Joaquim Ica Leonila
Ta agona
ABSTRACT
The
pu pose o his in es iga ion is o loca e he place-name c(Cal.ll'polisw
wich can be ound in O a ma í ima w i en by A ienus. The easons he
au ho gi es a en' based on a chaelogy bu on he wo k o A ienus, e -
ses om
512
o
523
om O a ma í ima. Cal.lllpolis couldn' be placed a
any seaside; i would ha e been on a qui e big p omon o y whe e he own
could ha e been buil . Inde doesn' mean loca ion bu ime, o igin o p o-
enance. I 's implied ii like in he e se
514.
Ba cilonum is no connec-
ed o Ba celona; i 's a meaningless plu al geni i e. The e's no e e ence
o Laie dnia no Laie ans, e c.
Ni abans de comenga aques opuscle, com ampoc du an la se a e-
dacció, ni desp és enca a menys, no m'ha passa pel magí de sos eni la més
mínima polbmica sob e el seu con ingu . Només ull di que espec o l'opi-
ni6 de o hom, i que les me es a lles, po se més b eus hau ien esul a més
escaien s. Pe b un impuls in e io m'empenyia inexo ablemen .
En el cu s del seu con ingu el lec o pod a cons a a que ci o di e ses
ases d'au o s lla ins, i cada egada hi a egeixo la aducció, mai e a pe mi
ma eix, sinó pe al es pe sones doc es, pe aons bb ies, com cal suposa .
Les di es aduccions pe anyen a eminen s li e a s de la col~lecció de <<Clis-
sics lla ins>> de la Fundació Be na Me ge, p ou coneguda a casa nos a. Al-
es, a 1'Associa ion Guillaume Budé {{Les Belles Le es,,, de Pm's, a The
Loeb Classical Lib a y, -Lond es, William Heineman L d.- Camb idge-
Massachusse s-Ha a d Uni e si y P ess, 1959, o la col~lecció c E asmo>>, de
ex os bilingües, Ba celona, Bosch, 1979, o a Ba celona, Edhasa, 1982.
En a no amen en aques ema in ica pod ia sembla una pb dua de
emps, si el donéssim pe esol d'una mane a absolu a, o si ealmen exis-
ís unanimi a o al en els pa e s a ui com a ui di e samen exposa s, i
ningú no hagués si ua Cal.lípolis a qualse ol lloc que no os Tkaco. Pe -
qub, qui no l'ha suposa a Si ges, l'ha suposa a Mon ju'ic o al ma eix cim del
Mon gn. Així és com s'ha embulla enca a més l'apa en oca de al o ma
que sembla ia que Fes A ib ens deixa una ende inalla com a he bncia en
el seu
Pe iple (O a ma i ima).
Una oca, al meu en end e, bas an senzilla
de descabdella .
Fa mol de emps que em oda pel cap aques p esump e enigma i,
abans no se m'acabi l'a inen esa, m'he deixa empo a pe la emp ació de
di -hi la me a sense ole -me a oga , na u almen , cap mk i pe in e e-
ni -hi, pe b sí la cu iosi a d'un a agoní. Solamen di é que all6 que m'in-
e essa és només el ex co esponen d'A ik, al com ho pod ia e qualse-
ol ap enen de g amh ica, i sense en a dins el e eny de l'a queologia i de
la his b ia, lle a d'un cop que ho a é d'esqui llen es.
Pe an , decla a é de bon comen~amen que, al com jo ho eig, Tkaco
ou illa de Cal.lípolis, si uades l'una i i'al a
al
ma eix p omon o i ica una
mica dins el ma , al com li escau pe la se a si uació i pe les se es ca ac-
e ís iques opog h iques.
Pe b ha succe'i que des de la publicació o di ulgació de les
Fon es his-
paniae an iquae,
alguns mo s del lla i d'A ik penso que s'han in e p e a in-
degudamen , p obablemen pe inad e kncia o po se pe una idea ja p e-
concebuda. Aquí sens dub e se'm po eplica amb aquella obse ació de
Sbneca quan diu: ccquod nimis mise i olun , hoc acile c edunb, a la qual
con es a ia que pod ia se aixi en eali a , pe 6 que em sen o més a e , en
el meu cas, pe unes pa aules de Vi gili
(Eneida,
IV,
100)
que an:
Habes
o a quod men epe is i,
<<Tens all6 que desi ja es amb o a l'hi na>>. Pe qub,
en e ec e, aixi ho espe o.
