Cal·lípolis fou Tàrraco

Joaquim Ica Leonila Ta agona ABSTRACT The pu pose o his in es iga ion is o loca e he place-name c(Cal.ll'polisw wich can be ound in O a ma í ima w i en by A ienus. The easons he au ho gi es a en' based on a chaelogy bu on he wo k o A ienus, e - ses om 512 o 523 om O a ma í ima. Cal.lllpolis couldn' be placed a any seaside; i would ha e been on a qui e big p omon o y whe e he own could ha e been buil . Inde doesn' mean loca ion bu ime, o igin o p o- enance. I 's implied ii like in he e se 514. Ba cilonum is no connec- ed o Ba celona; i 's a meaningless plu al geni i e. The e's no e e ence o Laie dnia no Laie ans, e c. Ni abans de comenga aques opuscle, com ampoc du an la se a e- dacció, ni desp és enca a menys, no m'ha passa pel magí de sos eni la més mínima polbmica sob e el seu con ingu . Només ull di que espec o l'opi- ni6 de o hom, i que les me es a lles, po se més b eus hau ien esul a més escaien s. Pe b un impuls in e io m'empenyia inexo ablemen . En el cu s del seu con ingu el lec o pod a cons a a que ci o di e ses ases d'au o s lla ins, i cada egada hi a egeixo la aducció, mai e a pe mi ma eix, sinó pe al es pe sones doc es, pe aons bb ies, com cal suposa . Les di es aduccions pe anyen a eminen s li e a s de la col~lecció de <<Clis- sics lla ins>> de la Fundació Be na Me ge, p ou coneguda a casa nos a. Al- es, a 1'Associa ion Guillaume Budé {{Les Belles Le es,,, de Pm's, a The Loeb Classical Lib a y, -Lond es, William Heineman L d.- Camb idge- Massachusse s-Ha a d Uni e si y P ess, 1959, o la col~lecció c E asmo>>, de ex os bilingües, Ba celona, Bosch, 1979, o a Ba celona, Edhasa, 1982. En a no amen en aques ema in ica pod ia sembla una pb dua de emps, si el donéssim pe esol d'una mane a absolu a, o si ealmen exis- ís unanimi a o al en els pa e s a ui com a ui di e samen exposa s, i ningú no hagués si ua Cal.lípolis a qualse ol lloc que no os Tkaco. Pe - qub, qui no l'ha suposa a Si ges, l'ha suposa a Mon ju'ic o al ma eix cim del Mon gn. Així és com s'ha embulla enca a més l'apa en oca de al o ma que sembla ia que Fes A ib ens deixa una ende inalla com a he bncia en el seu Pe iple (O a ma i ima). Una oca, al meu en end e, bas an senzilla de descabdella . Fa mol de emps que em oda pel cap aques p esump e enigma i, abans no se m'acabi l'a inen esa, m'he deixa empo a pe la emp ació de di -hi la me a sense ole -me a oga , na u almen , cap mk i pe in e e- ni -hi, pe b sí la cu iosi a d'un a agoní. Solamen di é que all6 que m'in- e essa és només el ex co esponen d'A ik, al com ho pod ia e qualse- ol ap enen de g amh ica, i sense en a dins el e eny de l'a queologia i de la his b ia, lle a d'un cop que ho a é d'esqui llen es. Pe an , decla a é de bon comen~amen que, al com jo ho eig, Tkaco ou illa de Cal.lípolis, si uades l'una i i'al a al ma eix p omon o i ica una mica dins el ma , al com li escau pe la se a si uació i pe les se es ca ac- e ís iques opog h iques. Pe b ha succe'i que des de la publicació o di ulgació de les Fon es his- paniae an iquae, alguns mo s del lla i d'A ik penso que s'han in e p e a in- degudamen , p obablemen pe inad e kncia o po se pe una idea ja p e- concebuda. Aquí sens dub e se'm po eplica amb aquella obse ació de Sbneca quan diu: ccquod nimis mise i olun , hoc acile c edunb, a la qual con es a ia que pod ia se aixi en eali a , pe 6 que em sen o més