HOMENATGE A GABRIEL SANDERS, PROFESSOR
EMERIT
DE
LA
UNIVERSITAT
DE
GANT
Joan Gómez Palla i s
Uni e si a Au bno na de Ba celona
Aques es pagines neixen a p oposi de la ecen publicació dels llib es
següen s: G. Sande s,
Lapides memo es. Pai'ens e Ch é iens ace
a
la
mo : le émoignage de l'épig aphie uné ai e la ine. Epig a ia e
An ichi a,
11 (eds. A. Dona i, D. Pikhaus,
M.
Van Uy anghe), Bologna
1991, i
Ae um in e u umque. Mélanges o e s a Gab iel Sande s,
p o esseu émé i e a lJUni e si é de Gand.
Publiés pa
M.
Van Uy anghe
e
R.
Demeulenae e.
Ins umen a Pa is ica,
XXIII, S eenb ugis, in
Abba ia S. Pe i, 1991.
Gab iel Sande s, lamenc, nascu l'any 1923, a con e i -se en
p o esso eme i de la ((Rijksuni e si ei Gen )) l'oc ub e de 1989, desp és
de p o essa -hi du an més de en a anys. Amb mo iu d'aques
esde enimen (així cal conside a -ho a Belgica on no exis eix ja la igu a
del p o esso eme i ), alguns dels seus amics i deixebles an decidi de
e e-li un homena ge amb la publicació de dos llib es de ca ac e ís iques
ben di e en s. L'apa ició d'aques s dos olums en
un
cu pe íode de
emps (es iu- a do de 1991), a més de l'a ec e i amis a amb que Gab iel
Sande s ens hono a, ens han mogu a esc iu e aques es pagines, que
desi ja ia que se issin pe dona a conbixe els olums que ((excusen)) la
se a publicació i pe , modes amen , o e i ambé el nos e ( obol)) en
aques pe íode d'homena ges an me escu s que iu l'amic i cien í ic.
Com ell ma eix ens esc i ia en da a ecen (i ja ens pe dona a la gosadia
de ci a -lo), ((la ciencia és la ma e de les amis a s més solides (i ambé de
les enemis a s més absu des))). Benau adamen , ell només ha llau a i ha
e la colli a en el camp de les amis a s.
Flamenc de naixemen i d'exp essió, bé que poliglo a pe ocació i
p o essió, aques a doble condició no l'ha abandona mai. Si es epassa la
bibliog a ia (cu osamen compilada pe una de les se es deixebles
a an a jades, Do o hy Pikhaus) que hom po oba an a
Lapides
memo es
(p. 13-26, o denada c onologicamen pe llib es, a icles,
ecensions i a icles de dicciona is i enciclopedies) com a
Ae um in e
u umque
(p.
XVII-XLI, o denada pe í ems i anys de publicació), i ho a
seguin la (( e lexió)) biog a ica que li dedica el seu succeso en la ca ed a
de Gan , Ma c Van Uy anghe
(Ae um in e u umque,
p. VII-XV),
en end a bé qui: olem di : Sande s ha con ibu'i semp e a l'en o imen
de les ins i ucions de Flandes (po se , com a cim, calgui ema ca la se a
P esidencia de la ((Koninklijke Academie oo We enschappen, Le e en
en Schone Kuns en an Belgie)), la se a es imada ((Te esiana))) i al
pano ama cien í ic i cul u al de la se a comuni a , g acies a la se a
p esencia cons an i a la se a p oducció cien i ica i de di ulgació (més de
cen a icles esc i s pe a di e en s enciclopedies lamenques) en llengua
nee landesa. No es ac a de e s espo adics, sinó del es imoni d'una
ac i ud i al: Sande s se eix Flandes des del seu eball com a
in el.lec ua1, p o esso uni e si a i i cien i ic.
