ELS HUMORS
I
ELS TEMPERAMENTS
Joana Za agoza G as
Uni e si a Ro i a i Vi gili (Ta agona)
ABSTRACT
Hypoc a ic medicine ies o c ea i ely in oduce a ional and scien ijic
c i e ia -which would explain a se ies o physical phenomena ha in-
jluence di ec ly in he conjigu a ion o di e en human pe sonali ies-, by
ela ing physical cha ac e is ics wi h psychological epe cussions. This
was achie ed hanks o p e ious hinke s, and abo e all, o he Ionic i-
sion o na u e. And i was made speci ic a he lexical le el wi h he
coinage o new wo ds, and wi h he ex ension o he seman icjield o al-
eady exis inn ones.
Dins l'ampli ma c de la cibncia g ega cal des aca la igu a d'Hipbc a-
es, anomena <<pa e de la medicina>>. El seu mb i no és an el e d'ha e
unda una escola de medicina a Cos com el d'ha e dona la ca ego ia de
cibncia a un coneixemen basa , ins alesho es, i en mol es ocasions, en la
magia i els eixa ms.
Si l'en ema de la se a ida és di ícil de conbixe , ho és més enca a es-
abli quins són, en e els mol s ac a s a ibu'i s a ell, aquells que ealmen
li pe anyen.
Fins a poc exis ia la c eenga que a la G bcia clhssica hi ha ia dues es-
coles de medicina cla amen di e enciades: la de Cos, que pos ula la eo ia
de dos humo s:
cphbypa
i
xohq,
i la de Cnido, que n'ad ne es:
cphbypa,
xohq
i
aIpa,
o bé qua e, amb la dis inció en e
5a 6 i xohq
i
pehai a
xohq,
o ins i o més, amb l'addició d'un nou elemen :
o
dygo .
Una de les bases que es p enien pe a de e mina l'escola a qub pe -
enyia un de e mina ac a e a la de la eo ia dels humo s: segons el
nomb e d'humo s que apa eixien en un esc i , aques o ma a pa d'una
escola o l'al a. El p o esso Thi el ha demos a ja que no exis eix
aques p e bs abisme en e ambdues escoles, sinó que hi ha in lubncies
ecíp oques
l.
'
A.
THNEL,
Cnide e Cos? Essai su les doc ines médicales dans la collec ion hippoc a-
ique,
Pan's,
1981.
La doc ina bhica de la isiologia hipoc h ica és la dels qua e humo s,
segons la qual la na u alesa humana es compon de qua e elemen s: pi u'i a,
sang, bilis g oga i bilis neg a, pe bé que, com ja hem di , el nomb e a ia en-
e dos i cinc. De l'equilib i dels humo s depkn la salu de l'indi idu, i del
p edomini d'un humo sob e els al es es o men els empe amen s: sanguini,
legma ic, biliós i malenconiós. També de e minen els ipus acials i el sexe.
El mode més simple pe a dis ingi els humo s és el colo . Així, o el
que és blanc, blanquinós o anspa en pe any a la legma; el que és g oc,
de colo osc, e mell o neg ós p o é de la bilis. Els hipoc a ics els donen
ambé unes al es ca ac e ís iques, basades en la empe a u a i el g au d'hu-
mi a o sequeda , de la qual cosa esul a que la legma és eda i humida,
men e que la bilis és calen a i seca. També els a ibueixen al es quali a s
com sala , iscós, ama g...
La mala dis ibució d'humo s pel cos és causa de malal ia i ambé c ea
una dis unció mol més g eu com més g an sigui l'excés de l'humo en
qües ió. El luix d'humo s es diposi a en una pa del cos humh, com a a els
genolls (Hipbc a es,
Epidkmies
VII, 47, 12), o a iueix al e ge i es diposi a
en el cap (Hipbc a es,
A eccions In e nes,
48,
1) o a la ma iu (Hipbc a es,
Malal ies de les dones
I, 57, 1). Els humo s es poden enquis a : <<Els humo s
enquis a s s'escal en i p odueixen pniija>> (Hipbc a es,
Epidkmies
11, 1, 1).