Sigui com sigui, abans d'en a en al es conside acions se h escaien de e-
p odui una egada més els e sos d'A ib, a i de pode explica -me a la is a
del ex , in en an jus i ica la me a so p esa da an de ce s de alls que es imo
al amen signi ica ius. Els e sos ihbics del
Pe iple
que a a in e essen són:
512
Pos haec ha enae plu imo ac u iacen ,
pe quas Salau is oppidum quondam s e i ,
in quis e olim p isca Callipolis ui ,
515
Callipolis illa <quae pe al a n> moenium
p oce i a em e celsam pe as igia
subiba au as, quae la is as i ambi u
la e e ex u oque piscium sempe e ax
s agnum imp imeba , inde Ta aco oppidum
520
e ba cilonum amoena sedes di ium,
nam pandi illic u a po us b achia
uue que sempe dulcibus ellus aquis.
523
Pos indige es aspe i se p o e un .
A a p ego que, d'en ada, se'm penne i e e e kncia als e sos
512-5
14,
on s'esmen a
Salau is,
que algunes egades no ha es a iden i icada amb Sa-
lou, ans es anyamen si uada en al es ind e s sense especi ica . És e iden
que jo ampoc no sé on e a
Salau is,
pe 6 sense p eju ja es, c ec que no
se & inescaien de eco da que en l'an iga socie a omana so in solien sus-
ci a -se lla gues discussions sob e la co ec a p onunciació o l'ús de les pa-
aules, al com es po comp o a llegin unes quan es pagines de les
Ni s a i-
ques
d'Aulus Gel.li. Resul a ambé que Sue oni, Vespasia,
XXII,
3
ela a
amb pocs mo s, com e a el seu es il, una con e sa en e l'empe ado
i
un
consula anomena Mes i Flo us, i diu aixi: <Mes ium Flo um consula em,
admoni us ab eo "plaus a" po ius quam "plos a" dicenda, pos e o die
"Flau um" salu a i >>. Ací l'empe ado , ul a palesa bon humo , ens con-
i ma que les qües ions de llengua ge so in eja en a l'bpoca de la Roma im-
pe ial. Pe b deixan aixb de banda pe als lingüis es, les me es obse acions
onamen als són les següen s:
1.
Els e sos ansc i s del nos e A ib (s.
N
dC), deixan a a de banda
el e s 523, que e oba em al inal, comencen amb un
Pos
haec
i s'acaben
exac amen da an d'un al e
pos .
Sembla, doncs, que en e els dos ad e bis
s'inclou o un pe íode g ama ical d'un sol ela homogeni i p ou sa is ac o i.
2.
El e s
5
19 se sol pa i en dues pa s sepa ades pe un pun i segui .
Jo c ec que hi ha d'ha e solamen una coma; si no, el ela queda enca pe
passa d'una idea a una al a dins un ma eix e s.
I
pe si aixb no os p ou
es any, a con inuació s'inclouen en una sola ase, i enca a sense e b,
TA -
ac0 i Ba celona, segons se sol en end e, sepa ades pe un mun de llegües
de dis ancia, i sense e cap e e hcia al massís del Ga a , que des del lloc
d'obse ació d'A ib sembla que ha ia d'a au e la mi ada, i ni an sols es-
men a el iu Llob ega , me eixedo si més no d'una ci ació, pe minsa que
os. Aques a mancanga di umina de momen un passa ge que esde é de di-
ícil comp ensió. És possible que A ib s'hagués se i de ex os g ecs, ins
a a desconegu s, que po se acla i ien aques s de alls. El e de sal a sob a-
damen de Tkaco als <<ba cilons>> i d'aquí als indige s, a pensa que hi ha
en aixb un possible embull, una con usió inexplicable. Lla o s em énen
com l'anell
al
di unes pa aules d'Apuleu,
Apologia,
XXXIV,
4,
que an:
c An
quicquam s ul ius quam ex nominum p opinqui a e im similem e um
coniec am?>>, que Ma qal Oli a adueix aixi: <<Hi ha, pe en u a, es de
més ximple que, d'un pa en iu de noms, dedui una simili ud de quali a s en-
e coses di e en s?,,.