Pa la em, pe o, d'una doble condició, el segon essan de la qual es
mani es a, sob e o , en la se a p oducció cien i ica, dominada pel
bilingüisme nee landes- ances (les dues llengües o icials de Bklgica). Un
cien í ic (Sande s és, com a p o esso uni e si a i, p ime in es igado i
desp és ensenyan ) necessi a se llegi ( an se al si és pe se c i ica o
elogia ) i, en aques cas, el nee landes (llengua ica i densa) ep esen a un
en ebanc més que no pas una acili a . D'aques a cons a ació neix el
ecu s cons an al ances en els seus a icles (o iginalmen o adu'i s),
llengua que domina amb la ma eixa mes ia i sub ilesa que la se a llengua
ma e na. Una sola llacuna coneixem en aques a asca de e més
accessible la se a p oducció
(Lapides memo es
neix, com eu em més
enda an , d'aques a olun a ): les se es dues ob es onamen als, els dos
llib es que an es abli les bases més sdlides pe a la asca u u a,
con inuen sense eni , que nosal es coneguem, cap aducció de l'o iginal
nee landes. Es ac a de la se a esi de llicencia u a
Bijd age o de s udie
de la ijnse me ische g a sch i en an he heidense Rome. De beg ippen
c lich )) en ccduis e nis)) en e wan e hema a,
B ussel, 1960; i la se a esi
de doc o a
Lich en duis e nis in de ch is elijke g a sch i en. Bijd age
o de s udie de la ijnse me ische epig ajie an de oegch is elijke ijd.
Vol. I:
Aa ds le en en lich , duis e nis oo en na de dood.
Vol. 11:
Lich
na de dood,
B ussel, 1965. Ce amen , ambdues ob es duen un pe i
esum en ances, pe o aques e no po e jus ícia a la mina inexhau ible
d'in o mació que con enen les gai ebé mil cinc-cen es pagines dels dos
llib es i que, com deiem, an consag a l'es udiós dels
Ca mina La ina
Epig aphica
(=
CLE) i de la elació en e paganisme i c is ianisme en el
Món An ic i en el pe íode en e aques i el medie al.
P ecisamen aques es (i al es) línies de pensamen i ece ca són les que
pe me en de as eja
Lapides memo es.
El alo d'aques p ime olum
d'homena ge au en el e que s'hi poden oba in -i-un a icles del
mes e gan es, al ol an , sob e o , del ema CLE. Aques a ca ac e ís ica
cons i ueix un alo pe quk:
1.
Alguns dels a icles aquí publica s an se
o iginalmen esc i s en nee landes, men e que a
Lapides memo es
se
n'o e eix aducció ancesa (deguda a la sa iesa d'Hélene Pauwels).
2.
Alguns d'aques s a icles són o iginalmen publica s en e is es de mol
di icil accés (Bologna, en can i, és o a una al a cosa). 3. L'o denamen
c onologic dels eballs a Lapides memo es (des de 1968 ins a 1987),
pe me de segui l'e olució del eball de Sande s, especialmen dens, i
p esen a , des de 1965, sob e o a a és d'a icles.
El olum ha es a publica (ho a anqa em a uns ins an s) a Bologna,
d'on Gab iel Sande s és Doc o Hono is Causa (en els ac es del nou-
cen s ani e sa i de la undació de 1'Alma Ma e Bononiensis), i on é
excel.len s amics i col.legues: Gianca lo Susini (di ec o de la col.lecció
Epig a ia e An ichi a) i Angela Dona i. La publicació allí é enca a més
sen i pel e que el c lei -mo i )) del ecull d'a icles és l'homena ge a
l'es udiós de l'epig a ia ne ica lla ina, a la qual ha dedica bona pa dels
da e s en a-cinc anys.
El í ol (ex e d'un e s de P ope ci,
11,
13, 40, hoc i e ad lapides
cana eni memo es) i el sub í ol del olum con i men aques homena ge
(( ema ion. La selecció de eballs e-publica s é, com a ocus d'in e ks
p incipal, l'epig a ia
une a is
lla ina ( onamen almen me ica) i com a
eix e eb ado (que ho és ambé del pensamen o iginal de Sande s)
l'es udi compa a dels mons paga i c is i& a a és de l'epig a ia.
Coneixe em, a a és de la lec u a d'aques es pagines, no solamen el
iloleg que es udia els ex os des d'un pun de is a me ic, es ilís ic i
li e a i, sinó ambé l'his o iado de les idees i de la eligió, que u ili za a
el ma e ial dels CLE pe es udia les elacions en e paganisme i
c is ianisme dins d'un ma eix ambi espacial i empo al. ~~ues ~és un dels
g an me i s del p o esso Sande s: ha e inaugu a , a a és sob e o de
l'es udi minuciós dels CLE, un nou camí que es udia conjun amen el
ma e ial paga i el c is ia, o compa an -10 i con as an -10, pe o que no es
limi a només a l'es udi conc e , sinó que o e eix models d'in e p e ació
dels can is his o ics. dels mo imen s iloso ics i de les e olucions en el
món de les idees.