En mol s casos d'aques s se segueix un ac amen amb pu gan s pe al de
ne eja o el cos de les acumulacions d'humo s, l'excés dels quals ha p o-
oca la malal ia.
Els humo s, semp e p esen s en la na u alesa humana, ambé es euen
in lu'i s pe les es acions, de mane a que la legma augmen a du an l'hi e n,
i la bilis p edomina a l'es iu i la a do , al com ens ho diu l'au o de
Na u-
alesa de l'home.
Els humo s que causen malal ies són cons i u ius, és a di , es oben en
l'home des del naixemen , pe 6 es poden p o oca can is i s'ha de eni en
comp e que o men an sols les pa s líquides de l'o ganisme.
Aques es udi es e e i a al lkxic de la eo ia humo al, con ingu i con-
empla en el g up de ac a s hipoc a ics i ula s
Epidkmies
11, IV, V, VI i
VII. To i que, de egades, els ex os no són p ou explíci s, aques g up de
ac a s é pa hg a s an cla s com aques : <<La llengua indica l'o ina; el co-
lo g oc e de la bilis; la bilis, del cos g as; el colo e mell, de la sang; el
neg e, de la bilis neg a; la sequeda , d'una in ecció uliginosa i de les a ec-
cions de la ma iu; el colo blanc, de la legma,,
(Epidkmies
VI, 5,
8).
En el ma eix llib e es a menció de la ans o mació d'un humo en un
al e: <<Així ma eix el empe amen mol biliós i ple de sang po aniba a se
bilis neg a si no s'e acua>>
(Epidhies
VI,
6,
14). Es a di , si no es p enen
les mesu es adequades pe pa d'un indi idu amb una a ecció pun ual,
aques a po ans o ma -se a causa dels can is de la p e alenqa d'un humo
sob e els al es.
Un cop inicia el ema, eu em a con inuació aquelles pa aules u ili za-
des a les Epid2mies pe a denomina els humo s.
A causa de l'apa ició de la medicina cien í ica, els me ges hipoc h ics
han de con o ma un lbxic mbdic, i aixb ho duen a e me mi jangan dues
ies: c ean pa aules no es o amplian el camp semhn ic d'al es ja exis-
en s.
Deixa em de banda la sang, líquid Ú il, en oposició amb els líquids que
s'han ana anomenan nocius -bilis i legma. Exis eix ambé l'Txi~og, el
qual pe si ma eix no designa una idea de noci i a ni ampoc de bene-
icbncia; és un líquid o ghic neu e.
"Ixcog és una pa aula homb ica mol unida a la idea d'i nmo ali a . Es
pa la d'Qog en elació amb la di ini a ; és pe als déus el ma eix que la
sang pe als homes; s'assenyala així una cla a di e bncia en e déuhome. A
pa i del 458 aC el obem es imonia com a líquid o ghic nociu. A Epid2-
mies es menciona nou egades amb di e en s alo s; en alguna ocasió po
eni un sen i nociu i en al es p en el signi ica d'humo iscós (líquid sem-
blan al pus), se ós, i en aques s casos no compo a el signe unes . Es cla-
amen nociu dues egades, en les quals igu a acompanya de l'adjec iu
dcpa~pog; una a e e bncia a un chnce de mama, pel qual, un cop pa a
aques humo sanguonós, la malal a mo . Quan aques subs an iu é ca hc-
e nociu apa eix amb els adjec ius següen s: xáxo8pos (que a mala olo ),
6a áo~yos (mo al), AÉn os ( bnue), 6QQhGqs (se ós) i Gno~goos (g o-
guenc), que són els que ealmen li donen el signi ica nega iu2.
Relaciona amb la eo ia dels humo s enim l'adjec iu dygos, el p ime
alo del qual és humi , al com el obem a l'epopeia. Aques és el cas d'un
adjec iu d'ús comú que passa a llengua ge mbdic. Fo ma pa de la cosmo-
logia an iga: aigua, ai e, oc i e a (Empbdocles). Alcmeó de C o ona ambé
se'n se eix pe explica la base de la bona salu del cos. Hi ha, pe an , una
ansmissió dins la e minologia cien í ica3.
