UN
ALTRE FREUD,
SI
US
PLAU
Sob e les elacions en e psicoanhlisi i sociologia
Joan Es uch
Resum
En aques a icle, l'au o eclama una no a isió de l'ob a de F eud des
de lape spec i a de les cil.ncies socials
i
de la sociologia més di ec amen . A
a es, d un es udi de alla i e udi d'alguns dels e mes clau de l'ob a de
F eudpalesa la e i e sació que aques s han so e en se adui s
i
di osos
pos e o men des
'
e l'angl ?~, de mane a que aques a e gi e sacw ha causa
g eus e o s pel que a al signi ica d'aques s e mes. Pe 6, a més, al
i
com la
ece ca en cu s sob e la qiies ó pe me d'apun a , ha gene a un in e essan
p océs de medicali zació de la psicoanhlisi.
En es e a iculo, el au o eclama una nue a isión de la ob a de F eud
desde
h
pe spec i a de las ciencias sociales y en pa icula de la sociología. A
a és de un es udio de allado y e udi 0 de algunos de 10s é minos cla es de
la ob a de F eudpone de mani ies o
L
e gi e sación que
10s
mismos han su-
ido al se inco ec amen e aducidos
y
pos e io men e di undidos desde el
nglés, de al mane a que es a e gi e sanón ha causado g a es e o es sob e
el e dade o signi icado de 10s e minos. Pe o, además, al como la in es i-
gación en cu so sob e el ema e mi e a un a , ha o iginado un in e esan e
p oceso de medicalización de4sicoanáLis.
A bs ac
In his a icle, he au ho calls o a new ision o F eud's wo k om a
ec i e and speci icall ]' om sociology. Th ough he
wo ds in
$ eiud's wo k he au ho p esen s
ha e su e ed by English ansla ion. This
al e a ion has p o oked main e o s a ound he eal meaning o hese wo ds.
And as he s udy unde lines his has also gene a ed un in e es edp ocess o
medicaliza ion o psychoanalysis
D'en e les múl iples iaons que expliquen el p océs de g adual allunya-
men de la psicoanilisi espec e de les ci ncies socials, i més conc e amen de
11
7
Pape s
36 (1991) (117-131)
<<Pape s>: Re is a de Sociologia
la sociologia, n'hi ha una que endeix a passa desape cebuda als ulls dels psi-
coanalis es i dels sociblegs alho a: les de o macions
a
les quals ha es a so m s
el pensamen de F eud en les di e ses aduccions de la se a ob a.
El desman ellamen del mo imen psicoanali ic en els paisos de pa la ale-
manya, com a conseqü ncia de la pe secució nazi con a els p ac ican s
d'aques a cccii ncia jue a,,, exilia s majo i i iamen als Es a s Uni s i a la G an
B e anya, éu que l'angl s esde ingués, a pa i dels anys qua an a, la llengua
hegemhica de la psicoanilisi. També els sociblegs, quan han llegi F eud,
l'han llegi majo i i iamen en aques a llengua, que ha es a el ehicle pe ex-
celsli ncia d'un con inua
p océs de medicali zació de la psicoanalisi.
Aques a icle se si ua dins
el
ma c d'una ece ca en cu s, mol més implia,
que p e én ésse a la egada una anilisi sociolbgica del mo imen psicoanalí-
ic, i un es udi sob e les elacions -o iginals, i p esen s, p e isibles
i possibles- en e psicoanilisi i sociologia.
La ece ca po ésse en esa com una con ibució a la onamen ació d'aque-
lla <<psicologia sociolbgica~ que en epe ides ocasions ha p opugna Pe e Be -
ge (1965,1986): una <<psicologia sociolbgica>> que pa in de la his o ici a de
les con igu acions psíquiques, les elacionés amb el con ex social en les quals
so geixen, en la clissica pe spec i a d'una sociologia del coneixemen (Be ge
&
Luckmann, 1966).