Els a icles que obem a Lapides memo es són e-publica s sense cap
can i (ni modi icació, ni addició) espec e de l'o iginal (excep uan , com
hem comen a abans, es a icles nee landesos que han es a adu'i s al
ances: ((De oudch is elijke La ijnse g a sch i en en hun leze s)),
c e wan schap en e eemding in de La ijnse Ca mina Epig aphica)) i
((De La ijnse epig a ische camina an de oudch is elijke we eld:
in en a is, p oblema iek sugges ies))), amb la idea que així es pod a
segui amb més acili a l'e olució cien í ica i in el.lec ua1 de Gab iel
Sande s en aques camp d'es udi.
Seguin , doncs, la línia emá ica abans esmen ada, obem en aques
olum els més impo an s a icles de Sande s: el p ime , on comenqa
(deixan de banda els seus dos llib es, de 1960 i 1965) a e lexiona sob e
la in e elació en e el món paga i el món c is ia a a és de l'epig a ia
(((Les épi aphes mé iques la ines paiennes e ch é iennes: iden i és e
di e gences))); l'a icle on a o mula la clau d'in e p e ació del
p oblema (((Les insc ip ions la ines paiennes e ch é iennes: symbiose ou
mé abolisme?))); i un e ce eball, on a on a l'es udi conjun de l'únic
assump e que no a dis incions en e els homes: la mo (((L'épig aphie
la ine palenne e ch é ienne: la synch onie des discou s su la mo ))).
Una segona p eocupació de Sande s es a e iden amb la lec u a
d'aques llib e: la ecopilació de dades i ma e ial sob e els CLE d'abans i
desp és de la da e a g an edició de conjun d'aques ex os (l'acabada pe
E. Lomm zsch en 1926, pe la Teubne , i magis almen iniciada pe
F.
Büchele el 1895). To s els qui ens dediquem a l'es udi dels CLE en
coneixem bé (i pa im) la dispe sió de dades i la di icul a de eballa amb
un co pus pos -büchele ia que no é enca a una edició de conjun .
Conscien del p oblema, Gab iel Sande s ha ana eunin al lla g de en a-
cinc anys de eball, el més comple dossie documen al sob e aques s
CLE. Els que hi hem pogu eballa (g acies a la se a gene osi a i bona
disposició) coneixem l'ex ao dina i alo del ma e ial acumula (més de
cinc mil i xes de eball, que eme en a, ca., dos mil CLE non-
büchele ians i a unes es mil e e encies bibliog a iques!) i la necessi a
que aques a xiu sigui algun dia accesible al món cien í ic en gene al. Tan
de bo pugui ui el p o esso Sande s de mol s anys de eball ecund pe
pode du a e me el deside a um que aquí o mulem. Na u almen , hi ha
hagu al es p ojec es que han in en a ob i camins en aques ma dels
CLE
pos -Büchele -Lomma zsch
(J.W. Za ke , a més de e una esi
-S udies in he CLE, Diss. P ince on, 1958- on ecollia més de dos-cen s
CLE pos -büchele ians, enia la in enció de e una no a edició del
ma e ial de Büchele -Lomma zsch; R.P. Hoogma enia en ma xa, quan el
a so p ende la mo , un p ojec e pe comenp a edi a ma e ial pos -
Büchelle -Lomma zsch;
H.
K umm ey a llan~a la idea, a més de in
anys, de la c eació d'un nou olum del CIL, el XVIII, ín eg amen dedica
als CLE de 1'Impe i Roma, pe o de momen només Beng Thomasson hi
ha eballa , ecollin els ma e ials pe a un p ime ascicle dedica als CLE
pagans de la ciu a de Roma
4
CIL XVIII, en qualse ol cas, eneix com a
p ojec e a a a uns mesos, g acies al eno a in e bs de
H.
K umm ey, a
l'in e es de la c Kommission u al e Geschich e und Epig aphik)) del
((Deu sches A chaeologisches Ins i u )) de Miinchen, D .
A.U.
S ylow, i,
en e d'al es, de qui esc iu aques es pagines-), pe o penso que sense la
col.labo ació, el consell i, sens dub e, la mol impo an asca e a pe
Gab iel Sande s, qualse ol in en ac ual naixe h coix.
Els a icles ecolli s en aques llib e on es palesa aques in e es i
p eocupació c documen als~~ són: ((De La ijnse epig a ische Ca mina an
de...)), ci a sup a; ((Ca mina la ina epig aphica 'pos -Büchele iana':
in en ai e quan i a i )) i, el més impo an pe a nosal es com a es imoni
de l'es a de la qües ió en el seu momen : c Le dossie quan i a i de
l'épig aphie la ine e si iée)).