a e , en el meu cas, pe unes pa aules de Vi gili (Eneida, IV, 100) que an: Habes o a quod men epe is i, <<Tens all6 que desi ja es amb o a l'hi na>>. Pe qub, en e ec e, aixi ho espe o. Sigui com sigui, abans d'en a en al es conside acions se h escaien de e- p odui una egada més els e sos d'A ib, a i de pode explica -me a la is a del ex , in en an jus i ica la me a so p esa da an de ce s de alls que es imo al amen signi ica ius. Els e sos ihbics del Pe iple que a a in e essen són: 512 Pos haec ha enae plu imo ac u iacen , pe quas Salau is oppidum quondam s e i , in quis e olim p isca Callipolis ui , 515 Callipolis illa <quae pe al a n> moenium p oce i a em e celsam pe as igia subiba au as, quae la is as i ambi u la e e ex u oque piscium sempe e ax s agnum imp imeba , inde Ta aco oppidum 520 e ba cilonum amoena sedes di ium, nam pandi illic u a po us b achia uue que sempe dulcibus ellus aquis. 523 Pos indige es aspe i se p o e un . A a p ego que, d'en ada, se'm penne i e e e kncia als e sos 512-5 14, on s'esmen a Salau is, que algunes egades no ha es a iden i icada amb Sa- lou, ans es anyamen si uada en al es ind e s sense especi ica . És e iden que jo ampoc no sé on e a Salau is, pe 6 sense p eju ja es, c ec que no se & inescaien de eco da que en l'an iga socie a omana so in solien sus- ci a -se lla gues discussions sob e la co ec a p onunciació o l'ús de les pa- aules, al com es po comp o a llegin unes quan es pagines de les Ni s a i- ques d'Aulus Gel.li. Resul a ambé que Sue oni, Vespasia, XXII, 3 ela a amb pocs mo s, com e a el seu es il, una con e sa en e l'empe ado i un consula anomena Mes i Flo us, i diu aixi: <Mes ium Flo um consula em, admoni us ab eo "plaus a" po ius quam "plos a" dicenda, pos e o die "Flau um" salu a i >>. Ací l'empe ado , ul a palesa bon humo , ens con- i ma que les qües ions de llengua ge so in eja en a l'bpoca de la Roma im- pe ial. Pe b deixan aixb de banda pe als lingüis es, les me es obse acions onamen als són les següen s: 1. Els e sos ansc i s del nos e A ib (s. N dC), deixan a a de banda el e s 523, que e oba em al inal, comencen amb un Pos haec i s'acaben exac amen da an d'un al e pos . Sembla, doncs, que en e els dos ad e bis s'inclou o un pe íode g ama ical d'un sol ela homogeni i p ou sa is ac o i. 2. El e s 5 19 se sol pa i en dues pa s sepa ades pe un pun i segui . Jo c ec que hi ha d'ha e solamen una coma; si no, el ela queda enca pe passa d'una idea a una al a dins un ma eix e s. I pe si aixb no os p ou es any, a con inuació s'inclouen en una sola ase, i enca a sense e b, TA - ac0 i Ba celona, segons se sol en end e, sepa ades pe un mun de llegües de dis ancia, i sense e cap e e hcia al massís del Ga a , que des del lloc d'obse ació d'A ib sembla que ha ia d'a au e la mi ada, i ni an sols es- men a el iu Llob ega , me eixedo si més no d'una ci ació, pe minsa que os. Aques a mancanga di umina de momen un passa ge que esde é de di- ícil comp ensió. És possible que A ib s'hagués se i de ex os g ecs, ins a a desconegu s, que po se acla i ien aques s de alls. El e de sal a sob a- damen de Tkaco als <<ba cilons>> i d'aquí als indige s, a pensa que hi ha en aixb un possible embull, una con usió inexplicable. Lla o s em énen com l'anell al di unes pa aules d'Apuleu, Apologia, XXXIV, 4, que an: c An quicquam s ul ius quam ex nominum p opinqui a e im similem e um coniec am?