ALANS CONTRA CATALANS A BIZANCI (I):
L'ORIGEN DELS ALANS DE GIRGON*
Agus í
Alemany
Uni e si a Au bnoma de Ba celona
ABSTRACT
This pape is he i s o a se ies dealing wi h he ac s which led o a
con on a ion be ween an Alan con ingen and he Ca alan Company,
bo h sewing as me cena ies o he Byzan ine Empi e in he beginning
o he XIV h cen u y. This con ion a ion eached i s highes poin in a
ha d- ough ba le which ookplace nea he Bulga ian on ie in he
sp ing o
1306
and was a ou able o he Ca alan almoga e s. The aim
o his i s app oach is o ob ain a epo on he o igin o hese Alans
and he exploi s ca ied h ough by hem p e ious o hei a i al o
Byzan ium.
A
la memo ia del meu oncle Dom nec
Con a Mun ane en la se a
C dnica
que Roge de Flo , cap dels
almoga e s ca alans a iba s a Cons an inoble pe llui a al se ei
dYAnd onic I1 Palebleg, desoin els consells dels seus, olgué ana a e e
hqmena ge a Miquel IX, ill de l'empe ado , abans de passa de nou a
1'Asia Meno pe comba e con a els u cs: ( e con hac ab ell ensems
es a sis jo ns, al se bn jo n xo Miqueli hac e s eni a And inbpol
Gi gon, cap dels alans, e Melic, cap dels u coples, així que o en en e
o s ben ui milia homens a ca all.
E
aquell dia ell con idi 10 cbsa e con
hag en menja , aquell Gi gon, cap dels alans, en i en 10 palau on es a a
xo Miqueli ab sa mulle e el cbsa , e an e les espaes e an o
especeja 10 cbsa e o s aquells qui ab ell e en; e puis pe la ciu a
ma a en o s quan s ab 10 cbsa e en engu s, que no n'escapa en mas es
qui se'n mun a en en
un
campane )). E a el
30
d'ab il de l'any
1305'.
*
Aques es udi s'ha desen olupa g acies als bene icis d'una beca de FP1 de la
Uni e si a Au bnoma de Ba celona. Vold ia ag ai especialmen al p o esso D . José
Fo es Fo es la se a acu ada e isió de l'o iginal i els seus sugge imen s pe millo a -10.
'
MUNTANER
C dnica
215. La p incipal on pe pa bizan ina és GEORGII
PACHYMERES,
De Michaele e And onico Palaeologis lib i
XIII:
seguim l'edició de MIGNE
(PG
CXLIii
An oni Rubió i Lluch, el g an es udiós a casa nos a de l'o ien ada
ca alana, com ell ma eix es complala a anomena -la, a esc iu e al
espec e: ((Roge ana plé de lleial a a And inopol a posa -se a l'albi de
son innoble cunya , i ja sabem quina agica paga ebé an a n~blesa))~.
Tanma eix, un any abans, Lluís Nicolau d701we ja ha ia plan eja d'una
mane a més objec i a aques s esde enimen s, com a esul a no només de
l'en eja del segon basileus, sinó ambé de les exacions so e es pe
col.lec ius di e sos, com la població g ega ma eixa, els come cian s
geno esos o els me cena is alans, au o s de la ma anqa3.
En l'esmen a passa ge, Mun ane ens pa la pe p ime cop de Gi gon,
cap dels alans, ((qui de les sues mans ha ia mo 10 cesa a And inopol~~.
El silenci an e io de la C dnica ocan a aques pe sona ge (i el seu
poble) pod ia po a -nos a c eu e que no éu al a cosa que acompli les
o d es de Miquel; pe o les on s bizan ines, a més de con i ma -10 com a
au o ma e ial del c im, ens el p esen en com a enjado del seu ill, mo
pels ca alans a Cízic, i li a ibueixen la inicia i a de ma a Roge 5.
Ve aquí el p ime d'una se ie d'a icles amb l'objec iu d'esb ina les
ci cums ancies que dona en lloc a aques episodi, com ambé les se es
conseqüencies pos e io s, en el ma c dels en on amen s que sos ingue en,
en el decu s d'uns dos anys, els almoga e s de la Companyia Ca alana i
aques con ingen d'alans a 1'Impe i Bizan í dels Paleolegs.
