Recensions

P. VIRGILIO MARON Bucdlicas. Ged gicas Apéndice Vi giliano. In oducción gene al de J.L. Vidal. T aducciones, in oducciones y no as de T. Recio Ga cia y A. Sole Ruiz, Edi o ial G edos, Biblio eca Clasica G edos, n. 14 1, Mad id 1990,600 p. un especialis a de la capaci a i conei- xemen s del p o esso Vidal, i és aques es udi el que p opo ciona ccp e- e encia)) al olum; pe que no cal obli- da que de aduccions cas ellanes de l'ob a del man ua en enim mol es (c . p. 136 de la in oducció), pe o que agin acompanyades d'un bon es udi p elimina de les ca ac e ís iques del que enim a a da an n'hi ha mol po- ques (no hem olgu en oca aques a ' No enim pas el cos um de e e- censió de aduccions, a no se que l'ocasió s'ho algui ealmen . Així, ho am conside a in e essan quan a so i l'exce1,len eball d'A.Holgado sob e la Fa salia de Luca (c . Fa en ia, 712 -19855, p. 125-127) i (no publica enca a quan esc i im aques es pagi- nes) quan an coincidi en el emps i en l'espai les dues p ime es aduc- cions ca alanes del Sa i icó de Pe oni ( e es pe A. Be io-R.Gi Ó i pe J.M. Pallas). En aques a ocasió omem a pensa que al la pena dona no ícia de la pu- blicació, en la magni ica Biblio eca Clasica G edos (núm. 141), del p ime olum de les ob es de Vi gili Ma ó, pe dues aons: pe que la col~lecció, i no- sal es amb ella, s'en iqueix amb un imp escindible c i gili)) i pe qui: s'ha ingu la olun a de coo dina la col.la- bo ació de di e en s especialis es, el eball dels quals ha p opicia un p i- me olum se iós i, sob e o , mol Ú il. Aques olum de la BCG con é una In- oducció gene al (p. 7-146) a chec de J. L. Vidal i les aduccions, ambé amb in oducció i no es, de les Bucoli- ques (p. 149-226) i Geo giques (p. 229-393), a ca ec de T. Recio Ga cia, i de 1'Apkndix i gilia (p. 397-596), a ca ec d'A. Sole Ruiz. L'es udi que cons i ueix la in oduc- ció és la p ime a sín esi global de la ida i ob a de Vi gili que ens o e eix ecensió in en an e una compa ació amb el da e eball espanyol que po- d ia posa -se al cos a del llib e que a a ccp esen em)), el Vi gilio, d'A. Ga cia Cal o, Mad id, 1976, pe que no són ob es compa ables, ni en in encions ni en esul a s). J.L. Vidal ens l'o e eix en un mo- men impo an de la se a dedicació a Vi gili, quan ha so i a ela i amen poc la se a col~labo ació en l'ac ual (i pe mol s anys!) ob a onamen al de e- e encia pel que a a qualse ol ema i gilia: c Le e a u a ca alana)), s.u. c spagna)), a 1'Enciclopedia Vi giliana, ol. IV, Roma, 1988, p. 972-975. Te- nin com a il conduc o el decu s c o- nolbgic de la ida del poe a, Vidal ens acos a, amb e udició, pe o ambé amb un di icilmen amagable en usiasme, a l'ob a poMica d'aquell el nom del qual c omple la his o ia dlOcciden )) (p. 7). Ho é més acil que mol s de nosal es, pe qu : el seu p o und coneixemen de les Vi ae e gilianae li p opo ciona un accés di ec e al p ime c a xiu)) de dades sob e el poe a, c a xiu)) que cal u ili za , pe b, amb ex ema p ecaució pel que a a la c í ica de la in o mació que con é. Aques a in o mació és u ili zada pe es- c iu e l'acla ido apa a dedica a les di es Vi ae (p. 13-23), a a bé, ambé su cons an men , al lla g de o es les pagines, dona el cai e c onologic (lli- ga a l'ob a) que a o ga Vidal a la in o- ducció. Pe