Bogoljub
Sijako ic
My hos, Physis, Psyche:
Ogledanje
u
p edsok a o skoj
ccon ologijiw i c<Psihologiji>>,
Niksic, Uni e zi e ska ijec
/
Beog ad: Filoso sko dms o S bije
1991,434
phgs., 20x13 cm.
Publica
a
la Philosopho heca
ALETHEIA, knj.
1
/
FILOSOFSKE STUDIJE,
biblio eka knj. (19)
=
My hos,
Phisis, Psyche: ein Sich e suchen
un de o sok a ischen
ccon ologiew und ccPsychologie))
L'ab il de
1989,
el p o eso Bogoljub
Sijako ic, de la Uni e si a de Niksic de
l'an iga Iugosli ia, llegia la se a esi
doc o al a la Uni e si a de Sa aje o.
Dos anys més a d, aquella esi so ia a la
llum pública. El seu au o ha ingu la
delicadesa de ame e'n un exempla al
Depa amen de Filologia Clissica de la
Uni e si a Au bnoma de Ba celona, en
el benen bs que el seu es udi neix i es
o ma gai ebé exclusi amen en e i o i
dels clissics.
I
és que el p o esso Sija-
ko ic es mou amb pleni ud de coneixe-
men s ilolbgics en e les on s clissiques
e e en s als concep es an onamen als
pe a la iloso ia en els seus inicis com
o en els de physis i psyche. Al p o esso
Sijako ic, doncs, el nos e ag almen .
My hos, Phisis, Psyche comp bn onze
capí ols, en els quals l'au o o dena c o-
nolbgicamen els au o s p e-soc i ics
que es udia.
El p ime capí ol p esen a l's a us
quaes ionis: in oducci6 als p e-soc h-
ics, acla imen dels e mes ce ísic>> i cc i-
siblegn aplica s als p ime s pensado s, i
el concep e dephysis ipsyche en A is b-
il. A is b il, doncs, ou, pe al p o esso
de Niksik, l'únic que emp engué una in-
e p e aci6 sis emi ica del pensamen
an ic, i el p ime que aconseguí de si-
ua els p e-soc h ics en el lloc que els
co esponia dins de la iloso ia, alho a
que a sabe es abli la in e io uni a de
la iloso ia p e-soc i ica; i aixb, sense
p oposa -se un mb ode his b ic.
El capí ol segon, com és lbgic, és de-
dica a l'es udi de Tales, en an que
in oduc o del concep e d'&ex i en es-
pos a a la p egun a: Qub exis eix? L'ai-
gua exis eix, a a és de la qual l'absolu
Exis eix és. Aques a p egun a ha ia es-
a incubada ja en la cc eocosmogonia~
mí ica en el seu impuls cap a l'on olo-
gia. L'au o , a més d'ap o undi en el
concep e d'&ex i, es udia el de ~ux i en
la se a elació amb els déus i en el ma c
de la li e a u a homb ica i ul ima aques
capí ol o apun an els ex ems de l'hi-
lozoisme
i
del pan eisme.
El mi e, con empla com a on de la
eocosmogonia ilosb ica i b ica, el
concep e de caos en Hesíode i l'ocei
c eado en Home po en el p o esso Si-
jako ic, en aques capí ol e ce , a qiies-
ions onamen als: mi e i
hoyo~,
e i a i
his b ia, i u i eali a , llengua i pensa-
men .
El capí ol qua con empla les con i-
bucions d'Anaximand e i Anaximenes
al co en ilosb ic inicia pe Tales de
Mile .
L'apo ació de l'o isme, dels pi agb-
ics i d'Empbdocles al concep e de
Wux i, jun amen amb el pensamen so-
b e el ma eix ema de Xenb anes cons i-
ueix la ma b ia del capí ol cinqub.
Els capí ols si&, se & i ui b son dedi-
ca s a l'anilisi de les apo acions
dlHe icli , Pa mbnides, Empbdocles i
Anaxigo as sob e +uo .q i W x i. Al
ma eix emps l'au o hi in odueix les
con ibucions als dos concep es esmen-
a s e es pe Zenó i Melissos.
