acompanyades d'un comen a i jus i
adien .També són d'ag ai els ca o ze
quad es sinbp ics que, amb un simple
cop d'ull, pe me en de eni una isió de
conjun de les nomb oses dades que
compo a una ob a d'aques a mena. Els
cinc mapes que hi ha al llib e an en e-
nedo s, an la si uació p i ilegiada
d'olímpia dins l'Hb1.1ada com el ma c
geog h ic en qui: es an mou e els g ecs
de l'an igui a .
En aques a ob a, edi ada amb una
cu a exquisida, l'au o ha sabu oba
una o ma d'exposició di ec a i sense
en a ecs de cap mena, que li dóna la
possibili a de connec a amb un públic
majo i a i sense enuncia , com a bon
ilbleg, a l'au o i a indiscu ible de les
on s i dels es imonis dels au o s clhs-
sics semp e que ho ha c egu con e-
nien .
Cal, doncs, dona la més chlida ben-
inguda a aques a ob a, que des d'una
pe spec i a ca alana di on el coneixe-
men , semp e apassionan de l'olim-
pisme.
Joan Albe ich i Ma iné
FRANCISCO
RODRÍGUEZ
ADRADOS
Palab as e ideas
Ediciones clásicas, Mad id,
1992,
544
pp.
Es ac a de un llib e, i ja d'en ada cal
di d'un mol bon llib e, que aplega in -i-
dos eballs del p o esso F ancisco Ro-
d íguez ~d ado~ publica s abans dispe -
samen -a icles de e is a, p blegs de
llib es, e c.-, que ac en aspec es de la i-
loso ia g ega. El nucli cen al el o men
ca o ze eballs sob e Sbc a es i Pla ó,
lanqueja s pe eballs mol me i o is so-
b e els p e-soc h ics i la so ís ica, aques a
es udiada e en ualmen en la se a elació
amb Pla ó o Sbc a es. Hi ha una in es i-
gació, pe exemple, dels aspec es pu a-
men lingüís ics dels ex os ilosb ics, com
és a a sob e el g ec pa la pe Sbc a es
(pp. 251 SS.) i un al e sob e els plan eja-
men s de llengua d'alguns ilbso s g ecs,
pe exemple Sex Empí ic, o de g ami-
ics, com Dionís de T hcia, o del ma eix
Pla ó, que poden se in e p e a s ins i o
en clau es uc u alis a (pp. 5 15 SS.). A l'a -
icle <<La eo ia del signo en Gb gias de
Leon inos>> (pp. 97-109), el p o esso Ro-
d íguez Ad ados ad e eix que l'o gani -
zació iangula <<coses-signi ica s-signes*
es oba ja an icipada d'alguna mane a a
Gb gias pe la se a dis inció en e c co-
ses,, (n&iypa a), ecobjec es de pensa-
men >>
( ix, cp~o o6pe a) i llengua ge
(hoyos). La iloso ia de Sbc a es i Pla ó
com a supe ació i comple nen ació de la
agbdia és un in e essan assaig que
ma ca els lími s del d ama hgic (i cb-
mic) en els seus audi o is, i un lla g eball
sob e He hcli es po di que és una ein-
e p e ació d'aques au o onamen ada en
un es udi, en bona pa inno ado , del seu
lbxic (pp. 35 SS.). E ec i amen , el en all
semhn ic que Rod íguez Ad ados desco-
b eix a He icli ep esen a alguna no e a ,
al com es po comp o a si es compa a
amb alguna exposició classica, com la de
Gu h ie, al inal del p ime olum de la
se a
His o ia de la $ iloso ia g iega
(Ma-
d id, 1984). També el penúl im eball de
l'aplec (pp.
463
SS.) ceciencia g iega
y
Ciencia mode na,, és un cla al4ega a a-
o de la u gbncia que p eguem conscibn-
cia aue les cibncies ac uals, i no solamen
les de l'espe i , que ja se ia d'espe a , p o-
enen de G bcia (la iloso ia, la li e a u a,
la his b ia, la geog a ia, la g amhica i les
ma emh iques); ambé aquelles cibncies
que en la se a eme gbncia eu opea, occi-
den al, no enen, com a en i a , més d'un
segle o d'un segle i mig d'exis bncia (la í-
sica; la química; la medicina, en el igo
del seu cul iu ac ual; la biologia, pe b
A is b il ja a se bibleg; e c.) oben doc-
ines so p enen men p emoni b ies a
G bcia, com la eo ia a bmica de Demb-
c i d'Abde a. A <<Ca a y C uz de 10s so-
is a~,,
@p. 91 SS.) se sub a llen els aspec-
es posi ius de la so ís ica, que no es
poden nega , pe b que es euen en osqui s
pe qub la in o mació que enim dels so-
is es ens e de la mi de dos aca nissa s
enemics d'ells, Pla ó i A is b anes.