>>, que Ma qal Oli a adueix aixi: <<Hi ha, pe en u a, es de més ximple que, d'un pa en iu de noms, dedui una simili ud de quali a s en- e coses di e en s?,,. Al amen , is des d'una no a pe spec i a, se ia mol na u al, en una composició pob ica, que o el e s 5 19 os la con inuació del ma eix ema i a iba ins al inal amb el e s 522. En p ime lloc, el mo inde c ec que és una de les claus de o el encaclosques, i ha es a in e p e a e bniamen com un equi alen del mo ca ala <<desp és>> en sen i loca iu, cosa que po- d ia e pensa que el poe a dóna a en end e que Th aco e a un lloc di e en i dis an de Cal.lipolis. Se h pe qub Cal.lipolis, essen una pa aula g ega que signi ica <<bella ciu a )), a Th aco, el mo no se li po aplica de cap mane a pe no escau e-li, ja que només po se omana? T obo que aixb és ana massa lluny. O és que els na egan s g ecs enien p ohibi d'a ansa -se ins al nos e li o al? Pe quin mo iu? I pe quina aó A ib emp a un nom an g ec immedia amen desp és de Salau is i jus amen abans de ci a Thaco? Qui en én o aixb? 3. Des del mo inde al mo di ium són ui pa aules i no hi igu a (pe b a- quilogia) cap o ma e bal. Cal, doncs, supli -n'hi una o no posa -n'hi cap. Al meu en end e, an amb e b com sense e b di ia el ma eix; a a, si s'hi suplís un e b, sembla que hau ia de se una o ma del e b esse, segons s'acos uma en aques s casos. Aquí s'hi hau ia de supli la o ma ii , al com ja apa eix mol a p op, al e s 514, dins el ma eix pe íode sin hc ic, i pe an ja s'hi ha de sob een end e, i adui cd'allí ou Thaco)>, o simplemen , si an es ol; ((d'allí, Th aco)), o bé <<desp és ou Thaco)). A més a més, si no ens imaginem Cal.lípolis sob e un p omon o i, ans a camp pla i as al ma eix ni ell del ma pe on na ega a el poe a, lla o s, obse ada des d'aques pun de mi a, no conside a em com una ima ge pob- ica massa exage ada o ins i o o a de o dedica -li els mo s emoe- niumlp oce i a em e celsam pe as igialsubiba au as>>? Les algades no podien se les de les mu alles i les o es, sinó les de la se a p bpia si uació dal d'una al u a? Enca a més, si uada a peu pla quin sen i ind ia l'a egi ((quae la is as i ambi u la e e ex u oque piscium sempe e axls agnum imp imeba B Qub signi ica ia imp imeba ? Qub hi ha ia al mig d'un es- any? Inde, una de les claus del ela , com ja he di , si el p enem com a ad e bi de lloc signi ica d'alli)), ((d'aquin o c<d'allh)), i indica p ocedbncia, o igen, pun de pa ida o causa, i és el co ela iu de l'ad e bi unde, ((d'ons. Qui co- negui el C edo en lla í eco da h l'exp essió inde en u us es iudica e i- os e mo uos, i el seu signi ica ja o hom el sap. No obs an aixb, se a bo de ci a al es exemples, e s de di e sos au o s clhssics, en e mol s que se'n pod ien addui : CICER~, Tusc. I, 16,37: dnde Home i o a kx ia, inde ea quae meus a ni- cus Appius ex opa zeia acieba , inde in icina nos a A e ni locus, unde animae exci an u .. .>> Edua d Valen i adueix: c D'aqui e o a la kx ia d'Home , d'aqui la nig ombcia que p ac ica a el meu amic Api, d'aqui el lloc de 1'A e n en el nos e e'ina ge, d'on les bimes són e ocades...>) ( kx ia equi al a e ocació dels mo s). JUVENAL, Sa . I, . 168: (<[ ...I inde i ae e lac imae>>. Manuel Balasch a- dueix: ((D'aqui su en les llhg imes i els ampells d'i a.. .n.). JUVENAL, Sa . 111, . 