecolli pe Luc eci: ccanguimanus elephas18>> i icboues lucas ... anguimanus"~. C ec, simplemen , que el e me anguimanus ecull només la e sa ili a de la ompa de l'ele an en compa ació amb la del cos d'una se p, de mane a que aques adjec iu signi ica, més a ia , un animal <<de mi en o ma de se p>>, o ade mi se pen ina>>, o <<de mi que se pen- eja>>, és a di , <<de ompa se pen ina>>. His . Na . VI11 112. 'O Va ó (Re . us . 111 9,14) i Columela (VI1 4,6) ambé assenyalen el pode de les banyes del cé ol. Plini hi insis i h en l'apa a 118, que e a con inuació, i en el llib e XXVIII 149, que ambé eu em més enda an . A is b il (His . animal. IV 8,15) ja ha ia assegu a que el um de la banya del cé ol eia ugi les o migues. " His Na . VI11 1 15. l2 Idea ja ecollida pe Luc eci (De e um na . VI 765) i, desp és, pe Ma cial (XII 28 [29] 3-6). l3 Na . His . VI11 118; c . ambé el llib e XXVIII 150. l4 Sob e la longe i a p o e bial dels cé ols, c . A is b il, P. animal. IV 2, pe b ho con adiu a His . animal. VI 29,3; Plu a c, De ec . o ac. 11,4,15cd; Vi gili, Buc. VI1 30; Ju enal 14,251. l5 His . Na . VI11 119; la ma eixa idea es oba en el llib e XXVIII 228. Sob e les p opie- a s m diques del cé ol, c . el Thesau us Linguae La inae, s. u. ce uus. l6 His . Na . XI 279. l7 C . Bocha en la no a 4. IS De e um na . I1 537. l9 De e um na . V 1303. Plini se 2 enca a més explíci : <<[I491 Ningú no igno a que els cé ols des ueixen les se ps, de mane a que, allh on es obin, les an so i dels seus caus i se les mengen20. >>I, ce amen , no són només els cé ols ius que comba en les se ps, ans ambé cadascuna de llu s pa s p eses a pa . Hom diu [dic um es ] que són posades en ui a amb la o o de llu s banyes quan se les c ema; en can i diuen que aques s bp ils són a e s quan es c emen ossos de la pa de dal de la ga gamella. >>[I501 Assegu en que les pells de cé ol es eses a so a d'algú p opo - cionen somnis exemp s d'aquella po , i que un cohgul de sang de cé ol ba- eja amb inag e gua eix llu s picades, i, si només se l'ha manipula , la se p no a aca aquell dia. >>També els seus es icles en elli s o el memb e del mascle són admi- nis a s dins el i d'una mane a saludable; igualmen que l'es ómac anome- na ~en i~ellio~~. >>Les se ps ugen ins i o d'aquells qui només po en una den de cé - ol o que s'han ungi amb medul-la o sbu de cé ol o de edell. >>A a bé, pe a ob eni els millo s emeis, es p e e eix el cohgul d'un ce - a ell ex e de l'ú e de la ma e, com ja hem indica (His . Na . VI11 118). >>Es diu [ ahun ] que la sang de cé ol, si es c ema sob e us a de len isc jun amen amb la se pen kia [d acon ion] i la sajolida [cunilago] i l'ancusa [anchusa], a eu les se ps; que, desp és, se'n an, si, apa an -ne la sang, hom hi a egeix pi e e. >>T obo en els au o s g ecs un animal més pe i que el cé ol i de pbl, al capda all, semblan , que s'anomena ophion, que només es oba a Sa denya. Em penso que ha desapa egu , i ome o, pe aixb, explica les medecines que Aques ex ecull o a la cibncia de l'an igui a sob e les ca ac e ís iques peculia s del cé ol. Així, s'especi ica la ugida de les se ps de llu s caus, el pode de la o o de les banyes c emades, la p o ecció de les pells i les p o- pie a s medicinals del cohgul de sang i d'al es pa s del cé ol. Aquí escau ci a , una egada més, el es imoni de B~issie ~~: <<La chai des se pen s es , h ce qu'on me di , la noum u e la plus o dinai e de ce ani- 20 Sob e la i ali a en e cé ols i se ps, c . Dioscb ides, Eupo . ii 63 i 128; Nicand e, The . 