Homenatge a Gabriel Sanders, professor emèrit de la universitat de Gant

HOMENATGE A GABRIEL SANDERS, PROFESSOR EMERIT DE LA UNIVERSITAT DE GANT Joan Gómez Palla i s Uni e si a Au bno na de Ba celona Aques es pagines neixen a p oposi de la ecen publicació dels llib es següen s: G. Sande s, Lapides memo es. Pai'ens e Ch é iens ace a la mo : le émoignage de l'épig aphie uné ai e la ine. Epig a ia e An ichi a, 11 (eds. A. Dona i, D. Pikhaus, M. Van Uy anghe), Bologna 1991, i Ae um in e u umque. Mélanges o e s a Gab iel Sande s, p o esseu émé i e a lJUni e si é de Gand. Publiés pa M. Van Uy anghe e R. Demeulenae e. Ins umen a Pa is ica, XXIII, S eenb ugis, in Abba ia S. Pe i, 1991. Gab iel Sande s, lamenc, nascu l'any 1923, a con e i -se en p o esso eme i de la ((Rijksuni e si ei Gen )) l'oc ub e de 1989, desp és de p o essa -hi du an més de en a anys. Amb mo iu d'aques esde enimen (així cal conside a -ho a Belgica on no exis eix ja la igu a del p o esso eme i ), alguns dels seus amics i deixebles an decidi de e e-li un homena ge amb la publicació de dos llib es de ca ac e ís iques ben di e en s. L'apa ició d'aques s dos olums en un cu pe íode de emps (es iu- a do de 1991), a més de l'a ec e i amis a amb que Gab iel Sande s ens hono a, ens han mogu a esc iu e aques es pagines, que desi ja ia que se issin pe dona a conbixe els olums que ((excusen)) la se a publicació i pe , modes amen , o e i ambé el nos e ( obol)) en aques pe íode d'homena ges an me escu s que iu l'amic i cien í ic. Com ell ma eix ens esc i ia en da a ecen (i ja ens pe dona a la gosadia de ci a -lo), ((la ciencia és la ma e de les amis a s més solides (i ambé de les enemis a s més absu des))). Benau adamen , ell només ha llau a i ha e la colli a en el camp de les amis a s. Flamenc de naixemen i d'exp essió, bé que poliglo a pe ocació i p o essió, aques a doble condició no l'ha abandona mai. Si es epassa la bibliog a ia (cu osamen compilada pe una de les se es deixebles a an a jades, Do o hy Pikhaus) que hom po oba an a Lapides memo es (p. 13-26, o denada c onologicamen pe llib es, a icles, ecensions i a icles de dicciona is i enciclopedies) com a Ae um in e u umque (p. XVII-XLI, o denada pe í ems i anys de publicació), i ho a seguin la (( e lexió)) biog a ica que li dedica el seu succeso en la ca ed a de Gan , Ma c Van Uy anghe (Ae um in e u umque, p. VII-XV), en end a bé qui: olem di : Sande s ha con ibu'i semp e a l'en o imen de les ins i ucions de Flandes (po se , com a cim, calgui ema ca la se a P esidencia de la ((Koninklijke Academie oo We enschappen, Le e en en Schone Kuns en an Belgie)), la se a es imada ((Te esiana))) i al pano ama cien í ic i cul u al de la se a comuni a , g acies a la se a p esencia cons an i a la se a p oducció cien i ica i de di ulgació (més de cen a icles esc i s pe a di e en s enciclopedies lamenques) en llengua nee landesa. No es ac a de e s espo adics, sinó del es imoni d'una ac i ud i al: Sande s se eix Flandes des del seu eball com a in el.lec ua1, p o esso uni e si a i i cien i ic. Pa la em, pe o, d'una doble condició, el segon essan de la qual es mani es a, sob e o , en la se a p oducció cien i ica, dominada pel bilingüisme nee landes- ances (les dues llengües o icials de Bklgica). Un cien í ic (Sande s és, com a p o esso uni e si a i, p ime in es igado i desp és ensenyan ) necessi a se llegi ( an se al si és pe se c i ica o elogia ) i, en aques cas, el nee landes (llengua ica i densa) ep esen a un en ebanc més que no pas una acili a . D'aques a cons a ació neix el ecu s cons an al ances en els seus a icles (o iginalmen o adu'i s), llengua que domina amb la ma eixa mes ia i sub ilesa que