Pe 6 ambé es pod ia en end e com un in en de espos a a all6 que Wi -
gens ein anomena a <<la doble pa adoxa. de F eud i la psicoanilisi. Segons
Wi gens ein, d'una banda enim el e que F eud << é semp e quelcom d'im-
po an a di -nos, ni que no ingui aó en all6 que diu,; men e que d'al a
banda el g an impac e de la psicoanilisi, an a Eu opa com
a
Am ica, <<ha es-
a en bona pa pe niciós,, ja que pe eu e p o i dels ensenyamen s eu-
dians cal exe ci el sen i c í ic, quan en eali a el mo imen psicoanali ic s'ha
oposa cada cop més a aques exe cici de l'espe i c í ic (Ba e , 1966), i ha
con i ma així la eali a d'aquella amenaqa sob e la qual ha ia ad e i ja a
mol s anys E nes Jones: <<Vigilem que la nos a Associació Psicoanalí ica
In-
e nacional, en comp es d'ésse el b essol d'una idea, no n'esde ingui el aü ,
(Jones, 1955).
La ece ca mi a de esold e la segona de les pa adoxes apun ades pe Wi -
gens ein mi jan~an la esi d'un p og essiu p océs de medicali zació de la psi-
coanilisi, que sens dub e ha consolida el mo imeo des del pun de is a o -
gani za iu, alho a que l'allunya a pe b de la se a inicial p oximi a al conjun
de les ci ncies socials.
Un
al e F eud si us plau
Quan a la p ime a de les dues pa adoxes, la p opos a consis i ia a a i ma
que des d'un pun de is a sociolbgic an impo an és no cau e en la emp a-
ció de ole demos a l'exis ncia d'una hipo k ica iden i a en e l'en oca-
men psicoanalí ic i el sociolbgic, com e i a la emp ació de sub a lla -ne una
suposada incompa ibili a adical. Si ens ixem en allb que F eud << é a di ,, in-
dependen men del e que des de la nos a bp ica << ingui o no ingui aó,,
senzillamen es ac a de no igno a es d'allb que en el seu pensamen i en la
se a ob a connec a amb la pe spec i a i amb la eo ia sociolbgiques.
I
aixb im-
plica no sols que ens p egun em quins elemen s de la eo ia eudiana són sus-
cep ibles d'ésse inco po a s a la eo ia sociolbgica, sinó ambé -i sob e o -
adona -se cla amen de o s aquells elemen s a ibuibles al pensamen de
F eud que de e o men pa ja del co pus de coneixemen s que habi ualmen
emp em en sociologia.
Pe b si aques és el ma c global de la ece ca en cu s, l'abas del p esen a -
icle és mol més limi a . Fen cas dels consells de W igh Mills en les se es
conside acions sob e c<l'o ici a esanal de l'in el.lec ual>> (Mills, 1959), expli-
ci em quina és l'expe i ncia conc e a a pa i de la qual s'ha desen olupa
aques capí ol de la ece ca, ni que calgui adop a p o isionalmen , com diu
el ma eix Mills, <<pe o ~a, un o pe sonal,, (p. 239 de l'edició ca alana).
Fa p op de cinc anys aig accep a l'ench ec de adui els ex os de les
ponincies d'una con e kncia in e nacional de psicoanalis es. Calia adui al
cas ellh una se ie de ex os ancesos i alemanys, i alians, po uguesos i, sob e-
o , anglesos. Pe al <<&ambien a -me>>, ha ia comenGa a ellegi F eud, en
els idiomes que ins alesho es I'ha ia llegi semp e, i en les edicions que enia
més a mi, anceses i cas ellanes. Pe b no en la llengua o iginal, l'alemany, ni
en l'idioma que des de a mol s anys és emp a pe la g an majo ia de psico-
analis es de o el món, que és l'angles.
D'al a banda, al a di que en aquells momen s jo es a a animicamen << o-
ca ~, o <<sensibili za >>, pe la me a ecen expe i ncia de la aducció al ca ali
de L'i icap o es an i ['espe i del capi alisme, de Webe : una asca en la qual
m'ha ia oba amb unes di icul a s mol conside ables, i en el decu s de la
qual ha ia descobe e o s ancamen so p enen s en algunes de les e sions
que ha ia consul a , ins al pun que en o ~a casos e en e o s que conduien
a una mani es a de o mació del pensamen de Webe .