36, i Plu a c, Iun. 2, 3. 21 És a di , el llib e dels uminan s o ma pe nomb osos plecs. Quan a l'ús mkdic dels es- icles, geni als i es 6mac, hi ha e e kncies pos e io s: Nicand e, The . 36; Dioscb ides, Eupo . Ii 48; Sex Pla bnic, De ce uo I 15; Quin Se k Sammbnic, XLV 29,852. 22 Na . His . XXVIII 149-15 1. 23 Al ed Boissie escull una ca a en e les Le es édi ian es e cu ieuses dels missione s jesui es, esc i a el dia 2 de no emb e de 1717 a Pequin, en la qual, desp és de pa la del cé - ol mesque , que es oba a a les mun anyes occiden als de la capi al, i de la mane a d'ex eu e- li el mesc, es an no a unes dades que conco den plenamen amb els documen s clhsics. mal. Bien que ces se pen s soien d'une g andeu eno me, le che euil n'a nu- lle peine h les ue , pa ce que dbs qu'un se pen es h une ce aine dis ance du che euil, i1 es ou 2 coup a s é pa l'odeu du musc; ses sens s'a ai- blissen e i1 ne peu plus se mou oi . ,>Cela es si cons an que les paysans, qui on che che du bois ou ai e du cha bon su ces mon agnes, n'on poin de meilleu sec e pou se ga an i de ces se pen s, don la mo su e es bs dange euse, que de po e su eux quelques g ains de musc. Alo s ils do men anquillemen ap ks leu dine . Si quelque se pen s'app oche d'eux, i1 es ou h coup assoupi pa l'o- deu du musc e i1 ne a pas plus loin.,) Un llad e lliga de mans i cus odia di ícilmen pod h oba es. Pe b aques no és el cas d'He mbgenes, el << ill d'He mes)>, el déu dels llad es. Ma cial ap o i a el ema eduin -10, p hc icamen , a l'absu d: ape bé que con olis la se a mh d e a i li e inguis l'esque a, oba h mane a de eu e' un o alló: aixi l'alb del cé ol abso beix la gblida se p, aixi I is s'empo a cap al cel les aigües que cau an des de les al u es24)). Un absu d, pe 6 amb sen i , en an que posa un exemple impossible de du a e me sense l'ús de les mans, pe b sí pe ni jh d'una cosa que és, a p ime a is a, impensable, com és el bu o l'alb, a la mane a com ho an els cé ols. Segle 11-111 Te ul.lih e oca el cé ol menjado de se pen s: c Taceo ce uum, quod e ipse ae a is suae a bi e , se pen e pas us ueneno languesci in iuuen u- em2%. Elih, en la se a His ci ia dels animals, a 2 un ecull de o a la adició ce a ina: <<Un cé ol enq una se p g hcies a un ex ao dina i do que la na- u alesa li ha concedi . I la se p, pe bé que és el pi jo enemic quan és al seu cau, no se'n po escapa , ans el cé ol, ecolzan -s'hi, amb p ecaució de la picada, aspi a amb iolbncia a a és dels seus na ius i l'a ossega amb el seu ai e com pe a d'encan e i, i la a so i o a con a la se a olun a , i, quan ja és a l'ex em ex e io [del cau], comenqa a menja -se-la. I a aixb sob e- o du an I'hi e n. >>Una egada, ben ce , s'esde ingué que un home, i desp és d'ha e esmicola una banya de cé ol, llanqh, a con inuació, la pols al oc, i el um que puja a éu so i les se ps d'a eu, ja que no podien supo a 1'010 ~~.,> 24 Epig . XII 28 [29], 3-6. 