Al amen , is des d'una no a pe spec i a, se ia mol na u al, en una
composició pob ica, que o el e s
5
19 os la con inuació del ma eix ema
i a iba ins al inal amb el e s 522. En p ime lloc, el mo
inde
c ec que
és una de les claus de o el encaclosques, i ha es a in e p e a e bniamen
com un equi alen del mo ca ala <<desp és>> en sen i loca iu, cosa que po-
d ia e pensa que el poe a dóna a en end e que Th aco e a un lloc di e en
i dis an de Cal.lipolis. Se h pe qub Cal.lipolis, essen una pa aula g ega que
signi ica <<bella ciu a )), a Th aco, el mo no se li po aplica de cap mane a
pe no escau e-li, ja que només po se omana? T obo que aixb és ana
massa lluny.
O
és que els na egan s g ecs enien p ohibi d'a ansa -se ins
al nos e li o al? Pe quin mo iu? I pe quina aó A ib emp a un nom an g ec
immedia amen desp és de Salau is i jus amen abans de ci a Thaco? Qui
en én o aixb?
3.
Des del mo inde al mo di ium són ui pa aules i no hi igu a (pe b a-
quilogia) cap o ma e bal. Cal, doncs, supli -n'hi una o no posa -n'hi cap.
Al
meu en end e, an amb e b com sense e b di ia el ma eix; a a, si s'hi suplís
un e b, sembla que hau ia de se una o ma del e b esse, segons s'acos uma
en aques s casos. Aquí s'hi hau ia de supli la o ma ii , al com ja apa eix
mol a p op, al e s 514, dins el ma eix pe íode sin hc ic, i pe an ja s'hi ha
de sob een end e, i adui cd'allí ou Thaco)>, o simplemen , si an es ol;
((d'allí, Th aco)), o bé <<desp és ou Thaco)).
A més a més, si no ens imaginem Cal.lípolis sob e un p omon o i, ans
a camp pla i as al ma eix ni ell del ma pe on na ega a el poe a, lla o s,
obse ada des d'aques pun de mi a, no conside a em com una ima ge pob-
ica massa exage ada o ins i o o a de o dedica -li els mo s emoe-
niumlp oce i a em e celsam pe as igialsubiba au as>>? Les algades no
podien se les de les mu alles i les o es, sinó les de la se a p bpia si uació
dal d'una al u a? Enca a més, si uada a peu pla quin sen i ind ia l'a egi
((quae la is as i ambi u la e e ex u oque piscium sempe e axls agnum
imp imeba B Qub signi ica ia imp imeba ? Qub hi ha ia al mig d'un es-
any?
Inde, una de les claus del ela , com ja he di , si el p enem com a ad e bi
de lloc signi ica d'alli)), ((d'aquin o c<d'allh)), i indica p ocedbncia, o igen,
pun de pa ida o causa, i és el co ela iu de l'ad e bi unde, ((d'ons. Qui co-
negui el C edo en lla í eco da h l'exp essió inde en u us es iudica e i-
os e mo uos, i el seu signi ica ja o hom el sap. No obs an aixb, se a bo
de ci a al es exemples, e s de di e sos au o s clhssics, en e mol s que se'n
pod ien addui :
CICER~, Tusc. I, 16,37: dnde Home i o a kx ia, inde ea quae meus
a ni-
cus Appius ex opa zeia acieba , inde in icina nos a A e ni locus,
unde animae exci an u ..
.>>
Edua d Valen i adueix: c D'aqui e o a la
kx ia d'Home , d'aqui la nig ombcia que p ac ica a el meu amic
Api, d'aqui el lloc de 1'A e n en el nos e e'ina ge, d'on les bimes són
e ocades...>) ( kx ia equi al a e ocació dels mo s).
JUVENAL,
Sa . I, . 168:
(<[
...I
inde i ae e lac imae>>. Manuel Balasch a-
dueix: ((D'aqui su en les llhg imes i els ampells d'i a..
.n.).
JUVENAL,
Sa .
111, . 236: <e[
...I
inde capu mo bb. Manuel Balasch a-
dueix: <<Heus ací la causa p incipal de les malal ies)).
TACIT,
Annals
XV, 21,
4:
cdnde ini ia magis a uum nos o um melio a
e me e inis inclina ...