Com a epig a is a i his o iado de les idees i de la eligió, el p o esso
Sande s s'ha in e essa mol especialmen pel Món An ic a da i els
can is i con ulsions que s'hi an ope a . Com a ui d'aques in e bs
neix la se a impo an dedicació a emes especí icamen c is ians, dels
quals ambé
Lapides memo es
ens n'o e eix algunes mos es impo an s:
((Les Ch é iens ace a l'épig aphie ime ai e la ine)) ( eball llegi al VI
Cong és In e nacional dYEs udis Clhssics, que se celeb a a Mad id el
1974, on el p o esso Sande s a consolida l'amis a que ja l'unia a un
dels p omo o s dels es udis sob e CLE a casa nos a, el p o esso Sebas ia
Ma ine ), c L7idée du salu dans les insc ip ions la ines ch é iennes (350-
700)~, ((La mo ch é ienne au
IV
sibcle d'ap és l'épig aphie uné ai e de
Rome. Na eau é, con inui é, mu a ion)), ((La mo s ch is iana selon le
dossie épig aphique de l'llly icum: les donées quan i iables des camina
la ina epig aphican, ((Une bgle d'o a g a e : Sain Agus in e
l'épig aphie mé ique)) i ((Luigi B uzza e les insc ip ions ch é iennes de
Ve ceil)).
Sens dub e, pe o, el g an ema que planeja pe sob e de l'ob a de
Sande s, pe qub ambé ho a pe sob e dels CLE, és
la mo .
No hem
d'oblida que, dels dossie s de CLE a ui conegu s,
ca.
el 80% enen un
con ingu une a i i que, pe an , aques és
el g an ema.
Sande s ha
dedica e lexions mol impo an s al lla g de o a la se a ob a a la elació
del món oma amb la mo , i al pape que hi é l'epig a ia i, sob e o ,
l'epig a ia mb ica; no pod íem a a, pe p oblemes d'espai, ci a o s els
eballs (publica s a
Lapides memo es
o no) on es pa la de la
secunda
mo s
i de les ca ac e ís iques i con ingu del missa ge epig a ic en e s
aques a. D'en e aques s eballs ci a em aquí: (&u l'au hen ici é des
ca mina La ina epig aphica uné ai es)), c L'au-dela e les ac os iches des
camina la ina epig aphica)) i ((La ombe e l'é e ni é: ca égo ies dis inc es
ou domaines con igus?)).
Dos a icles del ecull palesen la p eocupació de Sande s pe in en a
en end e el CLE, no an sols com a ex epig a ic lla í, sinó ambé com un
elemen més d'un conjun c monumen al)) de inali a habi ualmen
une h ia. Aques aixeca els ulls del ex pe es udia la se a elació amb
el con ex més ampli (a queoldgic, a ís ic) que el ecull no és gai e
habi ual en es udiosos amb una solida o mació ilologica (com és el cas
de Sande s) i, des del nos e pun de is a, l'hono a. Dos eballs, amb
aques a pe spec i a, són ecolli s a
Lapides memo es:
((Les Clemen s
igu a i s des camina la ina epig aphica)) i (("Tex e e monumen ":
l'a bi age du musée épig aphique)) (un eball que, a es ones, o e eix un
discu s museog a ic sob e el ac amen més adequa que han de eb e les
peces epig a iques, segons un es udiós del ex ).

La o mació iloldgica, com a his o iado , i li e a ia es combinen en els
dos da e s a icles que con é el olum. L'un (((Une jeune dame de
Me aniola ou la poésie aux coins pe dus de 1'Empi e))) dedica a llegi ,
en end e i comen a (qub a en da e a ins ancia, si no, un iloleg?)
l'epi a i de la jo e de in anys
Rub ia Te ulla,
esde inci a amb els anys
( a se publica pe p ime a egada el 1985) un dels pa adigmes de com
s'ha de e el comen a i d'un ex epig a ic mb ic. El segon (((Tibulle e
l'épig aphie la ine e si iée. Echos, emp un s, pa ages))) ens mos a, en
un camp especialmen es ima pe nosal es (el de la in e elació poesia
lla ina
-
CLE), el p o und coneixedo dels poe es classics, a més del
cien í ic que in ueix, quan l'ocasió li ho pe me , nous camins de ece ca
(p. 505: ((Tibulle au ai -i1 é é sensible a quelque hbme p opagé pa les
épi aphes mé iques que les g andes oies menan au po es de Rome
p ésen aien a la ue des passan s)), un dels nos es ca alls de ba alla
ac uals i que Sande s esumeix an bé en un sol pa ag a ).