25 De pall. I11 3. 26 His . animal. 11 9. I, a més, una b eu e e bncia al món dels caqado s i dels caqa s: <<Sem- bla que els ases són icilmen caqa s i aga a s pels llops; les abelles, pe l'o- cell menjado d'abelles, les o migues, pe les o ene es, i les se ps, pels cé - ols. La pan e a cap u a la majo ia d'animals, i especialmen la mona, pe llu Segle 111-IV La adició pa is ica es a un ampli essb d'aques es dades, que comen a d'una mane a me a b ica: Jesuc is se 2 assimila al cé ol, ambé ho se an els seus apbs ols i deixebles, i el diable se i iden i ica amb la se p, en an que induc o al peca . O ígenes a un comen a i me a b ic e e en a Jesuc is i als seus apbs- ols, <<ca en aques s C is esde é semblan a la cab a i al ce a ell dels cé - ols; a la cab a, pe qui: la se a mi ada excel.leix o a mi ada, i al cé ol, pe - qui: a iba a ma a la se p28>>. P ocopi, epo a pe O ígenes, diu: <<L'espbs és assimila al ce a ell dels cé ols no an pe qui: ano ei' les se ps, sinó pe qui: ambé ens ha nascu un in an , i un ill ens ha es a dona ; ambé pe - qui: es a humilia a si ma eix; pe al a banda ó a un cé ol pe ec e29>>. Opii d'Apamea, poe a bucblico-didic ic, desp és d'a i ma que els cé - ols són mol bons nadado s, s'es én en la desc ipció de la llui a en e cé ol i se p: <<Pe 6 o a la &e a de se ps i de cé ols semp e es enen un odi pe niciós: el cé ol ce ca a eu l'audaq se p pe les alls de les mun anyes. Pe b, an bon pun ha is la pe ja de la se p o dida amb les se es lla gues ane- lles, aleg an -se'n eno memen s'ad eqa p op del cau, i aplica els na ius al o- a , a aien amb aspi acions iolen es la se p unes a cap a la llui a; el bu que l'obliga a llui a con a la se a olun a , l'aniba a ex eu e del ons del ece . >>Així que la se p eu ja l'enemic, enlai a cap amun , e s el cel, el seu unes bescoll, i mos a una mica les den s, emen agudamen , i la e inosa bbs ia pega cops amb el men ó espi an amb so in eja s xiule s. >,To segui , pe b, el cé ol, pe la se a banda, ambé som ien , esmicola el qui llui a debades amb la se a boca, i se'l menja assíduamen en o lla als seus genolls i al seu coll. ,>Al e a, jeuen espa ses mol es elíquies commo en -se i palpi an desp és del ca na ge. I al ol a sen is pie a del e que el més c uel (= la se p), o i que és mol e ible, hagi caigu so a el cop de mol es mossega- des30.>> 27 His . animal. VI11 6. In Can . I1 8. Les ma eixes idees es epe eixen en la se a homilia In Can . I1 9. 29 Ibidem. Les ma eixes idees es epe eixen en el seu comen a i In Can . I11 9. 30 Ad Cyn. I1 233-252. En els e sos següen s (253-283), Opi2 a una desc ipció an as ica de la llui a en e un cé ol i una ca e a de se pen s, adhe ides amb les se es den s en o n del cos de l'animal, i conlou dien : <<Ell [el cé ol], anma eix, sabedo que ha ebu un do del cel, ce ca a eu l'obscu co en d'un iu: de- o an amb les se es mandíbules els pe i s c ancs que hi oba, n'ob é el e- mei que no ha ap bs de ningú pe a la danyosa a ali a . I, o segui , elíquies de les ho endes bbs ies cauen al e a de la pell [del cé ol] emo en -se en- e els seus peus, i es clouen les e ides d'ambdues bandes e es pe les queixalades3'>>. Opi2 eincideix en un segon llib e seu, compa