que no es po e d'una al a mane a: una co ec a analisi de l'ob a d'un au o ha de pa i , al nos e en en- d e, del p incipi que ida i ob a són un o um euolu um i aixb inclou, no sola- men el poe a i la se a ci cums ancia c eado a (((labo al)), di íem), sinó ambé (i amb no menys in ensi a ) el seu en o n social en gene al. Vidal ho en én ambé així, i les e e encies a aques en o n són an cons an s (espe- cialmen ben desc i a la elació en e Vi gili i Ho aci) com a les dades ex e- es de l'ob a ma eixa. Es pa la de la se a o mació ju enil, ambicions, in- luencies i en o n, en elació amb la se a p ime a ob a; succeeix el ma eix amb la se a madu esa que, eligmen , euneix la pa i al amb la poe ica (epoca de les Geb giques i inici de 1'Eneida) i acaba quan es enca el il de la ida de Vi gili, malau adamen , sense que, en aques cas, coincideixi amb el seu is -i-plau al magnum opus: 1'Eneida. Vidal a coincidi aques pun culminan de la se a c na ació)) sob e Vi gili amb la e e encia a un dels high- ligh (pe me i-se'ns la llicencia idioma- ica, pel alo li e al de l'exp essió an- glesa) en la e lexió al ol an de Vi gili: La mo de Vi gili, de He mann B och, que l'in oduc o an aonada- men admi a i que, a més d'o e i ele- men s impo an s pe en end e el poe a, o e eix mol s pa al.lels o mals amb el a anna po ic del man ua. Con inua la in oducció (pe exigen- cies del c guió)) de la BCG i pe que la in o mació és necesskia) amb un apa - a dedica a la ansmissió del ex i - gilia, on es epassen els codices an i- quio es. No es de u a, pe b, aquí la cosa i, a més de e -se obligada e- e encia als c i gilis)) il.lumina s ( an impo an s en la his b ia de la il.lus a- cio dels llib es manusc i s), s'hi pa la ambé de les edi iones p incipes, del comen a is i de les es an s edicions, ins a iba a la c canbnica)) oxoniense de Si Roge Myno s. El segon pun impo an d'aques a in- oducció (el p ime e a el dedica a les Vi ae) el cons i ueix l'apa a inal, dedi- ca , com e a d'espe a , al Fo leben de Vi gili, especialmen impo an en un poe a que ha ajuda a c o man) el món occiden al des del momen de la se a mo . J.L. Vidal es dedica a epassa -10 d'una mane a gai ebé exhaus i a. Enca- a que en aci e e encia explíci a (c . p. 11 1, no a 238, al inal, amb la ci a del eball classic del malau a Hoogma), pensem que hau ia es a mol in e essan dedica una mica més d'espai a ca ac e- iza un dels aspec es onamen als d'aques a pe i enqa de Vi gili, sob e- o , en les capes més popula s de la po- blació: pensem en la se a in lukncia sob e els Ca mina La ina Epig aphica, és a di , sob e la poesia de ca e , so in anbnima, de cada dia i a l'abas isual de o hom. Es en aques a epe cussió on podem palpa ealmen i en ((di ec e)) la in luencia del poe a en la se a pos e i a més immedia a. La in oducció p ossegueix el epas dels au o s i ex os més signi ica i a- men in luencia s pel poe a, des del segle I aC ins al xx dc. Pe cons ui aques es da e es pagines, Vidal es no- d eix del seu ecund eball an e io , pe o ambé (com ell ma eix s'hono a en econeixe ) de eballs signi ica ius com els dels p o esso s Dolq, Echa e Sus ae a i Medina, sense oblida el que, pensem, l'au o conside a com a més impo an es udi ilolbgic i gilia del s. XIX, el ((Compa e i)). La in