A
Epidkmies es ac a d'un hu-
mo líquid que es diposi a en alguna pa del cos i causa molbs ies, o bé d'un
humo líquid que lueix pels o i icis del nas; com a exemple egem les dues
ci acions: ~dy~o 8e xai xohq an~o q
ks
y06 a a>>, <<un humo líquid i
la bilis es diposi en als genolls>>
(Epid2mies VII, 47); ccxa~h & as dyg00
~i~ogÉo os>>, << luin un líquid pel nas>> (Epid2mies V,
102).
El p o esso Duminil, al seu a icle sens de icho dans les ex es hippoc a iquesa, a
un es udi del e me i el si ua al 395 aC, da a en qu8 a se esc i el llib e
VI
de les
Epidemies;
li dóna el sen i de líquid o ghnic, sense p ecisa la noci i a , i a ia que els esc i s en els quals
apa eix amb epí e s nocius són del segle
V.
Aques adjec iu apa eix quali ican ma ies e acuades
(Epidimies
VII,
83),
o la lexibi-
li a del cos d'un indi idu
(Epidemies
VII, 56). Dins el
Co pus Hipoc ci ic
es e e eix, de e-
gades, a condicions a mos e iques
(Epidimies
I4 , 3), i al es cops de e mina la na u alesa hu-
mida de ce es malal ies
(Epid2mies
iii,
7,5) o d'un b gan en el momen en qu és a ec a pe
una malal ia.
Com a denominació gene al de o s i cadascun dels humo s s'u ili za en
el Co pus Hipoc h ic la pa aula x pos, que ja enim es imoniada de o ma
indi ec a en la iloso ia p e-soc h ica: Dembc i sembla se l'au o d'un
ac a amb aques nom, i en un agmen de Gb gies
(FVS
11,292,
1455) és
u ili za en un con ex mbdic. Tanma eix, en dos llocs d'Epid2mies no a e-
e bncia a un humo , sinó a un sabo , i en una ocasió es ac a d'un suc de
ege als que s'u ili za com a ac amen e apbu ic, cp zO x poi (Epid2-
mies
VI,
65,
3)4.
A pa i d'aques subs an iu Hipbc a es c ea Éyx yha~s, amb el alo
de di usió d'humo s pel cos. Aques neologisme el obem una única egada
en o el Co pus Hipoc h ic: c~Én~ q6eOe~ 6E 6upiq
É~JCOLÉELV
xai
xehpazos & aAipp~os d exa xai 8yx pho~os>>, <<pe a es abli el colo i
la di usió d'humo s, es o ga -se a es imula la i aci a ,, (Epid2mies II,4 , 4).
Vegem a a un al e dels humo s, cpAÉypa, el p ime signi ica del qual
és el d'in lamació o combus ió. He hdo I'emp a pe designa la pi u'i a, que,
segons ell, és el esul a de la in lamació, i l'hegemonia d'aques a sob e els
al es humo s dóna com a esul a el ipus empe amen al legmh ic. Aques
subs an iu s'u ili za mol so in amb e bs amb signi ica de omi a , ex-
pec o a o e acua . La pi u'i a és semp e eda i humida. A pa i d'aques
subs an iu es c ea un adjec iu, cpAeypazh6q~, que no su mai del camp de
la medicina.
El ma eix signi ica de pi u'i a el obem so a la o ma hanq, pa aula
que en al es ac a s es e e eix a l'escuma de l'o ina.