an l'ac uació del cé ol con a la se p amb la del pop con a una mo ena: <<Com quan el cé ol co - nu , ce can pels boscos la senda de les se ps, oba el es igi indaga lai- an la pis a, i a iba al cau, i a so i el bp il a o a, i el de o a sense es- pe a ; aquell, pe b, s'en o lla en o n dels genolls, el coll i el pi , i i'animal mig osega s'espa geix debades, i les den s l'esmicolen o almen dins la boca32>>. Del alo p o ec o de les pells dels cé ols, Quin Se b Sammbnic se'n a eco: <cau u ce uina pe noc em in pelle qui es ce^^^^. També Se b eco da el ca hc e bene iciós de la sang ce a ina: <<ce uino ex e u dilu a coagula ~ino~~>>. Soli ambé especi ica ia: <<Si desi ges escapa de les se ps, o ols c e- ma -les: aques a combus ió, a més, pe la se a o o , descob eix i e ela la malal ia, en el cas que un ingui la malal ia comicial35>>. Més enda an enca a a egi ia: <<Llegim que la majo ia de la gen que s'ha acos uma , cada ma i, a degus a ca n de cé ol han aniba a la ellesa sense aga a eb es: aixb, p ecisamen , se 2 p o i ós si els cé ols han es a mo s amb una sola e ida. >>Pe a econbixe la longe i a dels cé ols, Alexand e el G an a po- sa colla s en mol s cé ols, els quals, caGa s desp és de cen anys, enca a no o e ien senyals de ellesa36.>> Eusebi de Cesa ea (ob. 339), en la se a ob a exegb ica In Psalmos, quan comen a el salm 18, 33, aques Déu que em cenyeix de alen ia, que em a ecó e el meu camí sense en ebancs; a que els meus peus co in igual que els de les cé oles i em man é e m dal dels cims ( ad. dels 3' In Cyn. 284-290. 32 Zn Hal. I1 289-294. 33 XLV 28, 851. C . ambé Plini, His . na . XXVm 150 en els ex os co esponen s a la no a 22. 34 XLV 15, 838. C . ambé Plini, His . na . XXVIII 150 en els ex os co esponen s a la no a 22. 35 Col. e um memo ab. 19, 13. C . Plini, His . na . VIU 112 en el ex de la no a 9. 36 Col. e um memo ab. 19, 119. C . Plini, His . na . VIII 118-119 en els ex os de les no- es 13 i 15. Monjos de Mon se a ), a la in e p e ació següen : <<Sob e aques s cé ols, mol es coses es diuen en les sag ades esc ip u es. Si algú, pe oci, esca eix l'a gumen p oposa , pod a oba que el discu s a e e bncia als san s ho- mes de Déu, els quals apa en del mig o es les se pen s i animals e inosos. Tal és, ce amen , la na u alesa dels cé ols, la de ma a les se ps i o a gb- ne a d'animals e inosos: animal mun anyenc i eloq, com són ambé els san s de Déu, que mi en les coses de dal , i no les de la e a, i pe segueixen les sublims amb l'amo pel egne dels cels37>>. G ego i de Nissa, en la se a homilia al Can ic dels cAn ics, comen a: <<Pe qui? és p opi de la na u alesa dels ce a ells que consumeixin bbs ies, i que amb llu alb i p opie a del seu colo acin ugi les se ps. Pe aixb és assimila a la cab a, pe qub ho mi a o ; al ce a ell, pe b, pe qub epi gi i consumeixi l'ac uació dels ad e sa is, que, amb una signi icació bpica, anomena u ons i collades38>>. Segle V D aconci po a la ma eixa e e bncia: <<Els cé ols pe den les banyes dels seus on s a b a s; pe b, desp és d'ha e consumi se ps, o segui e- so geixen palmi o mes39>>. I enca a: ala medicina ce ca medul-les de cé ol40>>. I ambé: <<la ce a p odueix medul.les emeie es ja que es nod eix