P.
VIRGILIO MARON
Bucdlicas. Ged gicas
Apéndice Vi giliano.
In oducción gene al de
J.L.
Vidal.
T aducciones, in oducciones
y
no as de
T.
Recio Ga cia
y
A.
Sole
Ruiz, Edi o ial G edos, Biblio eca
Clasica G edos, n.
14
1, Mad id
1990,600
p.
un especialis a de la capaci a i conei-
xemen s del p o esso Vidal, i és
aques es udi el que p opo ciona ccp e-
e encia)) al olum; pe que no cal obli-
da que de aduccions cas ellanes de
l'ob a del man ua en enim mol es (c .
p. 136 de la in oducció), pe o que
agin acompanyades d'un bon es udi
p elimina de les ca ac e ís iques del
que enim a a da an n'hi ha mol po-
ques (no hem olgu en oca aques a
'
No enim pas el cos um de e e-
censió de aduccions, a no se que
l'ocasió s'ho algui ealmen . Així, ho
am conside a in e essan quan a
so i l'exce1,len eball d'A.Holgado
sob e la Fa salia de Luca (c . Fa en ia,
712 -19855, p. 125-127) i (no publica
enca a quan esc i im aques es pagi-
nes) quan an coincidi en el emps i
en l'espai les dues p ime es aduc-
cions ca alanes del Sa i icó de Pe oni
( e es pe A. Be io-R.Gi Ó i pe J.M.
Pallas).
En aques a ocasió omem a pensa
que al la pena dona no ícia de la pu-
blicació, en la magni ica Biblio eca
Clasica G edos (núm. 141), del p ime
olum de les ob es de Vi gili Ma ó, pe
dues aons: pe que la col~lecció, i no-
sal es amb ella, s'en iqueix amb un
imp escindible c i gili)) i pe qui: s'ha
ingu la olun a de coo dina la col.la-
bo ació de di e en s especialis es, el
eball dels quals ha p opicia un p i-
me olum se iós i, sob e o , mol Ú il.
Aques olum de la BCG con é una In-
oducció gene al (p. 7-146) a chec
de J. L. Vidal i les aduccions, ambé
amb in oducció i no es, de les Bucoli-
ques (p. 149-226) i Geo giques (p.
229-393), a ca ec de
T.
Recio Ga cia,
i de 1'Apkndix i gilia (p. 397-596), a
ca ec d'A. Sole Ruiz.
L'es udi que cons i ueix la in oduc-
ció és la p ime a sín esi global de la
ida i ob a de Vi gili que ens o e eix
ecensió in en an e una compa ació
amb el da e eball espanyol que po-
d ia posa -se al cos a del llib e que a a
ccp esen em)), el Vi gilio, d'A. Ga cia
Cal o, Mad id, 1976, pe que no són
ob es compa ables, ni en in encions ni
en esul a s).
J.L. Vidal ens l'o e eix en un mo-
men impo an de la se a dedicació a
Vi gili, quan ha so i a ela i amen
poc la se a col~labo ació en l'ac ual (i
pe mol s anys!) ob a onamen al de e-
e encia pel que a a qualse ol ema
i gilia: c Le e a u a ca alana)),
s.u.
c spagna)), a 1'Enciclopedia Vi giliana,
ol.
IV,
Roma, 1988, p. 972-975. Te-
nin com a il conduc o el decu s c o-
nolbgic de la ida del poe a, Vidal ens
acos a, amb e udició, pe o ambé amb
un di icilmen amagable en usiasme, a
l'ob a poMica d'aquell el nom del qual
c omple la his o ia dlOcciden ))
(p.
7).
Ho é més acil que mol s de nosal es,
pe qu : el seu p o und coneixemen de
les Vi ae e gilianae li p opo ciona un
accés di ec e al p ime c a xiu)) de dades
sob e el poe a, c a xiu)) que cal u ili za ,
pe b, amb ex ema p ecaució pel que a
a la c í ica de la in o mació que con é.
