Transcripció i transliteració dels noms dels principal vasos grecs

TRANSCRIPCIO I TRANSLITERACIO DELS NOMS DELS PRINCIPALS VASOS GRECS Joan Alberich i Montserrat Ros ABSTRACT The aim of this paper is to give some rules to specialists in order to distinguish between the transliteration of ancient Greek words in the Latin alphabet and their transcription in Catalan. The authors present un alphabetical list of the names of various Greek vases in their original language, in their transliterated graphy, in their Latin form and in their Catalan transcriution. Molt sovint trobem en textos de tota mena mots provinents del grec clhssic grafiats de tal manera que criden l'atenció del lector per la seva forma exbtica i estranya i que, altrament, no reflecteixen amb prou nitidesa la grafia original grega. Generalment, són formes híbrides que responen a una confusió entre el que seria la transliteració i la transcripció d'aquests mots; perb de vegades presenten alteracions més greus per haver seguit rnimbticament i acritica la grafia corresponent en una llengua forastera sense tenir prou en compte ni la llengua de partida, el grec, ni la personalitat llatina de la llengua d'arribada, el catalh. Per a evitar tals barreges, cal que tinguem una idea ben clara dels criteris diferents que regeixen la transliteració i la transcripció dels mots. Quan no podem reproduir els mots grecs amb els carhcters originals, o bé no és el nostre interks de fer-ho, i no volem recórrer a la traducció, la transliteració pot ésser un carn' a seguir. L'avantatge principal de la transliteració és la reducció de les despeses que suposen els canvis tipogrhfics en un mateix text. Transliteració significa simplement canvi de lletra, canvi de carhcters grecs pels carhcters llatins. Per tant, un mot transliterat ha de reproduir de la manera més fidel possible la grafia originbia grega. Heus ací les equivalkncies de les lletres de l'alfabet grec al costat dels carhcters grecs: a a B b Y g, n' 6 d E e L z - 've 6 th A l'hora de transliterar les vocals y i o, cal posar el signe de vocal llarga (-) damunt la vocal en qüestió, llevat dels casos que porten accent circumflex. L'esperit aspre és reprodu'it per la lletra llatina h. Els accents i la dibresi han d'ésser col.locats sobre la mateixa sílslaba en qub figuren en grec. Com que, de vegades, per raons tipogrhfiques resulta difícil de representar una vocal majúscula amb el signe de vocal llarga o amb un accent, o bé una vocal minúscula amb el signe de vocal llarga i accent alhora, o amb dibresi i accent, podem reservar un espai en blanc darrere d'aquesta vocal per grafiar els accents. La iota subscrita ser2 transliterada adscrivint-la a continuació de la vocal, que portar2 el signe propi de vocal llarga. Pel que fa a la morfologia d'una paraula transliterada, cal respectar els morfemes propis del grec i no recórrer a morfemes pseudo-catalanitzants. d6Qia 1 pl. db~ial hydría / pl. hydríai (no hydríes) Els mots transliterats, com que reflecteixen clarament els trets característics d'una llengua diferent de la nostra, els escriurem en cursiva o bé subratllats. La transcripció es distingeix de la transliteració pel fet d'oferir grafies que no són gens estranyes a la nostra llengua. La transcripció, per tant, permet d'introduir mots nous al nostre patrimoni lbxic. Qui primer té la necessitat d'incorporar neologismes o tecnicismes és l'especialista en un camp concret, el qual, en la seva parcel.la de llenguatge, necessita incorporar mots nous que en un moment o un altre, segons la difusió, seran coneguts per sectors més amplis i, així mateix, seran incorporats en els principals diccionaris a l'abast dels usuaris. En aquest cas, un arquebleg o un filbleg pot enriquir el lbxic catal2 introduint-hi els noms dels vasos La n equival a la y només davant d'una consonant gutural. * La x i la x poden ésser transliterades respectivament per k i c i per kh i ch. Per motius de coherkncia, cal que emprem sempre la mateixa solució dins un mateix text. La rh equival a la Q en posició inicial i darrere