236: <e[ ...I inde capu mo bb. Manuel Balasch a- dueix: <<Heus ací la causa p incipal de les malal ies)). TACIT, Annals XV, 21, 4: cdnde ini ia magis a uum nos o um melio a e me e inis inclina ... >> Miquel Dol$ adueix: <<D'aqui que els co- menqos dels nos es magis a s són gai ebé semp e millo s, men e que llu inal decau...)). OVIDI, Me amo6 XIII, 705-706: dnde eco da i Teuc os a sanguine Teu- c ilduce e p incipium C e am enue e ... )>. Adela T epa i Anna M. de Saa ed a adueixen: ~D'allh eco dan que els euc es enen en Tbuce llu o igen, desemba quen a C e a...)). TERENCI, Fo mió, 312: <e[ ...I inde ibo ad o um a que aliquos mihi amicos ad ocabo...)>. (Joan Co omines i Pe e Co omines adueixen: <e[ ...I d'alli ani é al b um a euni uns quan s amics...>>. JULI C~SAR, Bell. Gal. I, 10,5: ccInde in Allob ogum ines, ab Allob ogibus in Segusia os exe ci um ducib. H.J. Edwa ds. Lond es-Massachus- se s, 1966, Loeb Classical Lib a y, adueix: <<Thence he led his a my in o he bo de s o he Allob oges, and om hence in o he coun y o he Segusia in. SANT AGUST~, Acad&mics, 11, 2, 6: aInde es illa hospi ali as, inde in co- nuiuiis mul a humani a is condimen a, inde ipsa elegan ia ni o mun- dissima acies e um omnium e undique cunc a pe undens adumb a- ae uenus a is u bani asu. Josep Ba alla adueix: <<Aques és l'o igen d'aquella hospi ali a , d'aquella g an a abili a que assaona els hpa s, de la ma eixa eleghncia, esplendo i límpida apa enCa de o es les coses, així com de l'educació que o ho imp egna de g hcia sub il>). A a bé, inde com a ad e bi de emps signi ica <<desp és>> (en el emps), c<lla o s>), <<a a>>, ccen enda an )), <<&a a enda an )), << o segui >>, i al es o - mes equi alen s, com a cosegüen s d'un <<abans>>, exp essa o hci . Vegem- ne ambé uns quan s exemples: VIRGILI, Eneida, 11, 2: ccinde o o pa e Aeneas sic o sus ab al ou: Miquel Dol$ adueix: << o segui , des del seu lli ele a , el pa e Eneas comen@ almen >>. TIBUL, Panegí ic, 16-17: aHic quoque si g a us pa us labo , u ibilinde alios aliosque memo possim compone e e sus,,. E. O ón Sob ino a- dueix: <<Séa e ambién g a o es e pequeño abajo, pa a que en u hono pueda ag adecido, en 10 sucesi o compone más y más e sos,. CATUL, Poemes, LXIV, 298: ccInde pa e di um cunc a cum coniuge na is- que ad eni caelo)). J.P. Ci uelo i Jaume Juan adueixen: <<A a el pa e dels déus, amb sa san a esposa i ills a iba des del cel...>>. VIRGILI, Geb giques, I1 367-368: cdnde ubi iam alidis amplexae s i pi- buslexie in , um s inge comas, um b achia onde,). Hen i Goelze , aLes Belles Le es)), ccBudé~, adueix: <<Puis, quand la igne au a p is son esso e emb assé les o mes de ses b anches igou euses, émonde sa che elu e, aille ses b as ... )). PLAUTE, S ichus, 11, 174: <<Quia inde iam a pusillo pue o idiculus ui>>. Ma ~al Oli a adueix: aPe quk de ma ec ja eia escla i a iu e)). No cal es end e'ns més en ci acions. Rep enem, doncs, la ma xa. Com po se possible de lliga en un ma eix am Tkaco i la esidkncia amena dels ics ba cilons = Ba celona? Si hom adme aques a in e p e ació, com es po explica que al inal del segle IV dC, A ik usés aques a exp essió pe de- signa una ciu a , quan obem en monedes de Leo igild, del inal del segle VI dC, g a ada la insc ipció Leo igildus-Rex- WARCINONA i que du an o a l'eda mi jana en documen s i llib es s'uds semp e Ba cino o Ba cinona? Sob e l'e imologia del nom Ba celona, Ma ihgela Vilallonga en el seu lli- b e sob e Je oni Pau, Ob es I, p. 