la se a llengua ma e na. Una sola llacuna coneixem en aques a asca de e més accessible la se a p oducció (Lapides memo es neix, com eu em més enda an , d'aques a olun a ): les se es dues ob es onamen als, els dos llib es que an es abli les bases més sdlides pe a la asca u u a, con inuen sense eni , que nosal es coneguem, cap aducció de l'o iginal nee landes. Es ac a de la se a esi de llicencia u a Bijd age o de s udie de la ijnse me ische g a sch i en an he heidense Rome. De beg ippen c lich )) en ccduis e nis)) en e wan e hema a, B ussel, 1960; i la se a esi de doc o a Lich en duis e nis in de ch is elijke g a sch i en. Bijd age o de s udie de la ijnse me ische epig ajie an de oegch is elijke ijd. Vol. I: Aa ds le en en lich , duis e nis oo en na de dood. Vol. 11: Lich na de dood, B ussel, 1965. Ce amen , ambdues ob es duen un pe i esum en ances, pe o aques e no po e jus ícia a la mina inexhau ible d'in o mació que con enen les gai ebé mil cinc-cen es pagines dels dos llib es i que, com deiem, an consag a l'es udiós dels Ca mina La ina Epig aphica (= CLE) i de la elació en e paganisme i c is ianisme en el Món An ic i en el pe íode en e aques i el medie al. P ecisamen aques es (i al es) línies de pensamen i ece ca són les que pe me en de as eja Lapides memo es. El alo d'aques p ime olum d'homena ge au en el e que s'hi poden oba in -i-un a icles del mes e gan es, al ol an , sob e o , del ema CLE. Aques a ca ac e ís ica cons i ueix un alo pe quk: 1. Alguns dels a icles aquí publica s an se o iginalmen esc i s en nee landes, men e que a Lapides memo es se n'o e eix aducció ancesa (deguda a la sa iesa d'Hélene Pauwels). 2. Alguns d'aques s a icles són o iginalmen publica s en e is es de mol di icil accés (Bologna, en can i, és o a una al a cosa). 3. L'o denamen c onologic dels eballs a Lapides memo es (des de 1968 ins a 1987), pe me de segui l'e olució del eball de Sande s, especialmen dens, i p esen a , des de 1965, sob e o a a és d'a icles. El olum ha es a publica (ho a anqa em a uns ins an s) a Bologna, d'on Gab iel Sande s és Doc o Hono is Causa (en els ac es del nou- cen s ani e sa i de la undació de 1'Alma Ma e Bononiensis), i on é excel.len s amics i col.legues: Gianca lo Susini (di ec o de la col.lecció Epig a ia e An ichi a) i Angela Dona i. La publicació allí é enca a més sen i pel e que el c lei -mo i )) del ecull d'a icles és l'homena ge a l'es udiós de l'epig a ia ne ica lla ina, a la qual ha dedica bona pa dels da e s en a-cinc anys. El í ol (ex e d'un e s de P ope ci, 11, 13, 40, hoc i e ad lapides cana eni memo es) i el sub í ol del olum con i men aques homena ge (( ema ion. La selecció de eballs e-publica s é, com a ocus d'in e ks p incipal, l'epig a ia une a is lla ina ( onamen almen me ica) i com a eix e eb ado (que ho és ambé del pensamen o iginal de Sande s) l'es udi compa a dels mons paga i c is i& a a és de l'epig a ia. Coneixe em, a a és de la lec u a d'aques es pagines, no solamen el iloleg que es udia els ex os des d'un pun de is a me ic, es ilís ic i li e a i, sinó ambé l'his o iado de les idees i de la eligió, que u ili za a el ma e ial dels CLE pe es udia les elacions en e paganisme i c is ianisme dins d'un ma eix ambi espacial i empo al. ~~ues ~és un dels g an me i s del p o esso Sande s: ha e inaugu a , a a és sob e o de l'es udi minuciós dels CLE, un nou camí que es udia conjun amen el ma e ial paga i el c is ia, o compa an -10 i con as an -10, pe o que no es limi a només a l'es udi conc e , sinó que o e eix models d'in e p e ació dels can is his o ics. dels mo imen s iloso ics i de les e olucions en el món de les idees. Els a icles que obem a Lapides memo es