Tanma eix, com a in oducció necessikia pe a la comp ensió dels e s
pos e io s, aques a p ime a con ibució nos a no e sa a enca a sob e els
esde enimen s que p o oca en als con eses, sinó que se a una
ap oximació als o ígens, al amen di usos, d'una de les pa s en
con lic e.
[I8911 c. 443-996 i CXLIV [I8651 c. 15-716), en no ha e -nos es a accessible la canonica
de BEKKER (1-11 dins el
CSHB,
Bonn, 1835). Pe a aques episodi, egeu PACHYMERES XII,
24
(PG
CXLN c. 577-578). Pe a la da ació dels e s, egeu
A.
FAILLER, ccch onologie e
composi ion dans 1'His oi e de Geo ges Pachyme ks (li es VII-XIII))),
REByz
48, 1990,
p. 5-87 (p. 65-67, c L1assassina de Roge de Flon)).
A.
RUBIO
I
LLUCH,
Paquime es
i
Mun ane ,
Mem. de la Secc. His .-A queol. de
]'Ins i u d'Es udis Ca alans, ol. I, asc. 2, Ba celona, 1927, p. 19.
L. NICOLAU D'OLWER,
L'expansió de Ca alunya en la Medi e ania O ien al,
Ba celona, 1926, p. 75-76.
MUNTANER,
C bnica
226.
PACHYMERES
XU,
24
(PG
CXLIV c. 577): o1 Si 'Aka oi ieúpa~ o
K~T'
ah06
(=Roge ), b ~a~pb in~ qpokes, ~xo cs ~€8' 8a S Ka ~b €mpyoÜV, 06
6
U&
~a~h Tl) KÚCLKOV
~LITEKT~ ~
(...)
S&X€T~L (Roge ) KalphJ Tl)
7TAT) iV
&TLu~€
SL& TGV e4po7 naph
TOC
~EWPYOC
[~TOÜVTOS
~b aTpa TOC iSiou uioC. Vegeu
FAZLER, ch onologie
...
)),
p. 57, cd'inciden
(=
la mo del ill de Gi gon) au a des g osses
consequences, ca i1 es , en pa ie du moins,
a
l'o igine de l'assassina de Roge de Flon).
1.
Els Alans
i
1'Ho da d'O
Quan Chmggis Khan, poc abans de la se a mo , a di idi el seu impe i
en qua e pa s o ulus, n'a o ga la més occiden al al seu p imogkni , Jochi.
Tanma eix, aques ina abans que el seu pa e, i ou el seu ill, Ba u, qui
s'enca ega del go e n de l'ulus, que amb el emps esde ind ia un khana
independen conegu adicionalmen so a el nom de 1'Ho da d'O .
L'he kncia, a més, es eia ex ensi a a o s aquells e i o is de ponen
suscep ibles de conques a, i a ia an succei -se di e ses campanyes mili a s,
que a iba en ins a Polonia i Hongna. En emig, l'any 1239 (639
AH),
els
mongols a aca en, segons les on s pe ses, els alans del no d del Caucas, i an
conque i llu capi al,
"Magas,
desp és d'un mes i quinze dies de se ge6.
Documen a s a occiden des del s.
i
dC a les on s classiques, els alans
e en un poble indoeu opeu, empa en a amb els an ics esci es i sha es, i
pa la en una llengua i hica7. Desp és de l'a ibada dels huns a inals del s.
IV
dC, que obliga alguns g ups a emig a cap a Eu opa dins de la ma ea de
les g ans in asions, el g uix del alans ha ia omas als seus e i o is de
semp e, impe meable a les successi es onades de pobles u cs i eslaus
p oceden s del no d i a l'expansió de 1'Islam pel sud, dins de l'es e a cul u al
de Bizanci, a la qual es eien a e s a a és de llu s e'ins geo gians8.