77, Cu ial, a al.lusiÓ a l'epis ola que aques di igí a Pe e Miquel Ca bonell sob e l'esmen ada e imologia, epís ola que i- gu a publicada al inal del ecull de documen s e ec ua pe Baluze a Ma ca Hisphnica, llib e qua , de Pei e de Ma ca. 4. Si no si uem Cal.lípolis al ma eix p omon o i on els Escipions edi i- ca en Tkaco, com aplica em o en end em aquelles ases d'A ik: ccquae la- is as i ambi ulla e e ex u oque piscium sempe e axls agnum i np ime- ba ... nam pandi illic u a po us b achiduue que sempe dulcibus ellus aquis)>? Quin sen i é o aixb excloen -ne Tkaco? 5. Plini diu Colonia Ta aco Scipionum opus o e e in -se a la ciu a del segle III aC. El e b conde e no hi apa eix. I an de les e e kncies que dóna en la se a his b ia com de les que dóna Polibi no se'n dedueix que ells la undessin; que hi es aciona en opes i aixells, aixb sí. Pe d que Tkaco ja exis ia com a simple oppidum, o el que os, obo que queda ben cla . Soli u ili za la o ma consede un e e in -se als ca aginesos i als Es- cipions; san Isido de Se illa, la o ma cons uxe un . Hom espe a ia la o ma condide un , pe 6 no apa eix enlloc. Desp és de l'es ada &Augus du an uns dos anys a Ta agona, aques a ja ou designada com a u bs: Colonia Iulia V bs T iumphalis Ta aco. Ce - amen A ik l'anomena oppidum, pe quk sens dub e copil documen s mol an e io s a l'es ada &Augus du an els dos anys que hi esidí o con e in - la en capi al de l'impe i Roml. A a, que el ex lla í s'hagi de adui de aisó que sembli que A ik despa xa Tkaco amb dos mo s solamen , com si es ac és d'un poble insigni ican , ella que e a la capi al de la Hisplnia Ci e- io , hi ha mol a di e kncia. Mol de emps abans P olomeu ja l'ha ia quali- icada de ciu a ema cable o dis ingida, XOALS Bxioqpo~. Si no es can ia de pensamen no hi ha mane a de lliga semblan s incohe kncies i anac onis- mes. Tampoc no s'in e eix que l'exp essió ba cilonum ... di ium, que pos ula un nomina iu singula ba cilo ... dis s'hagi d'en end e com una o ma no mal de denomina una ciu a o un municipi en el món oma, alen -se d'un ci - cumloqui. Vi gili, Egl. I, 20 s'exp essa amb més elegbcia dien : ccU bem quam dicun Roma n>>. Doncs bé, a igu em-nos-el esc i in ccRomano um amoena sedes di iumn. Paulí de Nola (Ca m. 10,232) aplica ben cla amen l'adjec iu amoena a Ba celona. Aixb és ben ce . Pe b ambé és ce que diu Ba cinus i no Ba cilo com sembla que hau ia de se . Aques pok ic adjec- iu és bas an usa pels esc ip o s lla ins. El ma eix Cice ó, al seu discu s en De ensa de Mu ena, VI, 13, con é l'exp essió ccamoeni loci, mul a um deli- ca um. ..>> Pe b deixo aques de all, que no é cap impo bcia. Més in e es- san s són al es qües ions del ex . Vegem-ho, doncs, ja que p ocedi é a e la me a e sió dei ex &A i*, i, desp és, algunes ema ques que en jus i i- quin l'in en . (6) Desp és d'aixb s'es én una lla ga engle a de pla ges, en les quals en al- es emps hi hagué la o alesa de Salau is, i on ambé hi hagué an iga- men la p imi i a Cal.lípolis, aquella amosa Cal.lípolis que pe l'al u a de les se es o i icacions i l'ele ació de les se es alaies s'en ila a pels ai es; que pe l'amplbia dels seus en o ns e a a enc d'ona pe un cos a i l'al e d'un ma semp e abundós en peixos; d'aqui ou Thaco, ciu adella i e- sidkncia amena de ics na ilie s, ca un po hi ob e els seus b acos i la e - a es h semp e ama ada d'aigües dolces. ACLARIMENTS Sigui'm pe ni?