són e-publica s sense cap can i (ni modi icació, ni addició) espec e de l'o iginal (excep uan , com hem comen a abans, es a icles nee landesos que han es a adu'i s al ances: ((De oudch is elijke La ijnse g a sch i en en hun leze s)), c e wan schap en e eemding in de La ijnse Ca mina Epig aphica)) i ((De La ijnse epig a ische camina an de oudch is elijke we eld: in en a is, p oblema iek sugges ies))), amb la idea que així es pod a segui amb més acili a l'e olució cien í ica i in el.lec ua1 de Gab iel Sande s en aques camp d'es udi. Seguin , doncs, la línia emá ica abans esmen ada, obem en aques olum els més impo an s a icles de Sande s: el p ime , on comenqa (deixan de banda els seus dos llib es, de 1960 i 1965) a e lexiona sob e la in e elació en e el món paga i el món c is ia a a és de l'epig a ia (((Les épi aphes mé iques la ines paiennes e ch é iennes: iden i és e di e gences))); l'a icle on a o mula la clau d'in e p e ació del p oblema (((Les insc ip ions la ines paiennes e ch é iennes: symbiose ou mé abolisme?))); i un e ce eball, on a on a l'es udi conjun de l'únic assump e que no a dis incions en e els homes: la mo (((L'épig aphie la ine palenne e ch é ienne: la synch onie des discou s su la mo ))). Una segona p eocupació de Sande s es a e iden amb la lec u a d'aques llib e: la ecopilació de dades i ma e ial sob e els CLE d'abans i desp és de la da e a g an edició de conjun d'aques ex os (l'acabada pe E. Lomm zsch en 1926, pe la Teubne , i magis almen iniciada pe F. Büchele el 1895). To s els qui ens dediquem a l'es udi dels CLE en coneixem bé (i pa im) la dispe sió de dades i la di icul a de eballa amb un co pus pos -büchele ia que no é enca a una edició de conjun . Conscien del p oblema, Gab iel Sande s ha ana eunin al lla g de en a- cinc anys de eball, el més comple dossie documen al sob e aques s CLE. Els que hi hem pogu eballa (g acies a la se a gene osi a i bona disposició) coneixem l'ex ao dina i alo del ma e ial acumula (més de cinc mil i xes de eball, que eme en a, ca., dos mil CLE non- büchele ians i a unes es mil e e encies bibliog a iques!) i la necessi a que aques a xiu sigui algun dia accesible al món cien í ic en gene al. Tan de bo pugui ui el p o esso Sande s de mol s anys de eball ecund pe pode du a e me el deside a um que aquí o mulem. Na u almen , hi ha hagu al es p ojec es que han in en a ob i camins en aques ma dels CLE pos -Büchele -Lomma zsch (J.W. Za ke , a més de e una esi -S udies in he CLE, Diss. P ince on, 1958- on ecollia més de dos-cen s CLE pos -büchele ians, enia la in enció de e una no a edició del ma e ial de Büchele -Lomma zsch; R.P. Hoogma enia en ma xa, quan el a so p ende la mo , un p ojec e pe comenp a edi a ma e ial pos - Büchelle -Lomma zsch; H. K umm ey a llan~a la idea, a més de in anys, de la c eació d'un nou olum del CIL, el XVIII, ín eg amen dedica als CLE de 1'Impe i Roma, pe o de momen només Beng Thomasson hi ha eballa , ecollin els ma e ials pe a un p ime ascicle dedica als CLE pagans de la ciu a de Roma 4 CIL XVIII, en qualse ol cas, eneix com a p ojec e a a a uns mesos, g acies al eno a in e bs de H. K umm ey, a l'in e es de la c Kommission u al e Geschich e und Epig aphik)) del ((Deu sches A chaeologisches Ins i u )) de Miinchen, D . A.U. S ylow, i, en e d'al es, de qui esc iu aques es pagines-), pe o penso que sense la col.labo ació, el consell i, sens dub e, la mol impo an asca e a pe Gab iel Sande s, qualse ol in en ac ual naixe h coix. Els a icles ecolli s en aques llib e on es palesa aques in e es i p eocupació c documen als~~ són: ((De La ijnse epig a ische Ca mina an de...)), ci a sup a; ((Ca mina la ina epig aphica 'pos -Büchele iana': in en ai e quan i a i )) i, el més impo an pe a nosal es com a es imoni de l'es a de la qües ió en el seu momen : c Le dossie quan i a i de l'épig aphie la ine e si iée)). Com a epig a is a i his o iado de les idees i de la eligió, el p o esso Sande s s'ha in e essa mol especialmen pel Món An ic a da i els can is i con ulsions que s'hi an ope a . Com a ui d'aques in e bs neix la se a impo an dedicació a emes especí icamen c is ians, dels quals ambé Lapides memo es ens n'o e eix algunes mos es impo an s: ((Les Ch é iens ace a l'épig aphie ime ai e la ine)) ( eball llegi al VI Cong és In e nacional dYEs udis Clhssics, que se celeb a a Mad id el 1974, on el p o esso Sande s a consolida l'amis a que ja l'unia a un dels p omo o s dels es udis sob e CLE a casa nos a, el p o esso Sebas ia Ma ine ), c L7idée du salu dans les insc ip ions la ines ch é iennes (350- 700)~, ((La mo ch é ienne au IV sibcle d'ap és l'épig aphie uné ai e de Rome. Na eau é, con inui é, mu a ion)), ((La mo s ch is iana selon le dossie épig aphique de l'llly icum: les donées quan i iables des camina la ina epig aphican, ((Une bgle d'o a g a e : Sain Agus in e l'épig aphie mé ique)) i ((Luigi B uzza e les insc ip ions ch é iennes de Ve ceil)). Sens dub e, pe o, el g an ema que planeja pe sob e de l'ob a de Sande s, pe qub ambé ho a pe sob e dels CLE, és la mo . No hem d'oblida que, dels dossie s de CLE a ui conegu s, ca. el 80% enen un con ingu une a i i que, pe an , aques és el g an ema. Sande s ha dedica e lexions mol impo an s al lla g de o a la se a ob a a la elació del món oma amb la mo , i al pape que hi é l'epig a ia i, sob e o , l'epig a ia mb ica; no pod íem a a, pe p oblemes d'espai, ci a o s els eballs (publica s a Lapides memo es o no) on es pa la de la secunda mo s i de les ca ac e ís iques i con ingu del missa ge epig a ic en e s aques a. D'en e aques s eballs ci a em aquí: (&u l'au hen ici é des ca mina La ina epig aphica uné ai es)), c L'au-dela e les ac os iches des camina la ina epig aphica)) i ((La ombe e l'é e ni é: ca égo ies dis inc es ou domaines con igus?)). Dos a icles del ecull palesen la p eocupació de Sande s pe in en a en end e el CLE, no an sols com a ex epig a ic lla í, sinó ambé com un elemen més d'un conjun c monumen al)) de inali a habi ualmen une h ia. Aques aixeca els ulls del ex pe es udia la se a elació amb el con ex més ampli (a queoldgic, a ís ic) que el ecull no és gai e habi ual en es udiosos amb una solida o mació ilologica (com és el cas de Sande s) i, des del nos e pun de is a, l'hono a. Dos eballs, amb aques a pe spec i a, són ecolli s a Lapides memo es: ((Les Clemen s igu a i s des camina la ina epig aphica)) i (("Tex e e monumen ": l'a bi age du musée épig aphique)) (un eball que, a es ones, o e eix un discu s museog a ic sob e el ac amen més adequa que han de eb e les peces epig a iques, segons un es udiós del ex ). La o mació iloldgica, com a his o iado , i li e a ia es combinen en els dos da e s a icles que con é el olum. L'un (((Une jeune dame de Me aniola ou la poésie aux coins pe dus de 1'Empi e))) dedica a llegi , en end e i comen a (qub a en da e a ins ancia, si no, un iloleg?) l'epi a i de la jo e de in anys Rub ia Te ulla, esde inci a amb els anys ( a se publica pe p ime a egada el 1985) un dels pa adigmes de com s'ha de e el comen a i d'un ex epig a ic mb ic. El segon (((Tibulle e l'épig aphie la ine e si iée. Echos, emp un s, pa ages))) ens mos a, en un camp especialmen es ima pe nosal es (el de la in e elació poesia lla ina - CLE), el p o und coneixedo dels poe es classics, a més del cien í ic que in ueix, quan l'ocasió li ho pe me , nous camins de ece