FLA VIUS JOSEPHUS: GñAECA ET LA TINA
(I)
Pe e Viiialba
i
Va neda
Uni e si a Au bnoma
de
Ba celona
ABSTRACT
This sho s udy jus i ies wo conjec u es: g eek ones on he ex o A
111 172, and la in ones on he ex o A 1156.
El ex c í ic del Fla ius Josephus La inus és enca a mol lluny de pode -
se du a e me, així, ex nihilo. L'es o g del ina p o esso F anz Bla
(The
La in Josephus
I,
In oduc ion and Tex , The An iqui ies: Books I-V, Ac a
Ju landia, Uni . d'Aa hus 1958), mol me i o i en aspec es di e sos, ha
d'ésse so mes a e isió i, na u almen , a compleció.
Ve s el p ime d'aques s dos objec ius endeix aques es udi inicial, el
qual ha d'ésse emma ca en la línia del de V. Bulha (((Tex k i ische
S udien
zum
la einischen Fla ius Josephus)), Mnemosyne IV 6, 1953.
140-157). P oposo, doncs, dues conjec u es pe anyen s a les An iqui a es
Judaicae.
En A I11 172, la con on ació del ex g ec amb la aducció lla ina so -
ida del ce cle de Vi a ium po a a qües iona l'opció que segueix Niese,
en la se a edició g ega, pel que a a 1'6s de
TiiXo ,
en acusa iu, col.locada
a l'inici de pa ag a .
Malau adamen , els
LXX
no u ili zen aques e me ni la ma eixa ex-
p essió. La Vulga a no con é ampoc es de semblan , com se ien les o -
mes pilum i pilleum. Pel que a al ex bíblic, cal e no a que enlloc no
es pa la d'aques casque sace do al amb el e me esmen a .
A a bé, en el llib e de l'Exode, Jah é o dena la mane a com els is aeli-
es han de cons ui un san ua i, una a ca, e c. (cap. 25-27), i com han
d'ana es i s Aa on i els sace do s a l'ho a del sac i ici (cap. 28).
Així, doncs, en el capí ol 28, 37 de l'~xode, es pa la de la
pí- pa
( ia a)
d'Aa on i, ambé, de les K~~U~ELS ( ia ae, . 40; XXXIX 30) dels al es
sace do s, sense dona -ne cap explici ació. Fla i Josep, en can i, explici a
o el que con é sob e aques casque sace do al, sense segui cap adició
esc ip u ís ica, la qual cosa a d'aques a dada una apo ació pe sonal de
l'au o basada en els cos ums i en la e minologia del seu emps: A 111,
157; 172; 186; A XI 35; 331.
De o es mane es, Fla i Josep a a una dis inció en e
pí~pa
i
KL~~PELS:
la pi~pa se a el TiiXos, des ina a Aa on i al cle ga jueu; la ~i6apls se a
una mena de capell usa pels pe sona ges pe ses (A XI, 35
i
331).
Passem a a a la in e p e ació del e me TiiXos pe pa del aduc o
lla i. Aixi, doncs, el ex nTXo 6i q pi
b
ai
npó- ~po
ah-
a-
panXqoíws ~ipyaopi os
TOTS
Go~ iepeüo~ (A I11 172) és in e p e-
a pe
pilleum au em p io i simili e ope a um habe pon i ex sicu eli-
qui sace do es.
El aduc o lla i dóna una solució jus a des de les egles
de la conco dan~a sin ac ica. Aquí no és admissible la jus i ic#ciÓ de
l'acusa iu TiiXo in ocan l'anomena adicionalmen ((acusa iu de ela-
ció)), ni pensan , mode namen , en un cas de sin axi c elaxada)).
Malg a la e u ació de l'acusa iu de ~TlAos- que acabo de e , no old ia
deixa passa una possibili a que pod ia es a en la men de l'esc ip o ,
amb l'anim d'esgo a o es les possibili a s p e isibles pe
un
iloleg: el
e d'aques acusa iu pod ia espond e a la olun a de epe i ex ualmen
la o ma del mo en qües ió, al com apa eix en el pa ag a 157. Aques a
explicació, pe o, no deixa d'ésse o qada. La solució del aduc o és, al
meu en end e, la co ec a; és a di , la d'in odui un e b ansi iu,
habe ,
pe jus i ica el n'LXo en acusa iu que apa eix en el manusc i . To co -
ec íssim, sens dub e.