>>
Miquel Dol$ adueix: <<D'aqui que els co-
menqos dels nos es magis a s són gai ebé semp e millo s, men e que
llu inal decau...)).
OVIDI,
Me amo6
XIII, 705-706: dnde eco da i Teuc os a sanguine Teu-
c ilduce e p incipium C e am enue e
...
)>.
Adela T epa i Anna
M.
de
Saa ed a adueixen: ~D'allh eco dan que els euc es enen en Tbuce
llu o igen, desemba quen a C e a...)).
TERENCI,
Fo mió,
312: <e[
...I
inde ibo ad o um a que aliquos mihi amicos
ad ocabo...)>. (Joan Co omines i Pe e Co omines adueixen: <e[
...I
d'alli
ani é al b um a euni uns quan s amics...>>.
JULI C~SAR,
Bell. Gal.
I, 10,5: ccInde in Allob ogum ines, ab Allob ogibus
in Segusia os exe ci um ducib. H.J. Edwa ds. Lond es-Massachus-
se s, 1966, Loeb Classical Lib a y, adueix: <<Thence he led his
a my
in o he bo de s o he Allob oges, and om hence in o he coun y o
he Segusia in.
SANT AGUST~,
Acad&mics,
11,
2,
6: aInde es illa hospi ali as, inde in co-
nuiuiis mul a humani a is condimen a, inde ipsa elegan ia ni o mun-
dissima acies e um omnium e undique cunc a pe undens adumb a-
ae uenus a is u bani asu. Josep Ba alla adueix: <<Aques és l'o igen
d'aquella hospi ali a , d'aquella g an a abili a que assaona els hpa s, de
la ma eixa eleghncia, esplendo i límpida apa enCa de o es les coses,
així com de l'educació que o ho imp egna de g hcia sub il>).
A a bé,
inde
com a ad e bi de emps signi ica <<desp és>> (en el emps),
c<lla o s>), <<a a>>, ccen enda an )), <<&a a enda an )), << o segui >>, i al es o -
mes equi alen s, com a cosegüen s d'un <<abans>>, exp essa o hci . Vegem-
ne ambé uns quan s exemples:
VIRGILI,
Eneida,
11,
2:
ccinde o o pa e Aeneas sic o sus ab al ou: Miquel
Dol$ adueix: << o segui , des del seu lli ele a , el pa e Eneas comen@
almen >>.
TIBUL,
Panegí ic,
16-17: aHic quoque si g a us pa us labo , u ibilinde
alios aliosque memo possim compone e e sus,,.
E.
O ón Sob ino a-
dueix: <<Séa e ambién g a o es e pequeño abajo, pa a que en
u
hono
pueda ag adecido, en 10 sucesi o compone más
y
más e sos,.
CATUL,
Poemes,
LXIV, 298: ccInde pa e di um cunc a cum coniuge na is-
que ad eni caelo)). J.P. Ci uelo i Jaume Juan adueixen: <<A a el pa e
dels déus, amb sa san a esposa i ills a iba des del cel...>>.
VIRGILI,
Geb giques,
I1 367-368: cdnde ubi iam alidis amplexae s i pi-
buslexie in , um s inge comas, um b achia onde,). Hen i Goelze ,

aLes Belles Le es)), ccBudé~, adueix: <<Puis, quand la igne au a p is
son esso e emb assé les o mes de ses b anches igou euses, émonde
sa che elu e, aille ses b as
...
)).
PLAUTE,
S ichus,
11, 174: <<Quia inde iam a pusillo pue o idiculus ui>>.
Ma ~al Oli a adueix: aPe quk de ma ec ja eia escla i a iu e)).
No cal es end e'ns més en ci acions. Rep enem, doncs, la ma xa. Com
po se possible de lliga en un ma eix am Tkaco i la esidkncia amena dels
ics ba cilons
=
Ba celona? Si hom adme aques a in e p e ació, com es po
explica que al inal del segle
IV
dC, A ik usés aques a exp essió pe de-
signa una ciu a , quan obem en monedes de Leo igild, del inal del segle
VI
dC, g a ada la insc ipció
Leo igildus-Rex- WARCINONA
i que du an
o a l'eda mi jana en documen s i llib es s'uds semp e Ba cino o Ba cinona?