Implíci amen , doncs, i en el momen ma eix d'ence a la eina, s'ha ia es-
able un pa al.lelisme: en ambdós casos es ac a d'un au o que esc iu en
alemany, pe b que
a
ni ell in e nacional és bisica nen conegu a a és de les
<<Pape s>,: Re is a
de
Sociologia
edicions en llengua anglesa de les se es ob es.
I
en o s dos casos la me a ap o-
ximació als ex os adqui ia, a més, una dimensió subjec i amen no a: la de
l'bp ica de lec u a peculia del aduc o .
En aques con ex em obo un bon dia amb un dels múl iples eballs on
F eud pa la epe idamen de 10s ins in os (segons la aducció de les Ob as
Comple as de Biblio eca Nue a, que és la ma eixa dels olums de bu xaca
dYAlianza), men e que comp o o que en ancks hom pa la sis emi icamen
de les pulsions. Allb que en una al a si uació p obablemen no hau ia es a
més que una cu iosi a pe conkixe les aons de la disc epincia, esde é en
aques cas -des de l'bp ica especí ica de qui llegeix <<amb ulls,, de aduc o -
un elemen d'in iga,
i
gai ebé d'inquie ud. Esde é, en de ini i a, el ac o de-
sencadenan d'una lla ga i minuciosa indagació, als esul a s de la qual em e-
e i é en aques a icle, o i abandonan a a ja el cc o pe sonal, d'aques a ex-
plici ació de l'expe ikncia conc e a que la a p o oca .
F eud u ili za en unes quan es ocasions el mo alemany Ins ink , e e in -
se als ins in s inna s dels animals. Pe b en gene al, la immensa majo ia de les
egades, pa la de T iebe, i no pas d'lns ink e. T ieb és el concep e que els an-
cesos (i a a, ambé l'edició a gen ina dYAmo o u) adueixen pe pulsion,
men e que la S anda d Edi ion anglesa pa la semp e d'ins inc . A la in oduc-
ció gene al del p ime olum, s'hi a e e kncia, s'esmen en les c í iques que
ha susci a l'opció pel e me ins inc s, s'in en a jus i ica el pe quk no es a o-
le adop a un mo com és a a d i e, i inalmen s'adme que <<l'única pe i a
complicació és que en alguns casos el ma eix F eud pa la d'lns ink , en el sen-
i de l'ins in dels animals,.
Sens dub e que es ac a d'alguna cosa més que &una ((pe i a complicació~.
Quan a Das Unbewuss e (1915,
ol.^,
p. 294 de les Gesammel e We ke ale-
manyes) F eud es p egun a ((si exis eixen en l'ésse humi unes o macions psí-
quiques he edi i ies, quelcom d'anhleg a l'ins in dels animals,,, no a pas a
ce ca aques equi alen en els T iebe, ans en all6 que anomena U han asien.
De mane a que T ieb é cla issimamen pe a F eud una conno ació que en
cap cas no es po adui pe ins in .
Con ond e Ins ink i T ieb suposa una pe illosa lliscada de la pe spec i a
o iginal i onamen almen in ospec i a de la psicoanhlisi, cap al ipus de pos-
u es ca ac e ís iques de o a una al a mena de psicologia. L'ins in és suscep-
ible d'ésse obse a des de o a es an , i amb ca hc e expe imbn al. La pulsió
(T ieb), en can i, no. L'ins in , com que és inna , és bisicamen inal e able.
Ben al con a i, pe a F eud, all6 que ca ac e i za les pulsions és jus amen el
Un
al e F eud
si
us
plau
e que poden ésse modi icades: es poden con e i en llu con a i; poden
can ia d'objec e (T iebziel); poden ésse sup imides, o bé sublimades. Així
ho a i ma en el seu assaig T iebe und T iebschick.sale (1915), adui
a
l'anglks
com a Ins inc s and hei Vicissi udes.