En sín esi, in -i-un a icles in e essan íssims i que han es a
magis almen selecciona s pels edi o s, amics, col.legues i deixebles del
p o esso Sande s. Vold íem, amb o , dedica unes pa aules a la asca
((edi o ial)) i al olum que aques a ha p odu'i , en el seu aspec e
d'impo an eina de eball. Els edi o s exp essen la se a olun a (ja ho
hem indica abans): ((en dépi de l'en ie e ecomposi ion e de la nou elle
pagina ion, ils (els a icles) n'on é é ni e ouchées ni comple és)) (p.
9).
En enem que el c i e i hagi es a aques , pe o en aquells casos en qub hi
ha e e encies c euades en e di e en s a icles -publica s p ime pe
sepa a i, a a, amb
una única
nume ació de pagines, a
Lapides memo es-,
hau ia es a mol ú il pe al lec o que, en e pa en esi, pe exemple,
s'hagués indica a quines pagines de
Lapides memo es
co esponien les
pagines de les ci es c euades de dos (o més) a icles di e en s con ingu s
en aques olum. En man eni -se semp e les e e bncies a les pagines de
la p ime a edició, quan la no a no és o qa conc e a, es a di icil
locali za -la a
Lapides memo es,
pe qub aques olum é una nume ació
p bpia i no a, a més d'una compaginació ambé p opia i di e en de la
publicació o iginal. Quan, pe exemple, a la pagina 184, no a 6 (pa lan
de Fa um), Sande s ens eme ia a l'a icle ((Ve wan schap en
e eemding
...
n,
...,
p. 345-365, pa icula men a la pagina 353, si no
enim I'a icle en el o ma o iginal (publica a
Handelingen de
koninklijke zuidnede landse Maa schappij oo Taal
-
en Le e kunde en
Geschiedenis,
22
[1968]), no podem sabe que con enia aquella pagina i
si es co espon ealmen i exac amen , o no, amb la pagina 9 de l'a icle
en l'edició de
Lapides memo es
(=
p. 69). Aques de all disminueix una
mica I'e icacia d'un olum de conjun com aques . El segon i da e de all
de la asca edi o ial que old íem comen a a e e bncia a la no
exis encia d'indexs. El olum acaba amb la da e a pagina del da e
a icle (((Un i:gle d'o a g a e ...)), p. 527) sense o e i -si més no, i
dona l'especial ma e ial es udia (CLE) que n'és l'eix e eb ado - un
index de CLE ci a s. El de all po sembla de poca impo ancia, pe o quan
es é da an un mb ode de eball com el de Gab iel Sande s, on una
quan i a imp essionan d'in o mació ccci cula)) (p oceden del seu a xiu)
a a és de les no es a peu de pagina, un index d'aques ipus s'ag aeix
ex ao dina iamen , i la se a manca, pe desg Acia, disminueix una mica
I'e icacia pel que a, pe exemple, als eballs que podna gene a en els
lec o s ccno ells)) la lec u a d'un olum així (no oblidem que aques a
és
una al a de les i u s del eball publica de Sande s: la se a densi a i
iquesa són on pe manen de dades i de no es possibili a s i idees de
eball).
Com mol bé diu un dels edi o s del segon dels olums que han
p o oca aques es pagines (Ma c Van Uy anghe), si Lapides memo es
hono a sob e o l'epig a is a, Ae um in e u umque hono a el p o esso
de la Uni e si a de Gan , undado del ((Semina i de Lla í pos classic i
medie al)). El olum, en e ec e, é un ca ac e ben di e en de Lapides
memo es, i ecull, amb el o ma d'uns c(Mélanges)), les con ibucions de
di e en s especialis es, en camps con ea s ambé, o senzillamen ap ecia s,
pe Gab iel Sande s. La quan i a i quali a de les con ibucions i dels
cien í ics que les signen demos en, al e cop, all6 que Sande s ens
esc i ia a poc i que m'he pe mbs de ci a a l'inici d'aques es pagines: c la
cikncia és la ma e de les amis a s més sdlides)). No m'e o si dic que els
qui han con ibu'i a e aques segon olum amb els seus esc i s, i aquells
que han olgu igu a a la se a Tabula g a ula o ia
(p.