una altra p en posició interior de paraula. grecs per tal d'evitar llargues i enutjoses explicacions descriptives. En catalh ja hi ha hagut alguns intents de sistematitzar els principals noms dels recipients grecs. Vegeu, per exemple, de R. Marcet i M. Llongueras, Assaig d'una terminologia de la cerdmica antiga en catald4; per6 pel que fa a les grafies dels noms dels pocs vasos grecs que figuren en aquesta obra, cal dir que vacil.len entre la transliteració, la transcripció i el reflex d'una possible pronunciació en grec clhssic. En castellh trobem un extens repertori de noms de vasos grecs en el Diccionario de términos de arte, elaborat per G. Fatás i G.M. Borrhs5; i en la seva grafia és constant la fluctuació entre transliteració i transcripció. Tot seguit farem referkncia als principals criteris que cal tenir en compte a l'hora de transcriure un nom: 1. La transcripció suposa una neutralització de les diferkncies fonbtiques i morfolbgiques entre el grec antic i el catalh. Totes les modificacions han de derivar del pas ineludible del mot grec per la prosbdia i la morfologia llatines i no per les de cap altra llengua. Precisament molts dels errors que observem en la transcripció de mots grecs estan en el fet que han estat introdu'its en el nostre cabal lkxic a partir de les grafies a les quals han arribat la llengua francesa, la castellana més rarament, l'alemanya. Els mots grecs transcrits al catalh han de rebre el mateix tractament que els mots manllevats o cultismes llatins, sempre que la parla no hagi trobat una via popular per 1'6s constant a través de la histbria de la llengua catalana. En aquest darrer cas, el tractament serh el d'un mot patrimonial o hereditari. 2. En línies generals6, els carhcters grecs són transcrits de la manera següent: R. MARCET i M. LLONGUERAS, Assaig d'una terminologia de la cercimica antiga en catalci, Barcelona, Institut de Prehistbria i Arqueologia de la Diputació de Barcelona, Departament de Prehistbria i Arqueologia de la Universitat Autbnoma de Barcelona, 1982. Guillermo FATAS i Gonzalo M. BORRAS, Diccionario de téninos de arte y elementos de arqueologia y numisdtica, Saragossa, Anatole, 1973. Per a més detalls, J. ALBERICH, Montserrat Ros i Joan MORERA, La transcripció dels noms propis grecs i llatins, Barcelona, Fundació Encicloptdia Catalana, 1993. La n equival a la y només davant d'una gutural. La c equival a la t només quan forma part dels grups -no-, -%La-, -ttw-. 3. Pel que fa a l'accentuació dels noms transcrits al catalh, cal dir que s'ha d'ajustar a les normes de la prosbdia llatina i no a les de la prosbdia grega. Aquestes normes figuren en les primeres lligons de qualsevol manual per a iniciar-se en el coneixement del llati. L'accentuació, doncs, és un dels principals trets que diferencien la transcripció de la transliteració. Cal tenir molt present aquesta norma tan senzilla, ja que moltes anomalies obeeixen a la falta de distinció entre l'accent grec i el llatí. Encara és més greu fer pseudo-transcripcions de mots grecs al catalh sense tenir en compte ni la prosbdia grega ni la llatina, sinó una d'inventada per qui vol usar el nou terme. 4. Com que la transcripció suposa que introdu'im de ple el mot nou en el nostre lbxic, cal preveure que el nom pugui tenir una forma en plural. Perqub aixb sigui possible, hem de regularitzar morfolbgicarnent el mot grec al catalh. La via més lbgica per a fer-ho és partir de l'acusatiu singular llatí. La desinbncia -m llatina es perd, i la lletra que precedeix la desinbncia pot desaparbixer i, de vegades, fins i tot pot desaparbixer la síl.laba precedent a la desinbncia si la vocal de la sil.laba anterior és llarga. En canvi, els noms que no s'usen mai en plural poden ésser transcrits a partir del nominatiu singular, així com aquells noms que tenen menys de tres síl.labes per tal d'evitar mots catalans monosil~l~bics. Vegeu, a continuació, una hplia llista de noms dels principals vasos grecs en llengua grega, en la forma transliterada, en llati (si hi ha equivalbncia) i en la grafia catalana que resulta de la transcripció. Quan serh oportú, farem un breu comentari per comparar altres solucions que hem trobat en els diccionaris més usuals. La u es transcriu per i quan fa la funció d'una vocal. 