La in asió mongol ou la causa de la segona g an onada de mig acions
alanes. Men e que d'uns es posa en al se ei dels nou ingu s com a
me cena is i pa icipa en en l'expansió pos e io de l'impe i
chinggiskhanida, i an a iba ins i o a xinag, d'al es no olgue en
V. Mino sky, ((Caucasica
DI:
The Alin Capi al *Magas and he Mongol Campaigns)),
BSOASXIV/2,
1952, p. 221-238. Les on s p incipals són JUWAYN~
Taiikh-i Jah En-K&Z
I, 224-
225 i
WD
AD-D~N
Jdmi'a - awb kh
47; egeu ambé l'hb
IBN
AL-A n
Al-kcimilj? a - a ' ikh
12. El oponim
*Magas
és una conjec u a de Mino sky a pa i d'un nom que apa eix en on s
con empodnies hbs, pe ses, xineses
i
mongols amb
g an
quan i a de a ian s, basan -se en el
e que alguns dels au o s que l'esmen en so in an e e incia a mosques (en pe sa,
magas)
en
pa la -ne; no es ac a, empe o, d'una e imologia eal, ans d'una associació d'idees pe
homo onia en e la pa aula pe sa i el nom (ala?) de la ciu a , d'e imologia desconeguda.
'
Vegeu
R.
BIELMEIER, ((Sanna isch, Alanisch, Jassisch und Al osse isch)), dins
R.
SCHMITT,
Compendium Lingua um Z anica um,
Wiesbaden, 1989,
P.
236-245; a a ambé
A. ALEMANY, ((La lengua de 10s alanos: p oblemá ica gene al)),
VZZZ Cong eso Español de
Es udios Clasicos
(en p emsa).
L'única his o ia dels alans des de llu s ongens ins al s. x és la de Ju. KULAKOVSKIJ,
Alany po s edenijam klassiEeskich i izan ijskich pisa elej,
Kie , 1899. Més ecen , pe o
abas an només ins a l'kpoca de les in asions, és B.S. BACHRACH,
A His o y o he Alans in
he Wes ,
Mimeapoiis, 1973. Una in oducció assequible po oba -se a W. TOMASCHEK, RE
I1 1282-1285.
Vegeu A.I. IVANOV, ((Is o ija mongolo (JuanJi) ob asach-alanach)),
Ch is ianskij
Vos ok
1113, 1914, p. 281-300; V.I. ABAJEV, ((Alanica)),
Zz es ija Akademii Nauk SSSR
VII/9, 1935, p. 881-894
(p.
887-888 ((Alanskie sobs emye imena))
=
O~e inskZ~ Jazyk i
Fol'klo ,
Moscou-Lening ad, 1949, p. 253-254);
D.
GERHARDT, ((Alanen und Osse en)),
ZDMG
93, 1939, p. 33-51
(p.
36-37).
so me e's i es asllada en a Hong ia jun amen amb ibus cumanes i
ocupa en la zona coneguda com Jászság o ((país dels jassos (alans)))l0; un
e ce con ingen , inalmen , ecula cap al sud ins al co del Caucas, on
enca a se'l oba a ui dia enca na en la nació osse a1
l.
Di e ses on s ens pe me en de econs ui amb ce es ga an ies les
p og essi es zones d'assen amen d'aquells con igen s alans que acaba en
o man pa de 1'Ho da d'O :
-
Teodo , i. io~o. os 'Aha ias du an el pa ia ca de Gema
I1
(1222-
1240), eali za un ia ge pe la se a diocesi immedia amen desp és
d'ésse o dena . En el se mó epis ola que ens deixa com a desc ipció
del ia ge, explica que els an ics e i o is dels alans s'es enien des del
Caucas ins als ibe s (geo gians), pe o que alesho es llu poble es
oba a mol dispe s (. oh ax~Gis), en ha e en ia colonies
(~ETOLKEU~~S) cap al no d, de mane a que ha ien ocupa gai ebé o a
1'Esci ia i la Sa ma ia
(hs
p~~poij ZKU~LK~~V
TE
. Goa ~a'i
T~V
Ca popd~w i~. XqpoD ), i se'ls oba a ins i o a Que s6 (X~pod ),
no lluny de l'ac ual Sebas opol, i p op de Bbs o (BÓo. opos), l'ac ual
Ke ~'
2.