Vol di , pe an , que F eud sub a lla el ca ic e ela i amen inde e mina
de les pulsions: i aixb és el que a que les mo i acions onamen als de l'home
puguin esde eni , mi jan~an la psicoanllisi, objec e de coneixemen conscien
i objec e d'al e ació olun i ia. En can i, o a aques a dimensió essencial es
pe d ine i ablemen a pa i del momen que hom si ua el concep e dins el
ma c de e e encia d'allb que és ins in iu.
Ni que a p ime a is a po se pogués sembla -ho, o aixb no és en absolu
ali6
a
la sociologia. Així, pe exemple, enin p esen aques a dis inció, pod íem
ellegi o el plan ejamen inicial del Capí ol
I1
de La cons ucció social de la
eali a . Be ge i Luckmann de ensen la esi de la peculia posició que ocupa
l'ésse humh en el si del egne animal, ca ac e i zada p ecisamen pe la ela i a
inde e minació de la se a cons i ució biolbgica. La <<plas ici a >> de l'o ganisme
humi, en diuen ells: malg a les bb ies limi acions que li imposa la p bpia i-
siologia, la immensa plas ici a de l'o ganisme humi a que sociolbgicamen no
ingui gai e sen i pa la d'una <<na u alesa>> humana; << ind ia més sen i a i -
ma que l'home es cons ueix la se a p bpia na u alesa* (p. 76 de l'edició ca a-
lana).
I
a egeixen una no a a peu de pigina on a i men que aques a es la di e kn-
cia bisica que sepa a un Ma x i qualse ol pe spec i a es ic amen sociolbgica,
d'un F eud i de la majo ia de les pe spec i es psicolbgiques no eudianes.
Sense ole pas in e i els e mes ins a l'ex em d'a i ma que la pe spec-
i a sociolbgica i la eudiana siguin idkn iques, sí que es pod ia di que la con-
aposici6 que es ableixen Be ge i Luckmann és exage ada.
I
ho és, jus amen ,
com a conseqiikncia d'una lec u a de F eud que es ixa en el de e minisme dels
ins in s, i no pas en l'al e abili a de les pulsions: és a di , com a conseqüencia
d'una aducció de F eud que aeix en bona pa el seu pensamen . En ce a
mane a, ;ho con i ma ia el e que els p opis Be ge i Luckmann econeguin,
un xic m Ss enda an (p. 77s, i no a 10 de la p. 78) l'a ini a que hi ha en e llu
esi de la plas ici a sexual humana i la esi de F eud sob e la inde e minació
o iginal de la libido.
D'al a banda, aques a qües ió de la mala aducció del concep e de T iebe
és especialmen impo an pel e que juga un pape onamen al en la e mi-
nologia i en l'ob a de F eud, que pa la d'Agg essions ieb o Des uk ions ieb,
de Sexual ieb, de Lebens iebe i de Todes iebe, en e d'al es. Po se en el cas
d'aques es da e es, les Todes iebe o ccpulsions de mo ,,, hi obem el millo
exemple pe adona -nos de la incohe kncia lbgica que suposa ia el e de pa la
d'<<ins inl;s de mo >> - o i que aques a és e ec i amen la aducció que hom
en a, en (anglks i en espanyol- des d'un pun de is a psicoanalí ic.

<Pape s.: Re is a de Sociologia
Pe a F eud, e ec i amen , les pulsions de mo , complemen h ies de les
pulsions de ida -alho a pa al.leles i con aposades a elles en el con lic e
e e n en e E os i Thana os de quk pa la en
El
males a en la cul u a-, són
pulsions en el sen i li e al que ens <cim-pulsen, a come e ac es ag essius (des-
uc ius o au odes uc ius). Amb la in oducció, d'al a banda ela i amen
a dana, d'aques a noció, p e én posa en elleu el con lic e que es p odueix
en l'inima humana en e uns impulsos con aposa s, con lic e que condiciona
les nos es mane es de e i de sen i , i que és jus amen el que possibili a la
iquesa emocional.
