TRANSCRIPCIO
I
TRANSLITERACIO
DELS
NOMS
DELS PRINCIPALS VASOS GRECS
Joan Albe ich i Mon se a Ros
ABSTRACT
The aim o his pape is o gi e some ules o specialis s in o de o dis-
inguish be ween he ansli e a ion o ancien G eek wo ds in he La in
alphabe and hei ansc ip ion in Ca alan. The au ho s p esen un
alphabe ical lis o he names o a ious G eek ases in hei o iginal lan-
guage, in hei ansli e a ed g aphy, in hei La in o m and in hei Ca-
alan ansc iu ion.
Mol so in obem en ex os de o a mena mo s p o inen s del g ec
clhssic g a ia s de al mane a que c iden l'a enció del lec o pe la se a
o ma exb ica i es anya i que, al amen , no e lec eixen amb p ou ni idesa
la g a ia o iginal g ega. Gene almen , són o mes híb ides que esponen a
una con usió en e el que se ia la ansli e ació i la ansc ipció d'aques s
mo s; pe b de egades p esen en al e acions més g eus pe ha e segui
nimb icamen i ac i ica la g a ia co esponen en una llengua o as e a
sense eni p ou en comp e ni la llengua de pa ida, el g ec, ni la pe sonali-
a lla ina de la llengua d'a ibada, el ca alh. Pe a e i a als ba eges, cal
que inguem una idea ben cla a dels c i e is di e en s que egeixen la ans-
li e ació i la ansc ipció dels mo s.
Quan no podem ep odui els mo s g ecs amb els ca hc e s o iginals, o
bé no és el nos e in e ks de e -ho, i no olem ecó e a la aducció, la
ansli e ació po ésse un ca n' a segui . L'a an a ge p incipal de la ans-
li e ació és la educció de les despeses que suposen els can is ipog h ics en
un ma eix ex .
T ansli e ació signi ica simplemen can i de lle a, can i de ca hc e s
g ecs pels ca hc e s lla ins. Pe an , un mo ansli e a ha de ep odui de la
mane a més idel possible la g a ia o iginbia g ega.
Heus ací les equi alkncies de les lle es de l'al abe g ec al cos a dels
ca hc e s g ecs:
a
a
B
b
Y
g, n'
6
d
E
e
L
z
-
' e
6
h
A
l'ho a de ansli e a les ocals
y
i
o,
cal posa el signe de ocal
lla ga
(-)
damun la ocal en qües ió, lle a dels casos que po en accen ci -
cum lex. L'espe i asp e és ep odu'i pe la lle a lla ina
h.
Els accen s i la
dib esi han d'ésse col.loca s sob e la ma eixa sílslaba en qub igu en en
g ec. Com que, de egades, pe aons ipog h iques esul a di ícil de ep e-
sen a una ocal majúscula amb el signe de ocal lla ga o amb un accen , o
bé una ocal minúscula amb el signe de ocal lla ga i accen alho a, o amb
dib esi i accen , podem ese a un espai en blanc da e e d'aques a ocal
pe g a ia els accen s. La io a subsc i a se 2 ansli e ada adsc i in -la a
con inuació de la ocal, que po a 2 el signe p opi de ocal lla ga.
Pel que a a la mo ologia d'una pa aula ansli e ada, cal espec a els
mo emes p opis del g ec i no ecó e a mo emes pseudo-ca alani zan s.
d6Qia
1
pl.
db~ial
hyd ía
/
pl.
hyd íai
(no
hyd íes)
Els mo s ansli e a s, com que e lec eixen cla amen els e s ca ac e-
ís ics d'una llengua di e en de la nos a, els esc iu em en cu si a o bé su-
b a lla s.