ca (p. 505: ((Tibulle au ai -i1 é é sensible a quelque hbme p opagé pa les épi aphes mé iques que les g andes oies menan au po es de Rome p ésen aien a la ue des passan s)), un dels nos es ca alls de ba alla ac uals i que Sande s esumeix an bé en un sol pa ag a ). En sín esi, in -i-un a icles in e essan íssims i que han es a magis almen selecciona s pels edi o s, amics, col.legues i deixebles del p o esso Sande s. Vold íem, amb o , dedica unes pa aules a la asca ((edi o ial)) i al olum que aques a ha p odu'i , en el seu aspec e d'impo an eina de eball. Els edi o s exp essen la se a olun a (ja ho hem indica abans): ((en dépi de l'en ie e ecomposi ion e de la nou elle pagina ion, ils (els a icles) n'on é é ni e ouchées ni comple és)) (p. 9). En enem que el c i e i hagi es a aques , pe o en aquells casos en qub hi ha e e encies c euades en e di e en s a icles -publica s p ime pe sepa a i, a a, amb una única nume ació de pagines, a Lapides memo es-, hau ia es a mol ú il pe al lec o que, en e pa en esi, pe exemple, s'hagués indica a quines pagines de Lapides memo es co esponien les pagines de les ci es c euades de dos (o més) a icles di e en s con ingu s en aques olum. En man eni -se semp e les e e bncies a les pagines de la p ime a edició, quan la no a no és o qa conc e a, es a di icil locali za -la a Lapides memo es, pe qub aques olum é una nume ació p bpia i no a, a més d'una compaginació ambé p opia i di e en de la publicació o iginal. Quan, pe exemple, a la pagina 184, no a 6 (pa lan de Fa um), Sande s ens eme ia a l'a icle ((Ve wan schap en e eemding ... n, ..., p. 345-365, pa icula men a la pagina 353, si no enim I'a icle en el o ma o iginal (publica a Handelingen de koninklijke zuidnede landse Maa schappij oo Taal - en Le e kunde en Geschiedenis, 22 [1968]), no podem sabe que con enia aquella pagina i si es co espon ealmen i exac amen , o no, amb la pagina 9 de l'a icle en l'edició de Lapides memo es (= p. 69). Aques de all disminueix una mica I'e icacia d'un olum de conjun com aques . El segon i da e de all de la asca edi o ial que old íem comen a a e e bncia a la no exis encia d'indexs. El olum acaba amb la da e a pagina del da e a icle (((Un i:gle d'o a g a e ...)), p. 527) sense o e i -si més no, i dona l'especial ma e ial es udia (CLE) que n'és l'eix e eb ado - un index de CLE ci a s. El de all po sembla de poca impo ancia, pe o quan es é da an un mb ode de eball com el de Gab iel Sande s, on una quan i a imp essionan d'in o mació ccci cula)) (p oceden del seu a xiu) a a és de les no es a peu de pagina, un index d'aques ipus s'ag aeix ex ao dina iamen , i la se a manca, pe desg Acia, disminueix una mica I'e icacia pel que a, pe exemple, als eballs que podna gene a en els lec o s ccno ells)) la lec u a d'un olum així (no oblidem que aques a és una al a de les i u s del eball publica de Sande s: la se a densi a i iquesa són on pe manen de dades i de no es possibili a s i idees de eball). Com mol bé diu un dels edi o s del segon dels olums que han p o oca aques es pagines (Ma c Van Uy anghe), si Lapides memo es hono a sob e o l'epig a is a, Ae um in e u umque hono a el p o esso de la Uni e si a de Gan , undado del ((Semina i de Lla í pos classic i medie al)). El olum, en e ec e, é un ca ac e ben di e en de Lapides memo es, i ecull, amb el o ma d'uns c(Mélanges)), les con ibucions de di e en s especialis es, en camps con ea s ambé, o senzillamen ap ecia s, pe Gab iel Sande s. La quan i a i quali a de les con ibucions i dels cien í ics que les signen demos en, al e cop, all6 que Sande s ens esc i ia a poc i que m'he pe mbs de ci a a l'inici d'aques es pagines: c la cikncia és la ma e