-
Joan de Plano Ca pini, en ia a la co de Ba u pel papa Innocenci IV
l'any 1245, i C. de B idia, qui s'en e is a amb ell quan e o na a
Eu opa el 1247, pa len de la ciu a d'Omas ( .1. Oznac, Osna, O pa ),
habi ada pe gka s, alans i -només a Ca pini- ussos, o s ells
c is ians, i a essada pe un iu p ope al ma que els a a s
bloqueja en pe al d'inunda -la pos e io men 13. Segons Geo ge D.
Pain e , edi o de C. de B idia, el nom i el con ex his o ic sugge eixen
'O
L'opus maius
és
I.
GYARFAS,
A jus-kunok o éne e
I-IV, Kecskemé -Budapes , 1870-
1885, his b ia conjun a de jassos i cumans; sob e el ccpais dels jassos)),
F.
FODOR,
A jászság
éle ajza,
Budapes , 1942; com a in oducció, egeu
GY.
NBMETH,
Eine Wo e lis e de
Jassen, de unga landischen Alanen,
Be lin, 1959, p. 5-13.
I'
Pe a la elaci6 alans-osse es, egeu Vs. MILLER,
Ose inskie ~ jud~
111,
Moscou, 1887,
p. 40-41; M. VASMER,
Sch i en zu sla ischen Al e umskunde und Namenkunde
I,
Es asbu g, 1971, p. 127-128
(=Un e suchungen übe die al es e Wohnsi ze de Sla en, I:
Die I anie in Süd ussland,
Leipzig, 1923, p. 27-28); L. ZGUSTA,
Die Pe sonennamen
g iechische S ad e de no dlichen Schwa zmee kus e,
P aga, 1955, p. 53-55.
l2
THEODORUS,
Pos O dina ionem Episcopi si e Alanicus
(PG
CXL c. 388-413); egeu
S.
VAILHE,
Dhge
I
1337. L'esc i , que esmen a els mongols
(C~úOa ),
ou composa cap al
1240; egeu Ku~A~o s~l
Alany,
p.
58; GY. MORAVCS~K,
Byzan ino u cica I. Die
byzan inische Quellen de Geschich e de Tü k olke ,
Budapes , 1942, p. 324.
''
IOANNES
DE
PLANO CARPINI,
His o ia mongalo um quos nas a a os appellamus
V, 26
i IX, 23; C. DE BRIDIA,
His o ia Ta a o um
XXIV. Com
O nam/O na um
es oba ambé a
la elació de ia ge de a Benedic e el PolonBs, company de Plano Ca pini, qui la si ua en e
alans, gha s i ci cassians; Vegeu
A.
VAN DEN WYNGAERT,
Sinica F anciscana, I: I ine a e
ela iones F a um Mino um saeculi
XIII
e
x ,
Qua acchi, 1929, p. 137-138.
la iden i icació amb U gench, al cu s de l'hii-~a ~ii, pe o les dades
sob e la se a població i si uació semblen manlle ades pe e o d'algun
po del no d de la ma Neg a, p esump amen Soldaia o Ma ica14.
-
El iancisca lamenc Wilhelm an Ruysb oeck, en ia pe San Lluís
de F anga com a ambaixado a Ta kia (l'ulus de Jochi) l'any 1253,
esmen a una ibu alana Acias o Akas a C imeals.
-
El c onis a a ab Ibn 'Abd w-Zihi in o ma, amb mo iu del seu ia ge a
1'Ho da al se ei del solda mameluc Bayba s I d'Egip e el 1264, de la
p esencia conjun a de cumans, ussos i alans a Q m (C imea)16.
-
La ca a del geno es Gio anni da Ca ignano (ca. 1310) locali za una
Alania al no d del Danubi17.
-
Cap al 1333, el ia ge B ab Ibn Ba $2 isi a la ciu a de No a Sa ay,
al Volga, on Ozbek Khan ha ia es able la capi al de 1'Ho da: segons
ell, sis nacions hi con i ien (mongols, alans, cumans, ci cassians, us-
sos i g ecs) i cadascuna n'ocupa a una secció. Els alans (&s) de No a
Sa ay e en musulmans1*.