de se p, i els ma eixos e ins e i en la mo 41,>. Ci il &Alexand ia, en el seu comen a i al Salm XVII, comen a: <<Es diu que els cé ols són elocíssims i, a més, que són mo als pe a les se ps, i que con endeixen amb els cagado s que els pe segueixen cap a les al u es. Així, an els uns pe segui en Da id, com els al es ho e en amb Saül, el qual no a aga a aquell, ja que Déu li a a egi eloci a i li a concedi de epi ja els escu qons e inosos, és a di , els seus enemics. >>Pe qui: els ce a ells enen una o ga na u al de ma a les e es i de e ugi les se ps amb el seu alb i pe una ca ac e ís ica de la se a pell, amb aó s'anomena el Senyo ce a ell, pe qd aixa a la po bncia de l'enemic i la con- sumeix. >>Igualmen se sap que a ins ui els seus deixebles com a cé ols, men e diu: Us he dona la acul a de epi ja les se ps i els esco pins (Luc. X 19). Se'n segueix, doncs, que sa anas és com una se p. Aques s, és a di , 37 In Psalmos XVII 33-34. 38 Homil. VIn Can . 11 9. 39 De laudibus Dei I 639-640. 40 De laudibus Dei I1 276. 4' Sa is ac io 67-68. els qui l'han escol a , a bs que han accep a del Sal ado la acul a d'aixa- a se ps i esco pins, no són aga a s, sinó que, abandonan l'a ec e baix i e - enal, endeixen cap a la mun anya, e s la p eciosa Filó Ca paci insis i h amb una in e p e ació me a b ica: <<El ce a ell dels cé ols ma a les bbs ies e inoses ... Pe aixb l'esposa l'assimila [l'espbs, és a di , C is ] a la cab a o al ce a ell dels cé ols, ja que, els pe judicials pensamen s in odu'i s en els espe i s dels jus os pel maligne, el Ve b celes- ial, a la mane a d'un cé ol, els ex eu i els esquinqa amb l'espasa més aguda, que els a lliu a a ells [als apbs ols], és a di , amb el aonamen de pie a . Bellamen , doncs, s'assimila al ce a ell dels cé ols dal de les mun- anyes de Be el, és a di , sob e els sup ems o des dels jus os43>>. Teodo e de Ci (ob. 458) ecull les dues idees adicionals: <<Es diu ambé que els cé ols enen un ce odi na u al con a les se ps, de al mane a que de o en les se ps i els escu Gons, i al es bbs ies semblan s, com si ossin he bes, ja que no són a ec a s pe cap dolbncia pe ha e inge i aquella menja4'b. Poc més enda an , Teodo e pa la ambé de la acul a concedida als deixebles del C is de camina pe sob e les se ps i els esco - pins, i anomena els apbs ols amb el nom de cé ols, pa a asejan així el Salm XXVIII. Segle VI Isido de Se illa di ia: <<Aques s [els cé ols] enemics de les se ps, quan se sen en ag euja s pe la malal ia, amb l'alb dels seus na ius les ex- euen dels caus, i, supe an el dany del e í, es gua eixen amb la se a menja4%. Segle XI El bizan í Nice as Pec o a us ecolli ia la ima ge del cé ol com a sim- bol de ideli a als manamen s di ins, aconsellan al c is ii una ida no so - mesa a les passions: <<Així com els cé ols, que mengen na u almen les se ps, ans o men, g acies a la calo ada p odulda en una lla ga cu sa, la e- inosa na u alesa de les se ps en mesc --cosa ind ei%le!-, segons que con- en, sense so i -ne cap dany, així ambé nosal es, eben , en el ons del nos- e in el.lec e, o pensamen de cupidi a , el ans o mem, pe l'a den cu sa 42 In Psalmum XVII 34. 43 Ena . in Can . XLIX 9. " In Can . 11 9. 45 E ym. XII 1, 18.