de les amis a s més sdlides)). No m'e o si dic que els qui han con ibu'i a e aques segon olum amb els seus esc i s, i aquells que han olgu igu a a la se a Tabula g a ula o ia (p. 529-533), duen amb o gull el (( í ol)) d'amics de Gab iel Sande s. Vbi amici, ibi opes (Quin ., 5, 1 1,4 1): Sande s és un home ic. Ae uum in e u umque deu el seu i ol a aquella i-anja c onologica an ap eciada pe Sande s, en e el món an ic i el medie al (l'u umque a ia e e bncia a aques s dos mons), en qui: ambé es mouen la majo pa de con ibucions (qua an a-dues en o al!). El i ol juga ambé amb el lema de l'an iga Uni e si a de Gan , In e u umque, a la qual an incula ha es a el p o esso Sande s. Aques s Mélanges es an encap~ala s pe una salu ació del ec o de la Uni e si a , p o esso D . Léon De Meye i pe una In oducció signada pel successo de Sande s a la ca ed a, i alumne seu, Ma c Van Uy anghe. La In oducció es a esc i a en clau d'homena ge al mes e, pe d documen a ambé la his o ia con empo ania dels es udis de lla í classic, pos classic i medie al a la Uni e si a de Gan , a més de p esen a el con ingu del olum. Abans, pe b, d'endinsa -nos-hi, hom oba (com ja comen a em sup a) una segona bibliog a ia de Sande s, edac ada annalís icamen pe qui més ha segui les passes del mes e en el camp dels CLE, Do o hy Pikhaus. El con ingu dels Mélanges Sande s és, na u almen , miscel.lani, pe o les pe sones que hi han con ibu'i , ho han e en camps ben conegu s pe l'homena ja , com són la his o ia eligiosa de 1'An igui a a dana, l'hexbgesi classica, pos classica i medie al, l'hagiog a ia, l'a queologia c is iana i, no podia se d'al a mane a, l'epig a ia, mb ica o no, pagana i c is iana. No old íem alla ga gai e més aques es pagines, pe o al la pena de di que hi ha con ibucions de pe sones an espec ades i conegudes com: G.J.M. Ba elink (((Augus inus übe die minu a animalia: "Emine in minimis maximus ipse Deus"))), E. Dekke s (((Pou une his oi e de la bibliog aphie ch é ienne dans lYAn iqui é e au Moyen Age))), C. De oux (((A p opos de deux occu ences de alius dans la R ?gle de sain Benoi (57, 8 e 2, 17)~), J. Fon aine (((Une épi aphe y hmique d'un con empo ain d'Isido e de Sé ille: l'éloge unbb e dunVisigo Oppila))), M. Van Uy anghe (((Les Visiones du es hau Moyen Age e les écén es expé iences de 'mo empo ai e'. Sens ou non-sens d'une compa aison))), en el camp del lla í c is ia i medie al; o P. Cugusi (((11 Ca men Epig aphicum C is iano Za ke 24. Saggio di edizione ed esegesi))), A. Dona i (((Fiden ia: municipium e Bo go))), N. Du al y P.A. Fé ie (((E udes d'a chéologie ch é ienne no d-a icaine: XX. La basilique cimé é iale de 1'Es a Djémila. Une église a c yp e méconnue~~), L.Gaspe ini (((Ecclesia man u anensis quae an ea Fo oclodiensis. Rice che sul c is ianesimo an ico nel B accianese))), H. K um n ey (((Zu G abinsch i ñi Iunia Baccula aus Oued-A hménialAlgé ie [AE, 1966, 539]~), G. Paci (c Insc izioni c is iane in manosc i i))) o G. Susini (((San Pie o in Syl is, san ua i0 pagense e illaggio plebano nel Ra enna e))), en el camp de l'epig a ia i l'a queologia. Clouen aques segon olum d'homena ge, una imp essionan Tabula g a ula o ia d'adhesions i un índex de ma b ies. Diu Cice ó (DeJin., 1, 1, 3) que non pa anda nobis solum, sed uenda e iam sapien ia es . Gab iel Sande s ha sabu , al lla g de la se a ida p o essional, no solamen ((adqui i )) cibncia, sinó ambé compa i -la i e -la a iba a d'al es. D'aques a ac i ud són ui els dos olums que a ui enim a les mans, a pa i dels quals hem olgu esc iu e unes pa aules d'homena ge a Gab iel Sande s, d'ag a'imen pe la eina e a i amb el desig que enca a pugui e -ne més du an mol s anys.