-
El enecia Josa a Ba ba o a es a un poblamen ala des de Ca a
(C imea) ins a Akke man (Moncas o) a la p ime a mei a del s.
x 19.
-
L'his o iado g ec Ducas pa la d'unes (( on e es dels alans i dels huns))
(bpio~s
TOTS
pbs 'AAa obs ~a OÜVVOUS) al no d dels e i o is
d'un oi oda de Valaquia en llui a amb els u cs (ben segu Vlad IV
I'Empalado ) l'any 1462 (6970 AM)20.
To es aques es dades sugge eixen un desplagamen de població alana
cap a l'oes , esseguin la cos a no d de la Ma Neg a ins als e i o is de
l'ac ual Romania, on enca a a ui hi ha la ciu a de Ia$, al cos a del iu
l4
R.A. SKELTON,
T.E.
MARSTON i G.D. PAINTER,
The Vinland Map and he Ta a
Rela ion,
New Ha en 1965, p. 102-104.
l5
GULIELMUS
DE
RUBRUQUIS,
I ine a ium ia is Willelmi de Rub uc de o dine ia um
mino um anno g a iae MCCLIII ad pa es o ien ales,
XIII. Segons VASMER,
Sch ijien,
p.
126, c das is na ii lich ii k
ak
'weiB'+
cis
(alans) 'weil3e Osse en'; gl. oben 'Aopuoi)).
Aques da e e ndnim l'explica
(p.
131 s. .) a pa i de l'a ~s ic
au llsa
c weiB)), osse a
o s, o s
idem.
l6
IBN
'ABD
a-ZAHIR
a
W.G. VON TIESENHAUSEN,
Sbo nik ma e ialo o nosja Eikhsya k
is o ii Zolo oj O dy
I,
S.
Pe e sbu g 1884, p. 54.
l7
C.R. BEAZLEY,
The Dawn o Mode n Geog aphy
111,
lond es 1906, p. 475.
l8
IBN BA~~A, Tuh a an-nmzl
II,
448.
l9
L'ob a de BARBARO
(I ine is, quod
...
ad Tanaim e in Pe siam suscepi e pe eci ,
desc ip io),
da a del 1446 i es oba com a a egi
a
la
Re um Pe sica um His o ia
de
PETRUS B~z~~~us.(F anco uT i 1601); les dades esmen ades ens han es a accessibles
nomes a a és de VASMER,
Sch i en,
p. 126; egeu ZGUSTA,
Pe sonennamen,
p. 53.
20
DUCAS,
His o ia Byzan ina
XLV
(PG
CLVII c. 1164). No 6s cla quin poble designen
els ((huns)) a l'ob a de Ducas: les hipb esis semblen es a di idides en e honga esos i
h a s: Vegeu M~RAVC~IK,
Byzan ino u cica
I, p. 128.

P u , a Molda ia (la Jasskyj
To g
de la llis a de ciu a s ussa de
138711392), el nom de la qual sembla que es emun a a l'e nbnim ((jas-
ses))
(=alans)2'.
2.
Els alans
i
Nogai
Quan Mongke-Temii , né de Ba u, ou escolli com a cinqub khan de
1'Ho da d'O en l'any 1267 pe la g an assemblea de p ínceps (qu il ai),
desplac$
un
al e aspi an que, malg a la se a capaci a , només e a né
del se b ill de Jochi. Tanma eix, com que pe les se es enes enca a
co ia la sang de Chinggis Khan i e a
un
gue e des aca , hom li assigna
el go e n de la egió del Danubi in e io i les elacions amb Bizanci i
Egip e. Aques e a Nogai, ei qual, segons Paquime es,
K~~TLOTOS
i
&4p
TGV
To~ápo ~~.
A a o i pe Be ke, gema de Ba u i qua khan de 1'Ho da (1258-
1266), Nogai po se hau ia esde ingu el nou senyo de l'ulus, si no
hagués p e algu
un
c i e i d'an igui a genealbgica; anma eix, des
d'alesho es, el seu objec iu no ou al e que el de c ea -se un espai p opi a
pa i de les egions que li ha ien es a a o gades com a eu. Pe al de du
a e me les se es ambicions, euní
un
conglome a he e ogeni de pobles
di e sos -en e ells alans, cumans, ussos, omanesos i búlga s-, g acies
als quals a con e i -se p og essi amen en el e i able sobi a dels
Balcans.
