Els humors i els temperaments

ELS HUMORS I ELS TEMPERAMENTS Joana Zaragoza Gras Universitat Rovira i Virgili (Tarragona) ABSTRACT Hypocratic medicine tries to creatively introduce rational and scientijic criteria -which would explain a series of physical phenomena that injluence directly in the conjiguration of different human personalities-, by relating physical characteristics with psychological repercussions. This was achieved thanks to previous thinkers, and above all, to the Ionic vision of nature. And it was made specific at the lexical level with the coinage of new words, and with the extension of the semanticjield of already existinn ones. Dins l'ampli marc de la cibncia grega cal destacar la figura d'Hipbcrates, anomenat <<pare de la medicina>>. El seu mbrit no és tant el fet d'haver fundat una escola de medicina a Cos com el d'haver donat la categoria de cibncia a un coneixement basat, fins aleshores, i en moltes ocasions, en la magia i els eixarms. Si l'entremat de la seva vida és difícil de conbixer, ho és més encara establir quins són, entre els molts tractats atribu'its a ell, aquells que realment li pertanyen. Fins fa poc existia la creenga que a la Grbcia clhssica hi havia dues escoles de medicina clarament diferenciades: la de Cos, que postula la teoria de dos humors: cphbypa i xohq, i la de Cnido, que n'adrnet tres: cphbypa, xohq i aIpa, o bé quatre, amb la distinció entre 5av6fi xohq i pehaiva xohq, o fins i tot més, amb l'addició d'un nou element: to dygov. Una de les bases que es prenien per a determinar l'escola a qub pertenyia un determinat tractat era la de la teoria dels humors: segons el nombre d'humors que apareixien en un escrit, aquest formava part d'una escola o l'altra. El professor Thivel ha demostrat ja que no existeix aquest pretbs abisme entre ambdues escoles, sinó que hi ha influbncies recíproques l. ' A. THNEL, Cnide et Cos? Essai sur les doctrines médicales dans la collection hippocratique, Pan's, 1981. La doctrina bhica de la fisiologia hipocrhtica és la dels quatre humors, segons la qual la naturalesa humana es compon de quatre elements: pitu'ita, sang, bilis groga i bilis negra, per bé que, com ja hem dit, el nombre varia entre dos i cinc. De l'equilibri dels humors depkn la salut de l'individu, i del predomini d'un humor sobre els altres es formen els temperaments: sanguini, flegmatic, biliós i malenconiós. També determinen els tipus racials i el sexe. El mode més simple per a distingir els humors és el color. Així, tot el que és blanc, blanquinós o transparent pertany a la flegma; el que és groc, de color fosc, vermell o negrós prové de la bilis. Els hipocratics els donen també unes altres característiques, basades en la temperatura i el grau d'humitat o sequedat, de la qual cosa resulta que la flegma és freda i humida, mentre que la bilis és calenta i seca. També els atribueixen altres qualitats com salat, viscós, amarg... La mala distribució d'humors pel cos és causa de malaltia i també crea una disfunció molt més greu com més gran sigui l'excés de l'humor en qüestió. El fluix d'humors es diposita en una part del cos humh, com ara els genolls (Hipbcrates, Epidkmies VII, 47, 12), o afiueix al fetge i es diposita en el cap (Hipbcrates, Afeccions Internes, 48, 1) o a la matriu (Hipbcrates, Malalties de les dones I, 57, 1). Els humors es poden enquistar: <<Els humors enquistats s'escalfen i produeixen pniija>> (Hipbcrates, Epidkmies 11, 1, 1). En molts casos d'aquests se segueix un tractament amb purgants per tal de netejar tot el cos de les acumulacions d'humors, l'excés dels quals ha provocat la malaltia. Els humors, sempre presents en la naturalesa humana, també es veuen influ'its per les estacions, de manera que la flegma augmenta durant l'hivern, i la bilis predomina a l'estiu i la tardor, tal com ens ho diu l'autor de Naturalesa de l'home. Els humors que causen malalties són constitutius, és a dir, es troben en l'home des del naixement, per6 es poden provocar canvis i s'ha de tenir en compte que formen tan sols les parts líquides de l'organisme. Aquest estudi es referira al lkxic de la teoria humoral, contingut i contemplat en el grup de tractats hipocratics titulats Epidkmies 