La ansc ipció es dis ingeix de la ansli e ació pel e d'o e i g a ies
que no són gens es anyes a la nos a llengua. La ansc ipció, pe an , pe -
me d'in odui mo s nous al nos e pa imoni lbxic. Qui p ime é la ne-
cessi a d'inco po a neologismes o ecnicismes és l'especialis a en un
camp conc e , el qual, en la se a pa cel.la de llengua ge, necessi a inco -
po a mo s nous que en un momen o un al e, segons la di usió, se an
conegu s pe sec o s més amplis i, així ma eix, se an inco po a s en els
p incipals dicciona is a l'abas dels usua is. En aques cas, un a quebleg o
un ilbleg po en iqui el lbxic ca al2 in oduin -hi els noms dels asos
La
n
equi al a la
y
només da an d'una consonan gu u al.
*
La
x
i la
x
poden ésse ansli e ades espec i amen pe
k
i
c
i pe
kh
i
ch.
Pe mo ius de
cohe kncia, cal que emp em semp e la ma eixa solució dins un ma eix ex .
La
h
equi al a la
Q
en posició inicial i da e e una al a
p
en posició in e io de pa aula.
g ecs pe al d'e i a lla gues i enu joses explicacions desc ip i es. En ca-
alh ja hi ha hagu alguns in en s de sis ema i za els p incipals noms dels
ecipien s g ecs. Vegeu, pe exemple, de
R.
Ma ce i M. Llongue as, Assaig
d'una e minologia de la ce dmica an iga en ca ald4;
pe 6 pel que a a les
g a ies dels noms dels pocs asos g ecs que igu en en aques a ob a, cal di
que acil.len en e la ansli e ació, la ansc ipció i el e lex d'una possi-
ble p onunciació en g ec clhssic. En cas ellh obem un ex ens epe o i de
noms de asos g ecs en el Dicciona io de é minos de a e, elabo a pe G.
Fa ás i G.M. Bo hs5; i en la se a g a ia és cons an la luc uació en e
ansli e ació i ansc ipció.
To segui a em e e kncia als p incipals c i e is que cal eni en comp e
a l'ho a de ansc iu e un nom:
1.
La ansc ipció suposa una neu ali zació de les di e kncies onb i-
ques i mo olbgiques en e el g ec an ic i el ca alh. To es les modi icacions
han de de i a del pas ineludible del mo g ec pe la p osbdia i la mo olo-
gia lla ines i no pe les de cap al a llengua. P ecisamen mol s dels e o s
que obse em en la ansc ipció de mo s g ecs es an en el e que han es a
in odu'i s en el nos e cabal lkxic a pa i de les g a ies
a
les quals han a i-
ba la llengua ancesa, la cas ellana més a amen , l'alemanya. Els mo s
g ecs ansc i s al ca alh han de eb e el ma eix ac amen que els mo s
manlle a s o cul ismes lla ins, semp e que la pa la no hagi oba una ia po-
pula pe 1'6s cons an a a és de la his b ia de la llengua ca alana. En
aques da e cas, el ac amen se h el d'un mo pa imonial o he edi a i.
2.
En línies gene als6, els ca hc e s g ecs són ansc i s de la mane a se-
güen :
R. MARCET i M. LLONGUERAS,
Assaig d'una e minologia de la ce cimica an iga en ca alci,
Ba celona, Ins i u de P ehis b ia i A queologia de la Dipu ació de Ba celona, Depa amen de
P ehis b ia i A queologia de la Uni e si a Au bnoma de Ba celona, 1982.
Guille mo FATAS i Gonzalo M. BORRAS,
Dicciona io de éninos de a e
y
elemen os de
a queologia
y
numisd ica,
Sa agossa, Ana ole, 1973.
Pe a més de alls,
J.
ALBERICH, Mon se a Ros
i
Joan MORERA,
La
ansc ipció dels noms
p opis g ecs i lla ins,
Ba celona, Fundació Enciclop dia Ca alana, 1993.
La
n
equi al a la
y
només da an d'una gu u al.
La
c
equi al a la
només quan o ma pa dels g ups -no-,
-%La-,
- w-.
3.