Paquime es explica com Nogai (Noyds) a so me e -sense g ans
p oblemes- els pobles del no d de la ma Neg a (TOTS d d ~b
E~~ELVOV Pop~lo s ~OVEOLV), quan llu submissió ja e a
un
e consuma
d'an u i. Tanma eix, a egeix una dada in e essan : aques s pobles, en e
els quals esmen a els alans, an con e i -se en els seus alia s, an
21
Vegeu
A.
ANDRONIC,
((Les illes de Molda ie au x e sikcle a la lumik e des sou ces
les plus anciennes)),
Re ue Roumaine d'His oi e
W5, 1970, p. 837-853
@.
846-847);
K.
ZACH,
Lexikon des Mi elal e s
V
308-309. VAILHB, DHGE I 1336 ecull el e que la
p esencia d'alans a Moldi ia du an aques pe íode po i a di e sos sa is au bc ons de
p incipis de segle a conside a que els omanesos no e en al a cosa que alans, i que ins i o
calia ce ca l'e imologia de
Vlachi,
nom nacional omanes, en
Alani;
així
M.
DUMITRESCU,
Alanii: mig a iuni, g aiu, c edin a,
Buca es , 1907. La hipb esi és, na u almen , negligible.
22
PACHYMERES V,
4
(PG CXLIII c. 795-796). Pe a la pa his b ica d'aques a secció i la
igu a de Nogai en gene al, egeu G. VERNADSKY,
The Mongols and Russia,
New Ha en
1953, p. 162-189 (esp.
p.
174-189: c The Dual Go e nmen in he Golden Ho de: Nogay as
Co- ule ). Els (( oca is)) són, ob iamen , els mongols ( egeu PACHYMERES ibid. TOX~PWV,
oüs aú~ol
Mouyo XLo s Xiyo u~ ).
ap end e (pa ea ouo~) els cos ums del mongols i an adop a
(p~~aAapPa ouo ) llu llengua i mane a de es i 23.
Pe o aixo, és possible a ibui a la se a inicia i a l'a ibada dels alans
a Molda ia a pa i de la segona mei a del s. XIII~~. El p océs
d'assen amen pod ia se que s'hagués eali za a a és d'una mena
d'iq b' semblan a la que ins i ui ia amb pos e io i a Ghazan Khan
(1295-1304) a 1'I an dels 11-Khan: sembla que els comandan s de l'exk ci
ha ien ebu com a paga pe a llu sus en ació i la de llu s opes una
assignació de e es a í ol he edi a i a can i de llu supo . En qualse ol
cas, de ia ac a -se de colonies mili a s, sob e les quals es bas ia el pode
del nou p íncep2*.
Desp és de la mo de Mongke Temü (1267-1280), es succel en els
egna s del seu gema Toda Mongke (1280-1287) i el seu nebo Tola
Buga (1287-1290), que assenyalen l'kpoca de maxim esplendo de Nogai,
que e a qui go e na a de e 1'Ho da. Toda Mongke, con e i a 1'Islam el
1283 i so a la in lukncia del su isme, a desen end e's dels assump es
d'es a i delega la se a au o i a p og essi amen en Tola Buga ins que
ou obliga a abdica en ell. Aques da e , pe o, ac a de sos eu e's a la
u ela de Nogai, de mane a que les elacions en e ambdós es
de e io a en. Desp és de dues campanyes in uc uoses de Tola Buga
con a els Il-khan, so gí
un
g up oposi o que olia p omou e al on
Toq a, ill de Mongke Temii , qui a eu e's obliga a ugi pe al de no
se emp esona . En ha e sol.lici a aju a Nogai, aques con oca una
en e is a pe esold e el con lic e, pe d quan Tola Buga es p esen a, ou
execu a jun amen amb els p ínceps que l'acompanya en, i Nogai
p oclama Toq a nou khan de 1'Ho da d'O .