En el capí ol no b, Dibgenes
d'Apol.lbnia és p esen a com un in e -
medi en la cons ucci6 de la qües ió so-
b e l'exis bncia del mbn en in odui -hi blemen exempla . En aques s aspec es i,
la idea d'ai e com a cons i u iu de o a la sob e o , en la concepció gene al de
eali a , o oposan -se a la p opos a dels l'ob a, l'au o e ela un p o und a ela-
nomb osos elemen s i a la esi dlAn?igo- men en l'escola alemanya i en la se a
as sob e el VO~S, enca a que en mol s me odologia in es igado a, sense deixa
de alls segueix Empkdocles, Anaxigo- es en suspens.
as i Anaxímenes. Finalmen , cal a egi , amb o a jus i-
Dembc i és anali za i in e p e a en cia, que aques a esi jun amen amb la
el capí ol desk. La in eg ació de la ísica mane a com ha es a elabo ada ea ima,
i l'b ica en la cikncia de l'inima es ona- una egada més, les no es línies de e-
men a en la eo ia de Dembc i , segons ball que la in es igació humanís ica del
la qual es dóna unió en e la mo al i la inal del segle
xx
es a aplican als seus
ísica, de mane a que les molbs ies que assolimen s. D'aques a mane a es alo a
causa el cos i la incul u a que é l'iinima l'objec i i a del concep e ansmbs amb
po en a les ma eixes conseqükncies. el supo d'un ex objec iu, enca a que
El da e capí ol p;esen a les conclu- sigui en de imen de la sub ilesa i de les
sions i una sín esi. Es a di , el pensa- excel4kncies a qui: ens enien acos uma s
men dels p e-soc a ics ep esen a una els ilblegs i ilbso s al lla g d'aques se-
uni a en e
@8ay
i
Vux i:
els & oms són gle. Aques llib e ep esen a, sens dub e,
la @8oy, els &oms cons i ueixen la la isió més mode na, més analí ica i
Vux i.
A aques a uni a , li co espon la més cla a din e de l'ex ensa singladu a
elació de l'on ologia i la eo ia del co- li e k ia que ha p odui' , al lla g de se-
neixemen , elació ja comp esa, enca a gles, el pensamen ilosb ic p e-soc a ic.
que ocul a, en el c núme o,, pi agb ic
i
en
el hoyog d'He icli , i e elada pos e-
Pe e Villalba
i
Va neda
io men pe Pla ó i A is b il. A is b il
sin e i za o aques mo imen ilosb ic
en esc iu e que
l'dnima és, d'alguna
mane a, o s els ésse s, ja que els ésse s
són an pe cep ibles com de
aó.
JOAN
ALBERICH
i Mon se a Ros
El capí ol do zk comp kn un esum de
(amb la col-labo ació
de
o a la esi en alemany.
Joan MORERA)
El p o eso Sijako ic o e eix, a con-
L,
~ans, ipci~ dels
noms
p opis
inuació, una llis a de les on s i dels
ins umen a philologica
que ha u ili -
g ecs i lla ins
za , ecull la bibliog a ia secunda ia Ba celona, Enciclopbdia Ca alana
més selec a i elabo a els índexs de (Biblio eca Uni e si ia 13),
llocs, noms, coses i e mes iloso ics 1993,274 p.
més impo an s.
Des d'una pe spec i a o mal, aques a La e u a que la ilologia clhssica, en
ob a
My hos, Physis, Psyche
cons i ueix la se a essan ca alana, enia d'una ma-
un model de pe ecció, en an que nual que ixés les no mes de ansc ipció
e ela una exquisida pulc i ud en la p e- dels noms p opis g ecs i lla ins a la nos-
sen ació de les ci acions en g ec, segui- a llengua es eu d'a a enda an suple a
des d'una acu ada aducció, i u ili za pe aques llib e, de l'elabo ació del qual,
a ian s g h iques amb o el igo i len a pacien i conscienciosa, eníem, de
cons ancia, que en an una edició e i a- eia emps, no ícia. La asca, du a a e me