Pel que a a l'accen uació dels noms ansc i s al ca alh, cal di que
s'ha d'ajus a a les no mes de la p osbdia lla ina i no a les de la p osbdia
g ega. Aques es no mes igu en en les p ime es lligons de qualse ol manual
pe a inicia -se en el coneixemen del lla i. L'accen uació, doncs, és un
dels p incipals e s que di e encien la ansc ipció de la ansli e ació. Cal
eni mol p esen aques a no ma an senzilla, ja que mol es anomalies obe-
eixen a la al a de dis inció en e l'accen g ec i el lla í. Enca a és més g eu
e pseudo- ansc ipcions de mo s g ecs al ca alh sense eni en comp e ni la
p osbdia g ega ni la lla ina, sinó una d'in en ada pe qui ol usa el nou
e me.
4.
Com que la ansc ipció suposa que in odu'im de ple el mo nou en
el nos e lbxic, cal p e eu e que el nom pugui eni una o ma en plu al. Pe -
qub aixb sigui possible, hem de egula i za mo olbgica nen el mo g ec al
ca alh. La ia més lbgica pe a e -ho és pa i de l'acusa iu singula lla í. La
desinbncia -m lla ina es pe d, i la lle a que p ecedeix la desinbncia po de-
sapa bixe i, de egades, ins i o po desapa bixe la síl.laba p eceden a la
desinbncia si la ocal de la sil.laba an e io és lla ga. En can i, els noms que
no s'usen mai en plu al poden ésse ansc i s a pa i del nomina iu singu-
la , així com aquells noms que enen menys de es síl.labes pe al d'e i a
mo s ca alans monosil~l~bics.
Vegeu, a con inuació, una hplia llis a de noms dels p incipals asos
g ecs en llengua g ega, en la o ma ansli e ada, en lla i (si hi ha equi-
albncia) i en la g a ia ca alana que esul a de la ansc ipció. Quan se h
opo ú, a em un b eu comen a i pe compa a al es solucions que hem o-
ba en els dicciona is més usuals.
La
u
es ansc iu pe
i
quan a la unció d'una ocal.
'O
La
u
es ansc iu pe
u
quan és el segon elemen d'un di ong.
La
u
es ansc iu pe
quan és el segon elemen d'un di ong que a segui d'una ocal.
l2
La
x
es ansc iu pe
qu
quan es oba da an
e
i
i.
l3
La
x
es ansc iu pe
c
quan es oba da an
a,
o
i
u.
Fo ma
G a ia g ega ansli e ada
&xá ~o , ou o
aká ion
&xa os, ou
i
&x~a ocpó~o~, os, o
&p(cp1)Cpoe"s, 605,
6
&hapao eo , ou o
hhapaa ~os, ou
6
&~¿iá o l&~¿id h~o , ou
TO
&eQpah(h)os, ou
6
$eyie, 9eos:
aeua xos, ou o
&onós, o6
6
p looa, l5
4
pixoj, ou
6
poppuh ó~, ou
6
p~op~ás, áGos
i
Gax uhw ó , ou o
B~i os, ou
6
8Éna5,
TO
Enixuoy,
ECOS
4
xáxxapos, ou
6
xa ios, ou
6
xáhn g, LGOS
xá 6a~og, ou
6
xaex(a o , ou
6
xW l, ls
4
xÉQ os, ous
o
xo apis isos
4
XOT^^^,
is
4
xea ie, leos
6
áka os
ak a ophó os
am(phi)pho éus
alábas on
alábas os
a dánion/a d&lion
a jbal(1)os
a ys 2
a ys ichos
askós
b2ssa
bikos
bombyliós
b omiás
dac ylb ón
deinos
dipas
epíchysis
kákkabos
kádos
kálpis
kán ha os
ka ch2sion
kelébT
kémos
ko abís
ko $lZ
k a 2
x a6os, ou
6
cya hos
xc~p l, l5
4
kymbT
xuppio , ou o
cymbíon
G a ia
lla ina
-
aci us
ac a ophd os
amph6 a
alabas e
-
caccibus
cadus
-
can hi us
ca chesium
-
-
co yla (-e)
c a e , -e os
c a E a, -ae
cyi hus
cymba
cymbium
T ansc ipció
acicion m.
ica .
ac a b o m.I4
im o a .I5
alabis on m.