Tanma eix, Toq a no es a a disposa a exe ci un pode nominal, i
només accep a l'au o i a de Nogai ins que a sen i -se p ou o pe
en on a -se a ell obe amen . Desp és d'una p ime a ba alla a o able a
Nogai, Toq a a ence inalmen el seu an ic p o ec o a Kukanlyk el
1299-1300 (699 AH). Nogai ma eix, la igu a del qual a ia esde ind ia
llegenda ia en e els pobles de l'es epa, ou mo pe un solda us de
23
PACHYMERES V,
4
(PG
CXLIII c. 796). Qua e pobles hi són esmen a s en aques
o d e: 'AXa oi, ZIKXOL. ~ÓT~oL, 'PoSoo1, a més de
T&
~ poao~~o0 - a
TOÚTOLS
S~á+opa
24
Així, VERNADSKY,
Mongols,
p.
179: ( an impo an g oup among Nogay's subjec s was
he alans who mig a ed om he C imea and he lowe Don egion o Molda ia in he
beginning o his eign)). Tanma eix, aques au o no especi ica si alguna on (A ab?) en dóna
es imoni di ec e o bé si només ho in e eix dels e s i dades pos e io s.
25
Vegeu
B.
FOREIES
MANZ,
The Rise and Rule o Tame lane,
Camb idge 1989,
p.
9 i
97.
l'exb ci de Toq a, que a po a -ne el cap al seu senyo , espe an una
ecompensa. En lloc d'aixo, pe o, Toq a o dena que os execu a , a egin :
((un plebeu no é d e a occi un ei)).
3.
Els
alans
i
Joga
Chaghadai, segon ill de Chinggis Khan, ha ia ebu com a he encia les
es epes de T ansoxiana, el no d del Pami i les mun anyes T'ien Shan: el
u u
ulus
Chagha ay. Des d'aques es con ades, els mongols
desen olupa en una o ensi a g adual con a els es a s musulmans del
P oxim O ien , que culmina ia amb la o mació de 1'11-khana dYI an pe
Hülegü, né de Chinggis. Una de les íc imes d'aques a anq ou el
soldana seljúcida d'Ana olia, so més a assalla ge el 1243 desp és de la
ba alla de Kosedag. Com a conseqüincia de les eqüen s e ol es que es
succe'i en con a els <(idola es)) in aso s, gai ebé semp e o egades en
sang, l'espai on e e en e l'an ic soldana i Bizanci a con e i -se
p og essi amen en el lloc de e ugi de nomb oses ibus u ques.
Desp és de la es au ació de 1'Impe i Bizan í l'any 1261 pe Miquel
VI11 Palebleg, el sis ema de de enses on e e es d'asia Meno ha ia es a
negligi en bene ici de
la
polí ica balcanica i e a inope an , de mane a
que, quan hom inci a aques s nbmades a una gue a san a (ghazi) pe al
d'allibe a l'inc emen de població acumula
i
ce ca no es e es, els
u cs s'escampa en a eu, i conque i en o el que es a a de l'an ic
e i o i impe ial mino asih ic, lle a d'algunes o aleses isoladesz6.
Tanma eix, con a Paquime es que a p odui -se
un
e p o idencial, un
emei di í (0~60~~
TLV~
wxa j ) a aquella si uació d'impas: el poble
magnanim dels alans ('AXa B 6i pcyá0upo EB os), lliu e de la se a
submissió a Nogai desp és de la mo d'aquell, sol.lici a a l'empe ado , a
a és del bisbe de BLT~~ ~, pe mís pe a essa les se es on e es
sep en ionals i uni -se al seu exb ci . ((Ca aques s e en els qui ha ien
llui a al cos a de Nogai, i mi janqan els quals aquell assolí g an succés))
(aL~oLs yap d a~
TOLS
TG
NO?@ ~~apa(~~~í[o - a~,
ai
61
'
&
&KE~VOS
TU
p€yáha ~a~6p0ou)~~.
26
G. OSTROGORSKY,
Geschich e des byzan inischen S aa es (Handbuch de
Al e umswissenscha
XII.1.2.),
Munich, 1963), p. 405-406;
H.