Una idea que su amb insis bncia al
lla g del llib e del p o esso Rod íguez
Ad ados, és l'es e a in e elació en e
els p oblemes de llengua i els de pensa-
men , de mane a que esul a impossible
d'es udia i d'in es iga una ideologia o
una eo ia p escindin de la e minologia
en qui: s'exp essa en la se a llengua o i-
ginal p escindin de la conca enació en
sis ema de les pa aules que in eg en
aques a e minologia. De o a mane a,
aques a p oblema ica s'esc u a amb es-
pecial p o undi a en el eball que ela-
ciona els so is es i Pla ó, c Lengua, on o-
logia y lógica en 10s so is as y en
Pla ón,, (pp. 113-156). Un dels e s més
ca ac e ís ics i signi ica ius de la iloso-
ia g ega és l'oposició, aillada o genb-
ica, de concep es o de eali a s, en p i-
me lloc, de l'en i a i de la no-en i a
(se , no-se ), dia i ni , ed i calo e c.,
que possibili a el sal me a ísic quasi
immedia amen . El mb i de conjun del
eball del p o eso Rod íguez Ad ados
sob e Pla ó és ha e no a com Wilamo-
wi z ou el p ime que a icula els con-
ingu s de la iloso ia de Pla ó en el de-
cu s de la se a ida, <<La in es igación
de Pla ón en el s. xx~ (pp. 279-308).
Pe qub el p ime es udiós mode n de
Pla ó, el ebleg alemany dobla de ilb-
so Schleie mache , en el onamen al
p bleg amb qui: o ní la segona edició
de la se a aducció alemanya del ilbso
l'any 1828, a a ibui en bloc o a la
doc ina de Pla ó a la se a pe sona, i
sos enia que des del p ime momen
Pla ó possei'a el seu cos de doc ina com
un bloc compac e i o almen cons i ui' ,
i a més a més pe ennemen in a ia .
Aques a esi ana so in l'explicable e o-
sió dels anys i de les impugnacions, pe 6
ou Wilamowi z, en el seu llib e
Pla on
(dos olums, Be lín, 1918), qui a aconi
de ini i amen i amb cla eda la esi de
Schleie mache . Aixb és especialmen
signi ica iu si es pensa que p ecisamen
en e nosal es s'ha ien aixeca eus (el
p o esso Lasso de la Vega, a la se a
ob a
De Sa o a Pla ón,
Ba celona, 1976)
ebaixan el alo c í ic de l'ob a de Wi-
lamowi z sob e Pla ó. També és impo -
an la ema ca del S . Rod íguez Ad a-
dos sob e el descob imen de Jage (i el
mo < descob imen >> és exac e, pe qub
el que a a di em, abans d'ell, no ho ha-
ia is ningú) del e que Sbc a es i
Pla ó (el segon pe he bncia del p ime )
s'in e essa en p imo dialmen pe l'edu-
caci6
(paideia),
pe damun del seu in-
e bs pe la polí ica i pel que els inspi-
a a la dialbc ica. Jage i ula el seu
llib e amb el mo cen al
Paideia,
i s'ho
al d'ano a la ec a obse ació del
D . Rod iguez Ad ados, pe al com,
amb un emped ei'men inexplicable, el
p o esso Jaume Pb ulas (<<En els na i-
lis de Pan ag ueb dins
Els Ma ges,
se-
emb e de 1984) pa la a de la sinis a
Paideia.
La lec u a del capí ol c Pla Ón y
la e o ma del homb e,, (pp. 407-436,
c .
p incipalmen la pagina 416) és, des
d'aques pun de is a, econ o an , així
com la de l'a icle <<El ilóso o pla ó-
nico~ (pp. 313-344), que a pe u es
mol semblan s.
El p o esso Rod íguez Ad ados e-
p odueix, de di e sos au o s, una bio-
g a ia de Pla ó mol sugges i a, que
il.lumina bé la se a pe sonali a (en aixb
ecull ambé idees onamen als de Wila-
mowi z): Pla ó enia, pe amíiia i pe
na u alesa, una p o unda ocació polí-
ica
(Ca a
VII),
pe d la se a expe ii:ncia
p ac ica, els T en a Ti ans (403 aC) i la
mo de Sbc a es (399 aC) el an apa a
de qualse ol ac i i a polí ica, enca a
que, en la se a in enció, no de ini i a-
men ; el mani es d'aques p ime co-
mia és el dialeg
Gd gias.