529-533), duen
amb o gull el (( í ol)) d'amics de Gab iel Sande s. Vbi amici, ibi opes
(Quin .,
5,
1
1,4
1): Sande s és un home ic.
Ae uum in e u umque deu el seu i ol a aquella i-anja c onologica an
ap eciada pe Sande s, en e el món an ic i el medie al (l'u umque a ia
e e bncia a aques s dos mons), en qui: ambé es mouen la majo pa de
con ibucions (qua an a-dues en o al!). El i ol juga ambé amb el lema
de l'an iga Uni e si a de Gan , In e u umque, a la qual an incula ha
es a el p o esso Sande s.
Aques s Mélanges es an encap~ala s pe una salu ació del ec o de la
Uni e si a , p o esso D . Léon De Meye i pe una In oducció signada
pel successo de Sande s a la ca ed a, i alumne seu, Ma c Van Uy anghe.
La In oducció es a esc i a en clau d'homena ge al mes e, pe d
documen a ambé la his o ia con empo ania dels es udis de lla í classic,
pos classic i medie al a la Uni e si a de Gan , a més de p esen a el
con ingu del olum. Abans, pe b, d'endinsa -nos-hi, hom oba (com ja
comen a em sup a) una segona bibliog a ia de Sande s, edac ada
annalís icamen pe qui més ha segui les passes del mes e en el camp
dels CLE, Do o hy Pikhaus. El con ingu dels Mélanges Sande s és,
na u almen , miscel.lani, pe o les pe sones que hi han con ibu'i , ho han
e en camps ben conegu s pe l'homena ja , com són la his o ia eligiosa
de 1'An igui a a dana, l'hexbgesi classica, pos classica i medie al,
l'hagiog a ia, l'a queologia c is iana i, no podia se d'al a mane a,
l'epig a ia, mb ica o no, pagana i c is iana.
No old íem alla ga gai e més aques es pagines, pe o al la pena de
di que hi ha con ibucions de pe sones an espec ades i conegudes com:
G.J.M. Ba elink (((Augus inus übe die minu a animalia: "Emine in
minimis maximus ipse Deus"))), E. Dekke s (((Pou une his oi e de la
bibliog aphie ch é ienne dans lYAn iqui é e au Moyen Age))), C. De oux
(((A p opos de deux occu ences de
alius
dans la
R ?gle de sain Benoi
(57,
8
e
2,
17)~),
J.
Fon aine (((Une épi aphe y hmique d'un
con empo ain d'Isido e de Sé ille: l'éloge unbb e dunVisigo Oppila))),
M.
Van Uy anghe (((Les
Visiones
du es hau Moyen Age e les écén es
expé iences de 'mo empo ai e'. Sens ou non-sens d'une
compa aison))), en el camp del lla í c is ia i medie al; o P. Cugusi (((11
Ca men Epig aphicum
C is iano Za ke
24.
Saggio di edizione ed
esegesi))),
A.
Dona i (((Fiden ia: municipium e Bo go))),
N.
Du al
y
P.A.
Fé ie (((E udes d'a chéologie ch é ienne no d-a icaine:
XX.
La
basilique cimé é iale de 1'Es
a
Djémila. Une église a c yp e méconnue~~),
L.Gaspe ini (((Ecclesia man u anensis quae an ea Fo oclodiensis.
Rice che sul c is ianesimo an ico nel B accianese))),
H.
K um n ey (((Zu
G abinsch i ñi Iunia Baccula aus Oued-A hménialAlgé ie [AE, 1966,
539]~), G. Paci (c Insc izioni c is iane in manosc i i))) o G. Susini (((San
Pie o in Syl is, san ua i0 pagense e illaggio plebano nel Ra enna e))),
en el camp de l'epig a ia i l'a queologia.
Clouen aques segon olum d'homena ge, una imp essionan
Tabula
g a ula o ia
d'adhesions i un índex de ma b ies.
Diu Cice ó
(DeJin.,
1, 1, 3) que
non pa anda nobis solum, sed uenda
e iam sapien ia es .
Gab iel Sande s ha sabu , al lla g de la se a ida
p o essional, no solamen ((adqui i )) cibncia, sinó ambé compa i -la i
e -la a iba a d'al es. D'aques a ac i ud són ui els dos olums que
a ui enim a les mans, a pa i dels quals hem olgu esc iu e unes
pa aules d'homena ge a Gab iel Sande s, d'ag a'imen pe la eina e a i
amb el desig que enca a pugui e -ne més du an mol s anys.