~ ecalca que, segons el ex d'A ib, lla o s ja no exis ia Cal.lípolis, des de eia mol s anys, po se segles: ccp isca Callipolis ui >>, diu ell, on an I'adjec iu com el e b indiquen un passa mol emo . Reco dem el Bea us ille (bpode 11) d'Ho aci, on el poe a es e e eix a la ccp isca gens mo alium>>. Si Cal.lipolis, doncs, ja no exis ia, no es comp i?n pe qui? el poe a ens la eco da, b odan -ne la ima ge amb elogis. To a pensa que A i5 en susci h el eco d pe e essal a la impo hncia de Tiu aco. La pa ícula e del e s 514 equi al a ee ambé>>, i aixb és impo an . Segonamen , la ase ccquae la is as i ambi ulla e e ex u oque piscium sempe e axls agnum imp imeba ,,, qui? ol signi ica o aixb? No de- mos a que CaLlípolis es a a si uada en un p omon o i en pa endinsa al ma i que al seu en o n hi queda a un ample sola o descampa , a enc d'ona, ci cums bcia que enca a a ui s'obse a a Tiu aco? Aixb enca a es p odueix a a en dies de empo al. Cal eni ben p esen que el p omon o i de Ta agona s'es én des de la pla ja di a A abassada ins a la desembocadu a del iu F ancolí, és a di , l'an iga desembocadu a que e a ocan al Se allo, ac ualmen si uada més cap a la pla ja en di ecció a migjo n. També s'ha de eni p esen que la con- igu ació del p omon o i ha queda mol al e ada pe ped e es en es dels seus pun s ca dinals, on al lla g dels segles hi han es a obe es pe a l'ex- acció de oca des inada a la cons ucció del po i a les se es ampliacions. L'exca ació d'una lla ga i p o unda inxe a pe al pas del e oca il du an el segle passa ha pa i el p omon o i en un dels seus ex ems, i ha ocasio- na de passada que l'ona ge, a causa del e aplb cons u'i en la di a pla ja, quedi ena i no es pugui o ma una zona de ma esme com enca a es po comp o a . Aixb és di : ala e e ex u oque ... s agnum imp imeba ~. Pe a mi la cosa és e iden . A a bé, en quin lloc del p omon o i pogué es a si uada Cal-lipolis, sembla que no de ia se al sec o més ele a on en emps de Roma hi ha ia l'a x, el emple de Júpi e i sob e o el d um p o incial, i a con inuació, bai- xan , el ci c i o s els edi icis que l'ac i i a polí ica i adminis a i a com- po a en. Més a ia degué es a si uada a la pa mi jana del p omon o i, ap oxidamen a o l'en o n del b um de la Colbnia, des de la Rambla ins al ca e de Zamenho , que enca a queda a una al u a conside able an de les niines del ea e omi, i pe an enca a mol isiblemen des acada des del ma pe la banda de migjo n. Des de l'ac ual Rambla No a en a all s'hi han e oballes a queolbgi- ques mol no ables. Qui s'hau ia imagina que un dia se ia descobe a la g an iquesa a queolbgica de la nec bpoli paleoc is iana en un ind e de la pa baixa de Ta agona? També cal in en a de de e mina el sen i de ba cilonum di ium, (< ics ba cilons>> o, ins i o , << iques ba cilones>>. Si ba cilonum el conside éssim com un gen ilici, el geni iu plu al se ia ba cinonensium o ba cilonensium. Pe d com que el mo és un subs an iu, és lbgic que s'hagi adu'i pin o es- camen pe ((les iques ba cilonesw. Pe a mi no es ac a de cap gen ilici apli- ca als habi an s de cap ciu a , sinó simplemen a la denominació d'un o ici o d'una p o essió, que en aquells emps os no mal. Pe exemple: Mango, mangonis: negocian en la comp a i enda d'esclaus (d'on suposo que es de i i la denominació d'els Mangons, usada segles en e e, se- gons apa eix en el Repe o i municipal de 1683 i en