A a bé, el ex la ia no diu el que el aduc o lla i li a di . Ens o-
bem, una egada més, amb el
aduc o adi o .
De e Fla i Josep diu
que (( o s els sace do s ambé po a en un casque e d'una mane a sem-
blan a aquell esmen a p ?me )), és a di , al del pa ag a 157, que co es-
pon al del g an sace do . Es a que Fla i Josep assimili an en e ells els
casque s sace do als; aixo espon, sens dub e, als usos i cos ums del seu
emps.
Aixi, doncs, enim que el aduc o lla i esmena un p oblema de con-
co dan~a sin ac ica, pe o n'in odueix un de con ingu , enca a que només
sigui de ma ís, si es ol; pe d una ac i ud (( elaxada)) semblan el po a a a
come e e i ables e o s en al es momen s. Una aducció co ec a, o
espec an la pa ap o i able de la que ja enim, ó a la següen :
pilleum
au em p io i simili e ope a um haben pon zFcis sicu eliqui sace do es,
o enca a, i més segons el ex g ec, eliminan ambé
pon z icis sicu .
Aixi,
queda ia:
pilleum au em p io i simili e ope a um haben eliqui sace do-
es.
En de ini i a, cal conjec u a ambé pe al ex g ec la lliqó 6Aos en
lloc de TiiXo , lli~ó que, pe al a banda, el ma eix Niese diu que po en
els mss. MSPLE, men e ell s'inclina incomp ensiblemen pe la dels
mss.
RO.
Aques a cons a ació ilolbgica no és simple, pe qub po a ambé les
se es conseqübncies en la adició del Fla ius Josephus La inus. Aixi es
com la aducció lla ina inicialmen hipe co ec o a, mo i ada pe una
mala copia o pe una mala lec u a d'una pa aula g ega, a a e gi e sa o-
almen l'es uc u a del ex de la mane a següen :
pilleum au em simili e
ope a um habe pon i ex sicu eliqui sace do es (De Tabe naculo
I11
158). És a di , Beda no en én el
p io i,
pe qub la p esbncia del
pon i ex
és
su icien pe al sen i del conjun ; i, pe an , 1'al.lusió a un
pilleum
es-
men a en uns pa ag a s an e io s no é ja sen i . Es deixa ben es able a la
aducció del Vi a ium, pe o es pe d la quali a o e e gncia empo al en
desapa bixe el segon e me de la compa ació de l'ad e bi
simili e ,
és a
di ,
p io i,
e e i al casque dYAa on que Fla i Josep esmen a en el pa a-
g a 157.
Una al a conjec u a al ex lla i es po p oposa a pa i de la in e p e a-
ció de Pe us Comes o (s.
XI),
qui, jun amen amb Beda, el Vene able,
és
l'esc ip o lla i medie al que més ci a li e almen el ex lla i de Fla i
Josep, és a di , el ex de Vi a ium o de Casiodo .
Pe us Comes o , home d'una g an cul u a, de ia de coneixe mol bé
el g ec i el lla i, i no és a de oba en ell, o so in , a ian s sob e la
aducció de Casiodo , mol es de ca ac e es ilís ic.
El cas p esen , pe o, és una p opos a de conjec u a alida pe al ex
lla i. Ve aquí la sinopsi dels es ex os de les
An iqui a es
I
156:
-F.J.:
E~K~~ET~L
88
T~OT~
TOTS
yíjs
ai
BaMoqs . abjpaaL
...
-
Casiodo :
Haec ue o conicieba pe e ae passionem e ma is
-
Pe us:
Haec au em conjicieba pe e aepassiones e ma is
El e me
nág lpa
en plu al es a es imonia en Pla ó
(Ion
531c;
Phae-
don
98a) amb el signi ica
d'esde enimen s del cel o de la e a,
amb la
qual cosa el ex g ec de Fla i Josep és segu .
Pe al a banda, el e me lla i
passio
en plu al signi ica ambé els acci-
den s que oco en en la na u alesa, almenys és es imonia així a pa i
d'Apuleu
(Mun.
10).
L'us, doncs, de
passionem
(en sing.) no sa is a ni les exigencies de la
pa aula g ega en plu al ni obse a un us co ec e en lla i. Pe o aixo, cal
adme e la lli~ó de Pe us Comes o en l'edició lla ina de Fla i Josep.
Finalmen , cal a egi que la o ma singula de Casiodo po espond e a
una mala lec u a de l'ul ima lle a pe pa d'algun copis a dis e o, més
a ia , poc doc e en el igo del e me lla i.