No és pas casual que la psicoanilisi no d-ame icana hagi mi a de p escin-
di , o si més no de minimi za el pape d'un hipo k ic <<ins in de mo n. Ca ,
en e ec e, quin sen i oleu que ingui una psicoanilisi que pa eix de l'a i -
mació de l'exisdncia d'un <<ins in , de mo ? De sen i , la psicoanilisi an sols
en po eni en la mesu a que es p oposa de con ibui a e possible que la
pulsió de ida e i i el mal que po e -nos la pulsió de mo .
I
pe a aixb, cal
que sigui modi icable -passió suscep ible d'ésse so mesa a la aó, segons
aquell e e n lema bisic de F eud- i no pas inal e able: és a di , que ha d'ésse
un impuls o una pulsió, i no pas un ins in .
El dels <<ins in s> i les <<pulsions>> és ce amen un dels exemples més cla s
i més impo an s, no ja d'una aducció discu ible, o ins i o inco ec a,
sinó - as i cu - d'una aducció que de o ma i aeix el pensamen d'un
au o i el sen i que dóna als mo s que emp a, en bo una egada més l'adagi
amós del adu o e, adi o e. Pe 6 no és pas, ni de bon os, un exemple
únic. Vegem-ne a a uns quan s més, sense cap p e ensió d'exhaus i i a , ans,
com qui diu, espigolan d'aci i d'alli. Sense complica -nos gens la ida, i-
xem-nos pe exemple en les aduccions del í ol de es dels eballs de
F eud.
Pe quina aó Das Unbehagen in de
Kul u , co ec amen adui pe ma-
les a i malaise en ca ali i cas elli i en ancks espec i amen , esde é en anglks
Ci iliza ion and i s Discon en s? Discon en ol di li e almen , i ins i o e i-
molbgicamen , insa is acció; en alemany, ambé li e almen , Unzu iedenhei .
La <<insa is acció>> no és an , o an cla amen , un sen imen o una sensació in-
dependen de qualse ol conside ació de ipus in el.lec ua1, com ho és Unbe-
hagen o males a , que en anglks es pod ia mol ben adui pe uneasiness o
malaise.
En segon lloc, F eud no pa la del males a pe un cos a ,
i
de la cul u a o
la ci ili zació pe l'al e com a enbmens independen s. No pa la de ala
Un
al e F eud
si
us
plau
cul u a i el males a ,, sinó del <<males a en la cul u a,>: és a di , del males a
que és inhe en a o a cul u a. La esi que
hi
de ensa diu jus amen que el ma-
les a és en el ons el p eu que ens cal paga pels bene icis que ob enim de la
cul u a. No hi ha cul u a sense males a , el qual és p o oca pe la necessi a
d'un eball sublima o i que possibili i unes o nies ci ili zades d'exis .ncial.
La li e a u a sociolbgica ens o e eix un bon exemple il-lus a iu
de
I'ús
d'aques a ma eixa noció. Mills plan eja la esi cen al de La imaginació sociol&
gi a dien que des d'un pun de is a analí ic pod íem dis ingi les si uacions
de well- being, c isis, indi e ence i uneasiness. La si uació de mdles a (unea-
siness; en alguna ocasió Mills emp a igualmen el e me malaise) és aquella en
la qual els indi idus, o i no ésse plenamen conscien s d'uns alo s de e -
mina s, els sen en nogensmenys amenaGa s, a di e kncia del que succeeix en el
cas d'una si uació de c isi, on l'amena~a pesa sob e uns alo s que l'indi idu
es ima conscien men .
Reco dem que la esi cen al de Mills diu que <<la nos a és sob e o una
&poca de males a i d'indi e .ncia~ (p. 16 de I'edició ca alana). És e iden que
si subs i uíssim la noció de males a /uneasiness pe la noció de insa is acció/
discon en , el aonamen de Mills pe d ia o a la se a o Ga, i se'ns o na ia en
mol bona pa incomp ensible.