El e ce humo que ci en an l'escola de Cos com la de Cnido és la bi-
lis, XOAG. Cal acla i que pe als me ges de Cos hi ha dos ipus de bilis: la
g oga, Ea w, i la neg a, pCha~ a. La p ime a és calen a i seca, men e que
la segona és eda i seca. La bilis co e pe la sang, i segons que p edomini
l'elemen g as o la sang, s'expulsa h la bilis g oga o la neg a. Aques adjec-
iu el enim es imonia a Bsquil amb un signi ica idbn ic i dóna a
XOAOS
el
alo de ccble au, en una cla a dis inció en e ambdues pa aules. L'au o h-
gic, en pa la de la bilis, ho a en elació amb el e ge, és a
di ,
emp a aques a
pa aula amb el ma eix sen i que l'au o d'A eccions In e nes quan assegu a
que la bilis a iueix al co . Com en el cas de la pi u'i a, el e me <<bilis>> s'u i-
li za amb e bs amb el signi ica de omi a o e acua . Alguns cops la bilis
neg a causa ollia, i a Epid2mies
V, 2,
se'ns explica que es posa en mo imen
un p océs d'hemo oides, que causa e acuacions bilioses que cu en l'a ecció,
o i que el malal mo . L'es a biliós p o oca el inal del malal .
La bilis ambé po ixa -se en algunes pa s del cos quan
hi
ha umo s;
El
p o esso Be e oni, que ha es udia les
EpidPmies
I
i
II
dóna an sols un sol exemple
(EpidP nies
I,
15,
19)
en el qual
x pos
signi ica <humo ,, pe b a ks que es ac a d'una he-
mo lgia, a e e kncia a asangn.
A
la es a de
EpidP nies
hom no po sabe a quin dels humo s
es e e eix.
alesho es c ea dipbsi s jun amen amb al es subs hncies (Epidkmies
VII,
47).
El empe amen biliós o colk ic és el esul a del p edomini de la
xoh i
sob e al es humo s en un de e mina indi idu.
Conside em els adjec ius de i a s d'aques subs an iu:
xoheginos,
on la
unció p eeminen del su ix
-ixos
és indica pe inenga a un g up de e mi-
na dins una classi icació, men e que
xohhG7~
s'u ili za pe a designa la
na u a de les ma k ies e acuades pe l'o ganisme, enca a que en una ocasió
a e e kncia al ca hc e empe amen al del malal (Epidkmies
IV,
2);
és un
adjec iu de c eació hipoc h ica, igual que
hngexohiq
<< ampell de ollia>>,
yh~o~go~ohog
{{bilis iscosa,,
naziixohos
<<ple de bilis>>,
dno~oho~
<<sub-
biliós>>.
Cadascun dels humo s és a e pe un b gan pa icula que el egula: la
sang a al co , la bilis al e ge, l'aigua a la melsa i la pi u'i a al cap, i aixi es
c ea un cicle p opi de cada humo , ins que s'e acua en una quan i a més
o menys g an, de la qual cosa esul a el p edomini d'un humo sob e els al-
es.
A
aques p edomini se l'anomena
zgoozaoy
a Epid2mies
V,
10,
única egada que apa eix en els ac a s es udia s aquí.
Un dels indicado s dels, humo s és la llengua, que, al seu om, és indi-
cado a de l'o ina: segons la colo ació de la llengua hom sap l'humo que la
p o oca: el colo g oc e de la bilis, que és el esul a dels cossos g assos; el
e mellenc, de la sang; el neg e, de la bilis, i el blanc, de la pi u'i a o legma.
De la eo ia delshumo s es desp kn un segui de ca ac e ís iques. El
llengua ge mkdic ac ual con é enca a es es d'aques a doc ina humo al,
pe 6 on més es no a és en la llengua popula , on podem oba ases com
<<es& de mal humo >>, <<és mol legmh iw, <<és un colk ic~
...5.
Els indi idus s'ag upen ipolbgicamen i es c ea aixi un p incipi de
eo ia de empe amen s. Els me ges hipoc h ics classi iquen els homes se-
gons les peculia i a s isiolbgiques i els ipus de ba eja d'humo s. Els em-
pe amen s ci a s a Epid2mies són:
kpq xgo~
( ed),
k 6~gpos
(calen ),
& a .yos
(sangonen ),
pehay~ohinos
(malenconiós) i
6E66upos
(colk ic);
en al es ac a s apa eix ambé
pheyyazhbqg
( legmh i~)~.