11, IV, V, VI i VII. Tot i que, de vegades, els textos no són prou explícits, aquest grup de tractats té parhgrafs tan clars com aquest: <<La llengua indica l'orina; el color groc ve de la bilis; la bilis, del cos gras; el color vermell, de la sang; el negre, de la bilis negra; la sequedat, d'una infecció fuliginosa i de les afeccions de la matriu; el color blanc, de la flegma,, (Epidkmies VI, 5, 8). En el mateix llibre es fa menció de la transformació d'un humor en un altre: <<Així mateix el temperament molt biliós i ple de sang pot anibar a ser bilis negra si no s'evacua>> (Epidhies VI, 6, 14). Es a dir, si no es prenen les mesures adequades per part d'un individu amb una afecció puntual, aquesta pot transformar-se a causa dels canvis de la prevalenqa d'un humor sobre els altres. Un cop iniciat el tema, veurem a continuació aquelles paraules utilitzades a les Epid2mies per a denominar els humors. A causa de l'aparició de la medicina científica, els metges hipocrhtics han de conformar un lbxic mbdic, i aixb ho duen a terme mitjangant dues vies: creant paraules noves o ampliant el camp semhntic d'altres ja existents. Deixarem de banda la sang, líquid Útil, en oposició amb els líquids que s'han anat anomenant nocius -bilis i flegma. Existeix també l'Txi~og, el qual per si mateix no designa una idea de nocivitat ni tampoc de beneficbncia; és un líquid orghic neutre. "Ixcog és una paraula hombrica molt unida a la idea d'irnmortalitat. Es parla d'Qog en relació amb la divinitat; és per als déus el mateix que la sang per als homes; s'assenyala així una clara diferbncia entre déuhome. A partir del 458 aC el trobem testimoniat com a líquid orghic nociu. A Epid2mies es menciona nou vegades amb diferents valors; en alguna ocasió pot tenir un sentit nociu i en altres pren el significat d'humor viscós (líquid semblant al pus), serós, i en aquests casos no comporta el signe funest. Es clarament nociu dues vegades, en les quals figura acompanyat de l'adjectiu dcpa~pog; una fa referbncia a un chncer de mama, pel qual, un cop para aquest humor sanguonós, la malalta mor. Quan aquest substantiu té carhcter nociu apareix amb els adjectius següents: xáxo8pos (que fa mala olor), 6aváo~yos (mortal), AÉntos (tbnue), 6QQhGqs (serós) i Gno~goos (groguenc), que són els que realment li donen el significat negatiu2. Relacionat amb la teoria dels humors tenim l'adjectiu dygos, el primer valor del qual és humit, tal com el trobem a l'epopeia. Aquest és el cas d'un adjectiu d'ús comú que passa a llenguatge mbdic. Forma part de la cosmologia antiga: aigua, aire, foc i terra (Empbdocles). Alcmeó de Crotona també se'n serveix per explicar la base de la bona salut del cos. Hi ha, per tant, una transmissió dins la terminologia científica3. A Epidkmies es tracta d'un humor líquid que es diposita en alguna part del cos i causa molbsties, o bé d'un humor líquid que flueix pels orificis del nas; com a exemple vegem les dues citacions: ~dy~ov 8e xai xohq an~otq ks y06vata>>, <<un humor líquid i la bilis es dipositen als genolls>> (Epid2mies VII, 47); ccxa~h &vas dyg00 ~i~ogÉovtos>>, <<fluint un líquid pel nas>> (Epid2mies V, 102). El professor Duminil, al seu article sens de ichor dans les textes hippocratiquesa, fa un estudi del terme i el situa al 395 aC, data en qu8 va ser escrit el llibre VI de les Epidemies; li dóna el sentit de líquid orghnic, sense precisar la nocivitat, i afia que els escrits en els quals apareix amb epítets nocius són del segle V. Aquest adjectiu apareix qualificant mattries evacuades (Epidimies VII, 83), o la flexibilitat del cos d'un individu (Epidemies VII, 56). Dins el Corpus Hipocrcitic es refereix, de vegades, a condicions atmosferiques (Epidimies I4t, 3), i altres cops determina la naturalesa humida de certes malalties (Epid2mies iii, 7,5) o d'un brgan en el moment en qut és afectat per una malaltia. Com a denominació general de tots i cadascun dels humors s'utilitza en el Corpus Hipocrhtic la paraula xvpos, que ja tenim testimoniada de forma indirecta en la filosofia pre-socrhtica: Dembcrit sembla ser l'autor d'un tractat amb aquest nom, i en un fragment de Gbrgies (FVS 11,292, 1455) és utilitzat en un context mbdic. Tanmateix, en