'O La u es transcriu per u quan és el segon element d'un diftong. La u es transcriu per v quan és el segon element d'un diftong que va seguit d'una vocal. l2 La x es transcriu per qu quan es troba davant e i i. l3 La x es transcriu per c quan es troba davant a, o i u. Forma Grafia grega transliterada &xát~ov, ou to akátion &xatos, ou fi &x~atocpó~o~, os, ov &p(cp1)Cpoe"s, 605, 6 &hapaoteov, ou to hhapaat~os, ou 6 &~¿iávtovl&~¿idrh~ov, ou TO &eQpah(h)os, ou 6 $eyie, 9eos: aeuattxos, ou o &onós, o6 6 pflooa, rl5 4 pixoj, ou 6 poppuhtó~, ou 6 p~op~ás, áGos fi Gaxtuhwtóv, ou to B~ivos, ou 6 8Éna5, TO Enixuoy, ECOS 4 xáxxapos, ou 6 xatios, ou 6 xáhntg, LGOS xáv6a~og, ou 6 xaex(atov, ou 6 xWrl, rls 4 xÉQvos, ous to xottapis isos 4 XOT^^^, ris 4 xeatie, fleos 6 ákatos akratophóros am(phi)phoréus alábastron alábastros ardánion/ard&lion arjbal(1)os aryst2r arystichos askós b2ssa bikos bombyliós bromiás dactylbtón deinos dipas epíchysis kákkabos kádos kálpis kántharos karch2sion kelébT kémos kottabís kot$lZ krat2r xva6os, ou 6 cyathos xc~prl, rl5 4 kymbT xuppiov, ou to cymbíon Grafia llatina - acitus acratophdros amph6ra alabaster - caccibus cadus - canthirus carchesium - - cotyla (-e) crater, -eros cratEra, -ae cyithus cymba cymbium Transcripció acicion m. icat f. acratbfor m.I4 imfora f.I5 alabistron m. (no alabastrÓ)I6 ardanioníardilion m. aribal m. arister m. an'stic m. ascos m. bessa f. bicos m. bombili m. bromíada f. dactilbton m. dinos m. depas m. epíquisi f. cicab m. cade m. chlpida f. cintar m. carqutsion m. ctlebe f. cemos m. cotibida f. cbtila (-e) f. crater m. cratera f.I7 ciat m. cimba f. címbion m. címbium m. cílix f. 1 calze m. calix l4 En catali el considerarem masculí perqut, essent en grec un adjectiu, podem sobreentendre els substantius masculins vas o recipient. l5 En aquest cas és millor de fer la transcripció a partir de l'adaptació llatina. Tanmateix, si hom l? vol fer a partir de la grafia grega, la forma resultant és am@)foreu. l6 Es preferible de fer la transcripció a partir del grec per a evitar la grafia alabastre, que és el nom d'un mineral. l7 La grafia crater, que figura als diccionaris més usuals, deriva de l'acusatiu llati cratFr (em). Aixb no obstant, com que en llatí també hi ha l'acusatiu hel.lenitzat cratFra, i també un nominatiu cratera, -ae (f.), en catali és igualment lícita la forma cratera, així com del grec navate, -fi~os fempantera, a través de la forma llatinapanthFra, -ae (f.). Grafia grega x06wv, wvos 6 hayvvo~, ou 6 háxcttva, as 4 hÉBqs, qtos 6 hexavq, qs fi hexctu~fi, 45 fi hfixuIYos, ou 4 honas~ov, ou to honas, a605 fi hout~orpó~o~, os, ov yautós, o0 6 oivfieuo~s, EWS fi 0iv~utqQiu US 4 oivoxóq, qs q iihxq, qs fi Bhn~s, ~60s fi BELS, is05 4 BEvBacpov, ou to xehixq, qs fi xbtaxvov, ou to xi605, ou 6 Forma Grafia transliterada llatina Transcripció c6th0n lágynos lákaina 1éb.Z~ 1ekán.Z lepastif lifkythos lopddion lopás lutrophóros mastós oenifysis oenistFría oinochd.Z ólpa ólpis oxís oxLbaphon pe11'k.Z pétachnon píthos pl.ZmochóZ próchous pyxís rhodiás rhytón skállion skáphion sk9phos stamnos hydría h9rch.Z psyktifr phiálT cheironiptron chérnibon cónnos chi2s/chóos/choeus chytra CioskLphion - cotó m. lagoena laginos m. I lagena f. lagona lagona f. lacaena lacena f. lebes lebet m. ltcane f. - lespaste f. lecythus f. lkcit (os) f. - lopidion m. lopida lbpada f - lutrbfor m.I4 - mastos m - entrisi f. - enistbia f. - enbcoe f. - olpe f. - blpida f. - bxida f. oxybaphus (-on) oxibafon m. I oxííaf m. - pklice - petknon m. dolium pitos m. / doli m. I doll m. - plembcoe f. - procus f. pyxis píxide (-a) f. - rodiada f. - ríton m. (no ritó) - escil.lion m. scaphium escifion m. scyphus escif(os) m. - estamne m. hydria hídria f. - hirque f. - psicter m. phiHla fiala (-e) f. - quironíptron m. - qutmibon m. - connos m. - cus I coos I coeu m./f. - citra f. - ooscífion m.