oducció esiA magní icamen comple ada pe una bibliog a ia d'ob es de epe o i bibliog a ic i d'es udis e- cen s, o denada ema icamen i c onolo- gica, complemen de la mol abundan bibliog a ia ci ada en no es a peu de pa- gina i de les bibliog a ies més especí i- ques que hom po oba en al es apa - a s, dedicades a Bucoliques, Geb gi- ques i Apendix. Aques s capí ols (els de la aducció, olem di ) con enen, cada un d'ells, la se a p opia in oducció, que no c eua (pe so ) gai e in o mació amb la in- oducció gene al (me i de qui ho hagi coo dina , que no sabem qui és), pe - qui: eballa especi icamen en els as- pec es més ecnics i li e a is de les ob es ( on s li e i ies, kcnica composi- i a, analisi li e a ia mol gene al i bi- bliog a ia especí ica). T obem a al a , en can i, una e e encia a I'aspec e me- ic (que no hi hagi ex lla í no és c ex- cusa))) de l'ob a, com ambé una anali- si es ilís ica més in ensa. Sob e la aducció, poca cosa olem di (pe pa adoxal que pugui sembla ): solamen que s'ha op a pel cc o ma )) més habi ual en la aducció de poesia, la p osa, i que, al nos e en end e (qües ió de gus os, ho econeixem), é un ai e excessi amen a cai' zan . Pel que a a l'Apendix, el aduc o ia el seguimen de l'edició dels ccOx- o d Classical Tex )), que inclou les Di ae, Culex, Ae na, Copa, Elegiae in Maecena em, Ci is, P iapeu e ca alep- on, P iapeum ((quid hoc noui es )), Mo e um, De ins i u ione ui i boni, De es e non y De osis nascen ibus. Una elecció edi o ial segu a. To s els ex os adui' s an acom- panya s d'uns bons índexs de noms que acili en l'accés a in o macions conc e- es. Especialmen in e essan , pe la di- icul a c í ica dels poemes, és l'index de llApkndix, que dóna in o mació, a a és de di e en s con encions i- pog a iques, dels noms si ua s en pas- sa ges de dub ós en enimen o p oduc e de conjec u es edi o ials. No podem e al a cosa, pe acaba , que ecomana la lec u a i consul a, quan s'escaigui, d'aques p ime olum de Vi gili a la Biblio eca Clasica G e- dos i espe a que la con inuació, dedi- cada a lYEneida, l'acompanyi ben a ia . Joan Gómez Paiia hs PETRONI Sa i icó T aducció dYAlbe Be io i Roma Gi ó, Columna Edicions, Ba celona 1988, 170 p. En l'ambi de la aducció al ca ala és ealmen so p enen que una ob a an onamen al com el Sa i icó, cabdal en la adició cien í ica de la ilologia classica, no hagi es a adui'da ins a les acaballes del 1988. Cu iosamen , pe o, jus amen en aques ma eix any han es a dues les aduccions publica- des, i ambdues des inades a un públic no especiali za : la d'A. Be io i R. Gi ó, i la de J.M. Pallas (Edicions dels Quade ns C ema). La aducció d'una ob a an comple- xa com el Sa i icó és, sens dub e, una asca co a josa, plena de pa anys. El aduc o ha de man eni un di icil equi- lib i, assumin , d'una banda, el ca ac e anac onic del ex , que és ccun espill de la co upció, de l'agudesa i de la cul u a que imp egna en la socie a de l'bpoca de Ne o)) en pa aules de Miquel Dolq; i de l'al a, o a la dosi de ingenui' a , esco i des e gonyimen que se'n desp en. A egeix me i a l'emp esa l'in eldigen ús de di e sos ni ells de llengua ge i la se a mul iplici a , que aboquen a una immedia esa acilmen pe cep ible pel lec o d'a ui. Pa la del Sa i icó és, doncs, pa la ambé de llen-