Sob e l'e imologia del nom Ba celona, Ma ihgela Vilallonga en el seu lli-
b e sob e Je oni Pau,
Ob es
I, p. 77, Cu ial, a al.lusiÓ a l'epis ola que aques
di igí a Pe e Miquel Ca bonell sob e l'esmen ada e imologia, epís ola que i-
gu a publicada al inal del ecull de documen s e ec ua pe Baluze a
Ma ca
Hisphnica,
llib e qua , de Pei e de Ma ca.
4.
Si no si uem Cal.lípolis al ma eix p omon o i on els Escipions edi i-
ca en Tkaco, com aplica em o en end em aquelles ases d'A ik: ccquae la-
is as i ambi ulla e e ex u oque piscium sempe e axls agnum i np ime-
ba
...
nam pandi illic u a po us b achiduue que sempe dulcibus ellus
aquis)>? Quin sen i é o aixb excloen -ne Tkaco?
5.
Plini diu
Colonia Ta aco Scipionum opus
o e e in -se a la ciu a
del segle
III
aC. El e b
conde e
no
hi
apa eix. I an de les e e kncies que
dóna en la se a his b ia com de les que dóna Polibi no se'n dedueix que ells
la undessin; que hi es aciona en opes i aixells, aixb sí. Pe d que Tkaco
ja exis ia com a simple
oppidum,
o el que os, obo que queda ben cla .
Soli u ili za la o ma
consede un
e e in -se als ca aginesos i als Es-
cipions; san Isido de Se illa, la o ma
cons uxe un .
Hom espe a ia la
o ma
condide un ,
pe 6 no apa eix enlloc.
Desp és de l'es ada &Augus du an uns dos anys a Ta agona, aques a
ja ou designada com a
u bs: Colonia Iulia V bs T iumphalis Ta aco.
Ce -
amen A ik l'anomena
oppidum,
pe quk sens dub e copil documen s mol
an e io s a l'es ada &Augus du an els dos anys que hi esidí o con e in -
la en capi al de l'impe i Roml. A a, que el ex lla í s'hagi de adui de aisó
que sembli que A ik despa xa Tkaco amb dos mo s solamen , com si es
ac és d'un poble insigni ican , ella que e a la capi al de la Hisplnia Ci e-
io , hi ha mol a di e kncia. Mol de emps abans P olomeu ja l'ha ia quali-
icada de ciu a ema cable o dis ingida,
XOALS
Bxioqpo~. Si no es can ia de
pensamen no hi ha mane a de lliga semblan s incohe kncies i anac onis-
mes. Tampoc no s'in e eix que l'exp essió
ba cilonum
...
di ium,
que pos ula
un nomina iu singula
ba cilo
...
dis
s'hagi d'en end e com una o ma no mal
de denomina una ciu a o un municipi en el món oma, alen -se d'un ci -
cumloqui. Vi gili,
Egl.
I,
20 s'exp essa amb més elegbcia dien : ccU bem
quam dicun Roma n>>. Doncs bé, a igu em-nos-el esc i in ccRomano um
amoena sedes di iumn. Paulí de Nola
(Ca m.
10,232) aplica ben cla amen
l'adjec iu
amoena
a Ba celona. Aixb és ben ce . Pe b ambé és ce que diu
Ba cinus
i no
Ba cilo
com sembla que hau ia de se . Aques pok ic adjec-
iu és bas an usa pels esc ip o s lla ins. El ma eix Cice ó, al seu discu s en
De ensa de Mu ena,
VI, 13, con é l'exp essió ccamoeni loci, mul a um deli-
ca um.
..>>
Pe b deixo aques de all, que no é cap impo bcia. Més in e es-
san s són al es qües ions del ex . Vegem-ho, doncs, ja que p ocedi é a e
la me a e sió dei ex &A i*, i, desp és, algunes ema ques que en jus i i-
quin l'in en .
(6)
Desp és d'aixb s'es én una lla ga engle a de pla ges, en les quals en al-
es emps
hi
hagué la o alesa de
Salau is,
i on ambé
hi
hagué an iga-
men la p imi i a Cal.lípolis, aquella amosa Cal.lípolis que pe l'al u a de
les se es o i icacions i l'ele ació de les se es alaies s'en ila a pels ai es;
que pe l'amplbia dels seus en o ns e a a enc d'ona pe un cos a i l'al e
d'un ma semp e abundós en peixos; d'aqui ou Thaco, ciu adella i e-
sidkncia amena de ics na ilie s, ca un po
hi
ob e els seus b acos i la e -
a es h semp e ama ada d'aigües dolces.