Funda
I'Acadbmia amb dues inali a s, com a
ecés medi a iu i com a cen e de o ma-
ció de ilbso s, és a di , de u u s go e -
nan s; el mani es undacional de
1'Acadi:mia és el di&leg
Menó
i po se
ambé
Fed e.
Els ia ges a Sicília an
se un in en since íssim de unda la
se a ciu a ideal dissenyada a la
Repú-
blica;
el seu pe illós acas l'emmenh a
l'e asió me a ísica que són els seus dia-
legs
Paminides, Tee e , Fileb
i
So is a,
no sense un eco d enyo adís a la de ini-
i amen pe duda ciu a ideal: el
Polí ic
i
les
Lleis.
El senyo Rod íguez Ad a-
dos exposa, al lla g del seu llib e, més
d'una egada, aques esquema biog a ic
i n'ex eu in e essan s conseqübncies,
pe exemple (p. 410) els can is d'es a
d'hnim en el ilbso , que condiciona en
essencialmen la di ecció de la se a de-
dicació ilosb ica en cada momen .
El llib e sub a lla idees mol in e es-
san s, com és a a que Pla ó no a p e-
end e mai, en el conjun dels seus di&-
legs, es abli un cos anca de doc ina;
cada dialeg és un o independen en un-
ció de l'in e bs conc e del ema que
ac a, amb poques in lubncies dels dia-
legs an e io s ja edac a s, i aixb a que
no es puguin eu e com incohe bncies
ce s des asamen s que s'hi donen, i co-
ses que no encaixen al cen pe cen en
el cos o al del co pus pla bnic. Són es-
ibacions úl imes d'o igens di e en s.
Mol es di e kncies esponen al ma eix
pun d'a encada (pp. 302 SS.). Si a la
República
és el Bé, aixb es deu al plan-
ejamen b ico-polí ic del dikleg; la Be-
llesa al
Con i
e a se el ma eix, pe b
obse a des del pun de is a de la su-
blimació de 1'E os. Quan, desp és de la
República,
s'abo da el p oblema de la
elació de 1'U i el Múl iple (plan ejada a
Pa mPnides),
al
Polí ic
s'a iba a 1'Esse
absolu (na ehQ~
6 )
i al Demiü g o
Déu del
Timeu.
Ja en el p ime dels seus eballs aple-
ga s en aques olum <<La iloso ia
g iega como gene o li e a io (pp. 1-13),
el D . Rod íguez Ad ados no a que a
G bcia l'enlla~ en e iloso ia i eligió és
múl iple. Pe b la eligió no condiciona
essencialmen la noció de di ini a . Des-
p és conc e a la idea de Déu o de Di i-
ni a a Pla ó, i de e op a A is b il i als
p e-soc a ics. A l'a icle <<El concep o
de homb e en la edad a eniense,,
(pp. 183-206) diu que en e els g ecs la
di ini a ou is a
només
en el econei-
xemen dels lími s del pode hum& i en
la incomp ensibili a dels dec e s dels
déus. La denominació posi i a d'aques a
di ini a , Zeus, el déu, Ghiyw , és elu-
si a i indi e en . El que és decisiu és que
mai no es eu el déu dic an no mes po-
si i es de igbncia uni e sal (p oposan ,
pe exemple, qui: és l'&@e i).
La g an no e a de Pla ó, assenyala el
D . Rod iguez Ad ados, és a ibui
ca ac e di í a la Idea del Bé. Des de
Pla ó el concep e d'home es inde inible
si no es eco e al de Déu. Déu és el mo-
del de I'home si aques ha de se més
pe ec e (pp. 200 SS.) Pe b el déu pla b-
nic és un déu ilosb ic, al qual s'a iba
pe inducció, que epe cu i a més eda-
men i po se in e in el sen i de l'es-
peculació, A is b il (doc ina del P ime
Mo o ); el D . Rod iguez Ad ados, a
<<Ciencia g iega y ciencia mode nan
(p. 466) ad e eix inequí ocamen que
el déu d7A is b il no és eligiós.