Aques a in o mació és u ili zada pe es-
c iu e l'acla ido apa a dedica a les
di es Vi ae (p. 13-23), a a bé, ambé
su cons an men , al lla g de o es les
pagines, dona el cai e c onologic (lli-
ga a l'ob a) que a o ga Vidal a la in o-
ducció. Pe que no es po e d'una al a
mane a: una co ec a analisi de l'ob a
d'un au o ha de pa i ,
al
nos e en en-
d e, del p incipi que ida i ob a són un
o um euolu um
i aixb inclou, no sola-
men el poe a i la se a ci cums ancia
c eado a (((labo al)), di íem), sinó
ambé (i amb no menys in ensi a ) el
seu en o n social en gene al. Vidal ho
en én ambé així, i les e e encies a
aques en o n són an cons an s (espe-
cialmen ben desc i a la elació en e
Vi gili i Ho aci) com a les dades ex e-
es de l'ob a ma eixa. Es pa la de la
se a o mació ju enil, ambicions, in-
luencies i en o n, en elació amb la
se a p ime a ob a; succeeix el ma eix
amb la se a madu esa que, eligmen ,
euneix la pa i al amb la poe ica
(epoca de les Geb giques i inici de
1'Eneida) i acaba quan es enca el il de
la ida de Vi gili, malau adamen ,
sense que, en aques cas, coincideixi
amb el seu is -i-plau al
magnum opus:
1'Eneida. Vidal a coincidi aques pun
culminan de la se a c na ació)) sob e
Vi gili amb la e e encia a
un
dels high-
ligh (pe me i-se'ns la llicencia idioma-
ica, pel alo li e al de l'exp essió an-
glesa) en la e lexió al ol an de
Vi gili:
La mo de Vi gili,
de He mann
B och, que l'in oduc o an aonada-
men admi a i que, a més d'o e i ele-
men s impo an s pe en end e el poe a,
o e eix mol s pa al.lels o mals amb el
a anna po ic del man ua.
Con inua la in oducció (pe exigen-
cies del c guió)) de la BCG i pe que la
in o mació és necesskia) amb un apa -
a dedica a la ansmissió del ex i -
gilia, on es epassen els
codices an i-
quio es.
No es de u a, pe b, aquí la
cosa i, a més de e -se obligada e-
e encia als c i gilis)) il.lumina s ( an
impo an s en la his b ia de la il.lus a-
cio dels llib es manusc i s), s'hi pa la
ambé de les
edi iones p incipes,
del
comen a is i de les es an s edicions,
ins a iba a la c canbnica)) oxoniense
de Si Roge Myno s.
El segon pun impo an d'aques a in-
oducció (el p ime e a el dedica a les
Vi ae)
el cons i ueix l'apa a inal, dedi-
ca , com e a d'espe a , al
Fo leben
de
Vi gili, especialmen impo an en un
poe a que ha ajuda a c o man) el món
occiden al des del momen de la se a
mo . J.L. Vidal es dedica a epassa -10
d'una mane a gai ebé exhaus i a. Enca-
a que en aci e e encia explíci a (c . p.
11
1,
no a
238,
al inal, amb la ci a del
eball classic del malau a Hoogma),
pensem que hau ia es a mol in e essan
dedica una mica més d'espai a ca ac e-
iza
un
dels aspec es onamen als
d'aques a pe i enqa de Vi gili, sob e-
o , en les capes més popula s de la po-
blació: pensem en la se a in lukncia
sob e els
Ca mina La ina Epig aphica,
és a di , sob e la poesia de ca e , so in
anbnima, de cada dia i a l'abas isual
de o hom. Es en aques a epe cussió on
podem palpa ealmen i en ((di ec e)) la
in luencia del poe a en la se a pos e i a
més immedia a.
La in oducció p ossegueix el epas
dels au o s i ex os més signi ica i a-
men in luencia s pel poe a, des del
segle
I
aC ins al
xx
dc. Pe cons ui
aques es da e es pagines, Vidal es no-
d eix del seu ecund eball an e io ,
pe o ambé (com ell ma eix s'hono a
en econeixe ) de eballs signi ica ius
com els dels p o esso s Dolq, Echa e
Sus ae a i Medina, sense oblida el que,
pensem, l'au o conside a com a més
impo an es udi ilolbgic i gilia del s.
XIX,
el ((Compa e i)).