ACLARIMENTS
Sigui'm pe ni?~ ecalca que, segons el ex d'A ib, lla o s ja no exis ia
Cal.lípolis, des de eia mol s anys, po se segles: ccp isca Callipolis ui >>, diu
ell, on an I'adjec iu com el e b indiquen un passa mol emo . Reco dem
el
Bea us ille
(bpode 11) d'Ho aci, on el poe a es e e eix a la ccp isca gens
mo alium>>. Si Cal.lipolis, doncs, ja no exis ia, no es comp i?n pe qui? el
poe a ens la eco da, b odan -ne la ima ge amb elogis. To a pensa que
A i5 en susci h el eco d pe e essal a la impo hncia de Tiu aco.
La pa ícula
e
del e s 514 equi al a ee ambé>>, i aixb és impo an .
Segonamen , la ase ccquae la is as i ambi ulla e e ex u oque piscium
sempe e axls agnum imp imeba ,,, qui? ol signi ica o aixb? No de-
mos a que CaLlípolis es a a si uada en un p omon o i en pa endinsa al
ma i que al seu en o n
hi
queda a un ample sola o descampa , a enc d'ona,
ci cums bcia que enca a a ui s'obse a a Tiu aco? Aixb enca a es p odueix
a a en dies de empo al.
Cal eni ben p esen que el p omon o i de Ta agona s'es én des de la
pla ja di a A abassada ins a la desembocadu a del iu F ancolí, és a di ,
l'an iga desembocadu a que e a ocan al Se allo, ac ualmen si uada més
cap a la pla ja en di ecció a migjo n. També s'ha de eni p esen que la con-
igu ació del p omon o i ha queda mol al e ada pe ped e es en es dels
seus pun s ca dinals, on al lla g dels segles hi han es a obe es pe a l'ex-
acció de oca des inada a la cons ucció del po
i
a les se es ampliacions.
L'exca ació d'una lla ga i p o unda inxe a pe al pas del e oca il du an
el segle passa ha pa i el p omon o i en un dels seus ex ems, i ha ocasio-
na de passada que l'ona ge, a causa del e aplb cons u'i en la di a pla ja,
quedi ena i no es pugui o ma una zona de ma esme com enca a es po
comp o a . Aixb és di : ala e e ex u oque
...
s agnum imp imeba ~. Pe a mi
la cosa és e iden .
A a bé, en quin lloc del p omon o i pogué es a si uada Cal-lipolis,
sembla que no de ia se al sec o més ele a on en emps de Roma hi ha ia
l'a x, el emple de Júpi e i sob e o el d um p o incial, i a con inuació, bai-
xan , el ci c i o s els edi icis que l'ac i i a polí ica i adminis a i a com-
po a en. Més a ia degué es a si uada a la pa mi jana del p omon o i,
ap oxidamen a o l'en o n del b um de la Colbnia, des de la Rambla ins
al ca e de Zamenho , que enca a queda a una al u a conside able an de les
niines del ea e omi,
i
pe an enca a mol isiblemen des acada des del
ma pe la banda de migjo n.
Des de l'ac ual Rambla No a en a all s'hi han e oballes a queolbgi-
ques mol no ables. Qui s'hau ia imagina que un dia se ia descobe a la g an
iquesa a queolbgica de la nec bpoli paleoc is iana en un ind e de la pa
baixa de Ta agona?
També cal in en a de de e mina el sen i de ba cilonum di ium, (< ics
ba cilons>> o, ins i o , << iques ba cilones>>. Si ba cilonum el conside éssim
com un gen ilici, el geni iu plu al se ia ba cinonensium o ba cilonensium.
Pe d com que el mo és un subs an iu, és lbgic que s'hagi adu'i pin o es-
camen pe ((les iques ba cilonesw. Pe a mi no es ac a de cap gen ilici apli-
ca als habi an s de cap ciu a , sinó simplemen a la denominació d'un o ici
o d'una p o essió, que en aquells emps os no mal. Pe exemple:
Mango, mangonis: negocian en la comp a i enda d'esclaus (d'on suposo
que es de i i la denominació d'els Mangons, usada segles en e e, se-
gons apa eix en el Repe o i municipal de 1683 i en documen ació pe -
inen ; no els Mongons, com a a es diu, d'una pa ida del nos e e me
municipal).
