Flavius Josephus: graeca et latina (I)

FLA VIUS JOSEPHUS: GñAECA ET LA TINA (I) Pere Viiialba i Varneda Universitat Autbnoma de Barcelona ABSTRACT This short study justifies two conjectures: greek ones on the text of A 111 172, and latin ones on the text ofA 1156. El text crític del Flavius Josephus Latinus és encara molt lluny de poderse dur a terme, així, ex nihilo. L'esforg del finat professor Franz Blatt (The Latin Josephus I, Introduction and Text, The Antiquities: Books I-V, Acta Jutlandia, Univ. d'Aarhus 1958), molt meritori en aspectes diversos, ha d'ésser sotmes a revisió i, naturalment, a compleció. Vers el primer d'aquests dos objectius tendeix aquest estudi inicial, el qual ha d'ésser emmarcat en la línia del de V. Bulhart (((Textkritische Studien zum lateinischen Flavius Josephus)), Mnemosyne IV 6, 1953. 140-157). Proposo, doncs, dues conjectures pertanyents a les Antiquitates Judaicae. En A I11 172, la confrontació del text grec amb la traducció llatina sortida del cercle de Vivarium porta a qüestionar l'opció que segueix Niese, en la seva edició grega, pel que fa a 1'6s de TiiXov, en acusatiu, col.locada a l'inici de paragraf. Malauradament, els LXX no utilitzen aquest terme ni la mateixa expressió. La Vulgata no conté tampoc res de semblant, com serien les formes pilum i pilleum. Pel que fa al text bíblic, cal fer notar que enlloc no es parla d'aquest casquet sacerdotal amb el terme esmentat. Ara bé, en el llibre de l'Exode, Jahvé ordena la manera com els israelites han de construir un santuari, una arca, etc. (cap. 25-27), i com han d'anar vestits Aaron i els sacerdots a l'hora del sacrifici (cap. 28). Així, doncs, en el capítol 28, 37 de l'~xode, es parla de la pí-rpa (tiara) d'Aaron i, també, de les K~~U~ELS (tiarae, v. 40; XXXIX 30) dels altres sacerdots, sense donar-ne cap explicitació. Flavi Josep, en canvi, explicita tot el que convé sobre aquest casquet sacerdotal, sense seguir cap tradició escripturística, la qual cosa fa d'aquesta dada una aportació personal de l'autor basada en els costums i en la terminologia del seu temps: A 111, 157; 172; 186; A XI 35; 331. De totes maneres, Flavi Josep fara una distinció entre pí~pa i KL~~PELS: la pi~pa sera el TiiXos, destinat a Aaron i al clergat jueu; la ~i6apls sera una mena de capell usat pels personatges perses (A XI, 35 i 331). Passem ara a la interpretació del terme TiiXos per part del traductor llati. Aixi, doncs, el text nTXov 6i qv piv b ai npó-r~pov ahrapanXqoíws ~ipyaopivos TOTS rGo~v iepeüo~v (A I11 172) és interpretat per pilleum autem priori similiter operatum habet pontifex sicut reliqui sacerdotes. El traductor llati dóna una solució justa des de les regles de la concordan~a sintactica. Aquí no és admissible la justific#ciÓ de l'acusatiu TiiXov invocant l'anomenat tradicionalment ((acusatiu de relació)), ni pensant, modernament, en un cas de sintaxi ctrelaxada)). Malgrat la refutació de l'acusatiu de ~TlAosque acabo de fer, no voldria deixar passar una possibilitat que podria estar en la ment de l'escriptor, amb l'anim d'esgotar totes les possibilitats previsibles per un filoleg: el fet d'aquest acusatiu podria respondre a la voluntat de repetir textualment la forma del mot en qüestió, tal com apareix en el paragraf 157. Aquesta explicació, pero, no deixa d'ésser forqada. La solució del traductor és, al meu entendre, la correcta; és a dir, la d'introduir un verb transitiu, habet, per justificar el n'LXov en acusatiu que apareix en el manuscrit. Tot correctíssim, sens dubte. Ara bé, el text flavia no diu el que el traductor llati li fa dir. Ens trobem, una vegada més, amb el traductor