Els humo s augmen en o disminueixen so a la in iukncia dels can is cli-
ma olbgics i amb les es acions, i aixi el empe amen ed d'un indi idu can-
ia a més calen en una es ació i un lloc eds. En els ex os obem un se-
gui de consells pe als qui enen un empe amen calen , i se'ls aplica la
eo ia dels con a is.
El empe amen sangonós po con e i -se en malenconiós si no hi ha
e acuació (Epidkmies
VI,
6,
14). En es abli les di e kncies en e nen i
C .
S.
JACCOUDS,
De l'humo isme ancienne
a
l'humo isme mode ne,
Pa is,
1863.
C .
P. LA~N ENTRALGO,
La
medicina hipoc d ica,
Mad id,
1970,
p.
80.
Ens pa la de dos
empe amen s més: esplbnic i
ísic.

nena, s'assegu a que els nens són més sangonosos, a bs que el e us es
o ma a la pa més calen a de la ma iu (Epiddmies VI, 2n, 25). L'adjec iu
emp a pe designa -10 el enim ja es imonia a He bdo
(3,
29) quan pa la
d'ésse s cons i u'i s de ca n i os. En aques s ac a s mbdics a acompanya
del subs an iu el signi ica del qual és << emei>>, cp6~paxo k alpo , que a
poc a poc esde ind h la cons ucció b aquilbgica k alpo , que dona h com
a esul a la pa aula <<bnema>>.
Quan l'humo que p e al és la bilis neg a, el empe amen esul an és
el yehay~oh~xo~, i en aques cas es donen uns e s isiognombnics ipics,
els quals, uni s a al es ca ac e ís iques, an que un indi idu es igui mig oll.
Els humo s que p o oquen la melangia són la bilis i la sang. També s'es a-
bleix una elació en e l'epilbpsia i els indi idus malenconiosos: aques s es
con e eixen en epilbp ics i a l'in e és.
El ma eix adjec iu s'u ili za pe denomina la melangia com a malal ia
dep essi a, i, en mol s casos, els malal s que la pa eixen mo en. En un
apa a de isiognomonia obem els ipus que, amb més acili a , poden e-
ni malal ies malenconioses o a abilih ies, i esul a que són els qui enen la
eu eble o són quecs o els calbs. També se'ns hi apun a l'bpoca de l'any en
la qual hi ha més p opensió a aques ipus d'a ecció, i és la a do el momen
en qui: es p esen en un nomb e més g an de casos. La melangia é pun s de
con ac e amb l'epilbpsia; és, de egades, el esul a inal d'aques malal ia,
que é el seu lloc no en el cos, sinó en 1'in eLlec e.
I
enca a un al e ca hc e empe amen al: l'Ó566 pos, i ambé al-
guns e s ísics dels indi idus domina s pe aques : cap g os, ulls pe i s,
quecs, pa len hpid, enen la mi ada ixa; i ins i o un símp oma del qui
pe any a aques g up:
<<o6
C
i
cphEq
i
&
Q
C yxO ~ ocp6l;y, pa ~xo~
xai 6566 yos>>, <<si la ena del colze ba ega és oll i colb ic>> (Epidd-
mies
11,
5,
16).
Aques s són els empe amen s es imonia s en els llib es d'Epidgmies,
i els humo s que els p o oquen, en enen pe humo un líquid humi o sec,
ed o calen , pe 6 que oman o i que la cp6oy de l'home pa eix can is al
lla g de la se a exis bncia. Cadascun dels humo s, el nomb e dels quals a-
ia segons els ac a s, compo a dues quali a s elemen als que són: el que és
ed i el que és humi amb els seus con a is, el que és calen i el que és sec.
Veiem, doncs, o i que some amen i b eumen , mi jan~an els exem-
ples que he de alla , com es conc e a a ni ell lbxic i de con ingu semhn ic
l'es o g c eado de la medicina hipoc h ica pe in odui c i e is acionals i
cien í ics que expliquin, amb les limi acions p bpies de l'bpoca i el momen ,
un segui de enbmens ísics que in lueixen di ec amen en la con igu ació
dels di e en s ca hc e s humans, i elacionin ca ac e ís iques ísiques amb
les se es co esponen s epe cussions psíquiques.