Ho ulo, ho ulonis: ho oli.
Epulo, epulonis: magis a que p esidia els banque s o icials.
Pellio, pellionis: adobe , assaonado .
Res io, es ionis: co de .
Ba cilo, ba cilonis: ba que , cala a , mes e d'aixa, na egan , na ilie , a -
mado , consigna a i
...
En a iba a aques pun an delica con é que doni les me es in e p e-
acions:
Ba cilo
é o a l'apa enga de se un hhpax i, pe an , cadascú po in e -
p e a -10 i adui -10 com li sembli millo segons el con ex que l'acompanya.
Jo penso que aques mo (p onunc. ba kilo) és un de i a de ba ca, no de la
amília dels Ba ca de Ca ago. Així, al meu en end e, se li po dona el sig-
ni ica que sembli més adien a la ase. Es ac a ia de pe sones acabalades
o iques. Joan Co omines, en el seu
Dicciona i E imolhgic i Complemen a i
de la Llengua Ca alana,
diu que el mo p o é del lla í a da <<ba ca>> amb
igual signi ica . A egeix que el mo lla í apa eix pe p ime a egada en una
insc ipció lla ina de 1'Alga e de l'any 200 dC, i o segui en algunes al es
insc ipcions lla ines &Espanya, mol usa ja pe san Paulí de Nola, que i-
ia a Ba celona de e s l'any 390 dC, i pe san Isido de Se illa, del qual ci a
aques a de inició: <<Ba ca es quae cunc a na is comme cia ad li us po ab,
que sol en end e's, diu, en el sen i de me cade ies du es en naus.
Fe a aques a obse ació, p egun o si hi po ha e cap impossibili a
pe qub en aquella bpoca exis ís a Tkaco un es amen adine a que es dedi-
qués al come g mm' im pe la Medi e hnia, quan les ca es de Consenci a
san Agus í an en end e que en aquells emps en e Tkaco-Maó-Hipona
(Annaba)
i
el no d d'A ica hi ha ia un h ic ma í im impo an .
Al amen c ec que
oppidum
i
sedes amoena
no es e e eixen a dos
subjec es dis in s, sinó que o s dos són p edica s, a ibu s o aposicions d'un
ma eix i sol subjec e que és Tkaco, i lla o s la ase es po en end e i a-
dui sense e b o usan la o ma adien del e b
esse.
Hi ha una al a qües ió. Si és accep able la me a e sió de Tkaco com
a c< esidbncia amena de ics na ilie s,,, lla o s hi escau pe na u al, i a con-
inuació, la pa ícula
nam
(=
<<en e ec e>>, <<ca >>
...)
ja que ccnam pandi illic
u a po us b achia>> no és més que una ei e ació o con i mació amb pa-
aules di e en s del que ja an e io men s'ha di de Cal.lípolis.
Pel que a al mo
po us
al ano a que, malg a les pa aules d'Es abÓ,
<<T&QQ&~wY z6hy ahipe og ph,
EY
XO~XW
86 i8e p& q>>, ací es ol sig-
ni ica que a Tkaco no
hi
ha ia, com en an s al es llocs, el que sol en en-
d e's a a pe un <<po >>, mig clos amb esculle es o pel seu na u al com el del
Pi eu o el de Sólle , pe exemple, pe 6 si ua en un gol o badia que el eia
ap e pe als ia ges dels go e nado s, ja que lla o s s'u ili za a com a po
qualse ol ind e de la cos a que quedés a ece del en i dels empo als de
ma , és a di , un e ugi o una ce a p o ecció. Ho aci, a l'bpode
IX,
19-20 diu:
<<hos iliumque na ium po u la en lpuppes sinis o su n ci aen, que en la e -
sió de Josep Ve gés a: <<i els aixells enemics, gi an llu s popes a babo d,
s'han e ugia dins el po >>, i en una no a ad hoc Ve gés acla eix: <cels aixells
en a en als po s cian i ondeja en amo an la popa i calan les hco es>,.
També Vi gili, en els p ime s e sos del can
VI
de
l'Eneida,
a la desc ipció
d'un desemba camen de les naus d'Eneas en una pla ja a ece ada, semblan