traditor. De fet Flavi Josep diu que ((tots els sacerdots també portaven un casquet fet d'una manera semblant a aquell esmentat pr?mer)), és a dir, al del paragraf 157, que correspon al del gran sacerdot. Es rar que Flavi Josep assimili tant entre ells els casquets sacerdotals; aixo respon, sens dubte, als usos i costums del seu temps. Aixi, doncs, tenim que el traductor llati esmena un problema de concordan~a sintactica, pero n'introdueix un de contingut, encara que només sigui de matís, si es vol; perd una actitud ((relaxada)) semblant el portara a cometre veritables errors en altres moments. Una traducció correcta, tot respectant la part aprofitable de la que ja tenim, fóra la següent: pilleum autem priori similiter operatum habent pontzFcis sicut reliqui sacerdotes, o encara, i més segons el text grec, eliminant també pontzficis sicut. Aixi, quedaria: pilleum autem priori similiter operatum habent reliqui sacerdotes. En definitiva, cal conjecturar també per al text grec la lliqó 6Aos en lloc de TiiXov, lli~ó que, per altra banda, el mateix Niese diu que porten els mss. MSPLE, mentre ell s'inclina incomprensiblement per la dels mss. RO. Aquesta constatació filolbgica no és simple, perqub porta també les seves conseqübncies en la tradició del Flavius Josephus Latinus. Aixi es com la traducció llatina inicialment hipercorrectora, motivada per una mala copia o per una mala lectura d'una paraula grega, fara tergiversar to- talment l'estructura del text de la manera següent: pilleum autem similiter operatum habet pontifex sicut reliqui sacerdotes (De Tabernaculo I11 158). És a dir, Beda no entén el priori, perqub la presbncia del pontifex és suficient per al sentit del conjunt; i, per tant, 1'al.lusió a un pilleum esmentat en uns paragrafs anteriors no té ja sentit. Es deixa ben establerta la traducció del Vivarium, pero es perd la qualitat o refergncia temporal en desaparbixer el segon terme de la comparació de l'adverbi similiter, és a dir, priori, referit al casquet dYAaron que Flavi Josep esmenta en el paragraf 157. Una altra conjectura al text llati es pot proposar a partir de la interpretació de Petrus Comestor (s. XI), qui, juntament amb Beda, el Venerable, és l'escriptor llati medieval que més cita literalment el text llati de Flavi Josep, és a dir, el text de Vivarium o de Casiodor. Petrus Comestor, home d'una gran cultura, devia de coneixer molt bé el grec i el llati, i no és rar de trobar en ell, tot sovint, variants sobre la traducció de Casiodor, moltes de caracter estilístic. El cas present, pero, és una proposta de conjectura valida per al text llati. Vet aquí la sinopsi dels tres textos de les Antiquitates I 156: -F.J.: E~K~~ET~L 88 T~OT~ TOTS yíjs ai BaMoqs .rrabjpaaL ... - Casiodor: Haec uero coniciebat per terrae passionem et maris - Petrus: Haec autem conjiciebatper terraepassiones et maris El terme nágrlpa en plural esta testimoniat en Plató (Ion 531c; Phaedon 98a) amb el significat d'esdeveniments del cel o de la terra, amb la qual cosa el text grec de Flavi Josep és segur. Per altra banda, el terme llati passio en plural significa també els accidents que ocorren en la naturalesa, almenys és testimoniat així a partir d'Apuleu (Mun. 10). L'us, doncs, de passionem (en sing.) no satisfa ni les exigencies de la paraula grega en plural ni observa un us correcte en llati. Per tot aixo, cal admetre la lli~ó de Petrus Comestor en l'edició llatina de Flavi Josep. Finalment, cal afegir que la forma singular de Casiodor pot respondre a una mala lectura de l'ultima lletra per part d'algun copista distret o, més aviat, poc docte en el rigor del terme llati.