dos llocs d'Epid2mies no fa referbncia a un humor, sinó a un sabor, i en una ocasió es tracta d'un suc de vegetals que s'utilitza com a tractament terapbutic, cpvzOv xvpoi (Epid2mies VI, 65, 3)4. A partir d'aquest substantiu Hipbcrates crea Éyxvyha~s, amb el valor de difusió d'humors pel cos. Aquest neologisme el trobem una única vegada en tot el Corpus Hipocrhtic: c~Én~tq6eOe~v 6Ev6upiq É~JCOLÉELV xai xehpazos &vaAipp~os dvexa xai 8yxvpho~os>>, <<per a restablir el color i la difusió d'humors, esforgar-se a estimular la vivacitat,, (Epid2mies II,4t, 4). Vegem ara un altre dels humors, cpAÉypa, el primer significat del qual és el d'inflamació o combustió. Herhdot I'empra per designar la pitu'ita, que, segons ell, és el resultat de la inflamació, i l'hegemonia d'aquesta sobre els altres humors dóna com a resultat el tipus temperamental flegmhtic. Aquest substantiu s'utilitza molt sovint amb verbs amb significat de vomitar, expectorar o evacuar. La pitu'ita és sempre freda i humida. A partir d'aquest substantiu es crea un adjectiu, cpAeypazh6q~, que no surt mai del camp de la medicina. El mateix significat de pitu'ita el trobem sota la forma hanq, paraula que en altres tractats es refereix a l'escuma de l'orina. El tercer humor que citen tant l'escola de Cos com la de Cnido és la bilis, XOAG. Cal aclarir que per als metges de Cos hi ha dos tipus de bilis: la groga, Eavw, i la negra, pCha~va. La primera és calenta i seca, mentre que la segona és freda i seca. La bilis corre per la sang, i segons que predomini l'element gras o la sang, s'expulsarh la bilis groga o la negra. Aquest adjectiu el tenim testimoniat a Bsquil amb un significat idbntic i dóna a XOAOS el valor de ccblerau, en una clara distinció entre ambdues paraules. L'autor trhgic, en parlar de la bilis, ho fa en relació amb el fetge, és a dir, empra aquesta paraula amb el mateix sentit que l'autor d'Afeccions Internes quan assegura que la bilis afiueix al cor. Com en el cas de la pitu'ita, el terme <<bilis>> s'utilitza amb verbs amb el significat de vomitar o evacuar. Alguns cops la bilis negra causa follia, i a Epid2mies V, 2, se'ns explica que es posa en moviment un procés d'hemorroides, que causa evacuacions bilioses que curen l'afecció, tot i que el malalt mor. L'estat biliós provoca el final del malalt. La bilis també pot fixar-se en algunes parts del cos quan hi ha tumors; El professor Berrettoni, que ha estudiat les EpidPmies I i II dóna tan sols un sol exemple (EpidPrnies I, 15, 19) en el qual xvpos significa <humor,, perb atks que es tracta d'una hemorrlgia, fa referkncia a asangn. A la resta de EpidPrnies hom no pot saber a quin dels humors es refereix. aleshores crea dipbsits juntament amb altres substhncies (Epidkmies VII, 47). El temperament biliós o colkric és el resultat del predomini de la xohfi sobre altres humors en un determinat individu. Considerem els adjectius derivats d'aquest substantiu: xoheginos, on la funció preeminent del sufix -ixos és indicar pertinenga a un grup determinat dins una classificació, mentre que xohhG7~ s'utilitza per a designar la natura de les matkries evacuades per l'organisme, encara que en una ocasió fa referkncia al carhcter temperamental del malalt (Epidkmies IV, 2); és un adjectiu de creació hipocrhtica, igual que hngexohiq <<rampell de follia>>, yh~o~go~ohog {{bilis viscosa,, naziixohos <<ple de bilis>>, dno~oho~ <<subbiliós>>. Cadascun dels humors és atret per un brgan particular que el regula: la sang va al cor, la bilis al fetge, l'aigua a la melsa i la pitu'ita al cap, i aixi es crea un cicle propi de cada humor, fins que s'evacua en una quantitat més o menys gran, de la qual cosa resulta el predomini d'un humor sobre els altres. A aquest predomini se l'anomena zgoozaoy a Epid2mies V, 10, única vegada que apareix en els tractats estudiats aquí. Un dels indicadors dels, humors és la llengua, que, al seu tom, és indicadora de l'orina: segons la coloració de la llengua hom sap l'humor que la provoca: el color groc ve de la bilis, que és el resultat dels cossos grassos; el vermellenc, de la sang; el negre, de la bilis, i el blanc, de la pitu'ita o flegma. De la teoria delshumors es desprkn un seguit de