(no alabas Ó)I6
a danionía dilion
m.
a ibal m.
a is e m.
an's ic m.
ascos m.
bessa
.
bicos m.
bombili m.
b omíada .
dac ilb on m.
dinos m.
depas m.
epíquisi .
cicab m.
cade m.
chlpida .
cin a m.
ca qu sion m.
c lebe .
cemos m.
co ibida .
cb ila (-e) .
c a e m.
c a e a .I7
cia m.
cimba .
címbion m.
címbium m.
cílix .
1
calze m. calix
l4
En
ca ali el conside a em masculí pe qu , essen en g ec un adjec iu, podem sob een-
end e els subs an ius masculins
as
o
ecipien .
l5
En aques cas és millo de e la ansc ipció a pa i de l'adap ació lla ina. Tanma eix, si
hom l? ol e a pa i de la g a ia g ega, la o ma esul an és
am@) o eu.
l6
Es p e e ible de e la ansc ipció a pa i del g ec pe a e i a la g a ia
alabas e,
que és
el nom d'un mine al.
l7
La g a ia
c a e ,
que igu a als dicciona is més usuals, de i a de l'acusa iu lla i
c a F (em).
Aixb no obs an , com que en lla í ambé hi ha l'acusa iu hel.leni za
c a F a,
i
ambé un nomina iu
c a e a, -ae
( .), en ca ali és igualmen líci a la o ma
c a e a,
així com
del g ec na a e, - i~os
empan e a,
a a és de la o ma
lla inapan hF a, -ae
( .).

G a ia g ega
x06w , w os
6
hay o~, ou
6
háxc a,
as
4
hÉBqs, q os
6
hexa q, qs
i
hexc u~ i, 45
i
h ixuIYos, ou
4
honas~o , ou o
honas, a605
i
hou ~o pó~o~, os, o
yau ós, o0
6
oi ieuo~s,
EWS
i
0i ~u qQiu US
4
oi oxóq, qs
q
iihxq, qs
i
Bhn~s, ~60s
i
BELS, is05
4
BE Bacpo , ou o
xehixq, qs
i
xb ax o , ou o
xi605, ou
6
Fo ma G a ia
ansli e ada lla ina T ansc ipció
c6 h0n
lágynos
lákaina
1éb.Z~
1ekán.Z
lepas i
li ky hos
lopddion
lopás
lu ophó os
mas ós
oeni ysis
oenis F ía
oinochd.Z
ólpa
ólpis
oxís
oxLbaphon
pe11'k.Z
pé achnon
pí hos
pl.ZmochóZ
p óchous
pyxís
hodiás
hy ón
skállion
skáphion
sk9phos
s amnos
hyd ía
h9 ch.Z
psyk i
phiálT
chei onip on
ché nibon
cónnos
chi2s/chóos/choeus
chy a
CioskLphion
-
co ó m.
lagoena laginos m.
I
lagena .
lagona lagona .
lacaena lacena .
lebes lebe m.
l cane .
-
lespas e .
lecy hus . lkci (os) .
-
lopidion m.
lopida lbpada
-
lu b o
m.I4
-
mas os m
-
en isi .
-
enis bia .
-
enbcoe
.
-
olpe
.
-
blpida .
-
bxida .
oxybaphus (-on) oxiba on m. I oxíía m.
-
pklice
-
pe knon
m.
dolium pi os
m.
/
doli m.
I
doll
m.
-
plembcoe .
-
p ocus .
pyxis píxide (-a) .
-
odiada
.
-
í on m. (no i ó)
-
escil.lion m.
scaphium esci ion m.
scyphus esci (os) m.
-
es amne m.
hyd ia híd ia
.
-
hi que .
-
psic e m.
phiHla iala (-e) .
-
qui oníp on m.
-
qu mibon m.
-
connos m.
-
cus I coos I coeu m./ .
-
ci a .
-
ooscí ion m.