La in oducció esiA magní icamen
comple ada pe una bibliog a ia d'ob es
de epe o i bibliog a ic i d'es udis e-
cen s, o denada ema icamen i c onolo-
gica, complemen de la mol abundan
bibliog a ia ci ada en no es a peu de pa-
gina i de les bibliog a ies més especí i-
ques que hom po oba en al es apa -
a s, dedicades a Bucoliques, Geb gi-
ques i Apendix.
Aques s capí ols (els de la aducció,
olem di ) con enen, cada
un
d'ells, la
se a p opia in oducció, que no c eua
(pe so ) gai e in o mació amb la in-
oducció gene al (me i de qui ho hagi
coo dina , que no sabem qui és), pe -
qui: eballa especi icamen en els as-
pec es més ecnics i li e a is de les
ob es ( on s li e i ies, kcnica composi-
i a, analisi li e a ia mol gene al i bi-
bliog a ia especí ica). T obem a al a ,
en can i, una e e encia a I'aspec e me-
ic (que no hi hagi ex lla í no és c ex-
cusa))) de l'ob a, com ambé una anali-
si es ilís ica més in ensa.
Sob e la aducció, poca cosa olem
di (pe pa adoxal que pugui sembla ):
solamen que s'ha op a pel cc o ma ))
més habi ual en la aducció de poesia,
la p osa, i que, al nos e en end e
(qües ió de gus os, ho econeixem), é
un ai e excessi amen a cai' zan .
Pel que a a l'Apendix, el aduc o
ia el seguimen de l'edició dels ccOx-
o d Classical Tex )), que inclou les
Di ae, Culex, Ae na, Copa, Elegiae in
Maecena em, Ci is, P iapeu e ca alep-
on, P iapeum ((quid hoc noui es )),
Mo e um, De ins i u ione ui i boni, De
es e non
y
De osis nascen ibus.
Una
elecció edi o ial segu a.
To s els ex os adui' s an acom-
panya s d'uns bons índexs de noms que
acili en l'accés a in o macions conc e-
es. Especialmen in e essan , pe la di-
icul a c í ica dels poemes, és l'index
de llApkndix, que dóna in o mació, a
a és de di e en s con encions i-
pog a iques, dels noms si ua s en pas-
sa ges de dub ós en enimen o p oduc e
de conjec u es edi o ials.
No podem e al a cosa, pe acaba ,
que ecomana la lec u a i consul a,
quan s'escaigui, d'aques p ime olum
de Vi gili a la Biblio eca Clasica G e-
dos i espe a que la con inuació, dedi-
cada a lYEneida, l'acompanyi ben a ia .
Joan
Gómez
Paiia hs
PETRONI
Sa i icó
T aducció dYAlbe Be io i
Roma Gi ó, Columna Edicions,
Ba celona 1988, 170
p.
En l'ambi de la aducció al ca ala
és ealmen so p enen que una ob a
an onamen al com el Sa i icó, cabdal
en la adició cien í ica de la ilologia
classica, no hagi es a adui'da ins a
les acaballes del 1988. Cu iosamen ,
pe o, jus amen en aques ma eix any
han es a dues les aduccions publica-
des, i ambdues des inades a
un
públic
no especiali za : la d'A. Be io i
R.
Gi ó, i la de J.M. Pallas (Edicions dels
Quade ns C ema).
La aducció d'una ob a an comple-
xa com el Sa i icó és, sens dub e, una
asca co a josa, plena de pa anys. El
aduc o ha de man eni
un
di icil equi-
lib i, assumin , d'una banda, el ca ac e
anac onic del ex , que és ccun espill de
la co upció, de l'agudesa i de la cul u a
que imp egna en la socie a de l'bpoca
de Ne o)) en pa aules de Miquel Dolq; i
de l'al a, o a la dosi de ingenui' a ,
esco i des e gonyimen que se'n
desp en. A egeix me i a l'emp esa
l'in eldigen ús de di e sos ni ells de
llengua ge i la se a mul iplici a , que
aboquen a una immedia esa acilmen
pe cep ible pel lec o d'a ui. Pa la del
Sa i icó és, doncs, pa la ambé de llen-