INALCIK,
The O oman
Empi e. The Classical Age 1300-1600,
Lond es, 1973, p. 5-6.
27
PACHYMERES
X,
16
(PG
CXLIV c. 337-338). L'aleg ia dels bizan ins, que se ia
passa ge a, es a a jus i icada pel e que els alans ja ha ien se i en di e ses ocasions com
a me cena is de I'impe i: egeu VAILH~,
DHGE
I
1335, on es ecullen es imonis de
Theophanes, Joseph Genesius i Cons an inus Po phy ogene us al espec e.
El mo iu d'aques a pe ició sembla e iden : si els alans o ma en una
pa impo an de l'a mada de Nogai i ha ia es a aques qui els a o ga
llu s assen amen s de Molda ia, e a logic espe a ep esalies pe pa de
Toq a. Cal a egi , pe b, dues dades addicionals pe al de poli la
econs ucció dels e s:
a) Joga, p imogbni de Nogai, ha ia escapa amb ida de la ba alla
de Kukanlyk, i es p oclama khan de 1'Ho da Nogai, el eu del seu pa e.
Les on s a abs esmen en el e que es di igí al ((país dels alans))28, on
oba supo pe e on du an algun emps a dissensions in e nes,
pe d no pas pe ena l'a an~ de Toq a. Desp és de e ugia -se a la
co búlga a de TSl no o, on éu ale les se es p e oga i es de senyo
de 1'Ho da exe cin -hi com a sobi a, ou inalmen emp esona i
execu a pel p íncep Teodo S e osla du an l'es iu de l'any
1301
(700 AH)29.
b)
G an quan i a de monedes de b onze i a gen amb el amga
(emblema clanic) de la casa de Nogai i ins i o amb el nom d'aques i
del seu ill Joga (NOTAHZ TZAKAZ) han apa egu a les da e es dbcades
a les niines d'haccea, a la Dob udja omanesa; anma eix, llu s llegendes
usen l'al abe g ec i enen elemen s c is ians, men e que Nogai e a
musulma i les se es emissions mos en llegendes &-abs. Aques e
sugge eix que les monedes o en encunyades en un es a local (un
despo a ?) de adició bizan ina, amb habi an s de eligió o odoxa i
llengua g ega, pe 6 so nbs a l'au o i a de 1'Ho da Nogai30. Isaccea és
l'adap ació h a a del oponim au oc on omanbs Saccea, equi alen a la
Vicina dels po olans dels segles XN-x , la
B ~[iq
g ega, a la iba d e a
del Danubi, on, com hem is , hi ha ia un bisbe
(&px~~p~Ús)
o odox que
negocia amb els alans llu en ada
a
1!impe i3'.
28
RUQN AD-DIN BAYBARS a TIESENHAUSEN, Sbo nik
I,
p. 116.
29
Z.
PLJAKOV, ccDie
bulga isch-byzan inischen
Beziehungen An ang des 14. Jah hunde s
(1300 bis Mi e 1305)w, Bulga ian His o ical Re iew 199013, p. 33-45
(p.
34); egeu ambé
VERNADSKY,
Mongols, p. 189, com ambé la no a següen .
30
E. OBERLANDER-TARNOVEANU, ccNu nisma ica1 Con ibu ions o he His o y o he
Sou h-Eas em Eu ope a he End o he 13 h Cen u y)), Re ue Roumaine d'His oi e XXVI/3,
1987, p. 245-258.
Pe a l'equipa ació d'aques s oponims, egeu
C.
C.
Gmscu, c In o ma ions su la
popula ion oumaine de la Dob oudja dans des ca es médié ales e mode nes)), Re ue
oumaine d'His oi e
IV13,
1965, p. 441-475
(p.
451-452). L'alanoleg Ju. K~LAKOVSW a
esc iu e un a icle (non idi) sob e la locali zació de la
i. apxla B ~[lqs
(ccGde
nachodilas' ViEinskaja epa chija Kons an inopol'skago pa ia cha a?)), Vizan ijskij
V emennik
111,
1897, p. 315-336); egeu Alany, p. 66.