característiques. El llenguatge mkdic actual conté encara restes d'aquesta doctrina humoral, per6 on més es nota és en la llengua popular, on podem trobar frases com <<es& de mal humor>>, <<és molt flegmhtiw, <<és un colkric~ ...5. Els individus s'agrupen tipolbgicament i es crea aixi un principi de teoria de temperaments. Els metges hipocrhtics classifiquen els homes segons les peculiaritats fisiolbgiques i els tipus de barreja d'humors. Els temperaments citats a Epid2mies són: kpqvxgo~ (fred), kv6~gpos (calent), &vat.yos (sangonent), pehay~ohinos (malenconiós) i 6E66upos (colkric); en altres tractats apareix també rpheyyazhbqg (flegmhti~)~. Els humors augmenten o disminueixen sota la infiukncia dels canvis climatolbgics i amb les estacions, i aixi el temperament fred d'un individu canvia a més calent en una estació i un lloc freds. En els textos trobem un seguit de consells per als qui tenen un temperament calent, i se'ls aplica la teoria dels contraris. El temperament sangonós pot convertir-se en malenconiós si no hi ha evacuació (Epidkmies VI, 6, 14). En establir les diferkncies entre nen i Cf. S. JACCOUDS, De l'humorisme ancienne a l'humorisme moderne, Paris, 1863. Cf. P. LA~N ENTRALGO, La medicina hipocrdtica, Madrid, 1970, p. 80. Ens parla de dos temperaments més: esplbnic i tísic. nena, s'assegura que els nens són més sangonosos, atbs que el fetus es forma a la part més calenta de la matriu (Epiddmies VI, 2n, 25). L'adjectiu emprat per designar-10 el tenim ja testimoniat a Herbdot (3, 29) quan parla d'éssers constitu'its de carn i os. En aquests tractats mbdics va acompanyat del substantiu el significat del qual és <<remei>>, cp6~paxov kvalpov, que a poc a poc esdevindrh la construcció braquilbgica kvalpov, que donarh com a resultat la paraula <<bnema>>. Quan l'humor que preval és la bilis negra, el temperament resultant és el yehay~oh~xo~, i en aquest cas es donen uns trets fisiognombnics tipics, els quals, units a altres característiques, fan que un individu estigui mig foll. Els humors que provoquen la melangia són la bilis i la sang. També s'estableix una relació entre l'epilbpsia i els individus malenconiosos: aquests es converteixen en epilbptics i a l'inrevés. El mateix adjectiu s'utilitza per denominar la melangia com a malaltia depressiva, i, en molts casos, els malalts que la pateixen moren. En un apartat de fisiognomonia trobem els tipus que, amb més facilitat, poden tenir malalties malenconioses o atrabilihries, i resulta que són els qui tenen la veu feble o són quecs o els calbs. També se'ns hi apunta l'bpoca de l'any en la qual hi ha més propensió a aquest tipus d'afecció, i és la tardor el moment en qui: es presenten un nombre més gran de casos. La melangia té punts de contacte amb l'epilbpsia; és, de vegades, el resultat final d'aquest malaltia, que té el seu lloc no en el cos, sinó en 1'inteLlecte. I encara un altre carhcter temperamental: l'Ó566vpos, i també alguns trets físics dels individus dominats per aquest: cap gros, ulls petits, quecs, parlen rhpid, tenen la mirada fixa; i fins i tot un símptoma del qui pertany a aquest grup: <<o6 Crv fi cphEq fi &v tQ CryxOv~ ocp6l;y, pav~xo~ xai 6566vyos>>, <<si la vena del colze batega és foll i colbric>> (Epiddmies 11, 5, 16). Aquests són els temperaments testimoniats en els llibres d'Epidgmies, i els humors que els provoquen, entenent per humor un líquid humit o sec, fred o calent, per6 que roman tot i que la cp6oy de l'home pateix canvis al llarg de la seva existbncia. Cadascun dels humors, el nombre dels quals varia segons els tractats, comporta dues qualitats elementals que són: el que és fred i el que és humit amb els seus contraris, el que és calent i el que és sec. Veiem, doncs, tot i que somerament i breument, mitjan~ant els exemples que he detallat, com es concreta a nivell lbxic i de contingut semhntic l'esforg creador de la medicina hipocrhtica per introduir criteris racionals i científics que expliquin, amb les limitacions prbpies de l'bpoca i el moment, un seguit de fenbmens físics que influeixen directament en la configuració dels diferents carhcters humans, i relacionin característiques físiques amb les seves corresponents repercussions psíquiques.