documen ació pe - inen ; no els Mongons, com a a es diu, d'una pa ida del nos e e me municipal). Ho ulo, ho ulonis: ho oli. Epulo, epulonis: magis a que p esidia els banque s o icials. Pellio, pellionis: adobe , assaonado . Res io, es ionis: co de . Ba cilo, ba cilonis: ba que , cala a , mes e d'aixa, na egan , na ilie , a - mado , consigna a i ... En a iba a aques pun an delica con é que doni les me es in e p e- acions: Ba cilo é o a l'apa enga de se un hhpax i, pe an , cadascú po in e - p e a -10 i adui -10 com li sembli millo segons el con ex que l'acompanya. Jo penso que aques mo (p onunc. ba kilo) és un de i a de ba ca, no de la amília dels Ba ca de Ca ago. Així, al meu en end e, se li po dona el sig- ni ica que sembli més adien a la ase. Es ac a ia de pe sones acabalades o iques. Joan Co omines, en el seu Dicciona i E imolhgic i Complemen a i de la Llengua Ca alana, diu que el mo p o é del lla í a da <<ba ca>> amb igual signi ica . A egeix que el mo lla í apa eix pe p ime a egada en una insc ipció lla ina de 1'Alga e de l'any 200 dC, i o segui en algunes al es insc ipcions lla ines &Espanya, mol usa ja pe san Paulí de Nola, que i- ia a Ba celona de e s l'any 390 dC, i pe san Isido de Se illa, del qual ci a aques a de inició: <<Ba ca es quae cunc a na is comme cia ad li us po ab, que sol en end e's, diu, en el sen i de me cade ies du es en naus. Fe a aques a obse ació, p egun o si hi po ha e cap impossibili a pe qub en aquella bpoca exis ís a Tkaco un es amen adine a que es dedi- qués al come g mm' im pe la Medi e hnia, quan les ca es de Consenci a san Agus í an en end e que en aquells emps en e Tkaco-Maó-Hipona (Annaba) i el no d d'A ica hi ha ia un h ic ma í im impo an . Al amen c ec que oppidum i sedes amoena no es e e eixen a dos subjec es dis in s, sinó que o s dos són p edica s, a ibu s o aposicions d'un ma eix i sol subjec e que és Tkaco, i lla o s la ase es po en end e i a- dui sense e b o usan la o ma adien del e b esse. Hi ha una al a qües ió. Si és accep able la me a e sió de Tkaco com a c< esidbncia amena de ics na ilie s,,, lla o s hi escau pe na u al, i a con- inuació, la pa ícula nam (= <<en e ec e>>, <<ca >> ...) ja que ccnam pandi illic u a po us b achia>> no és més que una ei e ació o con i mació amb pa- aules di e en s del que ja an e io men s'ha di de Cal.lípolis. Pel que a al mo po us al ano a que, malg a les pa aules d'Es abÓ, <<T&QQ&~wY z6hy ahipe og ph, EY XO~XW 86 i8e p& q>>, ací es ol sig- ni ica que a Tkaco no hi ha ia, com en an s al es llocs, el que sol en en- d e's a a pe un <<po >>, mig clos amb esculle es o pel seu na u al com el del Pi eu o el de Sólle , pe exemple, pe 6 si ua en un gol o badia que el eia ap e pe als ia ges dels go e nado s, ja que lla o s s'u ili za a com a po qualse ol ind e de la cos a que quedés a ece del en i dels empo als de ma , és a di , un e ugi o una ce a p o ecció. Ho aci, a l'bpode IX, 19-20 diu: <<hos iliumque na ium po u la en lpuppes sinis o su n ci aen, que en la e - sió de Josep Ve gés a: <<i els aixells enemics, gi an llu s popes a babo d, s'han e ugia dins el po >>, i en una no a ad hoc Ve gés acla eix: <cels aixells en a en als po s cian i ondeja en amo an la popa i calan les hco es>,. També Vi gili, en els p ime s e sos del can VI de l'Eneida, a la desc ipció d'un desemba camen de les naus d'Eneas en una pla ja a ece ada, semblan