El llib e sub a lla aspec es mol in e-
essan s com, pe exemple, que la eo ia
pla ónica de les Idees a enca nuclea -
men de la noció soc i ica de concep e,
al qual s'a iba pe inducció, i aquí es
dóna quelcom ca ac e ís ic de Pla ó e-
e i a Sbc a es i ambé a la So ís ica,
que el pensamen pu amen acional de
Sbc a es -la ges a del qual a consis i
a con e i el pensamen acional de des-
uc o de elles no mes en cons uc o
de no mes no es, pe quk c eia en el po-
de de la aó (p.
193)-
ep un bany eli-
giós (la Idea del
Bé
a la
República).
També pe ia indi ec a, el D . Rod í-
guez Ad ados ecull dels dihlegs pla b-
nics in e essan s dades sociolbgiques;
les enques es soc a iques sob e de e ni-
na s alo s demos en que aques s ha-
ien caigu en c isi, i que calia ede ini -
10s. Sbc a es anma eix no ho a mai
(diilegs apo b ics), pe b la se a inquisi-
ció demos a que podem a iba a sabe -
ho pe ia es ic amen acional. Es
d'ag ai la ni idesa amb qui: el D . Ro-
d íguez Ad ados des aca el e que el Sb-
c a es p o agonis a del diileg
Gb gias
és essencialmen di e en del Sbc a es
dels p ime s diUegs; a ks que aques
conco da es ic amen amb la igu a que
d'ell ens o neix Xeno on , cal con-
clou e que des del
Gb gias,
da e e del
Sbc a es dels dihlegs pla bnics, hi ha el
ma eix Pla ó. Len amen i amb ecanca,
la igu a de Sbc a es es a es ain dels
dihlegs, a les
Lleis
ni an sols hi igu a,
el seu pape al
PamPnides
és secunda i,
i al
Polí ic
i al
So is a
no a eny la pleni-
ud de p o agonisme que en la majo ia
de l'ob a pla bnica. En aques pe íode
a anca de la se a ida, i des d'aques
pun de is a, hi ha la impo an excep-
ció del
Tee e .
Ja m'he alla ga po se massa, pe b no
ull acaba sense dedica un comen a i a
l'es udi que el D . Rod íguez Ad ados a
dels aspec es b ics a Sbc a es
i
a l'ob a de
Pla ó. Pe aons bb ies la agbdia, la
g an educado a d'A enes en el segle
,
e a incapac d'o e i models es ic es, a
o es i a e a un oc d'a enci6 quan a
les conduc es, de mane a mol gene al.
Pe un al e can ó, la so ís ica ha ia ela-
i i za els alo s, pe al com posa a
l'in e ks indi idual pe da an del de la
comuni a (ccl'home, mesu a de o es les
coses* e a el
lei mo i
de P o hgo as).
Da an d'aixb, Sbc a es p opugna una
ac i ud que eco da, mal que sigui
llunyanamen , la c is iana in e sió de a-
lo s i als (la
ye h o~cc
c is iana o can i
de men ali a , la
ne~~cxyco 4
soc h ica,
exac amen <cel capgi amen ,,). Sbc a es
a én semp e la ciu a i ho paga amb la
ida, i el D . Rod íguez Ad ados sub a -
lla amb o ca que, jun amen amb al es
aspec es, aques a mo ma i ial de Sb-
c a es
és
a la base ma eixa de la conside-
ació k ica de Pla ó, que con lueix en la
polí ica en la undació de l'es a ideal a la
República.
A la ela i i a de la doc ina
so ís ica, Sbc a es i Pla ó hi oposen una
k ica objec i a. Les concepcions mode -
nes d'es a , des de les monh quiques ins
a les ma xis es, a enquen de la ciu a
pla bnica, in e p e ada di e samen des
de la se a ma eixa a el, na u almen . Jo
ma eix aig assenyala , en el meu es udi
que co ona la me a edició de la
Repú-
blica
a la Fundació Be na Me ge, que el
ans asamen de l'k ica pe sonal de
Pla ó a la ciu a ideal és poc sa is ac b ia,
pe quk cons ueix una es a poc habi able
i encobe amen i anic. La ciu a pla b-
nica ou dissenyada pel seu au o pe una
lbgica e ia es ic a que no adme ma i-
sacions, pe un pu mecanisme, p océs
al qual no o en alienes les condicions
pe sonals de la ida del ma eix Pla ó, i
aques pu mecanisme po a a la pe sona,
en úl im e me, les condicions més ín i-
mes i i educ ibles d'una exis kncia no -
malmen humana. Pe b no hi ha dub e
que, sense a iba a aques s ex ems,
l'k ica de Sbc a es i Pla ó co ona dignís-
sima nen la ida dels homes, i és mb i
del D . Rod íguez Ad ados ha e -ho pa-
lesa abas amen .