Segon exemple, ancamen inc ei'ble, de aducció del i ol d'un llib e de
F eud. I'e quins se sous un i ol com Ma~senps~chologie und Ich-Analyse
s'hau ia de adui pe G oup Psychology and he Analysis o he Ego? De les
di icul a s de la llengua alemanya, se n'han e b omes a o i a d e (i més so-
in a d e que no pas a o ). Pe b aixb no ol di que semp e sigui an com-
plicada: diguem que no a cap al a sabe -ne gai e pe adona -se de quina ó a
la aducció co ec a del mo Masse, i més si enim en comp e que en alemany
exis eix igualmen la pa aula G uppe. Us imagineu la ca a que posa ia un dei-
xeble d'o ega si algú li pa lés de la impo incia de la se a ob a La ebelión
de 10s g upos?
Te ce i da e exemple d'aques a mena, que de passada ens condui i cap
a la da e a pa d'aques a icle. L'any 1926, F eud esc iu un ex b eu (Ob as
Comple as, Vol. VIII, pp. 291 1-2959) en de ensa de Theodo Reik, un psico-
analis a ienks acusa d'exe cici il-legal de la medicina pel e de p ac ica la
psicoanhlisi sense ésse me ge. La pos u a que adop a F eud és con unden :
no sols no és imp escindible ésse me ge pe pode esde eni psicoanalis a,
1.
M.
Jesús Izquie do, que a accep a de llegi i c i ica una p ime a e sió d aques ex ,
p oposa en aques pun una o mulació di e en : el males a , diu ella, no és només <<el p eu que
ens cal paga pe la cul u a., sinó el p eu a paga pel e de iu e. Di d'una al a mane a, no
és
que
el
males a sigui el p eu a paga *pels bene icis que ob enim de la cul u ax, sinó que la cul u a
és més a ia el consol que ob enim pel males a inhe en a la ida.
<<Pape s>,: Re is a de Sociologia
sinó que el e de con e i -la en una especiali a m dica, i de deixa -la exclu-
si amen en mans de me ges, cons i ui ia pe a la psicoanilisi un pe ill g eu.
El i ol o iginal de l'assaig és Die F aqe de Laienanalyse,
és
a di , li e al-
men , ala qües ió de l'anilisi laica,, o de l'anilisi a ci ec dels laics pe con-
aposició als sace do s, que se ien els me ges.
A la p ime a e sió que se'n a e en angl s, on F eud deia la qües ió li a-
en e di elp oblema, quan p ecisamen all6 que F eud de ensa a e a que la
psicoanilisi p ac icada pe pe sones que no ossin me ges no e a cap
p oblema. Quan a l'edició espanyola, el i ol de l'assaig esde é Análisisp o-
ano. Ni qües ió ni p oblema, doncs, en aques cas. Pe & en can i,p o ano en
comp es de laico, que ampoc no és p ecisamen una aducció <<innocen >>. En
e ec e, el e me p o ano sembla insinua que hi hau ia una anhlisi sag ada, amb
la qual cosa sembla ia que F eud es i de ensan la possibili a que hi hagi am-
bé una anilisi p o ana, que ind ia a ésse una cosa així com una anilisi e a
pels qui sónp o ans en el ema, quan all6 que F eud ealmen es a en és ne-
ga el monopoli sace do al de la psicoanilisi en bene ici de l'accés del laica (no
m6dic) al p i ilegi.
Aques da e exemple posa cla amen de mani es un ocus mol p incipal
del con lic e. La psicoanilisi és a ui, a eu del món, una p o essió eminen -
men m dica. F eud es mos a a con a i a qualse ol possibili a de monopoli
mkdic de la p o essió. De ensa -com deia jus amen en ence a l'a icle- la
esi d'un p océs de medicali zació de la psicoanilisi equi al a a i ma el p o-
g essiu allunyamen de la pos u a eudiana i, indi ec amen , ambé l'allunya-
men de la psicoanilisi espec e del conjun de les ci ncies humanes. Pe aixb
p esen a é a a, en un da e apa a , es exemples més de aduccions de con-
cep es eudians (i o s ells concep es cen als en I'ob a de F eud), que ul a
llu ca ic e mol discu ible si no inco ec e, enen o s es un ma eix comú
denominado : són aduccions que con ibueixen a accen ua a i icialmen el
ca 2c e m6dic de l'ac i i a psicoanalí ica.
En el complica p océs de e a lo a a la supe ície (conscien ) uns ma e-
ials ( i ncies, expe i ncies, sensacions, eco ds) en e a s du an mol de
emps, i en p incipi del o oblida s, hi ha la clau de ol a del p océs psicoa-
nalí ic. Pe al d'aconsegui -ho, se li plan eja a F eud el p oblema kcnic del
m ode a emp a . Com se sap, inicialmen s'ha ia se i de p ocedimen s di-
e sos, des dels na cb ics ins a la hipnosi i la sugges ió. Pe a iba inalmen
Un al e F eud si us
plau
a la conclusió que el millo e a no exe ci cap ipus de p essió sob e l'in e -
locu o , i deixa que aques expliqués o allb que <<li passés pel cap., o all6
que se li oco egués, amb l'espe an~a -con e ida a ia en con encimen -
que ha ia d'ésse possible a ibal a descob i la elació p o unda exis en en e
el conjun d'aques es ocu incies i la pe sona del pacien .
T adueixo pe ocu ncies el e me alemany Ein alle, que és el que a se i
F eud en aques cas. No és pas un e me kcnic, ni d'a go mkdic, ans al con-
a i: és -un mo mol habi ual de la pa la quo idiana. F eud l'adop a a pa i
dels e mes de la p egun a que sis emh icamen o mula a als pacien s: Was
all Ibnen ein?, és a di : Qu pensa, qui se li acu ?, en el sen i de: aDigui'm
el p ime que li passi pel cap>>, que és la accepció que dóna el dicciona i de la
o ma p onominal del e b acudi , o del subs an iu ocu ncia: <<O e i -se de
sob e a I'espe i una idea, un pensamen , una espos a, e c.>>
To i així, el ce és que, de les ocu ncies, F eud en a la egla onamen al
(G und egel o Haup egel) de la si uació psicoanalí ica, que consis eix a <<con-
ida l'anali za a di o allb que pensa i sen , sense selecciona i sense ome e
es del que li passi pel cap, pe mol que el e de di -ho li esul i incbmode o
li sembli idícul, manca d'in e ks o o assenya ,, ( egeu Laplanche i Pon alis,
1967,
p.
398 de la 5a ed., malg a que aques s au o s acaben aduin Ein alle
pe idées, << au e d'un meilleu e me>, diuen: la e i a és que cos a de c eu e).
El que succeeix és p obablemen que, des d'un pun de is a medic, con-
side a les ocu incies com a << egla onamen al, sembla poc se iós: << a poc
cien í ic,,. De al mane a que la psicoanhlisi con empo inia no pa la p ic ica-
men mai d'Ein alle, i semp e, en can i, del mk ocle de les associacions lliu es.
En o s els idiomes, comenCan pe l'anglb: pe bhee associa ions ( í ol, d'al a
banda, d'una coneguda ob a d'E nes Jones) és una aducció inco ec a
dJEin alle.
I
és inco ec a pe quk en e conscien men unes associacions, l'in-
di idu es h esponen a un es ímul induc o .
El mk ode de les <<associacions lliu es>> l'ha ia desen olupa l'escola de Zu-
ic (amb Bleule i Jung al capda an ), inspi an -se en la psicologia empí ica de
Wund , i consis ia a es udia les eaccions d'un indi idu a un es ímul induc o
(gene almen , un mo ). Be és e i a que, en Zu Geschich e de psycboanaly-
iscben Bewegung (1914), F eud econeix I'in e ks d'aques s expe imen s:
pe b aixb poc au o i za pas a conside a equi alen s els dos p ocedimen s, ni
a conside a ee associa ions i Ein alle com a sinbnims.
En el ons, da e e la con usió en e ambdós concep es, s'hi amaga la o-
lun a de dona pe descomp a una cohe kncia que F eud, en can i, no pos-
ula pas.
A
les associacions lliu es, hi p edomina, malg a o , el c i e i de la
connexió lbgica en e l'es imul i la espos a; en can i, a les ccoccu ~ncies~>
aques a connexió no é pe quk ésse 16gica: all6 que F eud p e én descob i -
hi és en o cas la connexió emocional en l'expe ikncia del subjec e.