En esum, aques és un mol bon Ili-
b e, que es eu anma eix enlle gi pe
una de icien co ecció de p o es d'im-
p em a. En e ec e, hi abunden les e a-
des ipog h iques, i algunes són de al
calib e que cal in ui imagina i amen
qui: ol di el ex , pe qui: pel eball
massa de ec uós en la imp essió del lli-
b e alguna egada no queda cla .
Manuel
Balasch
i
Reco
U.
ESPINOSA
RUIZ
Epig a ia Romana
de
la Rioja
Log oño, Ins i u o
de
Es udios Rio-
janos, 1986, 190
pp.,
11 láminas.
El ca ác e dispe so de 10s ma e iales
epig Scos la inos iojanos, hacia nece-
sa ia su euni icación en un Único epe -
o io como es el olumen que eseñamos,
en el que se o ecen pe ec amen e es-
uc u adas
y
ca alogadas las di e sas ins-
c ipciones pe enecien es a es e ámbi o
em o ial. F en e al sis ema adicional
de ag upa 10s epíg a es según su ca ác e
de o i os, sepulc ales, milia ios e c., o
bien siguiendo el o den al abé ico de las
localidades de donde p oceden, el au o
de es a ob a ha p e e ido aplica el c i e-
no de conjun os epig á icos con el obje-
i o de pdde cub i mis ácilmen e 10s
g upos y unidades cul u ales que pudie-
on habe coexis ido en la an igüedad so-
b e los ac uales e i o ios iojanos.
En cuan o al modo de p esen ación de
las insc ipciones, se adop a un esquema
común, exponiéndose el núme o de o -
den, localidad del hallazgo
y
luga de
conse ación, e incluso el núme o de in-
en a io del museo co espondien e.
También se lle a a cabo una some a
desc ipción de cada epíg a e en cuan o a
medidas, o ma, es ado de conse ación
y deco ación, a endiéndose igualmen e y
po supues o al ex o en cuan o a su co-
ec a ijación y lec u a, aspec os paleo-
g á icos y g ama icales, así como a-
ian es en an e io es edi o es. No se ol-
ida, además, la c onologia ni la ealiza-
ción de comen a ios his ó ico-cul u ales,
adop ándose en cuan o al sis ema de sig-
nos pa a la lec u a de cada epíg a e, el
acep ado in e nacionalmen e pa a la ee-
dición del CIL.
El conjun o epig á ico de
T i ium Ma-
gallum
(T icio) cons i uye el mis nume-
oso de la Rioja, con diecinue e insc ip-
ciones, ep esen ando el 25% del o al
in en a iado. En líneas gene ales e leja,
como bien se apun a, el doble elemen o
cons i u i o de la ida de la ciudad,
como se án 10s ala a e os y el elemen o
mili a , no able aquí al es a asen ada
una
exilla io
de la
leg.
VI1
Gemina.
De
in e és esul a la insc ipción núm. 31,
po cuan o cons a a aspec os muy con-
c e es
ju ídico- es amen a ios e e en es
a la manumisión de escla os. Mención
especial ambién equie e el epig a e de
L.
Memmius P obus
(núm. 25), en el
que se menciona exp esamen e la condi-
ción ju ídica de
T i ium Magallum,
a la
ez que e ela la p eocupación de 10s
pode es locales pa a ga an iza la ense-
ñanza a 10s ciudadanos. Den o del B ea
de in luencia de es e mismo núcleo se
incluyen, además, 10s hallazgos de Es o-
110 (núm. 39) y de San Millán de la Co-
golla (núm. 40-41). La segunda concen-
ación epig á ica de es a zona se
localiza en Came o Nue o, ep esen-
ando es e g upo casi el 20% de la epi-
g a ia de es e ámbi o, en e insc ipciones
conocidas y es elas o agmen os cuyo
ex o no se ha ansmi ido. Apa en e-
men e se a a de un conjun o ce ado y
aislado, pe o exis en indicios que pe -
mi en a i ma la exis encia de conexio-
nes con el Valle de Naje illa y con la
Mese a no e. Es de des aca el g upo de
es elas (núms.
61,
62,
e c.) que, ep e-
sen ando una g an semejanza ipológica,
debie on se ob a de un mismo alle .